Cavall trencat, VII

maig 4, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, VII     

Vingueu tots ací i feu-me costat.
Doneu-me alfals i pomes, aigua pura
i ben fresca… Que els rellotges trontollen:
puden els actes d’aquests homes grisos.
 
Cavall de glaç, amb aquesta crinera
hem de cremar les mentides quan parlen:
menystenen la veu dels altres, la vida
sense escrúpols, ments obtuses de granit.
 
Que l’atmosfera s’abille de pluja
per netejar els abismes dels cors!
Que es fonga l’infaust verí, el punyal!
 
Provoca l’esfinx amb documents d’ombra
i galope pel seu damunt.
                                       Uns cants
riuen el vol de les rates penades:
 
Oh llibertat!

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions