Josep Porcar presenta «Nectari» a Castelló (Argot, 13-X-2016)

El poeta Josep Porcar presenta el seu nou llibre de poemes, Nectari, a la llibreria Argot de Castelló aquest dijous 13 d’octubre a les 19h. L’obra ha estat publicada per Edicions del Buc. L’autor estarà acompanyat pel poeta Josep Joan Conill, que en farà el preàmbul.

Josep Porcar presenta «Nectari» a València (Fan Set, 27-IX-2016)

El poeta Josep Porcar presenta el seu nou llibre de poemes, Nectari, a la llibreria Fan Set (abans 3i4) de València aquest dimarts 27 de setembre a les 19h. L’obra ha estat publicada per Edicions del Buc. L’autor estarà acompanyat pel poeta Marc Granell, que en farà el preàmbul. En el mateix acte serà presentat l’altre volum de poesia del Buc, Els temps interromputs, de Ramon Ramon, acompanyat per la poeta Begonya Mezquita.

El llibre de poemes «Llambreig», de Josep Porcar, obté el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians

Aquest divendres a la nit Alacant acollirà els actes de lliurament del XXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians

El jurat format per Núria Cadenes, Esperança Camps, Isidre Crespo, Rubén Luzón i Begonya Mezquita ha decidit guardonar «Llambreig» (Tria Llibres), de Josep Porcar, com a llibre de poemes més rellevant publicat durant l’any 2013. Aquests guardons s’atorguen a les millors obres en llengua catalana d’autors valencians, editades durant l’any precedent, en les modalitats de narrativa, poesia, assaig, teatre i, per primera vegada enguany, a les de literatura infantil i juvenil.

«Llambreig» és un llibre de 35 poemes escrits entre 2008 i 2011, on Porcar torna a l’arrel de la seua poesia primera i aprofundeix en codis morals, motivacions i conflictes inherents a la naturalesa humana. Sense renunciar a la mirada incisiva sobre la realitat immediata –com ara la crisi socioecòmica– de llibres anteriors, el castellonenc deixa entreveure ara un altre lirisme, una altra refracció del raig, més pausada i alhora vibrant. En paraules del poeta Manel Rodríguez-Castello, Porcar «dirigeix l’espill ací i allà i molt especialment cap al seu propi i íntim espai intern, i com a part indestriable de la realitat que il·lumina, aconsegueix transmetre la seua veritat poètica, l’autenticitat de la seua paraula». Així mateix, el novel·lista Xavier Aliaga es refereix a «Llambreig» com a «neguit ètic i estètic conduït formalment amb una gestió precisa dels ritmes poètics i un maneig del llenguatge ben poderós».

Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) és periodista i treballa en el camp de la comunicació gràfica i editorial. Ha publicat diversos reculls de poesia, entre els quals destaca «La culpa» (Ed. 3i4, Premi Vicent Andrés Estellés 1998) i «Els estius» (Brosquil, 2008). També és destacable la seua experimentació amb la vídeo-poesia, amb produccions que poden ser visionades al seu blog «Salms» ( porcar.net). És membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres.

Guardons
En la modalitat d’assaig, ha estat guardonat el dietari Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal (Viena), d’Enric Iborra, que el març passat va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’assaig. En la modalitat de literatura infantil, ha resultat premiat l’àlbum il·lustrat La Maria no té por (Andana), escrit per Francesc Gisbert a partir d’una cançó de Dani Miquel, i il·lustrat per Ricardo Maniscalchi. El premi de literatura juvenil ha estat per la novel·la de Xavier Aliaga El meu nom no és Irina (Andana), recentment guardonada amb el Premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Joan Francesc Mira s’ha endut el premi de narrativa, pel llibre de memòries El tramvia groc (Proa). Finalment la modalitat de teatre ha guardonat l’obra Àfrica (Onada), de Joan Manuel Matoses, premiada també amb el Ciutat de Sagunt. Així mateix, la Junta de l’AELC al País Valencià ha decidit atorgat el Premi de difusió de la literatura catalana a l’associació El Tempir, d’Elx.

Aquests premis els convoca l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de 1991, i enguany compten amb el patrocini de la Universitat d’Alacant i de la Institució de les Lletres Catalanes. El sopar de lliurament tindrà lloc al restaurant Aldebarán del Reial Club de Regates d’Alacant, i serà presentat per Tomàs Mestre, director de l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant. Durant el sopar es retrà un homenatge al poeta, arquitecte i professor il·licità Gaspar Jaén.

Sexduïts i sexduïdes, de focs i fogositats

«Sexduïts i sexduïdes», el monogràfic literari a cura de Lluís Roda del Llibret de la Falla Corea de Gandia 2014 serà presentat a Ca Revolta amb lectura de relats i poemes pels autors i autores el pròxim divendres 28 de febrer a les 19.30 hores

Sexduïts. La coberta del llibret és del pintor alcoià Antoni Miró.

Així, divendres 28, a les 19.30 h, a Ca Revolta hi llegiran poemes i microrelats molts dels autors que han participat en el monogràfic, entre els quals s’hi troben els poetes d’El Pont Susanna Lliberós i Josep Porcar. Per ordre alfabètic: Manel Alonso, Lluís Alpera, Mari Carme Arnau, Josep Ballester, Pere Bessó, Núria Cadenes, Esperança Camps, Mercè Climent, Josep Franco, Marisol González, Joan Josep Gregori i Berenguer, Ramon Guillem, Manel Joan i Arinyó, Estel Julià, Susanna Lliberós, Vicenta Llorca, Anna Moner, Octavi Monsonís, Joan Olivares, Emili Piera, Josep Porcar, Begonya Pozo, Eduard Ramírez, Isabel Robles, Lluís Roda, Josep Lluís Roig, Rosa Roig, Mari Carmen Sáez, Encarna Sant-Celoni i Pau Sif. Jaume Pérez Montaner llegirà la col·laboració de Montse Anfruns.

Cal fer menció de la resta d’autors que també han escrit en el monogràfic i que, per diverses circumstàncies, no hi seran presents divendres 28: Francesc Bononad, Manolo Boronat, Christelle Enguix, Maria Fullana, Isabel Garcia i Canet, Marc Granell, Josep Igual, Josefina Llauradó, Josep Lozano, Joan-Carles Martí i Casanova, Dolors Miquel, Pasqual Molina, Eusebi Morales, Vinyet Panyella, Teresa Pascual, Ramon Ramon, Pasqual Sanchis, Sergi Torró, Pepa Úbeda, Francesc Viadel i Júlia Zabala. Així mateix, cal destacar que el monogràfic compta amb una portada del pintor alcoià Antoni Miró. El disseny gràfic i la maquetació són de Mister Lessmore.

.

La premsa ha començat a fer-se’n ressó. La comissió de la Falla Corea de Gandia ha apostat sempre per l’elaboració d’uns llibrets que, junt amb les seccions pròpies d’aquestes publicacions, s’amplia per donar cabuda als articles d’opinió, de recerca històrica o a un monogràfic literari que reuneix alguns dels escriptors més reconeguts del moment. En conjunt, les seues edicions, tant pel que fa al disseny com per la qualitat dels continguts, esdevenen, any rere any, un goig per als sentits, que els converteix en peces insòlites dins del panorama faller.

Per la seua banda, Ca Revolta, inaugurat l’any 2000 és, a hores d’ara, un espai amb una intensa activitat que pretén oferir una projecció innovadora, amb un segell propi, a l’hora d’abordar la intervenció social i cultural. L’any 2007 inicià una programació literària estable, sota el títol de “Poesia per la revolta”, que ha acomplert un paper essencial en la difusió de la poesia en català a la ciutat de València, prenent el relleu d’altres tertúlies històriques com “La forest d’Arana”, que també tenia lloc al barri del Carme/Velluters.

Sobren raons (i manca tot)

Manel Rodríguez-Castelló
Revista Saó, núm. 390, febrer de 2014

Títol: Llambreig
Autor: Josep Porcar
Edita: Tria de poesia núm. 9, Tria Llibres
Barcelona, 2013.

Torna, després d’Els estius, el poeta Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) al món de l’edició. En l’entreacte s’han escolat cinc anys d’un no parar pels camins de l’escriptura de què dóna compte l’activitat que l’autor desplega al seu blog Salms (http://www.porcar.net) i al justament celebrat Blogs de lletres (http://www.blocsdelletres.com). Una ullada a aquests dos llocs del ciberespai, com a aperitiu o complement a l’atenta lectura dels poemes en el silenci insubstituïble del paper, posarà davant la mirada del lector una de les característiques essencials del treball del nostre autor: l’extrema passió i pulcritud amb què es pren el seu ofici. La mateixa precisió que Porcar esmerça en l’edició digital, amb un ric i variat correlat d’imatges (fotos i vídeos) i músiques, l’aplica a l’art de la paraula despullada del poema. Llambreig, que el diccionari defineix com l’emissió de llum per reflexió, podria sobtar d’entrada per la tibantor extrema que resulta del xoc entre l’exuberància i rigor formal (el llamp, la llum) dels poemes amb l’escenari que il·luminen, la part més fosca i sovint sistemàticament sostreta a la mirada comuna. Dic d’entrada conscient que un determinat tòpic assimila la poesia de denúncia social a la pobresa expressiva. Al capdavall, però, ¿quina gran poesia de qualssevol temps defuig el repte de dibuixar amb les eines que li són pròpies les contradiccions, misèries i desolacions socials, i en tant que socials necessàriament personals, repte que només pot acarar amb garanties d’èxit des del compromís radical amb la paraula? Dit això que sembla tan obvi, apressem-nos a destacar Llambreig, i en conjunt la poesia de Josep Porcar, com l’intent reeixit d’expressar la realitat amarga del nostre temps, ja caiguts els vels d’un benestar que abandona en la cuneta de la història, lluny d’allò que anomenen “mercat de treball”, “titulats i expulsats, els sempiterns jornalers ajornats” i extensos grups de treballadors. Una generació de potents poetes valencians, que inclou gent tan diversa i irreductible com Ramon Ramon, Elies Barberà o el mateix Porcar, s’ha decidit per fi a posar noms a la desfeta personal i col·lectiva des d’uns paràmetres poètics d’alta fidelitat ben allunyats dels constrenyiments que imposava un cert realisme social. Ací es troba el rovell de l’ou de la proposta de Porcar i l’elaboració de la metàfora de la poesia que s’expressa en el poema “Refracció” que fa de pòrtic del llibre: “Des d’un balcó, secretament, / un xiquet, amb un espill, fa la rateta / […] amb una llum que no hi reté, / que no l’encega ni l’atura”. L’espill del poeta són les paraules que transformen la llum de les coses i la projecten i la fan intel·ligible, comunicable, de manera que atenyen un nou sentit i ofereixen una nova visió de la realitat, complexa i tothora mudable. El poeta, en la seua funció de subjecte poètic, dirigeix l’espill ací i allà i molt especialment, no cal dir-ho, cap al seu propi i íntim espai intern, i com a part indestriable de la realitat que il·lumina, aconsegueix transmetre la seua veritat poètica, l’autenticitat de la seua paraula.

Llambreig es troba dividit en tres parts: Longitud d’ona (12 poemes), Ranera (10 poemes) i Empelts del llamp (12 poemes). Es tracta d’un poemari perfectament travat des del punt de vista semàntic i formal, amb fils ben tensats que asseguren la solidesa del conjunt de la xarxa textual. Tot i el risc de les simplificacions a què un llibre tan ric i suggestiu com aquest es resisteix naturalment, s’ocupa la primera secció, com apunta el títol, a establir connexions entre les circumstàncies personals (certes pèrdues i desolacions) del poeta i les col·lectives, sovint concretades en personatges de carn i os, com en el magnífic “Cruiximents”, un diàleg amb l’amic mentre beuen “sota el pont de la via”. Contribueix a la coherència del conjunt, entre d’altres recursos ben administrats, la recurrència de substantius que denoten accions o moviments: llambreig, barboteig, sotragueig, cruiximent, parpellig, serpeig, enlluernament… La segona secció, Ranera, aprofundeix en la magnitud del desastre i en la denúncia explícita d’alguns dels responsables directes de la solsida i de les polítiques d’austeritat (per als altres) que condemnen a la misèria àmplies capes socials (“Retaule d’Apocalipsi amb corca”, “Ranera”, poema dedicat als revoltats de les places del 15M, “Rés de rescabalament”, “Serpeig”…). Empelts del llamp, la intenció de la qual queda ben definida amb uns versos de “Llampec” (“No el llamp, / ni el tro que l’assevera, / sinó qui el sent / i l’empelta”), té probablement el seu punt àlgid en “Un estrany balanceig”, poema sobre la decepció. De l’espill al llamp, el llibre de Porcar traça un itinerari poètic i vital molt suggestiu, ple de giragonses, reflexions i perspectives. El material poètic de Llambreig és d’una extraordinària qualitat, la de les coses fetes per durar contra els embats sinistres del temps. Imprescindible.

Més articles de Rodríguez-Castelló

Josep Porcar presentà “Llambreig” a Barcelona

Informa: Barcelona Poesia

El poeta i periodista Josep Porcar va presentar dimecres passat el seu nou poemari Llambreig a Barcelona. El valencià, animat pels seus col·legues barcelonins, va oferir un recital conformat per una selecció de poemes inclosos en el seu llibre. El recital, que va començar a les 20.30h i es va allargar fins gairebé les 22.00h, es va dur a terme al restaurant l’Horiginal situat a Ciutat Vella i que ja fa més de deu anys que dedica una tarda a la setmana, els dimecres, a la poesia en un format de cafè-poesia.

L’editorial Tria Llibres ha estat l’encarregada de publicar aquesta edició. Miquel Tuson, el seu director editorial, també va estar present a l’acte per promocionar el poemari així com per fer una intervenció on va voler reivindicar el paper de les petites editorials que, segons considerà, són imprescindibles per difondre la cultura i la llengua en els territoris de parla catalana.

La presentació va córrer a càrrec de l’escriptor i professor Jaume Subirana qui es va declarar des del principi admirador i amic de Josep Porcar. Subirana va fer, en primer lloc, una reflexió de la poesia per, a continuació, centrar-se breument en el poeta. Respecte Porcar va dir que els seus poemes tenen la capacitat de barrejar el que se sent i el que es veu. Tampoc no va oblidar la faceta de dissenyador gràfic del valencià a qui va definir com una “ànima digitalment inquieta.”

Amb Rés de rescabalament, el poema més dur segons el poeta, va encetar el recital “a mode de catarsi” i a partir d’aquí va fer un recorregut a través de les tres parts en què es divideix el poemari: Longituds d’ona, Ranera i Empelts del llamp. Entrecreuant poemes, reflexions i experiències personals el recital va aconseguir omplir el local amb tot de personalitats relacionades amb el món de la poesia catalana.

A continuació una entrevista realitzada pel grup de periodistes Poesia Barcelona:

«Llambreig», de Josep Porcar (Barcelona, 22-I-2014)

El poeta Josep Porcar presentarà el seu nou llibre de poemes, «Llambreig», a la sala de l’Horiginal de Barcelona el pròxim dimecres 22 de gener, a les 20.30 hores. Hi intervindrà l’escriptor Jaume Subirana, que donarà a conèixer les motivacions de l’obra, i els editors de TRIA Llibres Diego Ruiz i Miquel Tusón. Podeu consultar els detalls de l’acte al Facebook o Google+ i, també, podeu trobar tota la informació al web de l’autor.

El compàs de Susanna Lliberós

Aquest document recull l’escrit de Josep Porcar corresponent a la presentació del llibre de poemes «Compàs d’espera», de Susanna Lliberós.

«Llambreig», llibre de poemes de Josep Porcar (3-XII-2013)

El poeta Josep Porcar presentarà el seu nou llibre de poemes, «Llambreig», a la llibreria Babel de Castelló el pròxim dimarts 3 de desembre, a les 19.30 hores. Hi intervindrà l’escriptor Vicent Usó, que donarà a conéixer les motivacions de l’obra, i Ferran Bataller, editor de TRIA Llibres. Podeu consultar els detalls de l’acte al Facebook o Google+ i, també, podeu trobar tota la informació al web de l’autor.

Presentació de Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians.

Molt bona vesprada a totes les persones que es troben avui en la Llibreria Ausiàs March per tal d’escoltar la presentació de l’obra Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians de l’editorial catalana Tria de lletres.

Quan es fa una presentació de llibres de poesia generalment es parla de la vàlua del contingut de l’obra presentada i es glossa la figura de l’escriptor i el per què i manera com s’ha aventurat en el procés de la creació. Però avui consideraré la poesia des d’una visió holista, car la importància dels diferents individus tan sols pot entreveure’s des d’aquell tot global on creixen i s’identifiquen; per tant, en lloc de parlar de cadascun dels nostres poetes esbossaré una visió de conjunt d’allò que podríem considerar l’ofici del poeta, característica aquesta que tots ells comparteixen. Així doncs, posteriorment i quan ells prenguen la paraula escoltarem la riquesa de les seues personals diccions, sensibilitats i comentaris.

Generalment, tot el que existeix prové del remot despertar de les galàxies; nosaltres els posarem nom i elles existiren, però molt abans de la consciència ens veren créixer. Les galàxies sempre han estat a l’aguait; i quan els poetes parlen, escolten sempre, vibren per l’harmonia del elements químics compartits, uns elements esdevinguts manifestació de la bellesa mijantçant la paraula.

Qui escolta els seus poetes? Sou vosaltres? I tant que sí.

Escrivim per a vosaltres, ignots, solitaris entre els papers de l’ànima, amb joia i melangia a parts iguals, tendres o enèrgics enmig de la foscor més llum de la paraula.

Amigues i amics, benaorats espills sigueu per a nosaltres.

Amb la paraula el poetes caven i llauren la vida. És aquesta, una tasca secreta que s’omple de llum pels vostres llavis.

Plou als carrers, els núvols corren, la llum s’aixeca i es pon, les fulles cauen, els fanals somriuen la metàl•lica escultura, una dansa d’amor s’enceta en una cambra, un pare plora perquè fa temps no treballa, humans sense escrúpols ofeguen la dignitat i les vostres galtes s’inflamen dels bocins escrits de vida, escoltats, llegits.

Com diu el poeta Josep González Clofent, “Escriure és viure de dins cap a fora. Viure és escriure de fora cap a dins. Malfieu-vos dels gurus que monopolitzen la poesia. Ella balla amb tots aquells qui s’estimen la bellesa, la transparència; ella balla amb la justícia que connecta allò dit i allò fet: en tots vosaltres batega la paraula”.

Hem arribat ací perquè no existeixen editorials al País Valencià o, més aviat, adormides, se’ls ha avançat una editorial catalana que ha parlat d’una nova fornada de poetes dispersos en aquesta nostrada geografia.

Avui tenim la possibilitat de superar un infantilisme acrític, aqueixa mirada dels qui -bocamolls- classifiquen estúpidament els poetes de primera, de segona, de tercera… Avui tenim entre nosaltres colors de veu que es complementen, finestres des d’on assaborir, altrament, la vida. O caldria parlar de “les vides”?

L’autèntic poeta no viu solament la pròpia vida; és un rodamón a la recerca d’experiències, és aire per transportar veus; un foc secret l’encén davant dels altres. No podreu apaivagar aquestes flames perquè són les vostres. Ho compreneu? I d’això es tracta quan s’escriu autèntica poesia. Perquè no hi ha mots petits i grans; els mots són tions que esclaten i dilaten les ments. I, aleshores, raja aigua pura… i en la vostra terra “sent -i- mental” (que sent i creix mentalment) tot es renova i fructifica; els mots són tions que obren ferides, però cauteritzen dolors i, també, són ales que projecten l’equilibri en furtar-nos l’esperança, són alè contra la misèria dels compradors de temps.

Aquesta esperança insubornable, una humanitat millor, la fam dels pobres, aqueixa sed oculta de llibertat, l’oblit dels desnonats, el balcó de la vida, una oroneta que sí apunta la primavera, el risc directe de la dignitat, la veritat senzilla que allunya la tristesa, una calavera que interpel•la, el desig com una magrana, una veu muda que et dicta, que et martelleja les temples, que proposa uns temples nous per als humans, que ens agermana, encoratja i identifica com un poble: tot açò és posible per les veus poètiques d’aquesta nit. Estem de sort avui. Ací els teniu, són de carn mortal, però també somien. I xafen de peus a terra, perquè s’enlairen en veure-vos lluitar o dir i fer…

Ací els teniu, Vicent Almela de La Vall d’Uixó -funàmbul de balcons entre el nord i sud-. Susanna Lliberós de Vila-real -modista de patrons melangiosos de tendresa i amb una destral de titani crepuscular amagada a El Pont-. Iban Llop de Borriana -mariner amb brúixoles de ports reals i im-possibles-. Josep Porcar -jardiner de mots en encluses de foc- de Castelló,: les nostres veus, una part nostra, poetes que tenen fe en la pedra, en la flor, en el fulgor del llamp i l’aigua, en l’espurna de l’esser humà. I això que hem dit dels quatre autors membres de El Pont, ho podríem estendre als altres 23 autors de l’antologia.

Un pessic de poemes per refrescar-nos les neurones i veure l’horitzó d’una altra manera…

Per tots ells, per tots vosaltres, benvinguda sigues per sempre més, estimada poesia…