És hivern ara, i la calitja amera el cos amb el seu embolcall humit.
És nit tancada, i el sol viola i força amb cada raig majestuós.
Sóc cada vegada més jove i el meu cos s’aprima i es lenifica.
Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.
La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.
Els hòmens ja no busquen la infelicitat.
El festival d’odis sobre la terra es va mudant en gestos amorosos.
Els vells estan contents i els joves sospiten.
Les estrelles ja no brillen perquè no s’han extingit.
Les ciutats es destrueixen i els cotxes tornen al garatge.
Eixim tots de casa per a regressar del treball.
Pague amb aliments les monedes que em donen.
Cada cèl·lula del meu organisme evita les malalties.
L’economia decreix i el petroli es reabsorbit a la seua bossa.
El flequer em saluda amb un adéu i jo li dic hola quan me’n vaig.
Tot funciona al revés, i el món torna sobre el seu eix.
La llet retorna a les vaques i els salmons segueixen el curs del riu.
Els hòmens ja no busquen la infelicitat.