El paper immaculat enregistra signes, símbols, l’experiència íntima d’una persona, un tros de vida.
Però el vertader escriptor moltes vegades possibilita la pèrdua, s’engronsa en àmbits tan privats que considera més poètic oblidar-los.
En la ment del creador una pàtina d’ones esborra enunciats, frases: és la lluita d’eros i thanatos, la llum crepuscular en una platja on naixen i moren els somnis.
De “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”.