LA TEMPESTA CONTRA LES ROQUES

Poesia i memòria d’Albert Garcia Pascual

EL PONT COOPERATIVA DE LLETRES EDITA L’OBRA COL·LECTIVA LA TEMPESTA CONTRA LES ROQUES EN MEMÒRIA DE L’ESCRIPTOR ALBERT GARCIA PASCUAL

20 ESCRIPTORES I ESCRIPTORS DE LES COMARQUES DEL NORD DEL PAÍS VALENCIÀ HOMENATGEN ALBERT GARCIA PASCUAL, escriptor castellonenc que ens deixa sobtadament la tardor passada. Aquest vol ser un sentit homenatge a la seua personalitat alhora que una manera de deixar empremta d’algunes de les seues darreres creacions literàries, especialment les de caràcter poètic.

La tempesta contra les roques és una obra col·lectiva il·lustrada, literàriament heterogènia, de caràcter sobretot líric, propiciada per l’amistat i l’estima a l’escriptor castellonenc Albert Garcia Pascual (1967-2022), la mort sobtada del qual, la passada tardor, va deixar oberta una profunda ferida. Vint escriptors i escriptores d’El Pont Cooperativa de Lletres posen agulla i fil a somnis, malsons i desvetllaments del poeta i hi dialoguen, a mode de rèplica, amb poemes que Garcia Pascual va escriure la darrera dècada, la majoria a la xarxa i fins avui inèdits. Més que no una antologia a l’ús, aquest recull a tot color conforma un poemari unitari i unànime que amb un homenatge rescabalador de la seua figura vol esdevenir, alhora, cant de vida i pont d’esperança i de resistència. Tempesta, com Albert, contra les roques.

L’obra recull la selecció d’una vintena de poemes de l’Albert Garcia, amb els quals dialoguen tants altres més dels poetes Josep Lluís Abad, Vicent Jaume Almela, Artur Àlvarez, Joan Andrés Sorribes, Carles Bellver Torlà, Aina Garcia-Carbó, Susanna Lliberós, Isabel Marín, Pasqual Mas i Usó, J. Rafael Mesado, Rosa Miró Pons, Imma Monlleó, Manel Pitarch, Josep Porcar, Isabel Ribes, Vicent Sanz, Maties Segura, Josep Usó Mañanós i Marta Vilardaga.

En paraules del seu amic Carles Bellver, que n’ha fet el prefaci, «hem plantejat aquest llibre d’homenatge a Albert com una antologia i un diàleg restringits a la seua poesia, tot deixant de banda contes i novel·les. El cas és que ho hem fet així de forma tàcita, sense necessitat de raonar-ho o justificar-nos-ho a nosaltres mateixos explícitament. Arriscant-me a parlar en nom d’altres, diria que hem preferit ser fidels al darrer Albert, el darrer que va tenir ocasió de florir i que ens ha deixat per això una empremta més marcada a la memòria, a nosaltres i possiblement a la majoria de les seues lectores i lectors. I d’altra banda, potser, temem que la immedia­tesa de les xarxes, que li van servir per a arribar a tanta gent, es torne ara fugacitat. No voldríem que els seus poemes s’esvaïren en el corrent passatger d’actualitzacions digitals».

Fem un pacte:
jo faig com si
estiguera tranquil,
que tinc prou maduresa
per a suportar
la tempesta que viu
en el meu pit,
que porte amb ostentosa
discreció els buits
i la distància,
que assumisc
amb dignitat l’excepcionalitat
d’aquesta normalitat,
que la impossibilitat
no em crema.
I tu em penses
i somies de tant en tant.

Albert Garcia Pascual
Camins dispersos
2021-08-12