Per Àlex Martín Escribà, Caràcters, núm. 92 (3a època, 2021)
Adolf Piquer, La identitat narrativa valenciana en el segle XX. Institució Alfons el Magnànim, València, 2020
L’assaig ―o la literatura d’idees que deia Joan Fuster― és una eina imprescindible per entendre els contextos culturals i els sistemes d’idees. Aquest és un dels mèrits del llibre intitulat La identitat narrativa valenciana en el segle xx, del castellonenc Adolf Piquer Vidal, professor de la Universitat Jaume I i gran entès en la matèria. Es tracta, en termes generals, d’un acurada crònica de la narrativa valenciana al llarg de tot el segle xx i també un debat sobre l’estat de la qüestió.
Pel que fa a l’estructuració del llibre Piquer el divideix encertadament en quatre parts ben diferenciades: en primer lloc, una anàlisi del primer terç de segle amb ressons romàntics i costumistes amb López Chavarri, el grup de Castelló fins a d’altres més innovadors, és a dir avantguardistes, com el de Carles Salvador, el periodisme d’Artur Perucho passant pel dandisme social de Francesc Carreres, entre d’altres.
Precisament els dos capítols centrals estan dedicats en primer lloc al raquític panorama de postguerra, tota una travessia pel desert, on es va perdre el tren de la modernitat degut a la censura i el retorn a models narratius tradicionals, amb impulsors que van fer el que van poder com el suara citat Joan Fuster. També cal destacar el paper i la rellevància d’Enric Valor i la projecció de la memòria del país, de l’alfabetització de molts valencians i el pont que significà entre la generació de la guerra i la posterior. D’altra banda, resulta també de gran interès l’arribada del tardofranquisme i la transició on s’engega un reviscolament narratiu de les lletres valencianes que ja no tindrà aturador. El paper de Terenci Moix, provinent de l’anomenada gauche divine, Montserrat Roig ―amb el periodisme escrit i televisiu―, una educació concreta, l’adscripció el pacifisme, el Maig francès, la militància en l’esquerra, i el moviment de la Nova Cançó, la influència de la Nouvelle Vague, el pop i el rock fomentaren ―que més enllà de Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés― aparegueren un grup de joves narradors (l’entrada de la sistematització de la llengua hi fou cabdal explica Piquer) que optaren per fórmules literàries alternatives i trencadores ―allò que s’anomenà en algun lloc narrativa dels límits― amb diversitat de gèneres (humor, eròtic, policíac, històric) amb noms com els de Josep Lozano, Manel Joan Arinyó, Josep Lluís Seguí, Toni Cucarella, Joan Dolç (Trinitat Satorre) Boro Miralles, Rafael Ventura, Joan Baptista Mengual, Isa Tròlec i Ferran Torrent.
La quarta i darrera part del llibre l’assagista i professor universitari la dedica a analitzar l’actualitat, des d’una perspectiva crítica, on arribem a entendre el perquè d’una generació actual digna d’esment. Les raons són múltiples: la consolidació d’un model lingüístic, la proliferació d’editorials, revistes i premis literaris, la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua engegaren un potent mercat amb autors cabdals com Vicent Usó, Vicent Borràs, Francesc Bayarri, Josep Igual, entre molts d’altres. Precisament, els darrers capítols mostren un aprofundiment en alguns materials i escriptors interessants de la narrativa valenciana com les reflexions intel·lectuals, les intertextualitzacions i l’aprofitament dels símbols adaptats a l’obra de Joan Francesc Mira, el lirisme, la història, les imposicions religioses de Josep Lozano, la intriga, la crònica social i la ironia en Ferran Torrent, la condició humana, la feminitat, el joc de les aparences d’Isabel-Clara Simó. A les darreries del llibre trobem un imperdible balanç del present però també de la perspectiva de futur, on se’ns ofereix una radiografia no només de la qualitat literària dels escriptors ―que és excepcional― sinó que és crític ―i fa bé― perquè no tot és bufar i fer ampolles: la manca de lectors, la raquítica situació del mercat, l’escassa projecció a l’exterior, la crítica d’ensabonada són alguns dels factors que l’autor situa com a necessàries propostes de millora i reflexió.
Un assaig divulgatiu però també rigorós, replet d’informació, una guia útil, un recorregut literari, històric i crític acompanyat d’una reflexió necessària al voltant d’una narrativa (la valenciana) que es troba en el millor dels seu moments, però que encara té grans reptes per endavant.