Salut precària. Maties Segura

Els prolegòmens,
i les paraules encara disperses.
Estic buscant una forma de fer una introducció
a una bateria d’artefactes que crearé a continuació.
Com a funàmbul corro el risc de caure en la desesperació,
però amb concentració he pogut caminar per la línia de l’horitzó,
i allà he vist mons molt diferents del que s’imposa per televisió,
i no em quedaré clavat al sofà, sinó que passaré a l’acció:
en ple temps de revoltes, faré la meva aportació.
Serà tot el més proper que puga a una revolució,
una festa de la creació,
sortir de la depressió amb l’assalt al cel de la insurrecció,
plantar-li cara a la crisi amb el poder de la imaginació,
donar regna solta a l’estudi, a la innovació i a la passió,
sempre obert a la improvisació,
però sense oblidar quina és la situació.