Secció: Recensions

«La font de la salut»

Gen 16, 2012   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La font de la salut»     
:: r. e.

La font de la salut, de Vicent SanzPer Josep Palomero
Cuadernos, El Periódico Medoterráneo, desembre 2011

Vicent Sanz
«La font de la salut»
Saldonar, Barcelona, 2011

Aquest llibre és una emotiva recreació sentimental de la història del reial santuari de Traiguera. L’autor ens hi proposa una visió calidoscòpica del lloc a través de 24 narracions independents que, en realitat, conformen un sol text en què s’entrellacen les seues vivències i records amb una profusió de dades informatives referents a l’ermitori que estimulen la curiositat del lector fins al punt que aquest, a la fi, troba que el llibre s’ha quedat curt perquè el conjunt del text és realment commovedor. Vicent Sanz, com féu Joan Fuster en «Elogi del meu poble» i Lluís Meseguer en «L’optimista», recrea en aquest volumet un patró narratiu que combina íntimament la pròpia experiència amb l’exposició de dades sobre aquest indret emblemàtic, carregat d’història i de simbolisme. No sabria dir quina de les narracions m’ha colpit més, perquè totes m’han entusiasmat, tant per l’extraordinària qualitat i excel.lència d’una prosa equilibrada, com per l’emotiva implicació de la veu del narrador amb el paratge, així com per la quantitat d’informació i de detalls curiosos que conté. El recomane molt sincerament als amants de les joies del nostre passat.

PDF   ·   Versió imprimible

«Raons de sang i foc», de Pep Castellano

Des 28, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «Raons de sang i foc», de Pep Castellano     
:: r. e.

Raons de sang i foc, de Pep CastellanoPer Josep Lluís Navarro
L’Illa Revista de Lletres, núm. 59, hivern 2011

Pep Castellano
«Raons de sang i foc»
Premi Blai Bellver de Narrativa
Bromera, Col. L’Eclèctica, 204, Alzira, 2011

«Raons de sang i foc» ens endinsa en la revolta de les Germanies als carrers de Castelló. Malgrat el fragor de la violència i el saqueig despietat, el desig sorgeix als clots de la blanqueria. Saïda, filla d’un sabater moro, és sotmesa al xantatge del poder local arran d’un vell assumpte tèrbol de què no és culpable, i menyspreada pels agermanats a causa de la seua fe. Manel, cristià aprenent d’adober i simpatitzant de la Germania, covarà cap als moros sentiments contradictoris. Pot l’amor triomfar per damunt dels credos? Pot l’alegria de viure véncer el dolor?

Aquesta novel·la fa una mirada al nostre passat més sagnant, en una crida subtil a la convivència de cultures, i retrata com en temps de crisi suren l’odi i els prejudicis envers les minories. Castellano els dóna veu a través de Salma, alcavota i protectora de Saïda que, amb saviesa refranyera, vivesa de contacontes i una llengua rica i genuïna, narra aquest relat de valentia i lluita per la supervivènlia.

Un tast de la novel·la (PDF)

PDF   ·   Versió imprimible

«La mà de ningú», de Vicent Usó

Des 28, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La mà de ningú», de Vicent Usó     
:: r. e.

Per Llorenç Capdevila
El Pou de la Gallina, desembre 2011

Vicent Usó
«La mà de ningú»
Proa, Barcelona, 2011

El valencià Vicent Usó, dues vegades finalista del Sant Jordi i amb un corpus narratiu iteressant, acaba de publicar una peculiar novel·la negra.

La mà de ningú (Proa, 2011) és una novel·la d’aquelles que, com se sol dir, atrapen el lector. Potser algun dels habituals del gènere trobarà que s’entreté una mica massa en els detalls superflus, en la descripció de gestos i situacions; i potser algun altre se sentirà molest per no trobar-se amb una trama linial, amb un protagonista clar i amb una mica més de sang i fetge, però el cas és que a mi em va atrapar fins a la darrera pàgina. Es tracta d’una història situada a França i protagonitzada per sis personatges: un vell pagès que fuma d’amagat i que no vol sentir dir res sobre deixar de conrear la terra; un transportista d’origen balcànic, brut i gras, que parla amb una amant imaginària; un senegalès que ven pel·lícules pels carrers de París i que no sap on passarà la nit; una okupa desarrelada i generosa que es guanya la vida fent malabars; una dona maltractada que fuig d’un passat fosc i es refugia en una gran mansió on acaben de contractar-la com a serventa; i un metge vidu que estima amb bogeria les seves dues filles petites i treballa fent un horari força intempestiu. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Al Perú, de viatge

Des 2, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Al Perú, de viatge     
:: Vicent Usó

El rastre de Clarisse, 02/12/2011

Joan Bta. Campos
«El regal en la mirada»
Onada, Benicarló, 2011

Empés, si més no en part, pel bon sabor de boca que em va deixar «El món en dotze postals», vaig agafar, només veure’l exposat a la llibreria, «El regal en la mirada», de Joan Baptista Campos, que fa no res que ha publicat Onada Edicions. El llibre explica el viatge que Joan i la seua parella van fer al Perú, fa algun temps. L’autor, de fet, me n’havia parlat en alguna ocasió, tant del viatge com del llibre, però no era conscient que ja rodava pel món.

Joan Baptista Campos és un poeta excel·lent (us recomane especialment “Pavelló d’Orient” i “Jardí clos”, per seleccionar dos títols), però, quan exerceix de narrador, té perfectament clar l’utillatge que li cal (i el que no pertoca), de manera que no resulta fàcil imputar-li aquella acusació que tan sovint veiem que es fa servir contra els poetes posats a narradors. Ben al contrari. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

El magma de la memòria

Oct 14, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El magma de la memòria     
:: Carles Lluch

Exilis, 13/10/2011

Manel Garcia Grau / Vicent Pallarés
«El magma silenciós»
Benicarló, Onada Edicions, 2011 (“La Feram”, 4)

L’any 2006, pocs mesos abans del seu traspàs, Manel Garcia Grau estava a punt de publicar la seua primera incursió en la narrativa juvenil, Davall del cel (Perifèric Edicions). Satisfet amb el resultat, va començar a idear un altre projecte. Però l’avenç de la malaltia va fer que proposés a Vicent Pallarés d’escriure-la a quatre mans, com aquest explica al pròleg. Amb tot, la mort de Garcia Grau pocs mesos després va impedir-ho. Han hagut de passar cinc anys perquè, a partir del material previ de partida proporcionat per Garcia Grau, Pallarés donés forma a la novel·la, que manté el títol que havia ideat l’autor benicarlando.

El projecte de Garcia Grau, explica Pallarés, girava sobre dos centres d’interés: les agressions urbanístiques al territori, i la reivindicació de la memòria històrica. I sobre aquests dos eixos va inventar-se uns personatges i una trama que, a mesura que avança, dóna més prioritat al segon dels elements. La novel·la comença quan, en les obres d’una autovia que està causant greus destrosses mediambientals, apareixen unes restes humanes que semblen pertànyer a una fossa comuna del temps de la guerra civil. Dos joves que protestaven contra les obres, anomenats Marcel Gràcia i Víctor Planelles -noms que juguen amb els dels dos autors-, es fan amb una caçadora d’aviador que conté uns objectes personals. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Visió negra del món actual

Oct 12, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Visió negra del món actual     
:: r. e.

Per Francesc Calafat
Quaders El País (pàg. 3), 06/10/2011

Jordi Colonques
«Món animal»
Onada, Benicarló, 2011

Jordi Colonques s’estrenà com a narrador a les acaballes dels noranta del segle passat. Era molt jove. Publicà uns quants llibres. Després ha estat uns quants anys sense publicar. És un autor que es decanta per la literatura de guerrilla: caricaturitza el món actual amb calibre gros. Si més no, és el que feia en Sang i fetge (2001). Ara, una dècada després, ha perfeccionat i ha fet més complexa la seua escopeta literària. Món animal és una mena de fauna humana, amb un nombre significatiu d’espècimens, que conduirà l’acció cap a un zoo, una paròdia del muntatge que hi ha al riu de València i dels parcs temàtics, i que funciona com a símbol de l’univers narratiu. Li ix molt bé el retrat deformat de la venda ambulant. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Pere-Enric Barreda s’endinsa en la història de La Iglesuela

Oct 12, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Pere-Enric Barreda s’endinsa en la història de La Iglesuela     
:: r. e.

Pere-Enric Barreda (en col·laboració amb Ferran Arasa)
«La Iglesuela y su ermita del Cid: documentos para su historia (I)»
Centre d’Estudis del Maestrat 2011, Benicarló, 2011

L’origen del llibre es gesta l’estiu del 2007, quan l’alcaldessa Inma Artola ordena posar en caixes arxivadores la documentació municipal des de 1936, que estava en diverses dependències. Després d’estudiar-la, s’obtenien textos locals molt importants, i després l’Ajuntament aprovava el conveni amb la Universitat de Barcelona per a buscar més documentació dispersa pels arxius i biblioteques espanyols.

A Barcelona els resultats van ser escassos en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i la Biblioteca de Catalunya, i igual a l’Arxiu del Regne de València. A Terol es va consultar la documentació del Sr. Manuel Matutano i microfilms d’arxius de Terol. A Madrid, a l’Arxiu Històric Nacional, es va obtenir nombrosa documentació de l’ordre de l’Hospital i en els fons del Clergat, de la parròquia de la Iglesuela (178 escriptures). Finalment, a Saragossa hi ha documentació en els arxius Històric Provincial com de la Diputació, però estava tancat per obres el Diocesà. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Un país de mida XXL

Ago 17, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Un país de mida XXL     
:: r. e.

Per Joan Daniel Bezsonoff
El Temps, núm. 1418, 16/09/2011

Joan Garí
«Història d’Amèrica»
Acontravent, Barcelona, 2011

D’entrada us he de confessar que el títol de l’article no és meu sinó de Joan Garí. He escrit manta vegada, i torni a afirmar-ho avui: Joan Garí és un dels millors autors actuals en llengua catalana. He passat hores delicioses llegint «Les hores fecundes» i «Senyals de fum», els seus dietaris. A «Història d’Amèrica», Garí ens explica la seua estada als Estats Units el 1990 amb una llibertat total, sense adscriure’s a cap gènere particular. Hi alternen fragments d’autobiografia, comentaris de fotografies, dissertacions filosòfiques, retrats divertits. Tota una miscel·lània gariniana molt agradable. Garí és un home clafert de literatura. “Es viatja també a una literatura com es viatja a una nació. Però de la literatura pots ser-ne hoste perpetu” (pàg 42). En comptes de descriure només la Nova York que veu, l’autor es recorda de la Nova York dels altres: Josep Pla, Thomas Bernhard. M’hauria agradat més conèixer New York seen by Joan Garí, visitar amb ell els museus de la ciutat i quedar-me més temps a les seues llibreries. Em sedueix quan evoca la Gotham Book Mart, despareguda el 2007, i saluda, amb una emoció digna, les tres-centes llibreries desaparegudes en els darrers anys, afusellades a les trinxeres de la societat de consum. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Contradiu, no celebres

Abr 25, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Contradiu, no celebres     
:: r. e.

Per Manel Rodríguez-Castelló
Saó, núm. 359, 04/2011

Josep J. Conill
«La nit en blanc»
XXVIII Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi «Manuel Rodríguez Martínez»
Denes, Edicions de la Guerra, Paiporta, 2011

La consistència poètica amb què fulgura aquest llibre de Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) es basteix sobre un treball tenaç i discret sostingut en el temps. Les bones notícies literàries (no l’efímera fullaraca que desborda i desvirtua el mercat) solen produir-se així, des d’aquesta tensió concentrada, amb aquesta pacient lentitud que contradiu la pressa jovial de tants cercadors d’incerta glòria, immunes per naturalesa a les lliçons magistrals, sobretot quan provenen de coetanis i coterranis. Deixem-ho córrer. El cas és que Conill ja escrivia, i força bé, en els temps meritoris dels quaderns Llombriu, a finals dels setantes i primers dels vuitantes, i que no fou sinó en 2002, després d’un llarguíssim i (ara ho sabem) fecund silenci, que aparegué el seu primer poemari, Despossessió a Pagès editors. El magnífic volum d’aforismes Submarins de butxaca (XXIVè Premi d’Assaig Josep Vallverdú) vindria, de la mà de la mateixa editorial, en 2008, precedit per Del conflicte lingüístic a l’autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat (IEC, Barcelona, 2007). Heus ací els dos pols de l’escriptura de Josep J. Conill: la poesia i l’assaig en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, ben comunicats pel pont de la creació aforística. Es deuen en bona part a aquest ben desplegat ventall d’interessos intel·lectuals, molt subtilment entreteixits per la mà de l’autor, algunes de les millors qualitats de La nit en blanc: la precisa economia del llenguatge que exigeix l’aforisme, la riquesa del subsòl cultural i literari que alimenta el bosc de la reflexió sociològica, i al capdamunt de tot, el pi gros que escampa les branques des de l’arrel profunda del pensament poètic. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

En els límits de l’odi i de l’amor

Gen 24, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a En els límits de l’odi i de l’amor     
:: Joan Garí

Ofici de lector, 23/01/2011

Josep Lluís Abad
«L’amor»
Edició digital
http://espaiclaudator.blogspot.com/

És un plaer haver de parlar del llibre d’un amic, i més si això comporta glossar una novetat estricta, una submissió -voluntària i joiosa- als nous imperatius tecnològics. Josep Lluís Abad, el poeta de la Vilavella, l’ànima de l’Espai Claudàtor, ha publicat (¿encara en podrem dir així?) un nou poemari, però aquesta vegada ho ha fet en format únicament digital. L’amor, que així es diu el llibre de versos, és un conjunt de poemes clàssics, haikús i tankes que només podem trobar a la xarxa. No té virtualitat matèrica, ni corresponent en paper. Fart dels premis i d’anar a pidolar a les editorials (que sempre responen el mateix: només es poden publicar els poemaris que hagen estat guardonats en algun premi), Josep Lluís ha tirat pel carrer d’enmig. Ha decidit, però, innovar. No hi ha massa llibres electrònics, encara. L’amor n’és un d’ells. Ve a sumar-se així a l’ampla autovia del futur, mentre els qui encara fem llibres impresos el veiem passar amb enveja. I és així com ens entra, de sobte, una nostàlgia inconcreta i estúpida. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1234567»

Recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria