Fa més de 25 anys arrere , passejant amb Manel Alonso per la plaça l’Estrella de la Vilavella ja m’ho digué:
“€n aquest país i professió (d’editor) si no publiques un llibre de paper a l’any NO existeixes".
Ara s’inicien, amb el despertar de la primavera, les fires del llibre. Un bon aparador perquè tothom puga estar al dia de tant i tot allò que es publica.
Els ulls veuen colors, olors que planen per tot arreu, grafies robades a cor què vols, però no lligen com tampoc les persones no compren amb desesper.
Si, a més, no deixen fer presentacions (no cregau que amb això el públic s’enamoraria perdudament dels autors) i tan sols permeten signar llibres, digueu-me si aquestes –les fires– no s’han escorat a poc a poc, en un aparador de vendes?
És possible que les fires visibilitzen autors i best-sellers, que apareguen per racons de prestatgeries i taulells tímids autors novells, novençans, futur negoci de posteriors edicions i editorials, i també, per què no dir-ho, alguna perla i peladilla per paladejar.
Si anem al cas dels autors digitals, que fossilitzats ja ningú no pot matar llur ànima pètria, què en farien en una fira els qui tan sols publiquen digitalment i gratuïta i s’estalvien signatures?
No res companys, no farien res si aparegueren per aqueixes contrades. Els autors digitals són encara MOLT MÉS que “inexistents" per als cercles de lletraferits.
Salut i que les lletres i els somriures us siguen favorables amics i coneguts.