Etiqueta / Tag: Vicent Pallarés

Sis escriptors d’El Pont signaran les seues obres a la Fira del Llibre de Vila-real

Mai 24, 2018   //   publicat per l’editor   //   Fires del llibre, Intervencions  //  Comentaris tancats a Sis escriptors d’El Pont signaran les seues obres a la Fira del Llibre de Vila-real     

Serà el proper diumenge 27 a les 12h. Els autors d’El Pont Cooperativa de Lletres signaran les seues noves obres a la XIV Fira del Llibre de Vila-real, ubicada en la plaça de Colom: Vicent Pallarés, Josep Usó, Manel Pitarch, Pasqual Mas, Joan Pla i Octavi Monsonís.

    

PDF   ·   Versió imprimible

Les llàgrimes d’Orfeu

Abr 30, 2018   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Recensions  //  Comentaris tancats a Les llàgrimes d’Orfeu     

llagrimes-orfeu-pallaresManel Alonso
Diari Gran del Sobiranisme, 6 de febrer de 2018

Títol: Les llàgrimes d’Orfeu
Autor: Vicent Pallarés
Edita: 3i4
València, desembre de 2017
Premi Andròmina de Narrativa / Premis Octubre

El compositor i músic Francesc d’Assís Tàrrega i Eixea ha estat considerat el primer concertista de guitarra de la seua època. Nascut l’any 1852 a Vila-real i criat a Castelló, va morir a Barcelona l’any 1909 després de patir dues hemiplegies. Sis anys després s’exhumaven les seues restes mortals i es traslladaven des del cementeri de Montjuïc fins al de la capital de la Plana, on foren depositades en un nínxol provisional fins que l’any 1961 se li va alçar un mausoleu.

L’escriptor Vicent Pallarés, en Les llàgrimes d’Orfeu (Editorial 3i4, València, 2017), novel·la amb la qual va obtindre el Premi Andròmina de Narrativa dins dels XLVI Premis d’Octubre, ens situa en el dia en què les restes de Tàrrega refan el camí en ferrocarril cap a Castelló. Durant les hores que dura el viatge, li dóna veu al germà, el també músic Vicent Tàrrega, la dona, Maria Rizo, i els dos fills, Paquito i Marieta, els quals a través de diversos monòlegs interiors convoquen la memòria i reconstruïxen la biografia pública i privada de l’autor de Recuerdos del Alhambra.

El relat, escrit amb una prosa àgil, combina, sense estridències, el que va passant, minut a minut, en el compartiment del tren amb els records d’aquells que van estimar Tàrrega i d’alguna manera van patir i compartir la seua passió per la música i la guitarra. A través dels seus records ens descriuen diversos aspectes de la seua personalitat com ara la seua bonhomia, la seua tossudesa,… i sense ànim de revenja insinuen possibles infidelitats i es queixen del desinterès del músic per l’economia familiar. Assenyalen els moments transcendents de la vida del guitarrista de la Plana, com ara l’accident que va patir d’infant en caure dins d’una séquia prop de sa casa, que li va danyar els ulls i que va fer pensar al seu pare que la música podria ser una manera de guanyar-se la vida per al xiquet; el seu concert en Novelda, on va conéixer la seua dona; el seu trasllat a Madrid i posteriorment a Barcelona, els seus viatges, etc. I també ens oferixen una galeria de personatges que van envoltar l’autor i que van tindre un important paper en la seua vida professional i personal. El retrat col·lectiu que va creant Vicent Pallarés és el d’un home senzill, despreocupat dels afers domèstics i quotidians, generós, amic dels seus amics, que viu lliurat en cos i ànima a la música i especialment a la guitarra clàssica, un instrument que aleshores gaudia d’un escàs prestigi.

Francesc Tàrrega compon i adapta a la guitarra peces clàssiques d’altres autors, com ara Beethoven, Chopin, Mendelssohn o Albéniz; oferix concerts, assaja fins a altes hores de la nit, crea noves tècniques d’interpretació (hi ha qui assegura que ha creat els fonament de la tècnica de la guitarra clàssica del segle xx), impartix classes, viatja i fuma, fuma a tothora. Sota el retrat que fa Pallarés hi ha un home de carn i ossos, que estima, que treballa, que somia, que patix, i no un mite de cartró pedra.

Estem sense cap mena de dubtes davant d’un dels millors llibres de Vicent Pallarés. Un narrador amb una llarga i extensa trajectòria que ha estat capaç de convocar els morts i recuperar el passat per a recrear, a través de la mirada de les persones més pròximes al protagonista, la vida d’un dels músics valencians més importants del segle xix, i ho fa amb amenitat, amb un exercici notable d’estil i d’ofici, contenint-se i fugint de l’hagiografia civil, de l’homenatge fàcil i carregat de tòpics que han patit tantes i tantes figures valencianes del temps de Francesc Tàrrega.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa

Oct 30, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Vicent Pallarés guanya el premi Octubre de Narrativa     

L’escriptor d’El Pont Vicent Pallarés ha obtingut el premi Andròmina de Narrativa en la 46 edició dels Octubre amb l’obra «Les llàgrimes d’Orfeu», basada en la vida del guitarrista Francesc Tàrrega.

octubre-andromina-pallares2El jurat va valorar especialment «el fet que tracta d’un personatge històric d’interés per al país, Francesc Tàrrega» així com «la combinació de la narració de fets amb la percepció singular de la seua dona». Maria Rizo, dona del músic de Vila-real Francesc Tàrrega, repassa la vida del guitarrista internacional «sense ser una biografia novel·lada». L’obra se centra en fets reals de la vida del guitarrista, «però vistos des dels ulls de la seva família i, en particular, de la seua dona».

Pallarés narra el trasllat del cadàver del gran músic de Vila-real Francesc Tàrrega, des de Barcelona fins a Castelló, i com en aquest camí la família reflexiona sobre la vida del guitarrista. L’autor ha explicat als mitjans que la novel·la va néixer sobre la idea que «darrere d’un gran home hi ha una gran dona canviant-la per darrere de qualsevol geni, masculí o femení, hi ha una parella que en pateix les conseqüències».

Vicent Pallarés i Porcar, nascut a Barcelona (28 de març de 1951), és un escriptor valencià. Tot i nàixer a Catalunya, es va traslladar al poble del qual descendia, Suera, a la Plana Baixa, comarca en la qual ha desenvolupat la carrera de docent. Actuament viu a Onda. Va començar a escriure en castellà, i el 1982 va guanyar el XIII Premi Armengot de novel·la curta a Castelló de la Plana amb «El valle incompleto». La seua primera obra en català, «La immensa solitud de Geneviève Lelouch», no arribaria fins al 1993.

octubre-andromina-pallaresJust aquest debut se saldaria amb el guardó Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. Eixe mateix any també s’hi imposava al Premi Alambor amb «L’àngel custodi». Però, el gruix de la seua bibliografia arriba en el perïode comprés entre 1999 i 2004, quan publica diverses novel·les i llibres juvenils, que obtenen guardons com el Vila de Puçol, el Ciutat de València per «Les urpes del llop» o l’Enric Valor, entre d’altres. El 2011 conclou i publica «El magma silenciós», una obra concebuda junt el desaparegut Manuel Garcia i Grau. També ha escrit diversos guions audiovisuals, com per al programa de Canal 9, Valencians que fan història. Precisament la novel·la desenvolupa el guió sobre el guitarrista Frances Tàrrega, que es va gravar per aquell programa, però que es va emetre sempre en horaris poc atraients.

La 46 edició dels Premis Octubre de l’editorial Tres i Quatre ha servit per posar en valor trajectòries de llarg recorregut com les de Vicent Pallarès (Andròmina de Narrativa), Carles Camps Mundó (Vicent Andrés Estellés de Poesia) i Manuel Molins (Pere Capellà de Teatre). A ells s’ha sumat en assaig, que no sol ser habitual, una nova veu jove i femenina, la de la guanyadora del Joan Fuster Margarida Castellano.

premis-octubre-2017

 

PDF   ·   Versió imprimible

Masculí plural

Feb 22, 2014   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Masculí plural     

masculi_plura_vicent_pallaresPer Manel Alonso
Publicat a: Sons de xaloc

Títol: «Masculí plural»
Autor: Vicent Pallarés
Editorial: Viena
Narrativa
Pàgines: 112

La primera vegada que vaig ensopegar amb un text literari de Vicent Pallarés va ser quan, com a membre del jurat d’un certamen literari, va caure en les meues mans l’original de L’heretgia amagada. Aquesta novel•la sobreeixia entre totes les altres obres presentades, i ho feia pel domini del llenguatge, per la capacitat de fabulació i el gran ofici que l’autor demostrava. Aleshores Vicent Pallarés era un escriptor del qual poca cosa se sabia, sense a penes obra editada, però que ja tenia una veu sòlida i personal. L’heretgia amagada era una novel•la en què Pallarés, portat per la fantasia, situava al bell mig de la serra de l’Espadà, potser a l’espai que en un temps ocupà l’antiga Suera, una ciutat arrianista que s’ocultava en un regne catòlic que amenaçava no sols la secta sinó la vida de tots els seus habitants.

Dècades més tard, Vicent Pallarés, després d’haver obtingut alguns dels premis de narrativa més importants del País Valencià i d’haver publicat més d’una dotzena de títols, ens oferix, aquest 2014, un recull de relats, Masculí plural (Viena edicions), amb els quals va obtindre el XXXIII Premi de Narrativa Curta 25 d’Abril-Vila de Benissa 2013.

Vicent Pallarés és un d’aquells autors que han sabut construir-se un llenguatge propi, alhora que una manera personal d’enfrontar-se al fet narratiu, la qual cosa, amb el pas del temps, l’ha dotat d’una veu narrativa dúctil i amb un gran caràcter.

Vicent PallarésMasculí plural està conformat per quinze relats presentats de menor a major extensió, buscant un ordre ascendent que el lector agraïx, a través dels quals ens presenta una galeria de personatges protagonistes que tenen en comú el fet de pertànyer al sexe masculí, però no per això els personatges femenins estan relegats en el relat o ocupen un paper insubstancial.

Són personatges marcats per la història, per la cultura, per la seua personalitat egocèntrica, pel desig, pel desamor i, sobretot, per la seua condició de mascles, o dit d’una altra manera: per eixe penjoll (alguns dirien que trist) que tenen entre cames.

Vicent Pallarés Són personatges potser atípics, però no per això únics, ja que els podríem trobar jugant a les cartes en un bar, passejant per la platja, o en la barra d’un club de carretera. Els contes són retrats individuals en els quals Pallarés no ha volgut caure en els tòpics ni ha pretés inventar prototipus. Vicent Pallarés, que és un home vital, sociable, els ha extret segurament de la realitat que l’envolta, la seua mirada mofeta els ha capturat per a fer a través seu, d’una manera divertida, una crítica mordaç a la societat.

Els quinze relats estan escrits amb ironia, una ironia fina de vegades, però en ocasions amb grans de sal grossa necessària per acabar de rematar com cal la narració. Hi ha també humor, un humor de vegades àcid, altres potser més subtil, que invita al somriure còmplice quan no a la rialla maliciosa.

Així i tot, com un bon jardiner, Pallarés mai no deixa de cuidar el llenguatge. Sempre ha estat, de fet, un home preocupat per la correcció de la llengua emprada, pel nivell del seu registre escrit, el qual ha sabut dotar d’agilitat, genuïnitat i transparència. En Masculí plural, per a donar als relats un toc d’oralitat, adopta expressions col•loquials i frases fetes, com si haguera volgut traure-li seriositat i transcendència a allò que ha escrit per a donar al lector la sensació que l’escriptor li ho està contat en la barra d’un bar o en una sobretaula, entre cafés i copes de conyac.

No hi ha cap relat que sobre en aquesta galeria d’individualitats masculines. N’hi ha que són senzills i contundents, com ara Contrasentit i Genialitat. N’hi ha de més elaborats, com Contrapunts, en el qual Pallarés enfronta en dos monòlegs interiors dos personalitats contraposades. N’hi ha que són una crítica aguda i mordaç a una manera d’entendre la masculinitat i fins i tot l’espanyolitat, com ara Tauromàquia. I hi ha al darrere de tots ells un home que estima el seu ofici de contador d’històries, que sap captar l’atenció del lector i seduir-lo.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont programa actes literaris a la XXVIII Fira del Llibre de Castelló

Abr 26, 2012   //   publicat per Joan Andrés   //   Agenda de presentacions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont programa actes literaris a la XXVIII Fira del Llibre de Castelló     

DILLUNS, 30 D’ABRIL

  • 18:oo h. Presentació de «Llibre d’Aín», de Josep Lluís Abad i de «La Font de la Salut», de Vicent Sanz
  • 18:30 h. Presentació de la publicació col·lectiva «Un pont sobre el meridià», a càrrec dels tretze autors d’El Pont
  • A continuació, lectura de fragments de l’obra col·lectiva

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

  • Josep Lluís Abad: «Llibre d’Aín»
  • Vicent Sanz: «La Font de la Salut»
  • Els tretze autors d’«Un pont sobre el meridià»

DIMECRES, 2 DE MAIG

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

  • Joan Andrés: «Set narracions curtes per a una setmana llarga»
  • Joan B. Campos: «El regal en la mirada»
  • Albert Garcia: «Figor, el gos valent»
  • Vicent Pallarés: «El magma silenciós»
  • Vicent Pitarch: «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
  • Pasqual Mas: «Contracontes»

Literatura en veu alta
(Lectura de proses i versos)
18:00 h.  Carpa menuda exterior. El Pont ret homenatge en l’aniversari dels escriptors Joan Fuster, J. V. Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris. Hi intervindran:

  • Vicent Pitarch. «Nosaltres, els valencians» (fragment), de Joan Fuster, en el 50è aniversari de l’obra.
  • Vicent Jaume Almela. «És quan dormo que hi veig clar», de J. V. Foix, en el 25è aniversari de la mort del poeta
  • Vicent Pallarés i Isabel Marin. «Unitats de xoc» (fragment), de Pere Calders, en el centenari del seu naixement
  • Josep Porcar. «Testament» i «Com si morís», de Joan Teixidor, en el  20è aniversari de la mort del poeta
  • Joan Andrés Sorribes. «Jo he vist la fam», «Vull assolir» i «Marineret d’ulls blaus», de Miquel Peris i Segarra, en el 25è aniversari de la seua mort

Podeu descarregar el programa en PDF

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pallarés i la seua literatura

Des 15, 2011   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Vicent Pallarés i la seua literatura     
PDF   ·   Versió imprimible

El Pont intervé en la Setmana Soler i Godes

Nov 21, 2011   //   publicat per l’editor   //   Compromís lingüístic  //  Comentaris tancats a El Pont intervé en la Setmana Soler i Godes     

La Setmana Enric Soler i Godes, que enguany tindrà lloc del 22 al 25 de novembre i comptarà amb la col·laboració d’El Pont Cooperativa de Lletres, es dedicarà al món de la literatura. Per aquest motiu, la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes ha organitzat tot un seguit d’activitats a les quals està convidada tota la societat castellonenca. Podeu descarregar ací el programa. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

El magma de la memòria

Oct 14, 2011   //   publicat per Carles Lluch   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El magma de la memòria     

Exilis, 13/10/2011

Manel Garcia Grau / Vicent Pallarés
«El magma silenciós»
Benicarló, Onada Edicions, 2011 (“La Feram”, 4)

L’any 2006, pocs mesos abans del seu traspàs, Manel Garcia Grau estava a punt de publicar la seua primera incursió en la narrativa juvenil, Davall del cel (Perifèric Edicions). Satisfet amb el resultat, va començar a idear un altre projecte. Però l’avenç de la malaltia va fer que proposés a Vicent Pallarés d’escriure-la a quatre mans, com aquest explica al pròleg. Amb tot, la mort de Garcia Grau pocs mesos després va impedir-ho. Han hagut de passar cinc anys perquè, a partir del material previ de partida proporcionat per Garcia Grau, Pallarés donés forma a la novel·la, que manté el títol que havia ideat l’autor benicarlando.

El projecte de Garcia Grau, explica Pallarés, girava sobre dos centres d’interés: les agressions urbanístiques al territori, i la reivindicació de la memòria històrica. I sobre aquests dos eixos va inventar-se uns personatges i una trama que, a mesura que avança, dóna més prioritat al segon dels elements. La novel·la comença quan, en les obres d’una autovia que està causant greus destrosses mediambientals, apareixen unes restes humanes que semblen pertànyer a una fossa comuna del temps de la guerra civil. Dos joves que protestaven contra les obres, anomenats Marcel Gràcia i Víctor Planelles -noms que juguen amb els dels dos autors-, es fan amb una caçadora d’aviador que conté uns objectes personals. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

«El magma silenciós», de Pallarés i Garcia Grau

Set 30, 2011   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog, Multimèdia  //  Comentaris tancats a «El magma silenciós», de Pallarés i Garcia Grau     
PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pallarés

Nov 22, 2010   //   publicat per Vicent Pallarés   //   Autors  //  Comentaris tancats a Vicent Pallarés     

Lloc i any de naixement

  • Barcelona, 1951

Nom complet

  • Vicent Pallarés i Porcar

Nom de ploma

  • Vicent Pallarés

Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner