WebBlog de: Josep L. Abad

Cartes a Irina

jul. 11, 2020   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Cartes a Irina     
Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu  o sobre la fotografia.
Tan sols cal obrir els ulls i volar; no visa, no euros, no cal cap transacció monetària,  ni enllaç a passarel·la bancària.
Un clic i sou a l’illa de Wrangel, transportats per la imatge del nostre amic i fotògraf Juan Escrig Adsuara que ha fet la portada.
Espere que els amics del Pont de les lletres puguen refrescar-se els dies de canícula.
Tot és a les vostres mans.
PDF   ·   Versió imprimible

PUNYETES SOTA PRESSIÓ O ERA POETES?

juny 2, 2020   //   publicat per Josep L. Abad   //   Entorn, Notícies  //  Comentaris tancats a PUNYETES SOTA PRESSIÓ O ERA POETES?     

El nostre amic Artur Àlvarez no ha pogut dur a terme el seu darrer projecte de construir un disc sobre l’Ausiàs March, gravar-lo i imprimir un llibre de poemes sobre la trilogia del cineasta Krzysztof Kieślowski. De fet, la feina la té feta, però no l’ha pogut materialitzar.

L’obra d’Artur Àlvarez

No crec –des de l’inici– en aquests projectes de Crowdfunding o Cooperació col·lectiva, en aquest cas concret Verkami, ni en analitzar si s’agafen amb el mateix interès i tracte qualsevol dels seus projectes, tot açò  vaja per endavant. Personalment sempre he decidit jo fer el que vulga amb tot allò que dic i escric, però respecte altres maneres de fer i pensar.

Artur, un treballador de la cultura (música i poesia) ja havia fet algun altre projecte abans i li havia eixit bé la jugada. Aquesta vegada no ha estat el cas. Ha arreplegat 575 € dels 1400 que necessitava per realitzar el projecte

Parlem amb llibertat de nombres i fem una ullada al tema: 43 membres del Pont de les lletres, més 19 autors del Núvol poètic, més 1 poeta del disc 10 poetes contemporanis del País Valencià que no es troba als altre dos grups farien 60 persones.

Si tots els amics i persones hagueren mogut 20€ pel projecte darrer d’Artur, hauria aconseguit 1200 €. Ens faltaven 200 € tan sols per enllestir el projecte, però no.

Em reserve la opinió –car la desconec i en aquesta vida no vull saber-ho tot– sobre l’interés i recolzament de companys, amics i coneguts. De fet estic passant una gran vergonya, si aquesta és la consciència militant i estima per la nostra llengua. Alguns tenen la boqueta molt ampla: per a què?

No he vist cap miserable institució que pose la freda xifra de 200€ per arrodonir un altre projecte per fer país. Associacions d’escriptors? (arf), Quines, Quantes, Com?, Societats literàries del País o Països catalans?(gloc-gloc), “Gente guapa de la poesia”?, els qui ocupen portades a periòdics i revistes (no sé com sempre ixen els mateixos; vaja serà pels contactes i amistats, prou normal, humà, punt final), institucions acadèmiques, Universitats (catacrac), Institucions sobre la llengua nostra (barrabim-barrabam), Editorials ( ai les editorials que em tenen el cor robat des de l’inici càlcic dels meus ossos, -buu fantasmes-), solidaritat poètica 5.0 (plof) i qualsevol altra mandanga d’aquest tipus, a banda dels individus que mengen paraules i excreten literatura, tots aquests semblaven fer una becaina, desapareguts, absents, boires místiques, imparable invisibilitat, hologrames amorosos.

El nostre company està de volta de massa coses, té superades situacions estranyes com per capficar-se per aquesta experiència personal que li ha tocat viure. I me n’alegre per ell. Jo sé qui l’habita i per què i com bateguen les seus verges aigües.

Però tinc una gran VERGONYA per tot açò ocorregut.
Au, valents i sabuts, que cadascú es mire a l’espill.
Som indiferents, de fa massa temps, a les justificacions.

Artur diu que alguna cosa pensarem: Amén, sí amb accent, un gran accent.

Massa falta ens fa!

https://elnuvolpoetic.bandcamp.com/

https://arturalvarez.bandcamp.com/album/10-poetes-contemporanis-del-pa-s-valenci-2018

PDF   ·   Versió imprimible

Cartes a Irina, 37

març 8, 2020   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Cartes a Irina, 37     

Illa de Wrangel, 17 de gener de 1969

Fotografia de Simon Matzinger a Unsplash

Als merlets d’aquest cor els ocells canten la tendresa impossible.

Irina, ha mort un poeta, desconnectat de la faràndula, no publicat (així ho decidí), però obert i compromés amb els projectes que li oferiren.
Irina, ha mort un poeta, silenciosament, com ha viscut. El guardià del foc autèntic, curador de paraules que engendren vida.  I les notícies volen.

I un altre poeta ha tret el cap del cau i li ha posat nom, l’ha estimat com sap fer-ho, amb l’amor més gran de les paraules. I amb elles ha manifestat admiració per la lletra que escrigué, pel seu esperit, per l’actitud moral, humil, vital.
I després l’han recordat altres poetes, escriptors, lectors.

I els mots han encès una alimara de companyonia i respecte. I, per moments, el verb ha guanyat la partida a l’oblit: etern instant d’alegria!

Irina som el que som, també per l’amor de les paraules. Per elles, tot pot ser explicat, significat i comprès. Cal ser elegant amb les paraules, transparent; amb elles ens va, impecable, la Vida. Transmeten un foc que tot ho cauteritza, un foc compassiu, un foc que dona, que possibilita l’existència dels qui, mortals, caminem encara per cercar la bellesa.

La hi veig en la senzillesa de cada cosa o fet; també, en tu, palpita.

PDF   ·   Versió imprimible

Cartes a Irina, 21

gen. 1, 2020   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Cartes a Irina, 21     

Fotografia de Will Christiansen

Illa de Wrangel, 1 de gener de 1969 

Això és el que de fa temps no tinc, nits d’estiu.  

De gaidó veig el termòmetre luminiscent que penja de la paret de cristall i marca -29 º. A l’exterior tot és un mar de gel; avui faig voltes i més voltes sota la vànova i no m’acompanya cap somni.

M’empolaine i aliè als crits de la societat de tan lluny com sóc, isc a fer un passeig.

Petits punyals de vidre em pentinen les galtes sense fer sang. No puc escoltar música llevat d’aquesta verge i erma de la tundra. Van i vénen pensaments i assage el somni. No sent el dringar de campanes, ni s’enlairen serpentines, ni esclaten taps de cava fins al cel. Tan sols una solitud m’encercla les mans i aquell cursor intermitent m’exigeix escriure’t la carta; les mans diuen que és hora de tornar al cau artificial que em manté viu

Que aquest vell any feliç siga nou per a tu Irina, com la joia que impregnen les nits d’estiu.

I per què no per a tothom?

Podeu seguir-les totes a https://associaciodeveinslavilavella.wordpress.com/tag/cartes-a-irina/

PDF   ·   Versió imprimible

USKUT – Silenci

nov. 15, 2019   //   publicat per Josep L. Abad   //   Agenda de presentacions, Autors, El Pont recomana  //  Comentaris tancats a USKUT – Silenci     

Demà dissabte 16 de novembre de 2019, a les 16:00 hores i a  Casa la Vila de la Vall d’Uixó, es presentarà una vegada més l’exposició de Poetes & Cia 2019, un projecte de Nel·lo Navarro, poeta, narrador i persona dinamitzadora d’activitats culturals.

Nel·lo Navarro fundador del Pont i editor de Trencatimons, ha demanat col·laboració a creadors de totes les zones del nostre petit país per generar interès en la població, menystenir l’oblit i tal com ell és, sembrar consciència i compromís aquesta volta amb fotografies i paraules per recordar-nos l’angoixa dels refugiats i poble sahrauí.

Membres de diferents col·lectius i associacions literàries del País Valencià intervindran en aquest acte.

Us esperem a l’Ajuntament a les 16:00 si voleu acompanyar-nos tota la vesprada amb passeig literari i presentació del llibre a les 18:00 al Palau dels Marquesos de Vivel.

POESIA, REALITAT I COMPROMÍS per construir una humanitat nova.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Busseig per Les meues dones

febr. 14, 2019   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Busseig per Les meues dones     

Maria pintant el Mussol del cor a la paret d’algeps de sa casa

 

Maria Llidó Vicent, il·lustradora del llibre Les meues dones, ens sorprèn amb una profunda complicitat literària alhora que analitza tant els poemes com els dibuixos que l’acompanyen.

Un exercici de transparència vital que no tots poden permetre’s: el moll de l’os que genera cèl·lules de vida.

 

 

 

 

PDF   ·   Versió imprimible

Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.

març 27, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a Tornar a l’Institut, Vicent Almela Artíguez.     

Responent algunes qüestions.

Ahir pel matí a l’I.E.S. Honori Garcia de la Vall d’Uixó hem tingut la sort i el plaer de rebre a qui fou alumne 20 anys arrere del centre i escoltar-lo com a poeta, Vicent Almela Artíguez.

Sota l’excusa de presentar el seu darrer poemari  També el vertigen, Premi de poesia Betúlia, Memorial Carme Guasch de Badalona 2016 i editat per Viena Edicions, els professors Olga Gargallo (departament de valencià), Fernando Garrido (departament de castellà) i un servidor han preparat tota una sèrie d’activitats durant un mes aproximadament.

La professora Olga ha fet una pàgina web vicentalmela.blogspot.com  que ha emprat per treballar a classe amb companyia dels alumnes amb un recorregut literari pel poble i tria de poemes que ha guiat la profundització en la seua obra. De fet, ha estat una sorpresa ben guardada i que, amb companyia de Vicent i les oportunes explicacions, hem pogut gaudir dels llocs que han estat motiu per generar l’espurna dels seus poemes.

Presentació al Saló d’Actes.

El professor Fernando Garrido s’ha encarregat de fer partícips tot l’alumnat que, d’una forma o d’altra, s’inicia en l’univers de l’escriptura i dels premis literaris on els nostres alumnes ja han fet  les primeres i bones collites.

Al voltant d’una trentena d’alumnes i 5 professors hem fet el trajecte al qual s’ha afegit la mare de l’escriptor.

Més tard a les 12:00 hem presentat el llibre al saló d’actes del nostre centre amb una assistència d’unes 65 persones, alumnes diversos de 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat.

Llegint el poema Cercles

Un servidor ha presentat el nostre exalumne, amic, company i poeta membre del Pont Cooperativa de lletres, associació dels escriptors narradors i poetes de la Plana, amb l’objectiu de difondre l’activitat literària en llengua catalana al nostre territori.

Vicent Almela ens ha llegit uns quants poemes i ha fet unes anotacions que han donat peu a un torn de preguntes que s’ha animat tal com el matí finalitzava.

A la Placeta del Circ, on jugava de xiquet.

Una experiència engrescadora que ens apropa els nostres escriptors i la seua literatura. Profeta al seu poble, humil i proper, l’estimat Vicent Almela ha espargit petites llavors de nova esperança, il·lusió i vida: ha tornat a la seua casa amb els alumnes, companys i professors que l’hem vist créixer.

 
 
PDF   ·   Versió imprimible

Presentació a la Vilavella de Petites postals per a Grupeco

gen. 10, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a Presentació a la Vilavella de Petites postals per a Grupeco     

Simplement dir-vos, apreciats lectors, amics i veïns que el nostre veí i col·laborador del blog de l’Associació de Veïns i membre del Pont de les lletres, Josep Lluís Abad i Bueno, tindrà el gust de presentar-nos aquest nou llibre  de poemes  convertits en postals que ha anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives; el nostre veí les ha arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web.

El 12 de Novembre passat en aquets blog ja vàrem fer una ressenya i descriguèrem la història del seu procés de creació.

El llibre serà presentat per les seues amigues Rosa Maria Vicent, ex-mestra de la Vilavella que actualment treballa a Nules i per la poeta de Nules Marisol Gonzalez.

Us esperem aquest proper divendres dia 12 de gener a les 19:30  al primer pis de la Casa de la Cultura Manuel Vicent.

PDF   ·   Versió imprimible

La profunda dignitat i transparència del llenguatge poètic

gen. 5, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a La profunda dignitat i transparència del llenguatge poètic     

Publicat per la Universitat de Cadis

És bonic i bell aquest nou regal que se’m fa de poder parlar de poesia. A més a més us he de dir que quan alguna persona em demana una comanda així, tan sols em neix del cor dir sí o sí. No mai em negaria. Avui es tracta, a més, de la meua germana, un altre esperit que ens fecunda.

La poesia no serveix per a res en concret i per això mateix obri en canal la terra que xafem perquè s’oxigene i parisca els seus fills: gratuïtat, veritat, bellesa i bondat.

– Per què un poeta dibuixa paraules en la neu? Perquè la gèlida neu crema els cors dels qui saben admirar-la.

– Per què una poeta grava noms en les ones d’una platja? Perquè l’arena no se senta mai sola i ens acarone sense fer-nos mal.

– Per què un poeta que camina per la ciutat cisella amb la mirada paraules al vent? Perquè cada ànima que a la seua vora camine no romanga invisible.

Per què una poeta li mussita sons a la nit que arriba? Perquè el pàlpit petit de la seua veu il·lumine els cansats, els trists i els de perduda esperança. Perquè nodrisca els lluitadors, els qui regalen lentament la vida pròpia.

Per què un llibre de poesia no necessita de cap presentació?

Perquè qui el presenta i el llibre – igual com els lectors- són dues peces de la vida que estan connectades i vibren en la seua totalitat. Adonar-se d’aquesta connexió t’ adreça al viatge d’una íntima felicitat.

Primer fill: Gratuïtat.

Per què existeix la poesia? Perquè som animals que sentim, perquè hem vingut pel regal d’uns pares, perquè, de petits, els mots ens han engronsat de la bondadosa mà dels mestres, per la solitud quan de les seues cintes  a ella ens hem sentit lligats.

Us adoneu, gratuïtat.

Segon fill: Veritat.

Per què llegim poesia? És el camí més bell i desinteressat que ens condueix a la veritat.  La poesia no vol mai figurar,  no li interessa l’aparença de l’univers, ella no espera res de ningú, ni pretén seduir, desisteix d’honors, mèrits, càlculs o  rèdits.

No mai la poesia ha de ser un mitjà per a qualsevol finalitat. Ella és fi en si mateix; per ella i en ella palpita l’Univers.

La poesia camí cap al coneixement profund d’una Humana Veritat.

Tercer fill: Bellesa.

Per què enamora la poesia? Perquè no fa accepció de persones, perquè s’estima totes les llengües, és indiferent a posició social, pobresa, lluïment o fama, diners. Ella penetra molt més enllà de coneixements intel·lectuals, s’escapa de descripcions objectives i balla amb les passions humanes, fa l’ullet a la Vida tota.

La poesia abillada o nua és la bellesa que es presenta i s’entortolliga als cors.

Quart fill: Bondat.

Per què la poesia convida a l’acció, al compromís desinteressat i al canvi positiu contra tota injustícia?

Perquè ella és amable, reconforta, acull i no mai foragita, ni a la teua cara t’escup. La poesia sempre és noble, respectuosa i reivindicativa quan s’escau; no crítica amb maldat, no construeix habitatges de perjuri, ni divaga amb perjudicis; tampoc no mai calumnia. Ella no és envejosa, ni es vanta.

La poesia estén la mà, t’ofereix recer i no mai abandona, no murmura, ni t’utilitza; no és hipòcrita, ni oportunista. Sempre, sempre és transparent.

La poesia és l’aigua de l’ésser humà, la seua bondat, facilita l’elegància interior, possibilita la fe en els altres, la promou, confia en el relleu i treball de les persones, genera empatia, col·labora en la consecució de la Justícia humana sense grandiloqüències, sense fer escarafalls.

Aquestes humils paraules han estat l’excusa per tal d’aproximar-nos a la lectura del  segon llibre titulat Retazos de otoño en Primavera, de l’autora Maritxé Abad i Bueno (escriptora vallera resident a Dos Hermanas, Sevilla) i publicat per la Universitat de Cadis.

Ara tots junts  és hora de llegir, de vibrar. Una petita mostra:

 

Los helechos, a sus anchas,
me hablaron de ti:
el orégano hizo hincapié en tu sonrisa
liviana ella…
Mariquilla, con su traje de fiesta
me advirtió que estabas cerca,
cerca tu pálpito del mío…
Entonces, el té rosado
lució su son alegre y, su aroma a menta
refrescó el recuerdo.
Nos convertimos en corazones de hiedra,
cara a cara,
sin tapujos,
amándonos las diferencias,
respetándonos los ritmos apaisados
y fuimos al unísono
hojas de chopo.

 

****     ****

No hieren las palabras fruto del despecho:
sólo lastiman al corazón que no entiende.

 

****    ****

Derramar sueños de confianza
entre tomates maduros fritos,
esparcir cebolla en los días
de nacimiento constante
y berenjena,
aliños de cariño
cada día del año.
Así, amanezco
y estoy
por un amor de siempre
en tu casa de besos,
amasando.

PDF   ·   Versió imprimible

Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!

des. 12, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!     

Sembla cosa fàcil estimar la llengua pròpia, però no és verb simple de conjugar. Sembla que tampoc no és un assumpte purament racional. Sobretot ha d’haver-hi la suma de raons i emocions que presentaran l’espurna per engegar la foguera que ens escalfarà.

Una llengua no es parla per decret llei, tampoc perquè siga una moda de gent polida. Cal haver pastat un sentiment des de la infantesa, haver-la treballada i no exactament per obligació, o també per adquirir privilegis, puntuacions que seran mitjans per accedir a altres realitats com destinacions en el treball, assolir millores salarials o d’altres invents dels sistemes polítics particulars.

Estimar la llengua amb què els pares t’han fet creure en tu; estimar-la per construir i creure pacíficament la teua història i canviar-la si no ha estat narrada amb honestedat; estimar la teua llengua per anomenar la pedra, el sol o la mà que t’acompanya i t’acarona en l’alegria, també en la soledat.

vicent-uso-arxiuAixò és el que faran també els nostres companys del Pont Anna Moner i Vicent Usó a la ràdio À Punt que, en aquest dies, inicia un nou camí que no mai hauria d’haver estat apaivagat.

Anna estigué al programa “Al ras” amb Jèssica Crespo” i col·laborarà amb “La biblioteca d’Hipàtia”; Vicent ho farà al programa “Plaerdemavida” amb Maria Josep Poquet. Serà una lloable ocasió per poder fer visibles els nostres autors, companys i escriptors en la nostra llengua.

Per la paraula al cor de les persones; i del cor a la vida lliure, la companyonia i l’amistat.

Teniu el nostre suport, companys, car aquest aparent silenci invisible també parla, us falca i anima: una llengua per fer-nos autèntics, humans.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:123456789»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors