Cavall trencat, V

Abr 28, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, V     

I ve la mort i ve la vida

I el piafar de les constel·lacions

És la dèbil traducció d’anhels més purs

Cavalls que s’han reclòs al nostre palmell

Mentre gira el món al teu voltant

I les blanques crineres s’ofereixen

En sacrifici.

 

Vosaltres exigiu un cel més ample

Però sabeu en el més íntim

que no us atrevireu mai a passejar-hi

amb les cavil·lacions de Hamlet.

Allí va el príncep boig, endormiscat

A dalt del carruatge del seu dubte.

Amb ell vaig jo, amb ell vas tu.

 

Cap estrella errant en un cel lacti,

Cap monstre marí a l’aguait d’un naufragi,

Cap enveja servida al vapor

Podria rivalitzar amb la teua pal·lidesa.

Mentre tots esperen prodigis

Tu sola cuses amb fil de saba.

Et creixen els arbres i hi instaures

El pervindre convuls de l’univers.

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions