WebBlog de: Joan Pla

Sense la lectura no som ningú, o quasi

Mai 25, 2012   //   publicat per Joan Pla   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Sense la lectura no som ningú, o quasi     

S’ha parlat molt de la funció de la lectura des de les primeres edats. Quan jo vaig pels centres educatius i els alumnes lector@s, sobretot els de Primària, em pregunten si jo de xicotet ja llegia, sempre els conteste que, malauradament, a l’escola que jo anava, si es podia dir escola, habilitada en la primera planta d’una casa del poble, només hi havia els vells pupitres dels alumnes i la taula del professor, amb la paleta de pegar al damunt. Penjats a la paret, la pissarra, el crucifix, flanquejat per les insubstituïbles fotografies del dictador, de josé antonio primo de rivera i de l’estampa d’alguna marededéu. I no hi havia res més. No hi havia ni un sol llibre de lectura, a més de l’avorridíssima Enciclopedia que dúiem a la bossa. I a les cases, en la postguerra, ningú no en comprava. Va ser quan vaig anar a estudiar a un centre religiós, que hi vaig trobar una petita biblioteca amb llibres per a infants i vaig començar les meues lectures.

Ara, des de fa anys, per sort, la cosa ha canviat. Els xiquets, que també són alumnes i possibles lectors, disposen d’una varietat infinita de llibres. Fins ara, molts alumnes s’hi acostumaven quan arribaven a l’escola. D’altres ja venien amb un llibre sota el braç. I les nostres editorials, més bé que malament, anaven proliferant i traient novetats, il·lusionades, i proliferaven els escriptor@s, que anaven millorant la seua imaginació i el seu bon fer… Mai la nostra literatura ha tingut uns anys tan daurats com els que ha viscut des dels anys setanta/huitanta en endavant…, fins ara. Fins que ha arribat la crisi i està fent canviar moltes coses…

«Little reader», de Vicki Shuck

El mal exemple el dóna la mateixa administració, que no se li ocorre una altra cosa que, després de balafiar milions, retallar en educació, entre d’altres coses. O siga, en el futur. Perquè sense educació, no hi ha futur possible a l’eixida de la crisi. Però ja sabem com és la dreta. La pitjor dreta, que és la que patim des de fa uns anys. Retallen en educació, retallen en cultura, retallen a les editorials…, tot, tret dels seus sous. I així no anem bé, perquè part de la població acaba considerant que la lectura també cal retallar-la per la crisi familiar. Si, a més, hi ha algunes propostes forassenyades d’alguns professors o dirigents sindicals, en un moment de nerviosisme, en el sentit que cal suprimir la lectura escolar com a revenja contra l’administració política, el caos i el futur poden ser irreversibles. I aquest és l’ERROR que cal evitar de part de tots.

S’ha d’assumir que la LECTURA és intocable. Per això el títol d’aquest humil article, reivindicatiu, assegura que la lectura ho és TOT, si més no per a mi. Vull dir que la lectura m’ha anat culturalitzant, m’ha anat fent crític amb el món que m’envolta, m’ha obert nous i meravellosos mons, reals i imaginaris, m’ha omplert aquelles hores del temps que semblen que no transcorren…

«La lectora», de Mary Cassatt

És ara, amb la crisi, que els mestres i professor@s haurien de potenciar la lectura, per moltes raons. No podem deixar els alumnes sense la lectura, sent còmplices de la crisi i de la desraó de l’administració; els alumnes i la seua educació han d’estar per damunt de les circumstàncies adverses que els hem creat. Hem de continuar estimulant la comprensió, obrint-los les ments a nous mons…, i no podem deixar caure tot el món editorial que amb tant de treball i esforç hem anat alçant.

Sabem que la crisi passarà, que tot anirà retornant al seu canal, però allò que deixem caure, la lectura a les aules, les editorials, la premsa…, potser costarà un nou esforç que hauríem d’evitar…

Jo estic per potenciar la lectura en temps de crisi, amic lector. Amic professor. No perquè siga escriptor i parle egoistament. Sinó perquè, sense deixar d’haver sigut mai lector, ha estat la lectura la que m’ho ha donat tot…, fins i tot la voluntat de ser escriptor…, i de ser millor persona.

PDF   ·   Versió imprimible

Volem TV3 definitivament, senyor Fabra!

Feb 17, 2012   //   publicat per Joan Pla   //   Blog, Dissensions  //  Comentaris tancats a Volem TV3 definitivament, senyor Fabra!     

El dia 18 de febrer es complirà el primer any sense emissions de la TV3 des dels repetidors d’ACPV. Perquè a través d’ONO, d’Imagenio, o del satèl·lit Astra, amb parabòlica, es poden veure un o dos canals de la televisió catalana, la Internacional i Canal 33, com alguns fem. Cosa que ens costa els nostres diners. És un impost que estem pagant gràcies a la fòbia visionària i esquizofrènica de Mein Kampfs (sense senyor ni honorable, que no s’ho mereix), que a millor desgràcia passe.

La política valenciana, des que mana el PPCV, amb Zaplana i, sobretot, amb Mein Kampfs, ha estat d’allò més miserable, culturalment parlant, nacionalment parlant, i més encara si ens referim a la cultura de promoció de la nostra llengua i cultura. D’això, nanai! He defensat que si la nostra Autonomia no serveix per a reivindicar-nos com a valencians, amb tota la nostra història, llengua i cultura, no ens cal per a res i tant el govern com el parlament valencià podrien anar-se’n a ca una puta. Perquè si la política educativa, la sanitària, talment com l’agricultura, la indústria joguetera, la tèxtil i la ceràmica, entre d’altres, com la turística, fan figa amb un govern propi, com ho estan fent, per manca d’ajuda, per a què collons ens serveix una despesa tan gran? Per a alimentar certs politicastres que es folren a costa nostra i damunt ens duen a la ruïna? Doncs des de Madrid també saben arruïnar-nos, que ja en tenen tradició, i els podrem tirar les culpes, si més no… “Perdoneu, però algú ho havia de dir!”, com diu Tardà.

Parlant sense fer mala sang, la supressió de les emissions de TV3 va ser una obsessió malaltissa de Mein Kampfs que, després d’haver vist i sentit tot el que ha passat durant el judici dels vestits, no és d’estranyar la baixa ralea d’aquest personatge que ens volia fer creure una cosa i les escoltes han desvetlat com de baix ha caigut i que miserable ha pogut arribar a ser tot i que un jurat dividit l’haja declarat no culpable… Envoltat dels gàngsters amb qui s’ha envoltat, tot és possible.
Li molestava la TV3 com una brossa a l’ull perquè era i és més independent que C9. Li feia la cara roja. I havia de donar carnassa a la dreta més blavera. I havia de servir l’espanyolisme més tronat… Açò no s’entèn en les democràcies europees més consolidades. En primer lloc perquè hi ha llibertat d’expressió real, llibertat d’ones i no es posen barreres com s’han posat a l’estat espanyol… Encara ens queda molt, amb la dreta que veiem garlar o escriure en certs mitjans de comunciació que no sabem si estem somniant o és real tanta mala llet, tant d’odi, tant de reaccionarisme, tanta beateria hipòcrita, tant de carpetovetonisme… Tenim una gran manca de psiquiatres. En fi, podríem importar-ne d’Argentina…

I perdoneu que mostre tanta ràbia, cosa que no és habitual en mi, però quan tope amb la irracionalitat de politicastres que no veuen més allà del nas, els budells se’m reboliquen… I és que la conducta lingüicida de Mein Kampfs i part de la gent amb què s’ha envoltat, no tota, per sort, tot i que no se n’han desmarcat, entra dins dels paradigmes de la pitjor dreta i de l’antivalencianisme més real i hipòcrita…

Esperem que la Llei sense fronteres arribe a bon port o que la Justícia pose cada cosa en cada lloc, ens retornen definitivament i legalment la TV3 i totes les que calga, i retornen a ACPV unes multes estratosfèriques pròpies d’uns malvats que han tractat o tracten d’aniquilar les veus més preclares.

Al cap i a la fi, amb tots els pros i contres, ACPV ha estat l’entitat que ha avergonyit i avergonyeix els nostres governs autonòmics, ja que haurien de ser ells els que havien de fer el treball que fa aquesta identitat…

Esperem que el nou president, que ha de nadar i guardar la roba, ho sabem, faça una passa endavant i, talment com va dir, exigisca l’arribada de la TV3. Si el poble té veu, cal escoltar-lo.

Anys per a TV3 i per a ACPV!

Damunt el Suprem ha condemnat B. Garzón per les escoltes. I els delinqüents per jutjar i solts! És que hi ha dies que és per a llançar-ho tot a rodar. Estic ben emprenyat! Tot i que no oblide que Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, quan va jutjar els independentistes catalans i no va admetre a tràmit les denúncies per tortura i que, en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP. Però el TS se n’ha passat deu pobles!

PDF   ·   Versió imprimible

Joan Pla

Set 25, 2010   //   publicat per Joan Pla   //   Autors  //  Comentaris tancats a Joan Pla     

Lloc i any de naixement

  • Artana, 1942

Nom complet

  • Joan Pla Villar

Nom de ploma

  • Joan Pla

Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner