Etiqueta / Tag: Joan Garí

En els límits de l’odi i de l’amor

gen. 24, 2011   //   publicat per Joan Garí   //   Recensions  //  Comentaris tancats a En els límits de l’odi i de l’amor     

Ofici de lector, 23/01/2011

Josep Lluís Abad
«L’amor»
Edició digital
http://espaiclaudator.blogspot.com/

És un plaer haver de parlar del llibre d’un amic, i més si això comporta glossar una novetat estricta, una submissió -voluntària i joiosa- als nous imperatius tecnològics. Josep Lluís Abad, el poeta de la Vilavella, l’ànima de l’Espai Claudàtor, ha publicat (¿encara en podrem dir així?) un nou poemari, però aquesta vegada ho ha fet en format únicament digital. L’amor, que així es diu el llibre de versos, és un conjunt de poemes clàssics, haikús i tankes que només podem trobar a la xarxa. No té virtualitat matèrica, ni corresponent en paper. Fart dels premis i d’anar a pidolar a les editorials (que sempre responen el mateix: només es poden publicar els poemaris que hagen estat guardonats en algun premi), Josep Lluís ha tirat pel carrer d’enmig. Ha decidit, però, innovar. No hi ha massa llibres electrònics, encara. L’amor n’és un d’ells. Ve a sumar-se així a l’ampla autovia del futur, mentre els qui encara fem llibres impresos el veiem passar amb enveja. I és així com ens entra, de sobte, una nostàlgia inconcreta i estúpida. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Nulla dies sine linea

maig 11, 2007   //   publicat per Josep San Abdón   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Nulla dies sine linea     

La Veu de Benicarló, 11/05/2007

Joan Garí
«Senyals de fum»
Ed. 3i4, Col. Unitat, València, 2006

Dir que entre els escriptors valencians no són freqüents els dietaris, ben aviat esdevindrà un tòpic, si fins fa ben poc només comptàvem  amb l’exemple del mestre Joan Fuster, en els darrers anys hem assistit a l’aparició d’un veritable allau d’allò que ha vingut anomenant-se literatura del jo, Raimon, Josep Iborra, Josep Piera, Vicent Alonso, Toni Mollà, Enric Sòria, Josep Igual estarien entre els exemples més reeixits.

Amb Senyals de fum, Joan Garí (Borriana, 1965) fa la segona incursió en aquest gènere, que en el seu llibre anterior, Les hores fecundes,  qualificava de “proteic”, “multiforme” i de “calaix de sastre”. Aquestes qualitats del gènere permet que qualsevol cosa puga convertir-se en literatura i per aquest motiu l’autor es proposa elaborar “un dietari sistemàtic de l’any 2002”, vol fer efectiva aquella dita clàssica de “nulla dies sine linea”, ja que pensa que “en cada un dels dies d’un any – en cada un dels dies d’una vida – hi pot haver com a mínim, bategant, una idea literària”. Però sobretot escriure un dietari és “una lluita contra l’horror vacui en què l’únic aliat és precisament –per dir-ho d’una manera pavesiana– el propi exercici de l’ofici de viure”. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«12

Darrers apunts dels blogs

  • El nàufrag feliç

    Títol: Robinson CrusoeAutor: Daniel DefoeBernat Metge UniversalBarcelona, 2020Trad. d'Esther […]

  • Petites necessitats, 46

    Vinyes a AínIncorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i […]

  • SÉQUIA, BAJOQUES I ROCKANDROLL

    Als estius dels 70, els fills de llaurador encara teníem la possibilitat de córrer […]

  • Petites necessitats, 45

    Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic […]

  • Cartes a Irina

     Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu. Tan […]

  • Petites necessitats,44

    Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.Aquesta és l'única […]

  • Petites necessitats, 43

    Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al […]

Tots els blogs dels autors