Anna Moner, Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2014 per l’obra «El Retorn de l’Hongarés»

Font: La Veu del País Valencià

L’escriptora Anna Moner (Vila-real, 1967), ha sigut guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2014 per l’obra «El retorn de l’Hongarés», una novel·la gòtica, trencadora «que barreja sensualitat, màgia i misteri i i també, i de manera molt equilibrada, aspectes de la història de la ciència i de l’art».

La Diputació de València ha fet públic que el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2014 ha estat concedit a Anna Moner (Vila-real, 1967) per l’obra El retorn de l’Hongarès. El jurat format per Soledat Carreño, Bernat Montagut, Jesús Huguet, Josep Gregori i Àngel Calpe, qui ha exercit de portaveu, ha explicat que la novel·la premiada relata una investigació criminal a partir d’una sèrie d’assassinats en sèrie que alterna dos períodes, les acaballes del segle XIX i l’actualitat.

Calpe ha destacat que «és una novel·la gòtica, trencadora dins de la narrativa valenciana actual, que barreja sensualitat, màgia i misteri, i també, i de manera molt equilibrada, diversos aspectes de la història de la ciència i de l’art».  El retorn de l’Hongarès presenta una recerca criminal sobre assassinats en sèrie alternant dos períodes, finals del segle XX i l’actualitat. Els premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació a l’editorial Bromera.

Moner, que s’incorporarà en breu com a associada a El Pont Cooperativa de Lletres,  ja va obtenir  el Premi Enric Valor de novel·la l’any 2010, amb l’obra Les mans de la deixebla. Així mateix, l’any 2006 va ser guardonada per l’obra La Venus i el lliri amb el Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, certamen que va tornar a guanyar en 2010 amb Les finestres de l’ànima. És coautora de l’obra teatral La morta enamorada, estrenada en 2010 al Gran Teatre d’Alzira per la companyia del mag Yunke. Aquesta escriptora nascuda a la Plana Baixa és llicenciada en Història de l’Art, i forma equip artístic amb l’historiador Sebastià Carratalà des de 1987. La seua obra s’ha exposat, entre altres ciutats, a València, Castelló de la Plana, Sevilla, Nantes, Ceret, Bordeus, Madrid i París.

Ha publicat articles en revistes especialitzades com ara Cimal, Ars Mediterranea, Serra d’Or, Mètode, etc. És columnista de La Veu del País Valencià, on publica una sèrie d’articles en què tracta, des d’una òptica personal, qüestions relacionades amb el món de l’art. Una mirada particular a obres musicals, cinematogràfiques, literàries, pictòriques…, que l’han seduïda i entre les quals troba vincles inesperats, estranys, curiosos.

Homenatge a En Pere-Enric Barreda i Edo a Benassal (13-IX-2014)

L’Ajuntament de Benassal i la Fundació Carles Salvador retran homenatge a En Pere-Enric Barreda i Edo en un acte que tindrà lloc el proper dissabte 13 de setembre a les 17:00 h. a la Placeta de l’Ajuntament de Benassal. Amb la següent programació:

1. Presentació de l’acte a càrrec de N’Adrià Beltran.
2. Actuació del Grup de Teatre L’Enfilat.
3. Lectura de les paraules del Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona.
4. Parlament del Centre d’Estudis del Maestrat a càrrec del seu Vicepresident, En Joan Ferreres i Nos.
5. Parlament de la Fundació Carles Salvador a càrrec d’En Vicent Pitarch i Almela, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i patró fundacional.
6. Parlament del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal a càrrec d’En Josep Maria Monferrer.
7. Actuació de la Banda de Música Font d’En Segures de Benassal.
8. Lectura d’adhesions a l’acte.
9. Intervenció institucional: paraules de l’alcaldessa de Benassal, Na Mari Luz Monterde.
10. Intervenció de la família.
11. Interpretació de l’Himne de Benassal i cloenda.

Acte de nomenament de Vicent Pau Serra i Joan Bta. Campos com a socis honorífics d’El Pont (3-X-2014)

El Pont Cooperativa de Lletres, associació d’escriptors de comarques de Castelló, en sessió assembleària del dia 14 de juny de 2014, va aprovar, per unanimitat, nomenar “socis d’honor” els escriptors traspassats Joan Baptista Campos Cruañes i Vicent Pau Serra Fortuño.

Aquest nomenament respon a un ventall de motius, que amb rigorosa síntesi es poden concretar en: la seua trajectòria literària brillant i la dedicació total a recuperar, difondre i conrear el patrimoni cultural en la nostra llengua.

Com a conseqüència, l’associació ha organitzat un acte públic per celebrar el nomenament i compartir algunes paraules al voltant de les creacions literàries de Joan B. Campos i Vicent Pau Serra. La lectura de textos per membres d’El Pont obrirà finalment micròfons a tothom que vulga recitar poemes o textos dels escriptors homenatjats i també comptarà amb la interpretació musical del cantautor Artur Álvarez, amb un poema de cada homenatjat.

L’acte es portarà a terme el divendres 3 d’octubre a les 19.30 hores, al Centre Municipal de Cultura de Castelló.

Joan Baptista Campos (Grau de Castelló, 1961- Ítaca de Benicàssim, 2013), metge d’urgències i escriptor valencià, és autor d’una ampla obra coherent des d’un punt de vista temàtic però sobretot des d’un punt de vista ètic. Membre de diverses associacions literàries i culturals, implicat en causes socials. Col·laborador en diverses revistes d’àmbit local (Plaça Major, L’Aljama, Colla Rebombori, La Barraca, Afición, Revista del Colegio de Médicos de Castellón, Festa Plena, Vila de Càlig).

La seua carrera literària l’encetà, en el seu Grau natal, el poemari Encenalls de la memòria (1996), Premi Miquel Peris i Segarra. Tot i ser una obra primerenca, l’autor ens mostra els eixos temàtics sobre els quals bastirà la seua obra literària posterior: la memòria, el paisatge i l’aigua com a metàfora del pas del temps. Seguiren Illes, (1999) Premi de Poesia Ciutat de Benicarló ; La sang (2000), Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March ; Aquesta estranya quietud (2005), Premi de Poesia Antoni Matutano d’Almassora ; la trilogia formada per Istanbul (2000), Premi de Poesia Ciutat de Vila-real, Quadern de l’Índia (2001), Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi de la Vall d’Uixó i Pavelló d’Orient (2002), Premi de Poesia Màrius Torres. La seua altra gran passió, els viatges, apareix també en la narrativa: El món en dotze postals (2009) i El regal de la mirada (2011).

Si hi ha alguna cosa que carateritza Joan Campos és la seua capacitat d’observació i el contacte directe amb la realitat que queda reflectida en obres de ficció: Contes d’estiu (2004) i Històries naturals (2009), Premi de Narrativa Breu Josep Pascual i Tirado.

Amb Ciutat Remor (2003), Premi Ibn Hazn de poesia, enceta un viatge cap enrere on són els records de la seua infantesa: La seua ciutat ha sofert una metamorfosi i el seu món de la infantesa ja només habita en la memòria. Començarà l’autoexili, tema central del seu darrer poemari, Jardí clos (2008), Premi de Poesia Manel Garcia Grau. Matèria d’aigua (2013) és de moment el seu darrer poemari publicat on hi ha escrits inèdits esparsos per la xarxa i Estación de tránsito (premi del III Certamen Iberoamericano de las Artes 2011, inèdit encara).

Vicent Pau Serra i Fortuño. (Almassora, 15/01/1994 – Castelló de la Plana, 14/10/2013). Mestre, poeta, etnògraf, fou una de les personalitats més destacades de les darreres dècades en el món de la cultura vinculada a les festes de Castelló. Autor del text del Pregó Infantil de les festes de la Magdalena que es canta des de 1993 i dels goigs que es canten en l’ermita de la Magdalena el dia de la romeria i dels de l’ermita de Sant Roc de Canet. Membre des de la seua fundació de la Colla El Pixaví, figura destacada en la implicació de l’entitat en les festes de la Magdalena, i especialment en la participació en la Romeria de les Canyes i en la pujada al campanar del dilluns de la Magdalena. Pel que fa a les Festes de Carrer, fou també àmplia la seua participació com a escriptor de goigs i cobles per a ermites i advocacions religioses. Vicent Pau Serra és el màxim especialista valencià en la literatura popular dels goigs, manifestació de la cultura popular de gran interés per a les festes de les comarques castellonenques. Però Vicent Serra, va desenvolupar moltes altres activitats: membre de l’Agrupació Folklòrica El Millars de Castelló, ha col·laborat en la divulgació de les nostres danses mitjançant el guió de les diferents actuacions i espectacles. Igualment, junt amb els membres del Millars va ser encarregat de la recerca i catalogació de les peces d’indumentària tradicional i dels instruments populars que van formar el fons del Museu Etnogràfic de la Diputació, i juntament amb L’Agrupació Folklòrica el Millars i en especial amb l’Associació de Dansants del Corpus de Castelló, va ser responsable, en estreta col·laboració amb els diferents regidors de festes i cultura, de la recuperació dels elements materials de les danses del Corpus (nanos, gegants i cavallets), com també de la recuperació d’aquestes danses.

Com a poeta, cal destacar la seua extensa obra, on transcendeix el seu bon fer poètic, i amb la que va obtenir destacats guardons, com les tres flors naturals del Premi de poesia Ciutat de Castelló o les cinc flors naturals del Certament Literari de la Mare de Déu del Lledó, entre altres. Vicent P. Serra també compta amb el Premi de poesia Miquel Peris Segarra, 2010, per Arrels d’arena i els premis de poesia ALCAP 1992 i 2009, per El temps de l’àpat i Del temps i l’esperança. Són també molt nombroses les publicacions de Serra dedicades al món de la festa i la cultura castellonenca: La dolçaina. Escola de Tales; El dolçainer de Tales; Bestiari per a infants; Castelló en temps d’Isabel Ferrer, en col•laboració amb altres autors; Malnoms i dites. Història de les festes de Castelló; Cicle festiu anual de la ciutat de Castelló; Les danses del Pregó; Història del Pregó infantil i La literatura magdalenera; La música en els jocs populars (junt amb altres autors) i Antologia poètica (1968-2010) i Siluetes en blanc i negre publicades per l’Ajuntament de Castelló. En reconeixement a la seua tasca l’Ajuntament de Castelló li va concedir en l’any 2012 el màxim guardó: la Medalla de les Festes, per la seua dedicació a la investigació, divulgació i participació activa en tot és refereix a la cultura popular del nostre poble. Cal dir que és immensa l’obra inèdita de Vicent Serra, que esperem que algun dia puga eixir a la llum, per poder gaudir de la saviesa de la seua paraula.

Els noms dels dos escriptors s’unirà als dels altres socis d’honor d’El Pont: Vicent Marzà i Manel G. Grau, nomenats l’any 2012.

Publiquem les ponències de la primera jornada Escriptors a la Vila

Presentem les ponències de la primera jornada Escriptors a la Vila, celebrada a Vila-real el passat 31 de maig i dedicada a l’anàlisi de «La responsabilitat de l’escriptor en el món actual».La jornada naix amb voluntat de continuïtat i amb la intenció de consolidar-se com a punt de trobada anual dels escriptors d’arreu del territori de parla catalana. Aquestes jornades volen establir ponts que faciliten l’intercanvi d’impressions, punts de vista, com també la posada en comú de temes que preocupen i interessen el col·lectiu d’escriptors.