Quan els cavalls s’enlairen

maig 3, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Quan els cavalls s’enlairen     

Resta prou clar que tota creació és una decisió que malgrat un alt percentatge de voluntarietat, no sempre és fruit d’una consciència directora. Els clàssics afirmarien que en tota Weltbild la voluntat és una condició hipotètica, més aleatòria que no pas necessària. L’eterna complementarietat entre raó i passió, entre construcció i intuïció.

En el procés literari hom pot pensar que el control resideix en una mà mental que tot ho calcula.

I cal adonar-se de la ubèrrima llibertat de les paraules.

De vegades la ment -mitjançant aquestes- genera un ball i emergeix una música interior que ens mena cap a un univers la bellesa del qual sostrau la voluntat de l’auriga.

Vacil·lant, el creador esdevé penell, els cavalls s’enlairen.

Fragment de  “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”.

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions