Etiqueta / Tag: Vicent Usó

El paradís a les fosques

Oct 15, 2018   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca, Blog, Recensions  //  Comentaris tancats a El paradís a les fosques     

paradís-fosquesPer Manel Alonso
Publicat a: Diari Gran del Soberanisme (10-X- 2018)

Títol: «El paradís a les fosques»
Autor: Vicent Usó
Premi Enric Valor de novel·la
Editorial: Bromera, Alzira, 2018

Viure en el sistema capitalista fa que, de tant en tant, es troba una mina d’or i la riquesa que abans es resistia i costava tant d’aconseguir de colp es posa a l’abast de qualsevol que siga una mica espavilat i el paradís somniat que semblava inabastable només uns anys enrere esdevé una realitat tangible. Es trenquen les cadenes que et lligaven a una classe social i es comença a grimpar cap al cim oblidant que només s’han canviat les cadenes de ferro per unes d’or.

Al País Valencià hem tingut mines d’aquesta mena, com ara el comerç de la taronja, el turisme, la bombolla immobiliària i, a la comarca de la Plana Baixa i també en bona part de l’Alcalatén, la indústria de la ceràmica.

L’escriptor Vicent Usó, en la seua darrera novel·la El paradís a les fosques (Bromera, 2018), escriu un relat intens, cru, sensual, violent i cruel que ens parla de l’èxit i de l’ambició dels nous rics de la indústria ceràmica a la capital de la Plana Baixa, Vila-real. Una classe social majoritàriament formada per nous rics on el joc de les aparences és fonamental per a mantindre l’estatus. D’això s’aprofiten artistes extravagants com ara Serpentina, darrere del qual el lector perspicaç endevinarà el nom de cert artista plàstic castellonenc, les botigues de roba i les joieries de luxe, les immobiliàries, però també la màfia de la prostitució, de la droga i d’allò que calga i que es pague a preu d’or.

Vicent Usó, un dels narradors valencians nascuts en la dècada dels seixanta del segle passat amb més ofici i amb una obra sòlida que ho ratifica, ha sabut construir un personatge protagonista, Maties Passera, versemblant i amb una vida plena de zones d’ombra. Un comercial de gran èxit, agressiu, astut, sense escrúpols al qual en alguns moments el perd la boca i que guanya diners a cabassos. Amb el compte corrent a vessar, es compra una dona guapa, sexi, capritxosa, una posició social, nous amics, casa i automòbil de luxe i prostitutes d’alt estànding.

Al seu voltant, Vicent Usó crea una llarga galeria de personatges bona part dels quals són suposats triomfadors, i una altra de fracassats i perdedors.
En esclatar la crisi econòmica del 2008, la vida se li comença a tórcer a Maties Passera. Ho fa de tal manera que en relativament poc de temps caurà des del cim del seu èxit a l’infern del fracàs.

La novel·la és la història d’un individu en el laberint tortuós del poder econòmic. Però també de la seua família marcada per un passat fosc, sinuós, una història que parla de l’origen i de la vertadera identitat de Maties i que se li ha ocultat, una història que descobrirà en el pitjor moment i que serà com una llosa que ajudarà a enfonsar-lo encara més en la misèria i l’autodestrucció.

El paradís a les fosques és el retrat d’una societat hipòcrita, superficial, que ha trobat una mina d’or la qual balafia en estupideses que alimenten només la vanitat, l’egocentrisme i els apetits més baixos.

En les seues pàgines trobem les clavegueres del poder econòmic, on aconseguir sadollar el plaer individual està per damunt la llei. Un espai per a pederastes, drogoaddictes, sàdics que gaudixen amb l’espectacle cruel del suïcidi, depravats amb la cartera farcida de bitllets, empresaris, polítics, jutges…, individus honorables en públic i terriblement viciosos en privat.

La novel·la d’Usó fa reflexionar sobre la condició humana, el sistema, les relacions socials i el que realment passa al nostre voltant i que ni tan sols capaços d’intuir.

PDF   ·   Versió imprimible

«El paradís a les fosques» de Vicent Usó es presenta a la llibreria Ausiàs de Vila-real (19-X-2018)

Oct 10, 2018   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a «El paradís a les fosques» de Vicent Usó es presenta a la llibreria Ausiàs de Vila-real (19-X-2018)     

Vicent Usó presentarà la novel·la «El paradís a les fosques» (Bromera, 2018), premi Enric Valor de novel·la, el divendres 19 d’octubre a la llibreria Ausiàs de Vila-real.

uso-paradis-fosques

PDF   ·   Versió imprimible

Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!

Des 12, 2017   //   publicat per Josep L. Abad   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Estimar una llengua… Moner i Usó, à punt!     

Sembla cosa fàcil estimar la llengua pròpia, però no és verb simple de conjugar. Sembla que tampoc no és un assumpte purament racional. Sobretot ha d’haver-hi la suma de raons i emocions que presentaran l’espurna per engegar la foguera que ens escalfarà.

Una llengua no es parla per decret llei, tampoc perquè siga una moda de gent polida. Cal haver pastat un sentiment des de la infantesa, haver-la treballada i no exactament per obligació, o també per adquirir privilegis, puntuacions que seran mitjans per accedir a altres realitats com destinacions en el treball, assolir millores salarials o d’altres invents dels sistemes polítics particulars.

Estimar la llengua amb què els pares t’han fet creure en tu; estimar-la per construir i creure pacíficament la teua història i canviar-la si no ha estat narrada amb honestedat; estimar la teua llengua per anomenar la pedra, el sol o la mà que t’acompanya i t’acarona en l’alegria, també en la soledat.

vicent-uso-arxiuAixò és el que faran també els nostres companys del Pont Anna Moner i Vicent Usó a la ràdio À Punt que, en aquest dies, inicia un nou camí que no mai hauria d’haver estat apaivagat.

Anna estigué al programa “Al ras” amb Jèssica Crespo” i col·laborarà amb “La biblioteca d’Hipàtia”; Vicent ho farà al programa “Plaerdemavida” amb Maria Josep Poquet. Serà una lloable ocasió per poder fer visibles els nostres autors, companys i escriptors en la nostra llengua.

Per la paraula al cor de les persones; i del cor a la vida lliure, la companyonia i l’amistat.

Teniu el nostre suport, companys, car aquest aparent silenci invisible també parla, us falca i anima: una llengua per fer-nos autèntics, humans.

PDF   ·   Versió imprimible

Les beceroles d’un escriptor

Mai 7, 2017   //   publicat per Joan Garí   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Les beceroles d’un escriptor     

arquitectura-de-la-ficcio-vicent-usoPublicat a: Ara Llegim

Títol: «L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa»
Autor: Vicent Usó
Pròleg de Manuel Baixauli
Editorial: Bromera
Alzira, 2017

Proliferen des de fa anys les escoles d’escriptura. Posat que un novençà en el camp de les lletres tinga una mica de talent, és obvi que no li farà cap mal aprendre un rudiment de les tècniques que poden ajudar els seus escrits a formular-se com un relat d’alguna mena de valor literari (si no hi ha talent, és clar, més val no posar-s’hi).

L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa és precisament un manual on s’exposen de manera clara i ordenada aquestes tècniques a què he fet referència. El seu autor, Vicent Usó (Vila-real, 1963), ha aprofitat la seua àmplia experiència novel·lística per a indagar en tots els aspectes que permeten construir un bon relat ficcional, exemplificant de vegades els diferents aspectes abordats amb detalls del seu propi corpus literari. Ha seguit així les passes del seu mestre, Jaume Cabré, que en El sentit de la ficció (profusament citat per Usó) ja va deixar pistes importants sobre els secrets d’una bona edificació narrativa.

Escriptors de brúixola o de mapa
Diu Manuel Baixauli, en el pròleg del llibre d’Usó, que li fa pena no haver trobar aquest manual vint anys enrere, quan començava en l’ofici de l’escriptura. El mateix Usó fa classes en una d’aquestes escoles on s’ensenyen les beceroles de l’art narrativa. Cal pensar, doncs, que la utilitat de l’invent està més que justificada.

Per aquestes pàgines passa la diferència entre els escriptors de mapa i els escriptors de brúixola (els primers necessiten tindre tots els aspectes de l’obra esquematitzats abans de començar a escriure, els segons es deixen guiar per l’instint); el delicat equilibri entre mostrar (“Com a l’escala de davant de l’armari de casa dels meus senyors, l’escala, fins al primer pis, era de pinyonet. Del primer pis al meu, era de rajola vermella…”. La plaça del diamant ) i interpretar (“De mica en mica els temors de Rodolphe també la van anar guanyant a ella. Primer, l’amor l’havia embriagada, i no havia pensat en res més enllà”. Madame Bovary ); la diferència (com volia E.M. Forster) entre personatges plans (meres caricatures estereotipades) i personatges redons (complexos, profunds, amb vida interior), i un llarg etcètera de destreses que ajuden a escollir punt de vista, caracteritzar protagonista i secundaris, plantejar un conflicte o gestionar la informació.

Inspiració? Ja ho va dir Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha d’enganxar treballant”. L’arquitectura de la ficció és un text sòlid i perfectament útil per poder dur a terme aquest esforçat ofici.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Babel de Castelló (30-XII-2015)

Des 25, 2015   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Babel de Castelló (30-XII-2015)     

Les veus i la boira, de Vicent usó, presentació a la llibreria Babel

Quina millor manera d’acabar l’any? Amb una esplèndida novel·la, «Les Veus i la Boira» (Bromera, l’Eclèctica, 2015) de Vicent Usó, que es presenta la llibreria Babel de Castelló aquest dimecres 30 de desembre, a les 19h. L’obra va ser guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa. En paraules del jurat, és una novel·la «coral, molt original i entretinguda que utilitza diverses fonts documentals com la premsa, cròniques, memòries i entrevistes per a narrar secrets i drames ambientats en les illes Columbretes i també a Terol i altres localitzacions, durant i després de la Guerra Civil».

Web de l’autor

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Ausiàs de Vila-real (11-XII-2015)

Des 9, 2015   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Vicent Usó presenta «Les Veus i la Boira» a la llibreria Ausiàs de Vila-real (11-XII-2015)     

12304091_895650630510842_3271674705876911158_o

Joan Cubertorer presentarà la novel·la «Les Veus i la Boira» (Bromera, l’Eclèctica, 2015) de Vicent Usó a la llibreria Ausiàs de Vila-real el divendres 11 de desembre, a les 20h. L’obra va ser guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa. En paraules del jurat, és una novel·la «coral, molt original i entretinguda que utilitza diverses fonts documentals com la premsa, cròniques, memòries i entrevistes per a narrar secrets i drames ambientats en les illes Columbretes i també a Terol i altres localitzacions, durant i després de la Guerra Civil».

Web de l’autor

PDF   ·   Versió imprimible

Terra cremada

Feb 25, 2014   //   publicat per Vicent Usó   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Terra cremada     

Si fa no res, l’objectiu del govern d’Alberto Fabra van ser els mitjans de comunicació en valencià, ara l’amenaça es concreta en l’escola. En l’escola en valencià, no cal dir-ho. L’atac del PP valencià (?) contra tot allò que signifique cultura catalana s’ha desfermat amb virulència, sense màscares i sense excuses, els darrers mesos. Les raons, segurament, són múltiples. Hi ha, de manera indiscutible, la desesperació: d’ací el recurs ja suat de l’anticatalanisme, que han tret a passejar de nou, i de manera grotesca, arran la definició de valencià del diccionari de l’AVL. Hi poden influir també les pugnes internes, sobretot si es confirma que a Madrid ja han decidit que amb Fabra no van enlloc. I hi ha també la política de terra cremada d’un partit que comença a assumir que pot perdre la Generalitat en les pròximes eleccions i té pressa per fer la feina bruta, per deixar el país tal com el voldrien a Madrid: sense televisió autonòmica, sense immersió lingüística i, si poguera ser, sense traces de catalanitat. En tot cas, allò que –amb Zaplana i Camps– va començar com a drama, amb Alberto Fabra s’ha convertit en una tragicomèdia patètica representada per uns actors miserables, sense caràcter i sense dignitat; uns titelles que es mouen a l’atzar dels vents, dels impulsos i de les ordres que dicten des d’unes butaques –les de Madrid– que no han entés mai què passa més enllà de les circunval·lacions de la capital. El problema és que les dèries, les angúnies, les obsessions i els capricis d’aquesta colla de moniatos la paguem –i molt cara– els valencians.

brot

PDF   ·   Versió imprimible

Pla i Usó explicaren a Gandia ‘la negra’ dels valencians

Gen 31, 2012   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Pla i Usó explicaren a Gandia ‘la negra’ dels valencians     

Els escriptors de El Pont, Vicent Usó (Vila-real, 1963) i Joan Pla (Artana, 1942) van ser, dissabte passat, els protagonistes d’una jornada dedicada al gènere negre que va programar el Casal Jaume I de Gandia i l’associació d’escriptors Saforíssims. Els dos autors participaren a la seu del Casal en una taula rodona emmarcada dins del cicle De tu a tu i que portava el títol «La realitat que ens envolta: novel•la negra en potència». Pla i Usó són dos autors importantíssims dins la literatura catalana contemporània. Pla s’ha dedicat sobretot a la literatura per a joves i infants mentre el públic d’Usó són, majoritàriament, els lectors adults. L’obra més emblemàtica i coneguda de Pla és “Mor una vida, es trenca un amor”, una de les més venudes de la literatura catalana, però en el seu currículum figuren desenes d’èxits. El prestigi d’Usó ha vingut de la mà de la crítica i dels lectors, però també dels premis, ja que, a més d’obtenir-ne alguns com l’Andròmina o el Fiter i Rossell, ha quedat dues vegades finalista del premi Sant Jordi de novel•la, el més important de tots. Amb «Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building» i «La mà de ningú» tots dos s’endinsen en els territoris de la novel•la negra.

No obstant això, són obres molt diferents. Joan Pla s’inspira, a «Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building», en la política valenciana. Agafant com a tema la construcció d’un futur aeroport local, reconstrueix, a través d’una apassionant intriga de traïcions i assassinats, el que va ser el descontrol polític i econòmic en base a la bombolla immobiliària i la corrupció política. En canvi, «La mà de ningú», està ambientada a França i descriu la vida de sis persones senzilles que es veuran embolicades en un crim que, finalment, revelarà una trama de gran abast, vinculada a un episodi fosc de la història recent d’Europa.

La taula fou conduïda per Gregori Royo, escriptor i membre de Saforíssims Societat Literària. Podeu llegir-ne una crònica personal al blog Quimeres, de Jesus Eduard Alonso, i una ressenya al de Joan Pla.

Més reaccions:

Més imatges de l’acte

PDF   ·   Versió imprimible

Saforíssims convida El Pont per parlar de la ‘novel·la negra’ dels valencians

Gen 21, 2012   //   publicat per l’editor   //   Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Saforíssims convida El Pont per parlar de la ‘novel·la negra’ dels valencians     

Saforíssims Societat Literària, entitat de La Safor homòloga a El Pont Cooperativa de Lletres, ha organitzat una taula redona dins del cicle «De tu a tu» anomenada «La realitat que ens envolta: novel·la negra en potència», i ha convidat els escriptors Vicent Usó i Joan Pla (membres de la Cooperativa de Lletres El Pont), autors de les novel·les «La mà de ningú» i «Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building», respectivament. L’escriptor Gregori Royo conduirà l’acte. L’acte se celebrarà al Casal Jaume I de Gandia (carrer Dona Teresa, 1), el dissabte 28 de gener, a les 12 hores, i després hi haurà un dinar a la Drova.

PDF   ·   Versió imprimible

«La mà de ningú», de Vicent Usó

Des 28, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La mà de ningú», de Vicent Usó     

Per Llorenç Capdevila
El Pou de la Gallina, desembre 2011

Vicent Usó
«La mà de ningú»
Proa, Barcelona, 2011

El valencià Vicent Usó, dues vegades finalista del Sant Jordi i amb un corpus narratiu iteressant, acaba de publicar una peculiar novel·la negra.

La mà de ningú (Proa, 2011) és una novel·la d’aquelles que, com se sol dir, atrapen el lector. Potser algun dels habituals del gènere trobarà que s’entreté una mica massa en els detalls superflus, en la descripció de gestos i situacions; i potser algun altre se sentirà molest per no trobar-se amb una trama linial, amb un protagonista clar i amb una mica més de sang i fetge, però el cas és que a mi em va atrapar fins a la darrera pàgina. Es tracta d’una història situada a França i protagonitzada per sis personatges: un vell pagès que fuma d’amagat i que no vol sentir dir res sobre deixar de conrear la terra; un transportista d’origen balcànic, brut i gras, que parla amb una amant imaginària; un senegalès que ven pel·lícules pels carrers de París i que no sap on passarà la nit; una okupa desarrelada i generosa que es guanya la vida fent malabars; una dona maltractada que fuig d’un passat fosc i es refugia en una gran mansió on acaben de contractar-la com a serventa; i un metge vidu que estima amb bogeria les seves dues filles petites i treballa fent un horari força intempestiu. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:12»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner