WebBlog de: Susanna Lliberós

La radio sense tu

des. 18, 2012   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Apunts literaris  //  2 comentaris     

(Als afectats per l’ERO de Ràdio 9)
 

De quan la vida no et besa a la boca

i vénen les usures a morar-te la casa i a bregar-te el cos

de quan no treus la ràbia a bocanades de desig sinó de por

i ja no crides amb el llavis oberts el nostre evangeli.

De quan no t’atreveixes a tastar el buit, el gust amarg que deixa

colpidora la maldat.

D’allà, maldestrament, rebutjaràs amb un últim alé la submissió

que com un somni mut i en blanc i negre

et vol ser l’hoste castigat del temps.

I units, ja saps, amb la paraula,

farem la nova sintonia d’una ràdio sense ells.

 

Susanna Lliberós

PDF   ·   Versió imprimible

Tot naix d’un cap de vena

des. 10, 2012   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Blog, El Pont recomana  //  Comentaris tancats a Tot naix d’un cap de vena     

Títol: «Cap de vena»
Autor: Miquel Salvo
Editorial Tabarca llibres
Narrativa juvenil

«Cap de vena» és la història de Francesc, un xiquet de 14 anys que es queda orfe i viu amb els seus iaios. A l’institut ni li han suspés l’assignatura de valencià i per recuperar-la ha d’escriure unes redaccions. El fet d’escriure l’ajudarà a entendre millor el món que l’envolta. Un món, que amb la revolució pròpia dels 14 anys, està ple de circumstàncies que el porten del cel a l’infern. Francesc va creixent mentre va entenent la vida, i ho fa al compàs de la naturalesa. En poc de temps descobrirà el dolor de la pèrdua, la importància de l’amistat i la de la família, l’amor, el sexe, el desamor i el valor de la veritat i del silenci.

En ‘Cap de vena’ ens trobem un Francesc que cau bé, amb qui de seguida s’aconsegueix l’empatia. Des de ben al principi hi juga a favor el fet que s’adrece a un destinatari concret, clar, particular. Apel·la de manera directa a la seua professora i a ella s’adreça directament quan escriu les redaccions, i amb fòrmules tan col·loquials com , saps què? Que sàpies que, o, t’ho torne a dir per si t’emboliques.

En la novel·la, Miquel Salvo aborda el sexe i l’homosexualitat d’una manera absolutament natural. A eixes edats comencen a despertar els cossos i a tindre noves sensacions i impulsos. En ‘Cap de vena’ això és tractat amb molta sensibilitat, amb les coses pel seu nom i amb molta subtilesa alhora.

Un altre personatge destacat de la novel·la és la naturalesa, el fil sobre el qual van cosint-se totes les històries. Una naturalesa activa, que interactúa amb els personatges, i una naturalesa també silent, que els acull, que s’ofereix d’escenari per a diferents actes o es converteix, si cal, en teló de fons. Hi ha el riu, el Millars, però també la mar, amb una gran presència. Hi ha l’ombra de la figuera i l’olor narcòtica de les figues, els baladres, la muntanya, el cel ple d’estels. Però també escenaris concrets de Vila-real: la placeta de l’Àngel, la séquia, els brancals i les pipes. Quàntes bosses de pipes haurem menjat asseguts a un brancal quan teníem l’edat de Francesc !!!
Hi ha històries dins de la mateixa història, que donen un valor afegit a la narració. Hi ha enginy, hi ha humor, i sobretot hi ha una gran dosi de respecte. Hi ha, a més, el que considere un gran triomf del narrador, el lector va veient com al llarg de la història, efectivament l’escriptura, el fet que Francesc aboque al paper tot el que li passa i tot el que sent, es fa necessària per anar entenent la vida i sobretot es converteix en bàlsam per al protagonista, al temps que ofereix una privilegiada clarividència al lector, amb carta blanca per a assomar-se al dietari d’un adolescent.

Durant l’adolescència es magnifica tot el que passa i es tendeix a pensar que després d’una desgràcia no es pot eixirdel pou. De grans sabem que, més o menys dolorosament, sempre s’acaba eixint. Però a eixes edats tot sembla la fi del món, i en ‘Cap de Vena’ això queda molt ben explicat, molt ben resolt, i em sembla una de les grans lliçons d’esta història.

De vegades els llibres destinats als joves tendeixen a fer de vehicle d’un moralina massa òbvia, condescendent, i insistent. En Cap de Vena, això s’evita per una estratègia molt senzilla i complicada alhora per part del narrador. Aconsegueix, no posar-se en la pell del protagonista, sinò ser el propi protagonista.

A través de la primera persona, sense cap judici i amb un llenguatge senzill i directe ‘Cap de Vena’ és la història de qualsevol jove, de qualsevol adult que encara conserve en la memòria aquélles embranzides de la joventut.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont debat sobre la literatura al País Valencià

nov. 16, 2012   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Blog, Taula rodona  //  Comentaris tancats a El Pont debat sobre la literatura al País Valencià     

Antoni Albalat, Pep Castellano, Susanna Lliberós, Joan Andrés i Joan B. Campos comentaren el panorama actual de la nostra literatura

Els membres del Pont Coorperativa de lletres, Pep Castellano, Joan B.Campos, Joan Andrés Sorribes i Antoni Albalat participaren ahir en una taula rodona sobre el panorama actual de la literatura al País Valencià.

La taula, celebrada a la Llotja del Cànem, s’emmarca en la programació que la Universitat Jaume I i l’Institut d’Estudis Catalans, i altres associacions cíviques castellonenques, com Castelló per la Llengua, han dissenyat en commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló.

Antoni Albalat i Joan Campos van fer una interessant reflexió sobre la poesia, entesa com una manera pròpia i personal amb què el poeta mira el món i l’interpreta. Tots dos van coincidir a assenyalar el mal moment pel que travessa la poesia, un gènere, tingut a menys pel lector i més si està escrita en valencià.

Pep Castellano va fer una completa radiografia de la la història de la literatura infantil i juvenil, que fa una espenta a partir de la llei d’ús del valencià. Actualment, la disminució o desaparició de les subvencions públiques, un excés poc real de les publicacions, o la fragmentació dels llibres per l’ús d’una variant del català o una altra, són alguns dels entrebancs actuals amb què es troba la literatura per a xiquets i per a joves.

Joan Andrés Sorribes, que va explicar la seua experència personal com a escriptor, va parlar de la marginalitat de l’ofici, que sumat a la de la llengua, deixen l’escriptor en una situació d’invisibilitat de cara als mitjans de comunicació i a les entitats, que es tradueix en una escassa relació amb el lector.

El públic assistent a la taula rodona, moderada per la periodista i poeta i membre del Pont, Susanna Lliberós, va refexionar també sobre els aspectes abordats a la taula, i va considerar les polítiques de foment de la lectura com una de les bases per a contribuir a una major normalització de la literatura al País Valencià.

PDF   ·   Versió imprimible

La salvació de la carn

set. 26, 2011   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a La salvació de la carn     

Amb motiu de la mort el passat mes de juliol del pintor britànic Lucian Freud, redescobria la seua obra i assaboria novament els seus nus. Davant la força indiscutible amb què el pintor abordava la figura humana, vaig tornar a sentir aquell torbament que va molt més enllà de la satisfacció o de l’estremiment que s’experimenta davant la bellesa artística. Era més un calfred d’aquells que provoca la transgressió, la lluita contra sistemes opressors i caducs. Freud volia que la pintura esdevingués la carn, la persona. Potser sense saber-ho, va anar molt més enllà: en la seua manera de concebre la carn, el cos, va deixar palesa l’autenticitat i la individualitat de l’home, condició necessària per a la rebel·lió, per a la salvació.

Són molts els autors i estudiosos que han establert un binomi indissoluble entre erotisme i transgressió, com una via per a la lluita contra el poder. Atesa esta reflexió i immersos en la situació actual de crisi que travessa la societat, em vénen al cap les paraules de l’escriptora francesa Simone de Beavoir: “l’erotisme implica una reivindicació de l’instant contra el temps, de l’individu contra la societat.” Certament, cal una lluita contra el temps, que no és més que un parany que ens alliçona la ment maliciosament i equivocada. Amb condicionaments del passat i pors i anhels sobre el futur que no ens permeten centrar-nos en el precís instant en què cal reaccionar: ara. I esta assumpció de l’instant, esta connexió interna i profunda amb nosaltres mateixos, sovint s’aconsegueix a través de la carn. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Susanna Lliberós

febr. 8, 2011   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Autors  //  Comentaris tancats a Susanna Lliberós     

Lloc i any de naixement

  • Vila-real, 1973

Nom complet

  • Susanna Lliberós i Cubero

Nom de ploma

  • Susanna Lliberós

Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

  • Petites necessitats, 74

    De fa temps no parles, no. Però emmudida et vaig memoritzar la veu. Com una òrfena en la […]

  • Petites necessitats, 73

    El BollulloTens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles. No tens boca, però […]

  • Petites necessitats, 72

    Las TeresitasNo existeix un estiu perenne, malgrat tota la sorra que se'm cola entre els dits dels […]

  • Petites necessitats, 71

    Avui ella vola pel seu nom. Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci […]

  • Criatures perdudes de la vida

    Títol: No sabràs el teu nomAutor: Vicent UsóBromeraAlzira, 2020163 pàgines  Carmeta, del Mas […]

  • LA GUERRA DE PERSONATGES ANÒNIMS

    DAVID CASTILLO (2020). El tango de Dien Bien Phu. Barcelona. Edicions 62. Quan els primers mesos de […]

  • Petites necessitats, 70

    I si mai ningú no hagués conegut cap paraula? I si per això no haguérem vorejat […]

Tots els blogs dels autors