FUSTERIES DEL PONT. Homenatge d’El Pont en el centenari de Joan Fuster

Please wait while flipbook is loading. For more related info, FAQs and issues please refer to DearFlip WordPress Flipbook Plugin Help documentation.

EL PONT COOPERATIVA DE LLETRES EDITA L’OBRA COL·LECTIVA FUSTERIES DEL PONT EN COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE L’ESCRIPTOR JOAN FUSTER

25 ESCRIPTORES I ESCRIPTORS DE LES COMARQUES DEL NORD DEL PAÍS VALENCIÀ HOMENATGEN JOAN FUSTER, referent creatiu i creador. Es tracta d’una aportació diversa en gèneres, compassada pels ressorts més preuats en l’obra fusteriana com la tolerància, la controvèrsia i la llibertat d’esperit. Autors i autores que han sumat la seua creativitat i la seua perspectiva sobre la figura i l’obra de Fuster per a compondre un interessant i divers mosaic sobre l’autor de Nosaltres, els valencians. Fusteries del pont és, com n’ha dit Meseguer, una acció cívica i una intervenció del pensament en la realitat, una obra heterogènia que suposa una glopada d’aire fresc i original per al panorama actual. 

En FUSTERIES DEL PONT han intervingut les escriptores i els escriptors: Marta Vilardaga, Josep Usó, Maties Segura i Rubio, Vicent Sanz Arnau, Toni Royo, Vicent Pitarch, Manel Garcia Grau, Manel Pitarch Font, Josep Porcar, Imma Monlleó, Rosa Miró, F. Mezquita Broch, Lluís Meseguer, J. Rafael Mesado, Pasqual Mas, Carles Lluch, Reis Lliberós, Joan Garí, Rosabel Gumbau González, Aina Garcia-Carbó, Romà Bernad i Negre, Carles Bellever Torlà, Artur Álvarez, Vicent Jaume Almela i Eixau i Josep Lluís Abad.

En paraules de la presidenta de l’associació, Aina Garcia-Carbó, que n’elabora el prefaci, aquesta obra col·lectiva és «la nostra manera de recordar, lloar i tenir present entre nosaltres l’autor suecà és mitjançant el poder trans­gressor i transformador de la paraula, tal com ell emparava, conreant i llaurant el mot, dedicant-nos a l’orfebreria de la literatura i treballant-la des dels diferents gèneres. D’aquesta manera, en aquesta compilació, trobem escrits que versen al voltant de la figura de Fuster, entre els quals l’assaig i la poesia els gèneres més notoris. Per als i les escriptores d’El Pont, Joan Fuster va ser, i ho serà sempre, un model a seguir i a tenir en compte, una fita per tot allò que l’investigador va saber transmetre’ns. Des dels inicis de la fundació de l’associació, la figura del suecà resultà ser una referència a partir de la qual podíem caminar segures i sempre ha estat present com un mestre possibilitador de camins, tant en el territori solitari i individual de l’escriptura com en l’ àmbit col·lectiu». 

Podeu llegir-ne la crònica de Maties Segura a Núvol.

Presentació del llibre FUSTERIES DEL PONT a la Fira del Llibre de Castelló el 6 de maig de 2022. D’esquerra a dreta, Toni Royo, Lluís Meseguer i Vicent Pitarch. Més imatges ací. Fotografies de Vicent Jaume Almela i Eixau

«Vam pensar que era el que a Fuster li hauria agradat, i res de planys ni de «collonades», com hauria dit ell.»
~ Toni Royo

«…ens assenyalà –i assenyalarà– tot un camí ple d’afirmacions i rotunditats, de desigs i compromisos, mai, però, amb esperit de dogmatisme sinó des d’una profunda creença en la raó –ja no en la fe, com els nostres pensadors medievals– com a epopeia màxima de la llibertat.»
~ Manel Garcia Grau i Manel Pitarch 

«Mestre, no suporte les icones. Estupidesa. Amorfisme ritual. Mort de la paraula que s’escapa al vol d’aus migratòries com accents circumflexos. Inexistència del tacte en forma de titella.»
~ Rosa Miró

«Fins i tot aquells que ataquen o neguen Fuster són, en certa manera, fusterians (o qui sap si més i tot que els devots).»
~ Carles Lluch

«Sota els vidres de les ullerotes, els ulls vius i arredonits són com de mussol, o més aviat com d’òliba. Però abans, quan somreia, se li havien tornat xicotets i li feien cara de furtasaquets.»
~ Rosabel Gumbau 

«Amb el cotxe, vaig precipitar-lo –en companyia meua i de la meua dona– a una séquia del Mareny Blau i, uns anys més tard, vam viatjar tots dos a Elx, per assistir a la representació del Misteri.»
~ Vicent Pitarch

«Soc afortunada de ser el punt confinat dins el volum que mesura l’extensió de la figura perduda, paral·lela, indivisible, presència que marca l’extensió de l’estima retrobada, com un pont, de mi a tu, / immensament, es desplega / l’afany més pregon que duc / cor-robat de primavera…» 
~ Reis Lliberós

«…i marxà elegant i esvelt per l’andana del Passeig de Gràcia, encenent-se el darrer cigarret del paquet que assegurava haver encetat la nit anterior a Sueca…» 
~ Lluís Meseguer