Cavall trencat, II

abr. 6, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, II     

El nou Titànic

Enzensberger ens ho va advertir:

“L’iceberg no té futur”.

I després:

“Perquè l’instant

En què la paraula feliç

Es pronuncia

No és mai l’instant de la felicitat”.

I tot això vol dir que el Titànic

Fa cent anys que s’ha enfonsat

Però ens resistim a assabentar-nos-en.

Sentim la música pujant

Des del gran saló amb làmpades d’aranya

És una nit tan freda

I els cigars fumejants de primera classe

Són les lluernes a la deriva

Dels camarots de més al fons.

“Perquè per boca de la classe obrera

Mai sentireu la paraula classe obrera”

I això li ho xiuxiuegen a cau d’orella

A míster Guggenheim abans de la ranera

I míster Guggenheim somriu, picardiós,

Mentre el gel ja és a la cuina

I els cavalls marins cavalquen a la caldera.

I Enzensberger té raó:

Les paraules no venen mai a temps:

O fan prompte o fan tard.

Només l’iceberg és puntual com un rellotge,

La gran massa inexorable,

la societat occidental,

el final de la Història,

la poètica d’Aristòtil i el banquet de Plató,

el cavall de Nietzsche

i la mula Francis.

¿Quant pesa un iceberg?

Els mateixos quilògrams

Que tots els vostres somnis de redempció.

El pes exacte de la realitat

Sota la quilla del barco.

Els enfonsats i els salvats,

Si és que n’hi ha que se’n salven.

L’orquestra tocant un vals

Mentre el capità es maquilla

Tot esperant la dolça mort de sal.


(Escrit en vespres de la Vaga General del 29-3-2012)

,

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions