Secció: Recensions

El Pont es presenta en societat

juny 10, 2012   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El Pont es presenta en societat     
:: Josep San Abdón

Saó, maig de 2012

Autor: Diversos
Onada Edicions, Benicarló, 2012

El 25 de setembre de 2010 l’associació es constituïa a Benassal. Un dels escriptors presents, Vicent Sanz Arnau, llençava la proposta de publicar un llibre collectiu de narracions, per tal de fer visible El Pont com un grup actiu dintre del seu àmbit d’actuació. El 9 d’abril de 2011 l’entitat feia la seua primera trobada oficial a Morella i, allí mateix, la persona encarregada de fer les gestions davant de l’editorial anunciava que Onada Edicions de Benicarló estava disposada a assumir el projecte.

El llibre ja s’ha fet realitat i s’ha publicat amb el títol de «Un pont sobre el meridià», que fa referència, d’una banda, al nom de l’associació i, de l’altra, al meridià zero o meridià de Greenwich que constitueix una referència geogràfica centrada en l’àmbit d’actuació de l’associació. Un espai humà que marca un lloc en el món. Els 13 autors que han aportat els relats que formen el llibre són: Vicent Almela Artíguez, Joan Andrés Sorribes, Joan Bta. Campos, Jordi Colonques, Albert Garcia i Pascual, Rosabel Gumbau, Pasqual Mas, Francesc Mezquita Broch, Nel·lo Navarro, Vicent Pallarés, Antoni Pitarch Font, Joan Pla, Vicent Sanz Arnau. Són autors de diferents generacions: el més jove és nascut l’any 1981 i el més gran el 1942. Alguns acumulen ja un extens currículum de llibres i premis, d’altres comencen a fer els seus primers passos en el camp de la narrativa, ja siga per edat o perquè provenen d’altres camps com la poesia, l’articulisme, el periodisme, els estudis acadèmics o de la publicació en línia.

Pel que fa als relats, es demanava als participants que es centraren en retratar la societat actual de les seues comarques a la llum de les transformacions dels darrers temps. Així ho han fet, de manera que en les històries podem veure referències als desgavells urbanístics que assolen les comarques de la costa, i a uns personatges que, o bé s’han enriquit amb ells, o bé el seu excés d’avarícia els ha portat a la ruïna. Entre línies podem llegir alguns dels noms i espais que han situat Castelló en el mapa i no per a bé. En altres relats apareix l’enyorança per uns temps passats, o la qüestió de per què aquells temps, com ara la guerra civil, tenen encara una repercussió en el present. En definitiva, són un conjunt d’històries que proporcionen una visió contemporània, crítica, plural i estèticament posada al dia d’un territori.

Però, sobretot, crec que és interessant destacar el moment esplèndid que viu la narrativa a les comarques de Castelló, malgrat els entrebancs que es posen cada dia a la Ilengua i a la cultura, malgrat la manca de plataformes públiques per a donar difusió a les obres dels seus autors, malgrat que la societat a la qual va dirigida la seua obra majoritàriament els ignora. Per primera vegada en la història d’aquestes comarques hi ha un gruix considerable de persones que es llancen al conreu de la narrativa.

PDF   ·   Versió imprimible

«Un pont sobre el meridià»

maig 30, 2012   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «Un pont sobre el meridià»     
:: r. e.


Per Josep Palomero
«Quadernos», El Periódico Mediterráneo, 20 de maig de 2012

Autor: Diversos
Onada Edicions, Benicarló, 2012

El setembre de 2010, un grup d’uns quaranta escriptors castellonencs es va constituir en una cooperativa de lletres que van anomenar El Pont, per la voluntat de conformar a través de la seua activitat literària, publicista i publicitària, un vincle comarcal al nord del país. Tenen una web molt ben feta (elpontdeleslletres.cat) que proporciona informació sobre els seus integrants i les activitats que porten a terme. Han elegit una junta directiva i han establit la seu a l’Aula Museu Carles Salvador de Benassal, com a homenatge a l’admirat mestre i poeta. A banda d’intervindre en distintes fires del llibre, de fer promocions d’obres pròpies i d’impulsar activitats conjuntes, el primer projecte literari comú –que, en part, recorda l’activitat de «Ofèlia Dracs» i «Unai Siset»– ha estat publicar tretze relats protagonitzats per personatges situats en llocs i ambients actuals de les comarques castellonenques, a què tracten de referir-se en el títol, en mencionar precisament el meridià de Greenwich com a línia de referència. El projecte és prometedor i pot ser una plataforma útil per al col·lectiu associat. Les narracions d’aquest volum són ben atractives.

PDF   ·   Versió imprimible

Pompeu Fabra a Castelló

abr. 17, 2012   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Pompeu Fabra a Castelló     
:: r. e.

Per Josep Miquel Bausset
El periòdico Mediterráneo, 17 d’abril de 2012 (p. 6)

Vicent Pitarch
«Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
Publicacions de la Fundació Carles Salvador, Benassal, 2011

Editat per la Fundació Carles Salvador (amb la col.laboració de l’Ajuntament de Benassal, l’IEC, la Fundació GaetàHuguet i Fundació Caixa Castelló-Bancaixa) el professor Vicent Pitarch ha escrit el llibre Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme, obra que serà presentada hui dia 17 a Castelló, a la Llotja del Cànem, seu de la Universitat Jaume I.

Aquest llibre té el seu origen, segons diu el professor Vicent Pitarch, «per la descoberta d’una targeta postal que adreçà Pompeu Fabra a Gaetà Huguet Segarra, la primavera de 1939.»

En aquesta obra, el professor Pitarch destaca la influència del mestre Fabra en el cercle cultural castellonenc del primer terç del segle XX, representat entre d’altres per Carles Salvador, Àngel Sanchez Gozalbo o Gaetà Huguet, «un dels líders del valencianisme republicà», que representava «el reducte de la resistència valencianista després de la guerra».

Segons el professor Pitarch, en aquest primer terç del segle XX, hi hagué «un grup castellonenc adscrit al valencianisme marcadament cultural, explicitat en Salvador Guinot, Lluís Revest, Sànchez Gozalbo, Carles Salvador i Enric Soler i Godes, que fou determinant en la propagació del fabrisme».

Va ser Àngel Sànchez Gozalbo, «un dels fundadors de la Castellonenca i sens dubte el suport essencial del Butlletí de la Societat, sobretot durant el franquisme», qui el 1937 «no dubtaria a reconèixer en Pompeu Fabra, el gramàtic de la generació actual». Fruit de la col.laboració dels intel.lectuals castellonencs amb Fabra, va ser la visita que aquest gramàtic excepcional i prestigiós romanista, va fer a Castelló el 23 de novembre de 1935. Pompeu Fabra, acompanyat de Joan Coromines, Ramon Aramon i Josep Mª de Casacuberta, visità «la Societat Castellonenca de Cultura», on «foren introduïts pel doctor Sànchez Gozalbo, un dels fabristes castellonencs eximis».

Un paper important en la difusió de les idees de Fabra, el va tindre el mestre de Benassal Carles Salvador, considerat «el primer fabrista valencià, divulgador incondicional de l’obra fabriana i referent indiscutible del valencianisme i del fabrisme», com destaca Pitarch. De fet, com digué anys més tard Josep Mª de Casacuberta, Fabra sentia «una viva admiració per l’eficaç tasca gramatical de l’enyorat Carles Salvador». Aquest «mestre emblemàtic de Benassal», fou segons Pitarch, qui adaptà l’obra magna de Pompeu Fabra «a la realitat valenciana».

Per tot això, Fabra esdevingué «tan indiscutible com necessari al si del valencianisme» i el «mestre eficaç que va guiar la construcció d’elements bàsics del nou valencianisme, que es bastia tot al llarg del primer terç del segle XX» . Fabra, de fet, va exercir una influència determinant «damunt els promotors d’una de les gestes cabdals, que havia fet triomfar el valencianisme de la primera meitat del segle XX: les Normes de Castelló». Segons el professor Vicent Pitarch, el fabrisme era compartit «pels regionalistes i nacionalistes, republicans i conservadors, dretes i esquerres», degut a l’autoritat d’aquest «reconstructor de la nostra llengua», com el definí Carles Salvador.

Aquest llibre tan interessant de Pitarch, a més, recull i analitza un inventari considerable de documents i testimonis, que confirmen l’acceptació que va tindre la doctrina fabriana en el valencianisme de la República.

PDF   ·   Versió imprimible

Passions entre la fe i el cor

febr. 1, 2012   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Passions entre la fe i el cor     
:: Pasqual Mas

Raons de sang i foc, de Pep CastellanoPliegos volantes, núm. 59, hivern 2011

Pep Castellano
«Raons de sang i foc»
Premi Blai Bellver de Narrativa
Bromera, Col. L’Eclèctica, 204, Alzira, 2011

Pep Castellano (Sant Pau d’Albocàsser, 1960) és un dels escriptors més prolífics i premiats de la literatura catalana del País Valencià. Bona part de la seua producció està dirigida a lectors infantils i juvenils, però en «Bombons amargs» (2008) i en «Raons de sang i foc» (2011) cerca un públic adult al qual sedueix amb la novetat de les històries i el domini de l’art narratiu.

«Raons de sang i foc» és una novel·la d’amor que situa els seus personatges al Castelló de la Germania. Saïda i Manel, com els seus noms delaten, pertanyen a confessions religioses diferents, la qual cosa, com a la novel·la morisca de frontera, determina una sèrie d’entrebancs religiosos que hauran de ser vençuts per tal que l’amor puga triomfar. Però no són aquests els únics obstacles, ja que l’acció s’esdevé mentre els atacs ferotges dels agermanats calen foc a la moreria castellonenca i a comunitats senceres com la musulmana de Xivert, i, gairebé al mateix temps, es produeix la resposta de les tropes del duc de Sogorb que intenta acabar a canonades amb aquest fanatisme; cosa que així va ocórrer a la batalla d’Orpesa i la d’Almenara, enfrontaments que situen la novel·la en la primera meitat de 1521. Se solapen, per tant, tres estadis amb una autonomia d’actuació enfrontada, de tal manera que si els agermanats castiguen als de la moreria i els del duc de Sogorb als agermanats, els afavorits podrien ser els primers si no els hagueren fet fugir, matat o batejats a la força, com als jueus vora trenta anys enrere. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

«La font de la salut»

gen. 16, 2012   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La font de la salut»     
:: r. e.

La font de la salut, de Vicent SanzPer Josep Palomero
Cuadernos, El Periódico Medoterráneo, desembre 2011

Vicent Sanz
«La font de la salut»
Saldonar, Barcelona, 2011

Aquest llibre és una emotiva recreació sentimental de la història del reial santuari de Traiguera. L’autor ens hi proposa una visió calidoscòpica del lloc a través de 24 narracions independents que, en realitat, conformen un sol text en què s’entrellacen les seues vivències i records amb una profusió de dades informatives referents a l’ermitori que estimulen la curiositat del lector fins al punt que aquest, a la fi, troba que el llibre s’ha quedat curt perquè el conjunt del text és realment commovedor. Vicent Sanz, com féu Joan Fuster en «Elogi del meu poble» i Lluís Meseguer en «L’optimista», recrea en aquest volumet un patró narratiu que combina íntimament la pròpia experiència amb l’exposició de dades sobre aquest indret emblemàtic, carregat d’història i de simbolisme. No sabria dir quina de les narracions m’ha colpit més, perquè totes m’han entusiasmat, tant per l’extraordinària qualitat i excel.lència d’una prosa equilibrada, com per l’emotiva implicació de la veu del narrador amb el paratge, així com per la quantitat d’informació i de detalls curiosos que conté. El recomane molt sincerament als amants de les joies del nostre passat.

PDF   ·   Versió imprimible

«Raons de sang i foc», de Pep Castellano

des. 28, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «Raons de sang i foc», de Pep Castellano     
:: r. e.

Raons de sang i foc, de Pep CastellanoPer Josep Lluís Navarro
L’Illa Revista de Lletres, núm. 59, hivern 2011

Pep Castellano
«Raons de sang i foc»
Premi Blai Bellver de Narrativa
Bromera, Col. L’Eclèctica, 204, Alzira, 2011

«Raons de sang i foc» ens endinsa en la revolta de les Germanies als carrers de Castelló. Malgrat el fragor de la violència i el saqueig despietat, el desig sorgeix als clots de la blanqueria. Saïda, filla d’un sabater moro, és sotmesa al xantatge del poder local arran d’un vell assumpte tèrbol de què no és culpable, i menyspreada pels agermanats a causa de la seua fe. Manel, cristià aprenent d’adober i simpatitzant de la Germania, covarà cap als moros sentiments contradictoris. Pot l’amor triomfar per damunt dels credos? Pot l’alegria de viure véncer el dolor?

Aquesta novel·la fa una mirada al nostre passat més sagnant, en una crida subtil a la convivència de cultures, i retrata com en temps de crisi suren l’odi i els prejudicis envers les minories. Castellano els dóna veu a través de Salma, alcavota i protectora de Saïda que, amb saviesa refranyera, vivesa de contacontes i una llengua rica i genuïna, narra aquest relat de valentia i lluita per la supervivènlia.

Un tast de la novel·la (PDF)

PDF   ·   Versió imprimible

«La mà de ningú», de Vicent Usó

des. 28, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La mà de ningú», de Vicent Usó     
:: r. e.

Per Llorenç Capdevila
El Pou de la Gallina, desembre 2011

Vicent Usó
«La mà de ningú»
Proa, Barcelona, 2011

El valencià Vicent Usó, dues vegades finalista del Sant Jordi i amb un corpus narratiu iteressant, acaba de publicar una peculiar novel·la negra.

La mà de ningú (Proa, 2011) és una novel·la d’aquelles que, com se sol dir, atrapen el lector. Potser algun dels habituals del gènere trobarà que s’entreté una mica massa en els detalls superflus, en la descripció de gestos i situacions; i potser algun altre se sentirà molest per no trobar-se amb una trama linial, amb un protagonista clar i amb una mica més de sang i fetge, però el cas és que a mi em va atrapar fins a la darrera pàgina. Es tracta d’una història situada a França i protagonitzada per sis personatges: un vell pagès que fuma d’amagat i que no vol sentir dir res sobre deixar de conrear la terra; un transportista d’origen balcànic, brut i gras, que parla amb una amant imaginària; un senegalès que ven pel·lícules pels carrers de París i que no sap on passarà la nit; una okupa desarrelada i generosa que es guanya la vida fent malabars; una dona maltractada que fuig d’un passat fosc i es refugia en una gran mansió on acaben de contractar-la com a serventa; i un metge vidu que estima amb bogeria les seves dues filles petites i treballa fent un horari força intempestiu. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Al Perú, de viatge

des. 2, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Al Perú, de viatge     
:: Vicent Usó

El rastre de Clarisse, 02/12/2011

Joan Bta. Campos
«El regal en la mirada»
Onada, Benicarló, 2011

Empés, si més no en part, pel bon sabor de boca que em va deixar «El món en dotze postals», vaig agafar, només veure’l exposat a la llibreria, «El regal en la mirada», de Joan Baptista Campos, que fa no res que ha publicat Onada Edicions. El llibre explica el viatge que Joan i la seua parella van fer al Perú, fa algun temps. L’autor, de fet, me n’havia parlat en alguna ocasió, tant del viatge com del llibre, però no era conscient que ja rodava pel món.

Joan Baptista Campos és un poeta excel·lent (us recomane especialment “Pavelló d’Orient” i “Jardí clos”, per seleccionar dos títols), però, quan exerceix de narrador, té perfectament clar l’utillatge que li cal (i el que no pertoca), de manera que no resulta fàcil imputar-li aquella acusació que tan sovint veiem que es fa servir contra els poetes posats a narradors. Ben al contrari. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

El magma de la memòria

oct. 14, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El magma de la memòria     
:: Carles Lluch

Exilis, 13/10/2011

Manel Garcia Grau / Vicent Pallarés
«El magma silenciós»
Benicarló, Onada Edicions, 2011 (“La Feram”, 4)

L’any 2006, pocs mesos abans del seu traspàs, Manel Garcia Grau estava a punt de publicar la seua primera incursió en la narrativa juvenil, Davall del cel (Perifèric Edicions). Satisfet amb el resultat, va començar a idear un altre projecte. Però l’avenç de la malaltia va fer que proposés a Vicent Pallarés d’escriure-la a quatre mans, com aquest explica al pròleg. Amb tot, la mort de Garcia Grau pocs mesos després va impedir-ho. Han hagut de passar cinc anys perquè, a partir del material previ de partida proporcionat per Garcia Grau, Pallarés donés forma a la novel·la, que manté el títol que havia ideat l’autor benicarlando.

El projecte de Garcia Grau, explica Pallarés, girava sobre dos centres d’interés: les agressions urbanístiques al territori, i la reivindicació de la memòria històrica. I sobre aquests dos eixos va inventar-se uns personatges i una trama que, a mesura que avança, dóna més prioritat al segon dels elements. La novel·la comença quan, en les obres d’una autovia que està causant greus destrosses mediambientals, apareixen unes restes humanes que semblen pertànyer a una fossa comuna del temps de la guerra civil. Dos joves que protestaven contra les obres, anomenats Marcel Gràcia i Víctor Planelles -noms que juguen amb els dels dos autors-, es fan amb una caçadora d’aviador que conté uns objectes personals. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Visió negra del món actual

oct. 12, 2011   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Visió negra del món actual     
:: r. e.

Per Francesc Calafat
Quaders El País (pàg. 3), 06/10/2011

Jordi Colonques
«Món animal»
Onada, Benicarló, 2011

Jordi Colonques s’estrenà com a narrador a les acaballes dels noranta del segle passat. Era molt jove. Publicà uns quants llibres. Després ha estat uns quants anys sense publicar. És un autor que es decanta per la literatura de guerrilla: caricaturitza el món actual amb calibre gros. Si més no, és el que feia en Sang i fetge (2001). Ara, una dècada després, ha perfeccionat i ha fet més complexa la seua escopeta literària. Món animal és una mena de fauna humana, amb un nombre significatiu d’espècimens, que conduirà l’acció cap a un zoo, una paròdia del muntatge que hi ha al riu de València i dels parcs temàtics, i que funciona com a símbol de l’univers narratiu. Li ix molt bé el retrat deformat de la venda ambulant. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«123456»

Recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria