Cavall trencat, XX

Oct 29, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XX     

Amagar, com una necessitat imperiosa,

Tots els fruits que ens han sigut donats,

Perquès és ben cert que no mereixem res

I som els dipositaris de tot.


En els meandres del riu de la vida

Que ens porta a dalt del vaixell

De la nostra estupefacció,

Portem la càrrega que ens fa més humans.


Són els dàtils del Marroc, les fines espècies orientals,

L’encens i les pinyes tropicals.

Ofrenem al nostre propi déu interior

Tots aquests presents

I esperem que siga benèvol.


És propi dels déus, però, demanar sacrificis

Però un sacrifici és l’única cosa

Que no estem disposats a presentar-hi.

PDF   ·   Versió imprimible

Tancat als comentaris.

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions