Cavall trencat, V

I ve la mort i ve la vida

I el piafar de les constel·lacions

És la dèbil traducció d’anhels més purs

Cavalls que s’han reclòs al nostre palmell

Mentre gira el món al teu voltant

I les blanques crineres s’ofereixen

En sacrifici.

 

Vosaltres exigiu un cel més ample

Però sabeu en el més íntim

que no us atrevireu mai a passejar-hi

amb les cavil·lacions de Hamlet.

Allí va el príncep boig, endormiscat

A dalt del carruatge del seu dubte.

Amb ell vaig jo, amb ell vas tu.

 

Cap estrella errant en un cel lacti,

Cap monstre marí a l’aguait d’un naufragi,

Cap enveja servida al vapor

Podria rivalitzar amb la teua pal·lidesa.

Mentre tots esperen prodigis

Tu sola cuses amb fil de saba.

Et creixen els arbres i hi instaures

El pervindre convuls de l’univers.