Paraules d’intimitat

Jul 17, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Paraules d’intimitat     

                                                             A Maite y Jose Luís, con cariño.
Sobre el llit
i amb les cames creuades
el pensament no mai descansa.

A fora plou
una polifonia en la pomera
que ofrena flors.

Sóc una abella
a recer del temps
i, quieta, espere el brunzir
de les ales al sol.

Aquesta és la sort del poeta,
esdevenir tot per la paraula:
insecte, llamp, pedra ferida,
llum.
         I, un cop, consumit
restar present.

Quina altra cosa si no,
és el ball de la veu si tremola
-en el vers-
                    la intimitat?
                                                            Santillana del Mar, 9 de juliol de 2012.

                                                             A Maite y Jose Luís, con cariño.
Sobre la cama
y con la piernas cruzadas
el pensamiento nunca descansa.

Afuera llueve
una polifonía en el manzano
que ofrece sus flores.

Soy una abeja
a resguardo del tiempo
y, quieta, espero el zumbar
de las alas al sol.

Esta es la suerte del poeta,
llegar a ser todo por la palabra:
insecto, relámpago, piedra herida,
luz.
         Y , una vez, desaparecido
permanecer presente, actual.

Què otra cosa si no,
es el baile de la voz, si tiembla
-en el verso-
                    la intimidad?

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions