Que s’estan canviant o anul·lant les regles i estructures que protegien el món després de la Segona guerra mundial, és una certesa inqüestionable; i això fonamentat en la força bruta. Que aquestes regles i estructures tenien un ventall de caminois que eren emprades per certs països quan els avantatges dels mateixos eren qüestionats o
Guerres i immundícies Llegeix més »
Fa més de 25 anys arrere , passejant amb Manel Alonso per la plaça l’Estrella de la Vilavella ja m’ho digué:“En aquest país i professió (d’editor) si no publiques un llibre de paper a l’any NO existeixes». Ara s’inicien, amb el despertar de la primavera, les fires del llibre. Un bon aparador perquè tothom puga
Fires humides en primaveres de llibres Llegeix més »
Nosaltres,Occident, els creguts més que savis,els del mot just que cisalla,el paladar impecable que s’escolta, la mirada que tot ho tasta,l’oïda fina que tot ho veu,el del tacte que tot ho sent,els de butxaques farcides per vèncer,per convèncer amb paranys i tot tipus d’andròmines,/de discursos, colps de puny sobre la premsa,/els de la taula amb
Una altra forma de dir us estime Llegeix més »
Fidel a la filosofia linuxera que afirma el fet de compartir experiències i coneixements per tal d’accedir a una cultura universal i gratuïta ha estat aquesta, segons el nostre company Josep Lluís Abad i Bueno, una de les seues formes de veure i viure el món fins al dia d’avui. Tot i això pren significat
Lat: 39º 54′ 01:98» N, Long: 0º 20′ 32,86″ W, un nou llibre de Josep Lluís Abad Llegeix més »
Apreciats companys: Als invisibles mons digitals on no hi ha cap sang que circule per circuiteria de coure i fibra, on no hi ha suspicaces mirades i on l’enveja és una flor inexistent, en aquest lloc, us deixe aquest poemari Passarel·la de 1999 perquè si us ve de gust li feu un tast i així
Reedició digital de ‘Passarel·la’, llibre de poemes de Josep Lluís Abad Llegeix més »
La primera obligació d’un escriptor es de fer-se llegir, digué Fuster. I supose que no sempre tenia raó, malgrat l’admiració rebuda per tots els visitants de l’època en què visqué, on parlava i parlava i li agradava que tothom posés l’oïda en allò que predicava, tal com apunta Salvador Ortells al seu llibre gens pretenciós,
Obligació no, gràcies Llegeix més »
El 18 de juliol d’enguany, el meu company Manel Alonso feia quatre lletres del darrer dietari (Camins que el temps no esborra) del professor i traductor Vicent Alonso. Acabava el seu article amb aquestes paraules: Hi ha qui diu que un dietari és un viatge; altres que si és l’obsessió per atrapar el temps deixant
Un buit en la literatura catalana Llegeix més »
Per Maria Cruces, Cicle d’Autors Biblioteca de la Vall d’Uixó, 20 de gener de 2022 Josep Lluís Abad, Cartes a Irina, 2020 No faré cap propaganda enlloc, Maria parlarà per mi, els llegiré unes proses poètiques de Cartes a Irina, alguns ho veuran per la televisió local. En acabar marxaré a casa i pensaré en
Una aproximació a Cartes a Irina Llegeix més »
Títol: Petites necessitatsAutor: Josep Lluís Abad i BuenoAny: 2020Llicència: CC BY-NC-ND 2.5 SpainEnllaç de descàrrega: petites-necessitats.pdf El pes d’un mot que s’obre al món i el pronuncia. La delicadesa de l’aire on levita. La boca cau, les dents, la saliva. Al vent tots els assumptes del cor, lliures per proclamar la gràcia.Sorolls i silencis de
Petites necessitats. Josep Lluís Abad i Bueno Llegeix més »
Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos picant sobre el nom blau de neu Cartes a Irina o sobre la fotografia. Tan sols cal obrir els ulls i volar; no visa, no euros, no cal cap transacció monetària, ni enllaç a passarel·la bancària. Un clic i sou a l’illa de Wrangel, transportats per la
