Nosaltres,Occident, els creguts més que savis,els del mot just que cisalla,el paladar impecable que s’escolta, la mirada que tot ho tasta,l’oïda fina que tot ho veu,el del tacte que tot ho sent,els de butxaques farcides per vèncer,per convèncer amb paranys i tot tipus d’andròmines,/de discursos, colps de puny sobre la premsa,/els de la taula amb […]
Una altra forma de dir us estime Llegeix més »
Divendres passat 16 de febrer a les 19:00 hores s’inaugurà l’exposició pictòrica del pintor i poeta J.Rafael Mesado Gimeno al Palau del Castell de Betxí. Després de les paraules de la regidora Núria Meneu i d’Albert Vicent amic personal de Rafael i Periodista, l’autor i company ens relatà unes poques paraules per situar-nos en l’inici
Per què l’economia domèstica és tan accidentada? Llegeix més »
La primera obligació d’un escriptor es de fer-se llegir, digué Fuster. I supose que no sempre tenia raó, malgrat l’admiració rebuda per tots els visitants de l’època en què visqué, on parlava i parlava i li agradava que tothom posés l’oïda en allò que predicava, tal com apunta Salvador Ortells al seu llibre gens pretenciós,
Obligació no, gràcies Llegeix més »
Sí amics, ja fa any i mig que vaig escriure aquestes proses poètiques o poemes en prosa, Flors d’aniversari, de desembre de l’any 2021. Agafe la idea de l’última prosa d’un llibre anterior Petites necessitats (2020) i l’estire per desenvolupar l’amor a persones, paraules, objectes i situacions; una experiència aquesta que, als temps que corren,
Flors d’aniversari a la Biblioteca Municipal de la Vall d’Uixó Llegeix més »
El nostre amic Artur Àlvarez no ha pogut dur a terme el seu darrer projecte de construir un disc sobre l’Ausiàs March, gravar-lo i imprimir un llibre de poemes sobre la trilogia del cineasta Krzysztof Kieślowski. De fet, la feina la té feta, però no l’ha pogut materialitzar. No crec –des de l’inici– en aquests
Punyetes sota pressió o era poetes? Llegeix més »
Illa de Wrangel, 17 de gener de 1969 Als merlets d’aquest cor els ocells canten la tendresa impossible. Irina, ha mort un poeta, desconnectat de la faràndula, no publicat (així ho decidí), però obert i compromés amb els projectes que li oferiren. Irina, ha mort un poeta, silenciosament, com ha viscut. El guardià del foc
Cartes a Irina, 37 Llegeix més »
