Una aproximació a Cartes a Irina
Josep Lluís Abad i Bueno
Cartes a Irina, 37
Illa de Wrangel, 17 de gener de 1969 Als merlets d’aquest cor els ocells canten la tendresa impossible. Irina, ha mort un poeta, desconnectat de la faràndula, no publicat (així ho decidí), però obert i compromés amb els projectes que li oferiren. Irina, ha mort un poeta, silenciosament, com ha viscut. El guardià del foc …
Cartes a Irina, 21
Illa de Wrangel, 1 de gener de 1969 Això és el que de fa temps no tinc, nits d’estiu. De gaidó veig el termòmetre luminiscent que penja de la paret de cristall i marca -29 º. A l’exterior tot és un mar de gel; avui faig voltes i més voltes sota la vànova i no …
Presentació a la Vilavella de Petites postals per a Grupeco
Simplement dir-vos, apreciats lectors, amics i veïns que el nostre veí i col·laborador del blog de l’Associació de Veïns i membre del Pont de les lletres, Josep Lluís Abad i Bueno, tindrà el gust de presentar-nos aquest nou llibre de poemes convertits en postals que ha anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives; el nostre …
Presentació a la Vilavella de Petites postals per a Grupeco Llegeix més »
La profunda dignitat i transparència del llenguatge poètic
És bonic i bell aquest nou regal que se’m fa de poder parlar de poesia. A més a més us he de dir que quan alguna persona em demana una comanda així, tan sols em neix del cor dir sí o sí. No mai em negaria. Avui es tracta, a més, de la meua germana, …
La profunda dignitat i transparència del llenguatge poètic Llegeix més »
Un nou llibret: Petites postals per a Grupeco
Simplement dir-vos, apreciats lectors, que totes aquelles postals que he anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives, les he arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web. Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco abasteix 50 …
Observador a Cal Paradís
Sí senyores i senyors, despús-ahir 24, al migdia l’amic Joan Garí i un humil servidor passàrem unes hores al santuari de Miquel Barrera. I dic hores, perquè així fou. Arribàrem a la Vall d’Alba a les 14:45 i eixírem d’aquest temple d’ordre, harmonia i sinestèsia a les 18:25. Des de feia mesos, prou mesos arrere, …