Quantes dones guanyen premis de poesia en català? Quantes en publiquen? Ha canviat de veres la situació en els últims vint-i-cinc anys? El Pont Cooperativa de Lletres presenta un estudi que respon aquestes preguntes amb dades, de nord a sud.
Fa unes setmanes vam publicar «Una cambra pròpia de nord a sud: la veu poètica femenina als Països Catalans», un recorregut per la poesia escrita per dones en la nostra llengua, de la trobairitz medieval fins a les poetes d’ara, que és el punt de partida de la taula rodona que El Pont Cooperativa de Lletres porta a la Plaça del Llibre de Castelló el dissabte 7 de novembre, a les 19.30. Aquell text acabava amb una afirmació: la poesia que fan hui les dones en la nostra llengua té una força i una presència que no havia tingut mai. Però una cosa és la força i una altra el reconeixement. Per això, abans de la trobada, presentem les conclusions d’un estudi que posa xifres a aquest reconeixement, com a aportació a la conversa que hi volem obrir.
Què és l’estudi. Després de «Paisatge emergent»: la poesia escrita per dones als Països Catalans (2000-2025) pren com a punt de partida dues antologies del 1999, Paisatge emergent i Contemporànies, que van reivindicar una tradició poètica femenina deixada al marge. Vint-i-cinc anys després, la pregunta és senzilla: el canvi que tothom percep es correspon amb una presència real de les dones allà on es decideix què es publica i què es premia?
Com s’ha fet. S’han revisat, edició per edició, els guanyadors de 34 premis de poesia en català entre el 2000 i el 2025, de Catalunya, el País Valencià i les Illes: 671 guardons en total. Els premis s’han classificat en tres nivells: els de consagració (els grans premis de prestigi nacional, com el Carles Riba, l’Ausiàs March, el Ciutat de Palma o els premis de la crítica), els territorials o locals, i els de debut o per a joves. També s’han comptat els llibres de divuit col·leccions de poesia a partir del registre de l’ISBN: 1.285 llibres originals en català. De cada guardó i de cada llibre s’ha anotat el gènere de qui el signa i, en els premis, el territori.
Per a què. Per tindre dades verificables on fins ara hi havia sobretot impressions; per comparar els territoris, que sovint s’estudien només des del Principat, i per llegir la poesia actual a la llum d’aquestes xifres.
Aquestes són les deu conclusions principals.
1. Les dones són una quarta part
En els premis de consagració, en els territorials i en els catàlegs, al voltant d’una de cada quatre obres o guardons són de dones: el 24 % dels guardons dels premis de consagració, el 26 % dels premis territorials i el 26 % dels llibres publicats en les col·leccions de poesia. Tres fonts diferents donen pràcticament la mateixa xifra.
2. El canvi és real, però recent
Fins al 2019, la presència de les dones en premis i catàlegs es mou entre el 14 i el 30 %, sense una tendència clara (només els premis territorials s’acosten al 30 % des del 2010). El salt arriba en els últims anys: entre el 2020 i el 2025, les dones guanyen el 38 % dels premis de consagració i dels territorials, i signen el 34 % dels llibres. És la xifra més alta del període, però encara per sota de la paritat.
3. Els premis, en conjunt, reflecteixen el desequilibri de la publicació
Sovint s’acusa els jurats de premiar poques dones. Les dades indiquen que, en conjunt, els premis s’acosten al que ja passa en la publicació: si les dones signen una quarta part dels llibres, també guanyen una quarta part dels premis. El desequilibri, doncs, ja hi és abans dels premis, en la publicació; no sabem si també ve de qui s’hi presenta, perquè aquesta dada no és pública. Hi ha excepcions: els premis d’obra inèdita (conclusió 6) i, sobretot, les autores de les Illes (conclusió 9).
4. En els premis per a joves, hi ha paritat
Als premis de debut o per a joves, les dones guanyen la meitat dels guardons (el 51 %), i des del 2010 són majoria. A l’Amadeu Oller, el premi de debut més antic, arriben al 63 %. Amb aquest premi van publicar el primer llibre poetes com Laia Noguera, Maria Cabrera, Mireia Calafell o Glòria Coll.
5. No es detecta desigualtat pel que fa a premis joves o de debut que han possibilitat consolidar una trajectòria
De les dones que van guanyar un premi de debut fins al 2015, sis de quinze n’han guanyat després un de gran; dels homes, set de divuit. La proporció és semblant, tot i que són xifres massa petites per a treure’n conclusions fermes. El que sí que es veu és que els grans premis gairebé no es nodreixen dels de debut: només 22 dels 268 guardons de consagració han anat a persones que abans havien guanyat un premi per a joves. Són dos camins diferents: un de més paritari, el de l’entrada, i un altre, el de la consagració, on pesen les trajectòries llargues.
6. Quan es premia obra ja publicada, hi ha més dones
Els premis de la crítica, que valoren llibres ja publicats en lloc d’originals presentats a concurs, donen el 33 % dels guardons a dones. Els grans premis d’obra inèdita, només el 20 %. Quan el jurat tria entre llibres que ja circulen, les dones hi apareixen més.
7. Les editorials joves van per davant
Les diferències entre col·leccions són enormes. Els Llibres de l’Óssa Menor, la col·lecció més antiga i prestigiosa, on s’editen els llibres guanyadors dels premis Carles Riba i Miquel de Palol, només ha publicat un 15 % de llibres de dones en el conjunt del període. Col·leccions joves com Cadup (52 %) o Edicions del Buc (44 %) arriben o s’acosten a la paritat. Fins i tot comparant els mateixos anys, del 2015 al 2025, la distància és clara: el conjunt de les col·leccions arriba al 32 % i l’Óssa Menor, al 19 %. El canvi entra per les editorials petites i noves, i només en els últims anys arriba al centre del sistema.
8. La geografia és desigual: Catalunya s’emporta més premis
Els grans premis de Catalunya es queden majoritàriament a casa: el 76 % dels guardons van a autors i autores nascuts a Catalunya. Els grans premis valencians i balears, en canvi, només es queden al seu territori en un 39 % i un 40 % dels casos, i la meitat dels seus guardons van a autors de Catalunya. En total, els autors nascuts a Catalunya guanyen el 66 % de tots els guardons de consagració, mentre que Catalunya té prop del 55 % de la població dels tres territoris.
9. Les autores illenques són les menys premiades; les valencianes, un cas singular
Dels 46 grans premis que han anat a poetes de les Illes, només quatre (el 9 %) són per a dones. Tot i que publiquen en col·leccions com Ossos de Sol, amb prou feines arriben als premis. Les valencianes, en canvi, tenen una presència alta en els grans premis (un 35 %, més que les catalanes), gràcies sobretot als premis de la crítica, que han reconegut Teresa Pascual, Anna Montero, Maria Josep Escrivà o Maria Beneyto. En els premis territorials, però, queden per sota de les catalanes: un 20 %, davant d’un 37 %.
10. El reconeixement arriba tard
Més de la meitat dels grans premis que han guanyat dones han anat a autores que ja publicaven abans del 2000. Susanna Rafart, la poeta més premiada del període amb cinc guardons de consagració, o Dolors Miquel, amb quatre, en són exemples. Moltes d’aquestes autores ja eren a les antologies del 1999. El canvi d’aquests anys no és només l’arribada d’una generació nova: és també, en bona part, el reconeixement tardà d’autores amb una llarga trajectòria.
I ara, què?
L’estudi també deixa clar on no arriba. No sabem quantes dones es presenten als premis, perquè les entitats no ho fan públic. No s’han pogut incloure la Catalunya del Nord, Andorra, la Franja ni l’Alguer, perquè no hi ha sèries de premis prou completes. I la pujada dels últims anys pot ser el principi d’un canvi de fons o una oscil·lació: només el temps ho dirà. Algunes d’aquestes preguntes les posarem sobre la taula dissabte a la Plaça del Llibre; totes queden obertes per a estudis futurs.
L’estudi complet, amb les taules, el gràfic, el mètode i la bibliografia, es pot descarregar en PDF:
Descarrega l’estudi complet (PDF)
Les dades completes, amb una fila per guardó i la font de cada registre, són en un full de càlcul obert: descarrega les dades (XLSX).