Bastint la felicitat

Jul 1, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Bastint la felicitat     

Aixecar-se d’hora,
veure el sol mandrós
respirar aquest ací.
Anar a l’hort
aranyes, cucs i pixavins…
Matar les presses,
comprendre el somriure del  demà,
eliminar les possibles males herbes,
les idees si fereixen, l’enveja,
la mediocritat.
Combatre la pobresa de justícia,
gaudir de la consciència que progressa,
aquell núvol gris miracle
-aliment dels mots-
revolució contra la fam.
Després endreçar
el silenci de la casa,
adorar-lo amb la mirada:
olives negres i pa a la taula;
formatge, oli i sal
l’aigua de la vida,
l’esmorzar.
Pacientment mastegar.
Mastegar totes les lluites,
les dels homes,
les dels homes amb les dones,
les dels homes i les dones amb les coses,
les dels homes i dones i les coses amb els anys…
Açò és l’esperança treballada,
paraules que cisellen granítiques roques
i assenten parets.
Vosaltres les finestres:
mística, la nova llar.

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions