Descobreix la poesia il·lustrada de «Les meues dones»

Clica per descarregar-lo

Pots descarregar ací el llibre de poesia il·lustrada LES MEUES DONES, de Maria Llidó i Josep Lluís Abad. En paraules de Susanna Lliberós al pròleg de l’obra: 

Aquestes dones són les seues muses, però no són divinitats que alegren amb càntics el poeta i no es dediquen a cap de les arts del cànon grec. Les seues muses són dones i el seu art és el de viure i conviure, el de ser, en essència, persones extraor-dinàries per al poeta, que amb la seua manera de fer i de sentir, fins i tot d’existir, han conformat la pell d’aquest i han condicionat els ulls amb què mira el món que l’envolta. Han creat la seua ciutat. […]

El poeta estableix una relació estreta i directa de les dones amb la naturalesa, fins a arribar a un punt de fusió, en què la dona es converteix en dona-pluja, dona d’aire, o dels núvols, aquesta, la mateixa que ja amava en Transparències (un dels primers llibres d’Abad): «parle solament de tu, del meu núvol festiu o lluna de les finestres blanques». Ara, amb Les meues dones, el poeta la reconeix com a «nucli sempre etern, jove flor de neu als meus somnis més profunds».

Poemari per a ociosos

Per Manel Alonso, Diari Gran del Soberanisme, 24-VII-2018

Autor: Manel Pitarch
Títol: Poemari per a ociosos
Bromera, Alzira, 2018

Manel Pitarch (Vila-real, 1966), en el seu darrer amb el qual que va obtindre el 2017 el Premi de Poesia Ibn Hazm-Ciutat de Xàtiva, Poemari per a ociosos (Bromera, 2018), ha volgut que l’ombra de Joan Fuster recorreguera de dalt a baix tot el volum. Vull dir el Joan Fuster poeta, però també l’assagista. Ho fa, en primer lloc, per a retre homenatge a un intel·lectual que admira i que considera una peça fonamental de la literatura valenciana; i en segon lloc, perquè té la pretensió de mantindre un diàleg obert amb ell sobre diversos aspectes vinculats a la literatura i la realitat.

Però no és sols Joan Fuster l’escriptor interpel·lat per Manel Pitarch, també ho són, en menor mesura, Maria Mercè Marçal, Ponç Pons, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Vinyet Panyella i fins i tot Vladimir Nabokov.

Poemari per a ociosos se’ns presenta com un gran edifici al qual entrem per un petit pòrtic, on l’autor ens posa sobre la taula com les dèries del present afecten la creació poètica que aspira a transcendir en el temps; per a després obrir-se en quatre estances, Edifici de paper, Galeria de vestigis, Trinxera d’orquídies i El llegat d’Hesíode, i tancar-ho amb un epíleg, un poema que porta un títol si més no suggerent, Antídot, la qual cosa ens obliga a pensar: un antídot per a què?, segurament per a trencar les diverses cadenes i aspirar a la màxima llibertat creativa per damunt d’imposicions temporals.

La primera estança amb la qual ens trobem en travessar el pòrtic, Edifici de paper, està formada per vint poemes breus i és potser des del meu punt de vista la més compacta. Ací Manel Pitarch, des de la poesia, s’acosta a eixos artefactes literaris carregats amb la pólvora de les idees que eren les diverses entrades del Diccionari per a ociososde Joan Fuster. Uns poemes que s’emparenten amb la poesia oriental, el haiku i la tanka.

Galeria de vestigis, formada per dotze poemes, ens parla de com el record és una interpretació subjectiva i literària de la vida i com la literatura es nodrix dels records i com aquests prenen cos a través de la paraula.

Trinxera d’orquídies ens endinsa en l’amor i el desig, en el gran teatre de les emocions i els sentits.

En El llegat d’Hesíode trobem una poesia més nua, narrativa, a través de la qual Pitarch ens parla de la brevetat, de la fragilitat de la vida, de la forta impressió que deixa en nosaltres la nostra infantesa, però també la dels nostres fills a la qual assistim preocupats i plens de temors. En aquesta estança, més que en cap altra, Pitarch s’assaja jugant amb mites grecs com ara el d’Èdip.

Manel Pitarch, en aquest Poemari per a ociosos, ens oferix una poesia amb un lèxic ric i cuidat, amb el qual d’una manera minuciosa construïx imatges que venen a subratllar un discurs poètic profund, fill de l’eco de tantes i tantes lectures i d’una interpretació personal de la creació literària.

Sis escriptors d’El Pont signaran les seues obres a la Fira del Llibre de Vila-real

Serà el proper diumenge 27 a les 12h. Els autors d’El Pont Cooperativa de Lletres signaran les seues noves obres a la XIV Fira del Llibre de Vila-real, ubicada en la plaça de Colom: Vicent Pallarés, Josep Usó, Manel Pitarch, Pasqual Mas, Joan Pla i Octavi Monsonís.

IV Fira del Llibre d’Ares

Ja estan obertes les inscripcions a la IV Fira del Llibre d’Ares. Aquest any compta amb una carpa ubicada a la Plaça Major per a acollir totes les paradetes. Amb la idea d’oferir una fira de qualitat s’ha fet un esforç per millorar les condicions del recinte pensant tant en els firaires com en la gent que el visita. Podeu obtenir més informació a: firallibreares.blogspot.com

Josep Porcar presenta «Nectari» a València (Fan Set, 27-IX-2016)

El poeta Josep Porcar presenta el seu nou llibre de poemes, Nectari, a la llibreria Fan Set (abans 3i4) de València aquest dimarts 27 de setembre a les 19h. L’obra ha estat publicada per Edicions del Buc. L’autor estarà acompanyat pel poeta Marc Granell, que en farà el preàmbul. En el mateix acte serà presentat l’altre volum de poesia del Buc, Els temps interromputs, de Ramon Ramon, acompanyat per la poeta Begonya Mezquita.

Diàleg amb el pare

Converses i lectures, 19 de setembre de 2015

Títol: Rere la paraula
Autor: Aina Garcia Carbó
Edita: Onada Edicions
Benicarló, 2015

L’any 2006, quan tenia 12 anys, Aina Garcia Carbó, l’autora d’aquest llibre, va sofrir un fet que va trasbalsar la seua vida, la mort del seu pare, el poeta Manel Garcia Grau. Ara, després de 9 anys d’aquell dolorós esdeveniment, publica aquest llibre que és un diàleg constant amb el pare.

El poemari es divideix en tres parts. La primera porta per títol Alba, representa la part en què el subjecte poètic va cercant la llum enmig de les tenebres a que ha estat sotmesa la seua vida després de la desaparició del pare. El primer poema es titula ben significativament A les fosques, i comença amb un vers que és una declaració de principis: “Escriure per necessitat” i continua més avant “Escriure per a mi. Sols per a mi./ Per a mi i per a tu,/ que ara estàs amb mi.” I expressa el desig de continuar la tasca del pare de compromís amb la seua societat: “L’herència d’un poble/ que mai no claudicarà davant els carronyers”.

Sovint els poetes tenen dificultats per a expressar en paraules els seus sentiments, es ben significatiu el gran San Juan de la Cruz quan per a expressar el sentiment amorós escriu allò de “un no sé qué que”. Aina Garcia Carbó comença el poema Calfred, amb aquest vers: “No sabria ben bé com dir-ho, saps?”, però a continuació escriu tot un seguit de comparacions on ens transmet el dolor per la pèrdua del pare, que el fan absolutament corprenedor. El mateix passa en el poema Allau de nit. Aquests dos poemes mostren una extraordinària maduresa poètica.

En L’esperança dels matins clars arreplega el missatge del seu pare que havia fet de la seua poesia un cant per la dignitat del ser humà i escriu: “Que cal malpensar d’allò impossible”. Acaba aquesta part amb un crit de rebel·lió i de desig de sobreposar-se a la situació, en el poema Peca podem llegir: “Desafia l’abisme./ Abraça tot el dolor que pugues,/i més,/i fes-lo plaer,/i gaudeix.”

La segona part porta per títol Migdia, és la més breu, consta únicament de tres poemes, i ja comença a albirar-se la llum després dels moments foscos. La poeta comença a seguir el seu propi camí: “Has de ser tu/ qui t’obligues a canviar de pensaments,/ com sempre./Tu i tu mateixa,/ i el bucle torna a fer-se.”

La tercera part, Crepuscle, com les anteriors, ve encapçalada per una cita del seu pare. En aquesta diu: “Sols aquell que reclama allò que ha estimat/ sap adonar-se que les cicatrius que no s’han gangrenat/ sols han estat un petit regal/d’aquells déus de què parlaven/ els vells mestres i els poetes de la vella escola.” Aina Garcia Carbó fa seu el consell poètic del pare. I els seus versos és tornen més optimistes, més lluminosos. Escriu algun poema més intimista, recordant llocs de la casa i es refugia en els moments feliços. Trobem un preciós poema com Vellut dolç, un emotiu cant d’amor als llibres. En un altre poema, Omnipresència, es fa referència a allò que és una constant en la poesia de Manel Garcia Grau, la importància de la paraula en la vida del ser humà. Acaba el llibre amb el poema Honoris Causa, que és un cant a la vida i una invitació a l’optimisme davant la celebració de l’aniversari de la germana que va creixent: “talla el pastís,/ amb els trossos corresponents/ – un per a cadascú de nosaltres -,/ i ens convida a acompanyar-la,/ a gaudir d’aquests anys amb ella,/ a celebrar la vida.”

Rere la paraula és un llibre, que malgrat que conté alguns poemes d’una profunda tristesa, és també una invitació a tornar a renàixer després dels cops grossos que dóna la vida. Aina Garcia Carbó ho fa arreplegant el testimoni del seu pare, seguint a través dels seus versos les seues ensenyances humanes i poètiques, – dos fets inseparables en la seua obra -. És un llibre que conté alguns poemes d’una gran qualitat, que transmeten unes emocions profundes i auguren una brillant carrera poètica.

«Un pont sobre el meridià» a les fires de Borriana, Betxí, Vinaròs, Benicarló, Valencià, Castelló i Vila-real

Els autors d’El Pont Cooperativa de Lletres ha iniciat el seu periple primaveral per les fires del llibre valencianes. El primer viatge tingué parada a Borriana, el passat dijous 19 d’abril i continuà després a Betxí, Vinaròs i Benicarló. Les presentacions prosseguiran, aquest diumenge 29, a la fira del llibre de València (18h.) i a la Festa per la Llengua del Pinar de Castelló, i arribaran a la fira de Castelló, el propers dilluns 30 d’abril i el dimecres 2 de maig (18h.), on se celebraran, a més, actes de lectura i homenatge literaris que El Pont ha preparat amb la finalitat de connectar amb el públic lector i millorar la difusió de les seues obres. Aquestes intervencions firaires d’El Pont culminaran al Mercat del Llibre de Vila-real, que tindrà lloc del 24 al 27 de maig. Enguany, una de les principals motivacions dels escriptors de les comarques de Castelló, a més de les signatures d’obra pròpia, és la presentació del llibre col·lectiu «Un pont sobre el meridià», tretze relats escrits per dotze autors i un autora del llibre.

Fira del Llibre de Borriana
El proppassat dijous 19 d’abril, el Centre Cultural Martí de Viciana de Borriana va acollir la presentació d’«Un pont sobre el meridià», dins del marc d’activitats de la Fira del Llibre 2012. L’acte, que va estar precedit per la presentació del llibre de narrativa infantil «El viatge de Lluna a les muntanyes», de l’escriptor borrianenc Juane Gumbau, va anar a càrrec de tres dels participants en el projecte, els autors Toni Pitarch, Joan Pla i Rosabel Gumbau.Després d’una breu semblança biobibliogràfica dels autors a càrrec de Rosabel Gumbau, Toni Pitarch va explicar als presents els objectius fundacionals de l’associació El Pont Cooperativa de Lletres, de la qual va nàixer la idea d’escriure una obra col·lectiva que finalment es va materialitzar en el llibre «Un pont sobre el meridià».

Quant a les característiques de l’obra, els autors van fer notar com la fixació inicial d’unes consignes comunes per a tots els participants en el projecte narratiu –que tots els relats estigueren emmarcats en comarques castellonenques, que tractaren problemàtiques de tipus social i territorial, que hi aparegueren els mots claus “meridià” i “pont”– van donar uns resultats creatius ben diversos. Després d’enunciar el temes principals al voltant dels quals s’havien bastit els tretze relats, els escriptors van destacar el mèrit afegit de l’autor de Traiguera Vicent Sanz, que a més d’aportar el seu relat va realitzar les tasques de coordinació pertinents entre els escriptors i Onada Edicions, l’editorial responsable de la publicació del llibre. Per a finalitzar, Toni Pitarch, Joan Pla i Rosabel Gumbau van realitzar una lectura de fragments dels seus respectius relats.

A l’acte van assistir, entre altres persones del món de la cultura, l’escriptor i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Josep Palomero i el regidor de cultura de Borriana Enrique Safont, que va convidar els escriptors a continuar presentant els seus futurs treballs al municipi.

Fira del Llibre de Betxí
El dissabte 21, a l’històric i immutable palau-castell, va començar la primera Fira del Llibre de Betxí on, després de la presentació oficial del programa d’actes municipal, per part de les autoritats locals, va tindre lloc la presentació d’«Un pont sobre el meridià». Va ser una presentació senzilla, però emotiva, no solament pels parlaments dels escriptors Joan Andrés Sorribes, Joan Pla, Vicent Pallarés, Rosabel Gumbau i Toni Pitarch –que demostraren una dialèctica de solvència contrastada a l’hora de motivar el públic assistent a la lectura en general i, en concret, d’aquesta primera publicació d’El Pont–, sinó també per la presència d’alumnes, ex-alumnes i coneguts de dins i fora de la població que van acompanyar els autors omplint el monumental pati, porticat amb vocació de recuperar el seu antic esplendor com a claustre. Els autors van agrarir a totes i a tots la seua presència. Pitarch va recordar: «Un poble que llig és un poble que traça ponts cap a un futur d’esperança».

«Un pont sobre el meridià» a Benicarló i Vinaròs
«Un pont sobre el meridià» també va fer acte de presència a les fires del llibre de Benicarló i Vinaròs, que van tenir lloc diumenge 22 d’abril. Al matí, Vicent Sanz va obrir el torn d’internvencions d’escriptors a la fira de Benicarló presentant el llibre i l’associació El Pont Cooperativa de Lletres al peu del campanar de Sant Bartomeu. La presentació va consistir en la lectura del pròleg d’«Un pont sobre el meridià», en què es formulen els objectius i les característiques de l llibre i es dóna a conèixer de manera succinta i clara l’associació.

A la tarda, va ser el torn de Vinaròs. En aquest cas, la presentació va tenir format d’entrevista. La periodista Mariola Nos va conversar amb Vicent Sanz durant uns minuts per al públic de la fira sobre «Un pont sobre el meridià». En paraules de l’escriptor, «l‘any passat va constituir-se una associació d’escriptors de les comarques de Castelló, que vam anomenar El Pot Cooperativa de Lletres, i com a primer projecte creatiu vam acordar de publicar un llibre de relats que pogués visualitzat-nos com a associació davant del públic lector. El que volíem donar a conèixer era una literatura que es fixés en la nostra societat actual de les comarques de Castelló. Els relats del llibre presenten personatges, situacions, ambients, espais, llocs de les nostres comarques i d’avui en dia, i tracten conflictes i temàtiques d’actualitat que el lector o lectora pot conèixer de primera mà perquè reprodueixen fins i tot situacions de la vida quotidiana de la nostra terra». A preguntes sobre el títol del llibre, Vicent Sanz explicà que «la referència al meridià ve donada per la necessitat de trobar un punt de referència territorial que fos completament objectiu i alhora simbòlic.Pensar en el meridià zero o meridià de Greenwech és una manera de veure’ns d’una manera autocentrada, no perifèrica». «Un pont sobre el meridià» vol donar a conèxier la literatura que es fa en la nostra llengua a la nostra terra, una literatura que necessita una projecció social per tal de tenir continuïtat. El mateix nom d’El Pont com a associació de les comarques de Castelló significa que vol ser un pont entre una situació de dispersió i una altra de continuïtat, i també vol ser un pont entre territoris diversos que compartim la mateixa llengua.

La Generalitat de Catalunya publica un estudi sobre la indústria editorial 2.0

El departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha editat el llibre «Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre». El treball ha anat a càrrec de Javier Celaya (de Dosdoce.com) i el seu equip (Arantxa Mellado, Guillem Rojas, José Antonio Vázquez i Sílvia Clemares), i Teia Rodeja i Tomàs Megía. En paraules de Núria Juan, responsable de l’Àrea d’Estratègia Sectorial i de Clústers:

Internet ens està obrint noves maneres de relacionar-nos, de comunicar-nos i d’entendre els negocis. Països com Estats Units estan transformant veloçment els seus hàbits de lectura mentre que a Europa es manté la incertesa sobre el ritme de penetració dels llibres i dels continguts digitals.

Essent conscients de la importància que aquests canvis estan suposant i suposaran per al sector, així com de la rellevància d’aquesta indústria a Catalunya, que factura més de 1.400 milions d’euros i ocupa més de 5.000 persones, es plantegen qüestions tals com el funcionament del mapa d’agents en aquest nou entorn, els models de negoci que se’n deriven o les opcions estratègiques identificades en funció de les tendències del mercat, entre moltes altres.

Davant l’actual escenari les empreses tenen l’opció d’aprofitar grans oportunitats de negoci. Però l’edició del llibre no es quedarà tan sols en la digitalització, aquesta evolucionarà cap a uns continguts enriquits i expressament creats per ser vistos i llegits en pantalla. L’editor, per tant, haurà de pensar, contractar, produir i promocionar els llibres d’una altra manera.

A través d’aquest treball us convidem a explorar els principals canvis i tendències que estan afectant els diferents agents que conformen el sector (des dels creadors i editors passant per la indústria gràfica i les empreses de distribució) i a conèixer els reptes estratègics identificats per tal de reforçar la situació competitiva de les empreses del món editorial.

Podeu descarregar ací el PDF del treball. També el podeu consultar en línia.