La radio sense tu

Des 18, 2012   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Apunts literaris  //  2 comentaris     

(Als afectats per l’ERO de Ràdio 9)
 

De quan la vida no et besa a la boca

i vénen les usures a morar-te la casa i a bregar-te el cos

de quan no treus la ràbia a bocanades de desig sinó de por

i ja no crides amb el llavis oberts el nostre evangeli.

De quan no t’atreveixes a tastar el buit, el gust amarg que deixa

colpidora la maldat.

D’allà, maldestrament, rebutjaràs amb un últim alé la submissió

que com un somni mut i en blanc i negre

et vol ser l’hoste castigat del temps.

I units, ja saps, amb la paraula,

farem la nova sintonia d’una ràdio sense ells.

 

Susanna Lliberós

PDF   ·   Versió imprimible

2 comentaris

  • Endavant les atxes, estimada Susanna.

    Una situació fotudíssima que volen fer-la pagar a un grup de persones (he dit un grup i no a tots) que simplement treballen i han treballat amb honestedat per informar i formar la ciutadania.

    Ànims!

  • Ostres! com s’ajusta al sentiment que visc els darrers quatre dies, amb una exactitud colpidora. Eixe moment de l’últim alé per rebutjar la submissió que et permet alçar el cap i mirar al teu superior jeràrquic i dir-li amb la mirada que ell té el poder però no l’autoritat, que l’autoritat moral la tenim els companys que hem posat dempeus i defensat Ràdio 9 davant els atacs sistemàtics d’anys i anys.
    Gràcies per aquest regal sublim

Darreres recensions

anys-llum-josep-porcar
mirada-vidre
paradís-fosques
poemari-per-a-ociosos
llagrimes-orfeu-pallares
napalm-bromera
arquitectura-de-la-ficcio-vicent-uso
incert-alberg-josep-igual
nectari-recensions
coberta
rere-la-paraula-aina
els fils de la memòria

Arxiu històric

Totes les seccions