Etiqueta / Tag: Miquel Peris

El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló

maig 13, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Fires del llibre, Intervencions  //  Comentaris tancats a El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló     

firacs2017S’acaba d’inaugurar la XXXIII Fira del Llibre de Castelló, on ja hi podeu trobar les obres d’escriptors i escriptores d’El Pont Cooperativa de Lletres, que signaran exemplars el próxim dilluns 15 de maig a partir de les 18 hores.

Signatures

  • Josep Porcar – “Nectari” (Ed. del Buc, 2016)
  • Miquel Torres – “Low-cost” (Llibres la Drassana 2016)
  • Pasqual Mas – “Un miracle sense importància” (Neopàtria, Alzira 2016)
  • Octavi Monsonis – “Rotterdam, provisionalment” (Pruna Llibres) i “Lluna crua” (Ed. 3i4).
  • Aina Garcia – “Rere la paraula” (Onada edicions)
  • Joan Pla – “El fantasma que perdia els llençols/ El fantasma que perdia las sabanas” (Unaria Ediciones)
  • Francesc Mezquita – “Temps fa temps” (ed. Neopàtria)
  • Rosa Miró Pons “Camins d’aigua, paraules de mar” Premi Miquel Peris i Segarra. Premis de la Mar 2015
  • Vicent Jaume Almela – “La Sirena de les illes Columbretes” – “Perduda entre canyes” i “Aromes de la Plana”

LVA2017VII Literatura en Veu Alta
Aquest mateix dilluns, a les 19 hores, en l’apartat Literatura en Veu Alta –que ja arriba a la setena edició–, els membres d’El Pont Cooperativa de Lletres faran recitació de poemes i lectura de textos de Joan Fuster (25 anys de la mort), Miquel Peris (100 anys del naixement) i Josep Pascual Tirado (80 anys de la mort de l’autor del “Tombatossals”). En l’homenatge hi intervindran: Susanna Lliberós, Vicent Jaume Almela, Josep Porcar, Aina Garcia, Manel Pitarch, Rosa Miró, Albert Garcia, Xavi Olivares, Fran Jiménez i, a més, l’actuació musical del cantautor Artur Álvarez.

 

firacastello2017

Fotografia: V. J. Almela

PDF   ·   Versió imprimible

Figura a contrallum

abr. 21, 2012   //   publicat per l’editor   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Figura a contrallum     

–Retrat a Miquel Peris–
Per Josep Igual
De «Retrats de butxaca»
Onada edicions, 2006

Li vam girar visita amb el pintor i dissenyador Ramon Segarra. Castelló era un tràfec de sabates endiumenjades i una sentor de pólvora festiva agrejava el nas. Vam trucar a la porta del poeta i ens va obrir de bata sedosa i amb gest cordial. Passàrem a un salonet un xic ranci, de mobles amb tapissats florejats, amb peces amb daurats revellits i quadres amb olis i dibuixos en carbonet, que diversos artistes li havien dedicat. L´estança barroquejava i ens transportava a un passat inconcret. En qualsevol moment, Marcel Proust podia obrir una porta o altra i afegir-se a la reunió (mirant de no tombar cap gerro). Tampoc una marquesa del Guermantes local haguès desafinat gaire a dins aquella dolçor trista.

Miquel Peris Segarra (Castelló 1917- id 1987), el poeta que anava de poeta, ens va convidar a seure mentre ell acabava de desdejunar un got de cafè amb llet i unes galetes, que era servit a sobre d´una taula camilla folrada amb un mantell d´inconfusibles trenats de colors morellans. L´acompanyava, a l´altra banda de la rodonor íntima, un altre ancià, que tremolava ostensiblement en aixecar la tassa de porcellana i ens ignorava per complet. Tots dos quedaven retallats en la claror enterbolida per una cortineta d´un blanc trencat. L´amic pintor i jo vam entendre que havíem arribat en un mal moment. Però el nostre intent d´abreujar la visita va ser tallat en sec pel poeta de Cartes a Gerard, que va tirar mà d´uns llibres i unes carpetes, i ens va improvisar una lectura de versos recents i inèdits. Els deia amb dicció solemne, voleiant una mica la mà dreta. Nosaltres, en realitat, amb el contrallum sever, només vèiem una ombra de barbeta arremangada. L´ull tancat del poeta –un accident?- ens quedava fora d´angle, només endevinàvem el seu perfil de patrici romà emmarcat per uns cabells tots cendra neta. L´acompanyant es bellugava lentament, passant les fulles d´un diari provincial després d´haver enretirat amb penes i treballs la porcellana de totes dues figures.

Acabat el recital privat, el poeta va evocar episodis d´altres temps i ens va donar una divisa suposo que personal:

– Amics, allò que compta és viure en poesia.

Quan vam entrellucar una sortida digna, ens vam acomiadar del poeta castellonenc per antonomàsia, segurament més celebrat com a personatge que llegit, com sol passar pels nostres encontorns, tan reticents a acudir a la lletra impresa del veïnat amb inquietuts líriques o narratives o de pensament. En efecte, el mascaró de proa, el personatge que s´havia fabricat era potent. Passejava lentament per les voravies de la ciutat. Amb el pensament perdut potser en revelacions que venien d´entre els núvols de cotó de la meridionalitat predominant a la capital de La Plana, atent a missatges d´antics déus grecs, o els mots per enfilar en el filferro d´un sonet, en records de records, ombres de somnis, telegrames de Kavafis. Molts l´aturaven li retien homenatge de popularitat de cor senzill, altres li demanaven opinió sobre afers de l´actualitat o sobre autors nous i vells. Quan va traspassar, el seu soterrar va ser una autèntica manifestació popular i la ciutat tants cops apàtica va sentir que li prenien un tros fonamental de la seua ànima.

No sé qui llegeix avui els versos hedonistes de Miquel Peris. Jo, de tard en tard, me´n recordo del seu recital privat, de perfecta teatralitat estudiada, i, òbviament, de la seua divisa marmòria: viure en poesia, tot i que en aquests dies tan deshumanitzadament bèsties, es complicat mantenir la flama del gresol encesa.

Inoblidable el poeta que anava de poeta i que va mantenir la dignitat de la nostra llengua literària en temps molts difícils.

PDF   ·   Versió imprimible

Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris

abr. 11, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris     

Els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres retran homenatge al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs amb un espectacle poètic i musical que se celebrarà el divendres 20 d’abril, a les 19.30h, al Centre Municipal de Cultura de Castelló de la Plana (carrer d’Antonio Maura, 4 Castelló). «L’horitzó lluu un badall», vers d’un poema de Peris del 20 d’abril de 1976, duu per títol aquest homenatge que serà conduït per la poeta i periodista Susanna Lliberós i en el qual intervindran Joan B. Campos, Vicent Jaume Almela, Toni Pitarch, Manel Pitarch i Romà Bernad. Estructurat en dos parts, els escriptors oferiran una recitació de versos Peris i també propis a mode d’homenatge, acompanyats al piano pel músic Carlos Álvarez. Son pare, el cantautor Artur Álvarez, interpretarà tres cançons que pertanyen al seu nou àlbum, «A recer de la mar», produït també en commemoració d’aquest 25è aniversari de Peris, i que serà presentat íntegrament dues setmanes després al Teatre Principal de Castelló. El professor i escriptor Lluís Meseguer farà una semblança del poeta.

Miquel Peris Segarra (Castelló de la Plana, 1917 – Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1987) va ser un dels poetes valencians més prolífics de la segona meitat del segle XX. Va començar a escriure a l’edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del País Valencià. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l’inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil de caràcter pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental». No obstant això, en la dècada de 1970 va encetar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més reeixit de la seua trajectòria.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

  • Petites necessitats, 75

    Aquest confort fred quan toques el vent de tardor. El sol que, de puntetes, camina i no s'esvera […]

  • ENTREVISTA A DAVID CASTILLO

    David Castillo (Barcelona, 1961) ha combinat la creació literària amb el periodisme des de finals […]

  • Petites necessitats, 74

    De fa temps no parles, no. Però emmudida et vaig memoritzar la veu. Com una òrfena en la […]

  • Petites necessitats, 73

    El BollulloTens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles. No tens boca, però […]

  • Petites necessitats, 72

    Las TeresitasNo existeix un estiu perenne, malgrat tota la sorra que se'm cola entre els dits dels […]

  • Petites necessitats, 71

    Avui ella vola pel seu nom. Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci […]

  • Criatures perdudes de la vida

    Títol: No sabràs el teu nomAutor: Vicent UsóBromeraAlzira, 2020163 pàgines  Carmeta, del Mas […]

Tots els blogs dels autors