Després de Trajectes de desencís (Premi Jacint Verdaguer, 2003) i de Primavera entre les runes (Premi Marc Granell, 2015), el nou Poemari per a ociosos constitueix un pas molt important dins la trajectòria poètica del professor i poeta de Vila-real Manel Pitarch Font. Parlarà de poesia al taller d’escriptura de la Universitat Jaume I el dimarts …
Simplement dir-vos, apreciats lectors, que totes aquelles postals que he anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives, les he arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web. Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco abasteix 50 …
Darrera línia en femení Assegut a l’ombra que uns tarongers regalen a la séquia eixuta, pense en la deu refrescant que raja i no s’atura. Tens el temps, treball i ocupacions diverses que ens separen. Però això són aparences. Aquests mots són fils que apunten el teu nom, el suspenen com aqueixa olor de flor …
Canvis En cada vol, l’ocell inventa l’aire. Josep J. Conill Em preguntava pels canvis. Era sempre jo el mateix que havia sigut i seré? Si això creia, negaria aqueixa flàmula amb què em reconeixia. Sóc vent, el profeta de les flors, aquell qui s’atura als ulls -habitacles del desig- però també t’empeny. Parle i calle, …
Cremant llenya Vaig pel tros irregular, d’ací cap enllà, sortejant tot tipus d’inclemències emotives que fa la vida. Hi ha cops que restaria quiet i no em mouria, com l’esquelet ho fa a la terra, com aquell bocí de cor glaçat en l’àlbum del sentiments que vàrem viure, llenya seca que atià el foc. Altres …
Mire el cel del nord quiet, dempeus, a la vora de Jana que rossega una branca eixuta, morta, d’allò que fou, en altre temps, esponerós taronger. Bandades d’avions i oronetes fan camí cap al sud dels seus desitjos, solquen cels tot cercant aqueixa tenor daurada de l’astre africà. No necessiten ponts, ni autopistes, ni andròmines …
A Bea Cano La sendera sempre és la mateixa. Amunt i avall, amunt i avall, sentir els peus sobre la terra, aqueixa escalfor que tremola en la carn, pensar, també somiar, preservar la fe, no abandonar l’esperança, la vida, al capdavall. Amunt i avall, avall i amunt, silenciosa s’acosta la nit en la finca …
A Fina A. Camina sola i perduda pel poble. Desconeix parets, carrers, aparadors i voreres. Camina sola mentres la veig des del meu cor estant, palplantada i amb els ulls absents, aqueixa cova de vés a saber quins tresors no mai perduts. I jo els sé. Anys arrere em plorava asseguda als banc del …
Dóna’m tot l’orgull que et queda; dóna-me’l, sé que fa mal, car jo també el tinc i fereix. Dóna’m aqueix orgull que s’entortolliga al cor teu i fa que sagne. El guardaré en una caixeta de flors i les roses prendran el seus pigments. Seran pètals blaus d’una frescor inusitada. És en la natura on …
