Etiqueta / Tag: poesia

Descobreix la poesia il·lustrada de «Les meues dones»

Des 19, 2018   //   publicat per l’editor   //   Biblioteca, Blog, Multimèdia, Notícies  //  Comentaris tancats a Descobreix la poesia il·lustrada de «Les meues dones»     

 

Pots descarregar ací el llibre de poesia il·lustrada LES MEUES DONES, de Maria Llidó i Josep Lluís Abad. En paraules de Susanna Lliberós al pròleg de l’obra: 

Aquestes dones són les seues muses, però no són divinitats que alegren amb càntics el poeta i no es dediquen a cap de les arts del cànon grec. Les seues muses són dones i el seu art és el de viure i conviure, el de ser, en essència, persones extraor-dinàries per al poeta, que amb la seua manera de fer i de sentir, fins i tot d’existir, han conformat la pell d’aquest i han condicionat els ulls amb què mira el món que l’envolta. Han creat la seua ciutat. […]

El poeta estableix una relació estreta i directa de les dones amb la naturalesa, fins a arribar a un punt de fusió, en què la dona es converteix en dona-pluja, dona d’aire, o dels núvols, aquesta, la mateixa que ja amava en Transparències (un dels primers llibres d’Abad): «parle solament de tu, del meu núvol festiu o lluna de les finestres blanques». Ara, amb Les meues dones, el poeta la reconeix com a «nucli sempre etern, jove flor de neu als meus somnis més profunds».

PDF   ·   Versió imprimible

Manel Pitarch al taller d’escriptura de la Universitat Jaume I el dimarts 6 de novembre

Oct 29, 2018   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions, Diversos  //  Comentaris tancats a Manel Pitarch al taller d’escriptura de la Universitat Jaume I el dimarts 6 de novembre     
Pitarchman

Manel Pitarch. Foto: V. J. Almela

Després de Trajectes de desencís (Premi Jacint Verdaguer, 2003) i de Primavera entre les runes (Premi Marc Granell, 2015), el nou Poemari per a ociosos constitueix un pas molt important dins la trajectòria poètica del professor i poeta de Vila-real Manel Pitarch Font.  Parlarà de poesia al taller d’escriptura de la Universitat Jaume I el dimarts 6 de novembre.

En paraules de Carme Pinyanaa descriu.org: «Cada llibre desvetla una inquietud i unes maneres diferents. Així, trobem visions, profecies i premonicions, però també actituds entranyables i dolces presències interiors. A més d’un gust per la cultura clàssica que l’impel·leix a referenciar personatges del món mitològic grecoromà. En particular, l’últim llibre es concentra encertadament en la idea de l’inici, la suggestiva i perenne sensació d’aprenentatge que ens acompanya quan ja hem crescut».

PDF   ·   Versió imprimible

Josep Porcar obté el premi Jaume Bru i Vidal de poesia Ciutat de Sagunt

Oct 19, 2018   //   publicat per l’editor   //   Blog, Entorn, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Josep Porcar obté el premi Jaume Bru i Vidal de poesia Ciutat de Sagunt     

Anys llum, de Josep Porcar, ha estat l’obra poètica guardonada amb el XXè Premi Jaume Bru i Vidal de Poesia Ciutat de Sagunt, segons acaba de fer-ho públic aquest vespre el Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt en el transcurs de l’acte de lliurament dels premis al Centre de Cultura Mario Monreal.  

Josep-Porcar

Josep Porcar

El llibre de poemes titulat Anys llum, del poeta Josep Porcar (Castelló, 1973), ha estat l’escollit enguany pel jurat que han format els poetes Antoni Ferrer, Manel Rodríguez-Castelló i Manuel Bellver, entre un total de 53 originals que optaven al premi Jaume Bru i Vidal de poesia en aquesta vintena edició dels premis Ciutat de Sagunt. Encapçalat amb citacions de dos cantautors contemporanis –una del Leonard Cohen i una altra de la cançó «Light years» (Anys llum) de l’Eddie Vedder (Pearl Jam)–, el nou títol de Porcar «conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el sentit d’època lluminosa», segons s’ha explicat, i «atrau de bon començament amb poemes que se t’emporten i et revelen el viatge de rescabalament d’una persona commocionada per un profund trasbals vital».

Dol, desarrelament, decepcions sentimentals i, com a resultat, replantejaments existencials derivats d’un escarpat i costerut procés de canvi interior, abasten la primera de les tres parts de l’obra, afegeixen. «Després del sisme, ja en la segona, el poeta emprén Pràctiques de salvament amb les quals desembulla, pels senders de la poesia, fils de vida als quals s’aferra per poder acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts». El volum culmina amb Nou ecografies que traslluen la suggeridora citació inicial d’Agustí Bartra: «Sóc encara qui vol néixer». Un any llum mesura la longitud que recorre la llum en un any. «Els darrers sis anys llum que he tardat a escriure el llibre és aquesta distància de temps que he hagut de recórrer per poder veure llum en la fosca viscuda», ha explicat l’autor durant l’acte de lliurament del premi. 

Editat properament per Onada Edicions, Anys llum serà el vuitè llibre de poemes de Porcar, qui ha destacat que, pel temps esmerçat dins de la seua trajectòria, «és un poemari de corredor de fons, però també de final d’etapa», ja que ha estat «covat paral·lelament a dues publicacions precedents, i aquesta tanca el cicle». Josep Porcar és periodista i actualment treballa en la comunicació gràfica i editorial. Entre els seus llibres, destaquen La culpa (3i4, premi Vicent Andrés Estellés 1998), Llambreig (Tria Llibres, 2014, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians) i Nectari (Buc, 2016). És també ressenyable la seua videopoesia, dins del seu blog Salms (porcar.net). És membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres, entitat que associa els escriptors i les escriptores de les comarques castellonenques.

Premis de narrativa i de teatre
Per un altre costat, un total de 22 originals optaven al premi de narrativa i 28 al de teatre. L’obra No tractis Déu de vostè, de Jordi Ortiz (Barcelona, 1969), ha obtingut el XX Certamen de Narrativa Ciutat de Sagunt, i l’escriptor Ignasi Garcia i Barba (Barcelona, 1954), amb l’obra Treball de recerca, s’ha emportat el XV Certamen de Teatre «Pepe Alba». Els escriptors Manel Joan Arinyó, Raquel Ricart i Nel·lo Navarro han estat jurat del premi de narrativa, mentre que els professionals de l’escena Lola López, Antoni Ruiz i Mariola Ponce s’han aplegat en el de teatre. Les deliberacions dels jurats van tenir lloc el passat 21 de setembre a les dependències del consistori saguntí, de les quals van eixir els tres guardonats d’enguany. El premi de narrativa serà recompensat amb 6.000 euros, mentre que els de poesia i teatre rebran 3.000 euros cadascun. Onada Edicions publicarà les obres guardonades.

PDF   ·   Versió imprimible

Poemari per a ociosos

Jul 24, 2018   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a Poemari per a ociosos     

Per Manel Alonso, Diari Gran del Soberanisme, 24-VII-2018
poemari-per-a-ociosos

Autor: Manel Pitarch
Títol: Poemari per a ociosos
Bromera, Alzira, 2018

Manel Pitarch (Vila-real, 1966), en el seu darrer amb el qual que va obtindre el 2017 el Premi de Poesia Ibn Hazm-Ciutat de Xàtiva, Poemari per a ociosos (Bromera, 2018), ha volgut que l’ombra de Joan Fuster recorreguera de dalt a baix tot el volum. Vull dir el Joan Fuster poeta, però també l’assagista. Ho fa, en primer lloc, per a retre homenatge a un intel·lectual que admira i que considera una peça fonamental de la literatura valenciana; i en segon lloc, perquè té la pretensió de mantindre un diàleg obert amb ell sobre diversos aspectes vinculats a la literatura i la realitat.

Però no és sols Joan Fuster l’escriptor interpel·lat per Manel Pitarch, també ho són, en menor mesura, Maria Mercè Marçal, Ponç Pons, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Vinyet Panyella i fins i tot Vladimir Nabokov.

Poemari per a ociosos se’ns presenta com un gran edifici al qual entrem per un petit pòrtic, on l’autor ens posa sobre la taula com les dèries del present afecten la creació poètica que aspira a transcendir en el temps; per a després obrir-se en quatre estances, Edifici de paper, Galeria de vestigis, Trinxera d’orquídies i El llegat d’Hesíode, i tancar-ho amb un epíleg, un poema que porta un títol si més no suggerent, Antídot, la qual cosa ens obliga a pensar: un antídot per a què?, segurament per a trencar les diverses cadenes i aspirar a la màxima llibertat creativa per damunt d’imposicions temporals.

La primera estança amb la qual ens trobem en travessar el pòrtic, Edifici de paper, està formada per vint poemes breus i és potser des del meu punt de vista la més compacta. Ací Manel Pitarch, des de la poesia, s’acosta a eixos artefactes literaris carregats amb la pólvora de les idees que eren les diverses entrades del Diccionari per a ociososde Joan Fuster. Uns poemes que s’emparenten amb la poesia oriental, el haiku i la tanka.

Galeria de vestigis, formada per dotze poemes, ens parla de com el record és una interpretació subjectiva i literària de la vida i com la literatura es nodrix dels records i com aquests prenen cos a través de la paraula.

Trinxera d’orquídies ens endinsa en l’amor i el desig, en el gran teatre de les emocions i els sentits.

En El llegat d’Hesíode trobem una poesia més nua, narrativa, a través de la qual Pitarch ens parla de la brevetat, de la fragilitat de la vida, de la forta impressió que deixa en nosaltres la nostra infantesa, però també la dels nostres fills a la qual assistim preocupats i plens de temors. En aquesta estança, més que en cap altra, Pitarch s’assaja jugant amb mites grecs com ara el d’Èdip.

Manel Pitarch, en aquest Poemari per a ociosos, ens oferix una poesia amb un lèxic ric i cuidat, amb el qual d’una manera minuciosa construïx imatges que venen a subratllar un discurs poètic profund, fill de l’eco de tantes i tantes lectures i d’una interpretació personal de la creació literària.

PDF   ·   Versió imprimible

Presentació de l’«Obra poètica completa» de Carles Salvador [Menador, 21-VI-2018, 18h]

Jun 12, 2018   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Presentació de l’«Obra poètica completa» de Carles Salvador [Menador, 21-VI-2018, 18h]     

El Menador Espai Cultural de Castelló acollirà la presentació de l’Obra poètica completa de Carles Salvador el proper dijous 21 de juny, a les 18 hores. Hi intervindran el professor Vicent Pitarch, el poeta Josep Porcar i l’acadèmic Lluís Meseguer, catedràtic de la Universitat Jaume I i editor de l’obra.

csalvador-obrapoetica

PDF   ·   Versió imprimible

Presentació a la Vilavella de Petites postals per a Grupeco

Gen 10, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a Presentació a la Vilavella de Petites postals per a Grupeco     

Simplement dir-vos, apreciats lectors, amics i veïns que el nostre veí i col·laborador del blog de l’Associació de Veïns i membre del Pont de les lletres, Josep Lluís Abad i Bueno, tindrà el gust de presentar-nos aquest nou llibre  de poemes  convertits en postals que ha anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives; el nostre veí les ha arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web.

El 12 de Novembre passat en aquets blog ja vàrem fer una ressenya i descriguèrem la història del seu procés de creació.

El llibre serà presentat per les seues amigues Rosa Maria Vicent, ex-mestra de la Vilavella que actualment treballa a Nules i per la poeta de Nules Marisol Gonzalez.

Us esperem aquest proper divendres dia 12 de gener a les 19:30  al primer pis de la Casa de la Cultura Manuel Vicent.

PDF   ·   Versió imprimible

La profunda dignitat i transparència del llenguatge poètic

Gen 5, 2018   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a La profunda dignitat i transparència del llenguatge poètic     

Publicat per la Universitat de Cadis

És bonic i bell aquest nou regal que se’m fa de poder parlar de poesia. A més a més us he de dir que quan alguna persona em demana una comanda així, tan sols em neix del cor dir sí o sí. No mai em negaria. Avui es tracta, a més, de la meua germana, un altre esperit que ens fecunda.

La poesia no serveix per a res en concret i per això mateix obri en canal la terra que xafem perquè s’oxigene i parisca els seus fills: gratuïtat, veritat, bellesa i bondat.

– Per què un poeta dibuixa paraules en la neu? Perquè la gèlida neu crema els cors dels qui saben admirar-la.

– Per què una poeta grava noms en les ones d’una platja? Perquè l’arena no se senta mai sola i ens acarone sense fer-nos mal.

– Per què un poeta que camina per la ciutat cisella amb la mirada paraules al vent? Perquè cada ànima que a la seua vora camine no romanga invisible.

Per què una poeta li mussita sons a la nit que arriba? Perquè el pàlpit petit de la seua veu il·lumine els cansats, els trists i els de perduda esperança. Perquè nodrisca els lluitadors, els qui regalen lentament la vida pròpia.

Per què un llibre de poesia no necessita de cap presentació?

Perquè qui el presenta i el llibre – igual com els lectors- són dues peces de la vida que estan connectades i vibren en la seua totalitat. Adonar-se d’aquesta connexió t’ adreça al viatge d’una íntima felicitat.

Primer fill: Gratuïtat.

Per què existeix la poesia? Perquè som animals que sentim, perquè hem vingut pel regal d’uns pares, perquè, de petits, els mots ens han engronsat de la bondadosa mà dels mestres, per la solitud quan de les seues cintes  a ella ens hem sentit lligats.

Us adoneu, gratuïtat.

Segon fill: Veritat.

Per què llegim poesia? És el camí més bell i desinteressat que ens condueix a la veritat.  La poesia no vol mai figurar,  no li interessa l’aparença de l’univers, ella no espera res de ningú, ni pretén seduir, desisteix d’honors, mèrits, càlculs o  rèdits.

No mai la poesia ha de ser un mitjà per a qualsevol finalitat. Ella és fi en si mateix; per ella i en ella palpita l’Univers.

La poesia camí cap al coneixement profund d’una Humana Veritat.

Tercer fill: Bellesa.

Per què enamora la poesia? Perquè no fa accepció de persones, perquè s’estima totes les llengües, és indiferent a posició social, pobresa, lluïment o fama, diners. Ella penetra molt més enllà de coneixements intel·lectuals, s’escapa de descripcions objectives i balla amb les passions humanes, fa l’ullet a la Vida tota.

La poesia abillada o nua és la bellesa que es presenta i s’entortolliga als cors.

Quart fill: Bondat.

Per què la poesia convida a l’acció, al compromís desinteressat i al canvi positiu contra tota injustícia?

Perquè ella és amable, reconforta, acull i no mai foragita, ni a la teua cara t’escup. La poesia sempre és noble, respectuosa i reivindicativa quan s’escau; no crítica amb maldat, no construeix habitatges de perjuri, ni divaga amb perjudicis; tampoc no mai calumnia. Ella no és envejosa, ni es vanta.

La poesia estén la mà, t’ofereix recer i no mai abandona, no murmura, ni t’utilitza; no és hipòcrita, ni oportunista. Sempre, sempre és transparent.

La poesia és l’aigua de l’ésser humà, la seua bondat, facilita l’elegància interior, possibilita la fe en els altres, la promou, confia en el relleu i treball de les persones, genera empatia, col·labora en la consecució de la Justícia humana sense grandiloqüències, sense fer escarafalls.

Aquestes humils paraules han estat l’excusa per tal d’aproximar-nos a la lectura del  segon llibre titulat Retazos de otoño en Primavera, de l’autora Maritxé Abad i Bueno (escriptora vallera resident a Dos Hermanas, Sevilla) i publicat per la Universitat de Cadis.

Ara tots junts  és hora de llegir, de vibrar. Una petita mostra:

 

Los helechos, a sus anchas,
me hablaron de ti:
el orégano hizo hincapié en tu sonrisa
liviana ella…
Mariquilla, con su traje de fiesta
me advirtió que estabas cerca,
cerca tu pálpito del mío…
Entonces, el té rosado
lució su son alegre y, su aroma a menta
refrescó el recuerdo.
Nos convertimos en corazones de hiedra,
cara a cara,
sin tapujos,
amándonos las diferencias,
respetándonos los ritmos apaisados
y fuimos al unísono
hojas de chopo.

 

****     ****

No hieren las palabras fruto del despecho:
sólo lastiman al corazón que no entiende.

 

****    ****

Derramar sueños de confianza
entre tomates maduros fritos,
esparcir cebolla en los días
de nacimiento constante
y berenjena,
aliños de cariño
cada día del año.
Así, amanezco
y estoy
por un amor de siempre
en tu casa de besos,
amasando.

PDF   ·   Versió imprimible

Manel Pitarch guanya el premi de poesia «Ibn Hazm» Ciutat de Xàtiva

Nov 3, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies, Premis  //  Comentaris tancats a Manel Pitarch guanya el premi de poesia «Ibn Hazm» Ciutat de Xàtiva     

El poeta d’El Pont Manel Pitarch ha obtingut l’Ibn Hazm de poesia amb l’obra «Poemari per a ociosos» dins dels XXXIV Premis Literaris Ciutat de Xàtiva

pitarch-poesia-xativaPitarch s’ha emportat el guardó de poesia d’aquests Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, que són una de les fites més rellevants dins del món de les lletres valencianes. El certamen se celebra des de principis dels anys 80 i és sinònim de prestigi, no sols al País Valencià, sinó arreu dels territoris de parla catalana. Prova d’açò, segons l’organització, és que en aquesta edició, la 34a, hi ha hagut un augment del 44% de la participació respecte a l’anterior, en l’any 2015. L’acte de lliurament dels premis s’ha fet a l’Espai Cultural Sant Domènech i ha estat amenitzat per l’espectacle multidisciplinari ‘Mulïer’, de la companyia Maduixa Teatre.

«Poemari dels ociosos» del vila-realenc ha estat la creació escollida com a guanyadora del Premi de Poesia Ibn Hazm, al qual li corresponen 4.000 euros. Filòleg i professor, Pitarch ha bastit una obra que «desplega reflexions sobre experiències humanes», segons va explicar, amb un títol que ret homenatge al mestre de Sueca en l’Any Fuster. L’obra està estructurada en quatre parts: la creació poètica, el record, les tensions de l’amor i les etapes de la vida, tractades des d’una perspectiva intensa, amb vocació simbolista i riquesa de llenguatge.

En paraules del jurat, la concepció de la creació artística es basa en l’explicació el món per mitjà d’un llenguatge autèntic, inequívoc i compromès amb l’estètica i la societat. Recordem que Pitach va guanyar, entre altres, el 2002 el premi Jacint Verdaguer d’Òmnium Cultural per l’obra «Trajectes del desencís» i també el XIX Premi Marc Granell Vila d’Almussafes, amb «Primavera entre les runes» el 2015.

Per un altre costat, el premi Blai Bellver de narrativa l’ha obtingut l’obra «El jurament», de Sílvia Romero. La barcelonina és sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Associació de Relataires en Català (ARC) i ha guanyat diversos premis literaris, com ara el XVè Premi El Lector de l’Odissea, per la novel·la Lladres d’històries.

Finalment, el premi Carlos Sarthou d’assaig i investigació s’ha lliurat a Vicent Bataller, per l’obra «El parlar del tinguem». Enguany, a les modalitats de poesia, narrativa i assaig del certamen, s’hi han presentat cent trenta obres.

El jurat ha estat presidit pel regidor de Cultura Jordi Estellés. En concret, el de la modalitat de narrativa ha estat format per Enric Salom, Josep Franco i Jesús Huguet. El de poesia, per Feliu Ventura, Pep Bataller i Alfred Aranda. Finalment, el d’assaig i investigació, per Mariano González Baldoví, Xavier Aliaga i Josep Lluís Cebrián. Cal destacar, tal com s’esmentava abans, la crescuda de participació d’enguany. S’han presentat 71 propostes al premi Ibn Hazm, 29 més que el 2015; 14, a la categoria d’assaig i investigació, mentre que en la passada edició en van ser 6; i al premi Blai Bellver han hagut 45 aspirants, tres més que en l’edició anterior.

PDF   ·   Versió imprimible

«Vida ermita», nit de poesia a la Magdalena (17-VI-2017)

Jun 14, 2017   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Blog, Intervencions, Lectures i recitals, Notícies  //  Comentaris tancats a «Vida ermita», nit de poesia a la Magdalena (17-VI-2017)     

Poesia de nit entre pins, llentiscle i margallons, dits amb un pur silenci de fons i notes de piano. El Pont ha organitzat aquest recital nocturn en col·laboració amb la regidoria d’Ermites de l’Ajuntament de Castelló dins del Cicle de Música, Dansa i Poesia a les Ermites de Castelló. Se celebrarà aquest dissabte 17 de juny i començarà a les 22,30h.

Hi intervindran els poetes Josep Lluís Abad, Vicent Jaume Almela, Artur Àlvarez, Roman Bernad Negre, Albert Garcia, Reis Lliberós Monfort, Susanna Lliberós Cubero, Rosa Miró Pons, Imma Monlleó, Manel Pitarch i Josep Porcar.

Els poetes estaran acompanyats pel piano de Ximo Fabregat Ripollés.

 

PDF   ·   Versió imprimible

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)

Set 25, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta «Qualitats de la fusta» a Castelló (Argot, 7-X-2016)     

tarja-qualitats-fusta

El poeta barceloní Miquel-Lluís Muntané presenta a Castelló la seua última obra poètica, Qualitats de la fusta (Parnass Ed., 2016). L’acte se celebrarà a la llibreria Argot el divendres 7 d’octubre, a les 19h, i comptarà amb el preàmbul del poeta castellonenc Josep Porcar.

En paraules d’Eduard Sanahuja, que ha prologat el llibre, «la fusta és, efectivament, una metàfora de la condició humana: algú és o no és de ‘bona fusta’. Amb una poesia discursiva, figurativa, però amb una càrrega simbòlica de profunditat, i un llenguatge alhora planer i extremament ric del punt de vista lèxic, Muntané n’examina les qualitats».

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és poeta, narrador, assagista, editor, traductor, articulista, promotor cultural, sociòleg… Ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions Unesco, ha presidit l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i ha estat membre del Consell de la Cultura de Barcelona. Pel seu activisme cívic, va ser guardonat l’any 2007 amb el Premi Climent Mur. Des de L’esperança del jonc (1980) fins al llibre present ha publicat deu volums de poesia. La seua obra, en paraules de la crítica, és de «sintaxi càlida, continguda sensualitat, de detalls subtils i de caire filosòfic», fonamentada en els grans temes de sempre: la memòria, l’amor, el temps, els instants perdurables.

A QUI PUGUI INTERESSAR

qualitats-de-la-fusta

Coberta del llibre

Aquest matí, a bona hora,
m’he mirat al mirall
sense complaença ni desfici.
M’he trobat amb l’espurna dels ulls
i un gest après al caire de la sang,
i m’he determinat
a vestir-me amb la roba de la compassió,
calçar-me les sabates de caminar els dies
i posar-me un capell fet de tremp
per fer front a l’oratge.
Així equipat, he baixat a la plaça
a revisar el sumari de feines que m’esperen.
No m’he sentit estrany:
la vida no passa mai de moda.

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:123456»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner