Cavall trencat, X

maig 22, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, X     

Escriure poemes no canvia el món,
però trau la brutícia de l’intel•lecte.
Escriure poemes no ens dissol el jo,
però t’asserena la melangia.
Escriure poemes és mirar-te a l’espill
i veure, encara, la voluntat de tendresa.
Escriure poemes és com l’horitzó lliure
on reprenen els cavalls la galopada.
Un poema ens escriu el món enrabiat,
la púrria d’algunes ànimes i els canvis.
La paraula foragita el suïcidi,
genera esperança i modula cançons.
Llegir un poema mitiga els ultratges,
però injecta en la carn les passions,
rebenta els furóncols de la ignomínia
i, amb els altres, et fa caminar.
Escriure un poema que no vol retalls
i sí la dignitat de les petites lluites:
sou, casa, taula, estima, temps.
Un poema d’aire i aigua que despulle
la roba injusta d’unes mòmies governants.
Escriure poemes, cavalcar de nou.

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions