Present i futur de les societats literàries al País Valencià

La Casa Museu Joan Fuster de Sueca va acollir el passat divendres 8 de febrer de 2019 una trobada literària amb el suport i la participació d’El Pont Cooperativa de Lletres i Saforíssims Societat Literària.

Al llarg de la jornada, els saforíssims i els pontaires van compartir experiències i punts de vista respecte de l’activitat literària. La jornada va començar amb un dinar, on es van trobar els diferents escriptors per gaudir de l’àpat i compartir aquest moment gastronòmic. Seguidament, es va fer una visita guiada a la Casa Museu Joan Fuster, on les lletraferides van poder veure i admirar l’allotjament i les pertinences de Fuster, els seus llibres, la seua manera de treballar, els seus béns materials… Tota una experiència d’allò més aconsellable.

L’últim punt de la diada va ser la composició d’una taula redona entre aquestes dues associacions, oberta a tota la ciutadania. Per la banda d’El Pont, van participar com a ponents Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch i Aina Garcia Carbó i per la banda dels lletraferits de Saforíssims, Rafa Gomar, Juli Capilla i Maria Josep Escrivà. En aquesta taula redona, també es va trobar la presència de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), gràcies a Gemma Pasqual i Escrivà qui també va participar. D’aquesta manera, es tractava de trobar sinergies, punts en comú, aspectes a millorar i noves propostes, on els diferents membres de les juntes respectives varen participar comentant què és el que s’estava fent de cada col·lectiu, amb perspectiva de passat, de present i, per descomptat, de futur.

Algunes conclusions a les que es va arribar varen ser que l’associacionisme esdevé clau per tal que la sororitat entre els artistes siga possible, per tal de poder actuar com a col·lectiu, demanar i exigir drets, com la professionalització. També es va comentar la importància de la presència a les xarxes o, simplement, de que quan esdevé un context literari, aquest incita posteriorment a una obra literària (necessitem ajuntar-nos, trobar-nos, experimentar i compartir per tal de poder avançar). Si més no, és evident que els humans necessitem pertànyer a un grup, com a mamífers socials, i el fet de pertànyer a aquestes associacions és un goig, un gaudi i un treball que, entre totes i tots, hem de seguir creant.

Per últim, remarcar que les i els escriptors van agrair el fet de compartir la jornada, de la trobada, ja que no sols cal fer feina des dels propis col·lectius, sinó també és importantíssim que les diferents -i més fortes- associacions literàries del País Valencià, estiguen connectades contínuament, ja que és la manera de mantenir més “unit” aquest país nostre, tan llarg. Des de l’àmbit literari, amb el conjunt de tots i totes les qui van participar al llarg de la jornada, s’intentarà fer el possible per tal de crear aquesta “xarxa”, xarxa que, alhora, ha de ser recolzada també pels diferents mitjans de comunicació.

• Sixto Ferrero a La Veu del País Valencià
• Juli Capilla a País Valencià, Segle XXI / També a saforíssims.org
• Més imatges al Facebook

Saforíssims i El Pont debatran sobre societats literàries a L’Espai Joan Fuster de Sueca

El proper divendres 8 de febrer, a les 19 hores, l’Espai Joan Fuster comptarà amb la presència de diversos membres del Pont Cooperativa de Lletres i Saforíssims Societat Literària, dues de les societats literàries valencianes més actives en els darrers anys. Arrelades a la província de Castelló i a la comarca de la Safor, respectivament, ambdues associacions s’han convertit en referents en el món literari del País Valencià.

La jornada, que porta per títol “Les societats literàries com a eines de difusió cultural”, té com a objectius primordials donar a conèixer les activitats que duen a terme aquestes entitats i alhora reivindicar la necessitat de vertebrar el nostre espai cultural i d’avançar cap a la professionalització del col·lectiu d’escriptors i escriptores a partir de propostes compartides. Entre altres, es desplaçaran a l’Espai Joan Fuster de Sueca representats del Pont Cooperativa de Lletres com Manel Pitarch, Josep Porcar, Anna Moner o Aina Garcia Carbó. Així mateix, Juli Capilla, Rafa Gomar, Joaquina Barba o Maria Josep Escrivà seran alguns dels membres que hi acudiran per part de Saforíssims SL. L’entrada a l’acte serà lliure i gratuïta.

Bones festes i bon any 2019!

Us regalem la Nadala dels pastorets de Fèlix Estop:  

A pesar de ser tant lluny,
els pastorets de Morella,
de Sant Mateu i de Xodos
i els pastors de Vistabella
se n’anaren a Betlem,
portaven la bota plena.

Passaren pels de Catí,
passaren pels de Llucena,
replegaren els de Xert
i els pastors de Vilavella.
Mamprengueren el camí,
portaven la bota plena.

Després de moltes setmanes
d’anar trepitjant camins
trobaren les pastoretes
sota l’ombreta d’uns pins.
Trobaren les pastoretes
sota l’ombreta d’uns pins.

Entre cops i cops de vi,
entre carícia i carícia,
els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.
Els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.

Quan arribaren a Orient
Jesús tenia 15 anys,
els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.
Els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.

No ploreu més pastorets,
no ploreu més pastoretes
per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.
Per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.

Perquè teniu de saber
que d’aquells pecats jolius
encara que parega estrany
el Nostre Senyor se’n riu.
Encara que parega estrany
el Nostre Senyor se’n riu.

Descobreix la poesia il·lustrada de «Les meues dones»

Clica per descarregar-lo

Pots descarregar ací el llibre de poesia il·lustrada LES MEUES DONES, de Maria Llidó i Josep Lluís Abad. En paraules de Susanna Lliberós al pròleg de l’obra: 

Aquestes dones són les seues muses, però no són divinitats que alegren amb càntics el poeta i no es dediquen a cap de les arts del cànon grec. Les seues muses són dones i el seu art és el de viure i conviure, el de ser, en essència, persones extraor-dinàries per al poeta, que amb la seua manera de fer i de sentir, fins i tot d’existir, han conformat la pell d’aquest i han condicionat els ulls amb què mira el món que l’envolta. Han creat la seua ciutat. […]

El poeta estableix una relació estreta i directa de les dones amb la naturalesa, fins a arribar a un punt de fusió, en què la dona es converteix en dona-pluja, dona d’aire, o dels núvols, aquesta, la mateixa que ja amava en Transparències (un dels primers llibres d’Abad): «parle solament de tu, del meu núvol festiu o lluna de les finestres blanques». Ara, amb Les meues dones, el poeta la reconeix com a «nucli sempre etern, jove flor de neu als meus somnis més profunds».

«Decidim valencià!»: Castelló per la Llengua commemora els 86 anys de les ‘Normes de Castelló’ (15-XII-2018)

Font: castelloperlallengua.blogspot.com

Enguany, els actes giraran a l’entorn de la reivindicació dels drets lingüístics i de la defensa de la legitimitat democràtica de la protecció d’aquests drets. La coordinadora d’activitats de Castelló per la Llengua, Maria Nebot, ha explicat que l’entitat pretén així denunciar «els atacs que des de diferents instàncies judicials s’han anat produint darrerament cap a diferents mesures de protecció dels drets lingüístics i cap a les polítiques de promoció d’un plurilingüisme que tinga el valencià com a centre de gravetat», en referència a les sentències contra el decret de plurilingüisme i d’usos administratius del valencià. La portaveu ha lamentat que «el poder judicial fa una interpretació clarament restrictiva del marc legal i està adherit a una concepció monolítica i monolingüe de l’Estat que atempta contra la protecció i la promoció de les llengües minoritzades com el valencià», i ha remarcat que ho fa «contra els programes de govern escollits democràticament per les valencianes i els valencians a les urnes».

Representants de les entitats integrants de Castelló per la Llengua amb el regidor de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Ignasi Garcia, en la presentació dels actes

Meseguer presenta «La nova cançó. Estudis de literatura i música» a Fórum Babel de Castelló [5-XII-2018 / 19h]

El professor i escriptor Lluís Meseguer presenta aquesta tardor-hivern el seu nou llibre LA NOVA CANÇÓ. ESTUDIS DE LITERATURA I MÚSICA, editat ara fa uns dies per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Coberta de l’obra

La Nova Cançó i els gèneres actuals, a més d’experiències vitals compartides, són una de les màximes expressions de la cultura literària, musical i espectacular del país, del Mediterrani i d’Europa des de mitjans del segle XX fins ara mateix. I hem pogut escoltar com se’n diversificaven les veus de rebel·lió o de modernitat, en diàleg de successives generacions amb els moviments internacionals.

En paraules de l’autor, «crec que els llibres, com les cançons, són obra col·lectiva, sense fronteres. I bé, en tot cas, en el llibre s’estudia el panorama de creació i interpretació en el context geogràfic i social: la relació entre la cançó popular antiga i la moderna; les musicacions dels poetes de referència; la relació amb la chanson, la canzone, el folk, el jazz, el pop i el rock; i els procediments literaris, a través de les metàfores cantades “al vent del món”».

PRESENTACIONS
Els actes de presentació es faran en llibreries i començaran al Fòrum Babel de Castelló de la Plana, el 5 de desembre. 19 hores. Presentació del llibre La Nova Cançó. Estudis de literatura i música (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), de Lluís Meseguer. Amb l’autor, participaran també Ferran Badal (compositor i musicòleg), Lluís Òscar García (músic, director de Metrònom) i Ramon Godes (compositor i guitarrista).

València. Octubre Centre de Cultura Contemporània, i Llibreria Fan Set. 19 de desembre. 18’30 hores. Presentació del llibre La Nova Cançó. Estudis de literatura i música (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), de Lluís Meseguer. Amb l’autor, participaran Vicent Torrent (compositor, cantautor i musicòleg), i Josep Vicent Frechina (crític i musicòleg). 

Manel Pitarch al taller d’escriptura de la Universitat Jaume I el dimarts 6 de novembre

Manel Pitarch. Foto: V. J. Almela

Després de Trajectes de desencís (Premi Jacint Verdaguer, 2003) i de Primavera entre les runes (Premi Marc Granell, 2015), el nou Poemari per a ociosos constitueix un pas molt important dins la trajectòria poètica del professor i poeta de Vila-real Manel Pitarch Font.  Parlarà de poesia al taller d’escriptura de la Universitat Jaume I el dimarts 6 de novembre.

En paraules de Carme Pinyanaa descriu.org: «Cada llibre desvetla una inquietud i unes maneres diferents. Així, trobem visions, profecies i premonicions, però també actituds entranyables i dolces presències interiors. A més d’un gust per la cultura clàssica que l’impel·leix a referenciar personatges del món mitològic grecoromà. En particular, l’últim llibre es concentra encertadament en la idea de l’inici, la suggestiva i perenne sensació d’aprenentatge que ens acompanya quan ja hem crescut».

Amàlia Roig, Laia Carrera i Miguel Ángel Sabadell guanyen els Premis Literaris de Benicarló

Font: Diari La Veu

Òscar Gómez i Lluís Jaume Rey han aconseguit el guardó de Llibre Gastronòmic

Amàlia Roig, Laia Carrera i Miguel Ángel Sabadell han sigut els guanyadors en les modalitats de Literatura Memorialística, Àlbum Infantil i Divulgació Científica, respectivament, de la III edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló. Per la seua banda, Òscar Gómez i Lluís Jaume Rey han aconseguit el de Llibre Gastronòmic amb una obra on la singularitat està en els relats més enllà dels plats.

L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles; el regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director de publicacions d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han donat a conéixer aquest divendres el palmarés de la tercera edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que, tal com ha destacat l’alcaldessa, “confirmen la maduresa d’aquesta aposta per apropar a la ciutadania una oferta cultural de primer nivell” i “demostren el gran futur que tenen per davant les nostres lletres, la nostra cultura i el nostre poble”. “No podíem tindre millors obres guanyadores ni millors jurats”, ha volgut remarcar el regidor de Cultura, que ha assenyalat que “els premis s’estan fent grans i en només tres anys ens hem situat a l’alçada de premis que porten 30 anys de trajectòria”.

El Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat, el més veterà de les quatre modalitats, ha sigut per a la il·lustradora novell Laia Carrera per Quan arriba la por, “un treball molt diferent de tot el que hem vist fins ara –ha dit Josep Barberà– amb unes il·lustracions molt potents i una temàtica adulta perfectament adaptada als xiquets”. El Premi de Divulgació Científica ha sigut per a l’astrofísic saragossà Miguel Ángel Sabadell, editor de ciència de la revista Muy interesante i considerat un geni de la divulgació científica. En el relat guanyador, anomenat Cuando llega la hora, Sabadell parla de la mort fugint de la morbositat i posant en dubte el paper de les pseudociències.

Pel que fa a la modalitat de Literatura Memorialística, el relat guanyador ha estat Alfred Giner Sorolla, la passió i la lucidesa, de la vinarossenca Amàlia Roig, una obra que arriba uns mesos abans de commemorar-se el centenari del naixement d’aquest científic i humanista compromés i universal nascut a Vinaròs. Tal com ha subratllat el regidor de Cultura, “era absolutament necessari que aquest homenot tinguera una biografia que reconeguera tota la seua tasca científica i humanista”. “I, a més –ha afegit el director de publicacions d’Onada Edicions–, era especialment important que aquest reconeixement i aquesta reivindicació se li fes des del territori”.

Per últim, el premi de Llibre Gastronòmic ha sigut per a Òscar Gómez i Lluís Jaume Rey per l’obra Històries de cuina. Plats i relats, una obra que va més enllà d’un receptari a l’ús i que fa una mirada antropològica del fet culinari. Pradilla ha destacat que “la singularitat d’aquest llibre està en els relats més que en els plats”, mentre que el regidor de Cultura ha assenyalat que “l’obra deixa veure, més enllà dels plats, un compromís important amb l’agricultura i el medi ambient”. Una vegada anunciats els guanyadors, comença a activar-se ara la maquinària per a imprimir les quatre obres i presentar-les en la gala dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que tindrà lloc el 24 de novembre al Magatzem de la Mar.

Tant l’alcaldessa com el regidor de Cultura han aprofitat l’acte per a agrair la implicació d’empreses com Ashland Chemical, IFF i Caixa Benicarló, que col·laboren en els premis, i d’entitats com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Josep Porcar obté el premi Jaume Bru i Vidal de poesia Ciutat de Sagunt

Anys llum, de Josep Porcar, ha estat l’obra poètica guardonada amb el XXè Premi Jaume Bru i Vidal de Poesia Ciutat de Sagunt, segons acaba de fer-ho públic aquest vespre el Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt en el transcurs de l’acte de lliurament dels premis al Centre de Cultura Mario Monreal.  

Josep Porcar

El llibre de poemes titulat Anys llum, del poeta Josep Porcar (Castelló, 1973), ha estat l’escollit enguany pel jurat que han format els poetes Antoni Ferrer, Manel Rodríguez-Castelló i Manuel Bellver, entre un total de 53 originals que optaven al premi Jaume Bru i Vidal de poesia en aquesta vintena edició dels premis Ciutat de Sagunt. Encapçalat amb citacions de dos cantautors contemporanis –una del Leonard Cohen i una altra de la cançó «Light years» (Anys llum) de l’Eddie Vedder (Pearl Jam)–, el nou títol de Porcar «conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el sentit d’època lluminosa», segons s’ha explicat, i «atrau de bon començament amb poemes que se t’emporten i et revelen el viatge de rescabalament d’una persona commocionada per un profund trasbals vital».

Dol, desarrelament, decepcions sentimentals i, com a resultat, replantejaments existencials derivats d’un escarpat i costerut procés de canvi interior, abasten la primera de les tres parts de l’obra, afegeixen. «Després del sisme, ja en la segona, el poeta emprén Pràctiques de salvament amb les quals desembulla, pels senders de la poesia, fils de vida als quals s’aferra per poder acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts». El volum culmina amb Nou ecografies que traslluen la suggeridora citació inicial d’Agustí Bartra: «Sóc encara qui vol néixer». Un any llum mesura la longitud que recorre la llum en un any. «Els darrers sis anys llum que he tardat a escriure el llibre és aquesta distància de temps que he hagut de recórrer per poder veure llum en la fosca viscuda», ha explicat l’autor durant l’acte de lliurament del premi. 

Editat properament per Onada Edicions, Anys llum serà el vuitè llibre de poemes de Porcar, qui ha destacat que, pel temps esmerçat dins de la seua trajectòria, «és un poemari de corredor de fons, però també de final d’etapa», ja que ha estat «covat paral·lelament a dues publicacions precedents, i aquesta tanca el cicle». Josep Porcar és periodista i actualment treballa en la comunicació gràfica i editorial. Entre els seus llibres, destaquen La culpa (3i4, premi Vicent Andrés Estellés 1998), Llambreig (Tria Llibres, 2014, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians) i Nectari (Buc, 2016). És també ressenyable la seua videopoesia, dins del seu blog Salms (porcar.net). És membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres, entitat que associa els escriptors i les escriptores de les comarques castellonenques.

Premis de narrativa i de teatre
Per un altre costat, un total de 22 originals optaven al premi de narrativa i 28 al de teatre. L’obra No tractis Déu de vostè, de Jordi Ortiz (Barcelona, 1969), ha obtingut el XX Certamen de Narrativa Ciutat de Sagunt, i l’escriptor Ignasi Garcia i Barba (Barcelona, 1954), amb l’obra Treball de recerca, s’ha emportat el XV Certamen de Teatre «Pepe Alba». Els escriptors Manel Joan Arinyó, Raquel Ricart i Nel·lo Navarro han estat jurat del premi de narrativa, mentre que els professionals de l’escena Lola López, Antoni Ruiz i Mariola Ponce s’han aplegat en el de teatre. Les deliberacions dels jurats van tenir lloc el passat 21 de setembre a les dependències del consistori saguntí, de les quals van eixir els tres guardonats d’enguany. El premi de narrativa serà recompensat amb 6.000 euros, mentre que els de poesia i teatre rebran 3.000 euros cadascun. Onada Edicions publicarà les obres guardonades.

El Sopar Estellés de Castelló se celebrarà divendres 26 d’octubre a l’ermita de Sant Roc

Els castellonencs celebrarem el Sopar Estellés a l’ermita de Sant Roc de Canet el proper divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21h.

• Les persones que vulguen recitar algun poema d’Estellés o dedicat a ell, han de comunicar a l’organització quin poema per evitar duplicitats.
• Preu per sopar de sòcies/socis d’ACPV, el Pont o Pixavi és 15 €; per a no sòcies/socis: 20€.
• Data límit d’inscripció dimecres 24 d’octubre
• Reserves i inscripcions a castello@acpv.cat, 964 242 947

L’acte està organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), El Pont Cooperativa de lletres i la Colla El Pixaví.