Arxius de: Maig, 2016

Pasqual Mas i Carles Abad presenten l’obra «Metralla» a la Casa Polo de Vila-real (3-VI-2016)

Mai 30, 2016   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Pasqual Mas i Carles Abad presenten l’obra «Metralla» a la Casa Polo de Vila-real (3-VI-2016)     

El poeta Pasqual Mas i el pintor Carles Abad presenten l’obra «Metralla» el proper 3 de juny, vuit del vespre, al Museu de la Ciutat de Vila-real, Casa Polo (c. Joan Fuster, 33). L’exposició estarà oberta fins al 21 d’agost.

invitació-METRALLA-001

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 17

Mai 25, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 17     

Comiatpetites-postals

                                                A Jordi Roselló i José Pascual;
                                               a la memòria del seu pare.

La nit ha estat com de costum. Sembla com si no hi haguera res i tan sols regnara el silenci i un buit absolut on cap tota la soledat del món.

Jo dorm i em desperte alhora.

Voldria acotxar els teus somnis de xiquet, pare.

Els he imaginat tantes voltes, no te’ls he preguntat, poques vegades; sí, te’ls he demanat i quan me’ls explicaves me n’adonava com de distints varen ser als meus. Però també els tingueres. Un de tants fórem nosaltres.

Ara quan la vida se t’escapa enmig d’aquesta obscura quietud, faig repàs dels temps compartits, de les paraules, dels valors, del pacient i callat voler quotidià.

– Demana’m aigua, demana’m pa, un tros de cel, el sol, la llum, les meues mans.
Tot t’ho duré fill…

Això em deies mentre no entenia significats, però coneixia que allò amb què m’acaronaves era bell i bo.

Tan sols això puc fer, romandre com un petit fanal a la vora de qui fou mariner quan jo era un innocent grumet.

Estimat pare d’aigües dolces i salades,  estimat pare d’un viure sense por davant dels meteors.

Que tingues bon vent i vela ampla per aquest darrer viatge teu.

Has de saber que nosaltres siga en la memòria oculta de la pell o el cor de primavera cíclica que ens renova,  sempre t’estimarem…

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 16

Mai 18, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 16     

petites-postalsSe’n va la llum, sí, i una pedra rere l’altra del camí poden fer que entropesses i caigues –gàbia de foscor- en desesperança.

I invisible dius tu: –  Sempre fas cercles al voltant del mateix.

Fa temps que te n’anares i aquesta saba de felicitat és tan sols un cruel record, l’apunt d’un àlbum, ara lleu claror. Com és de còmode abandonar-se al naufragi!

Resta una mà que tremolosa ja no encerta ni la música, aquella memorable suite – Gayan, d’Aram Khatchaturian- que cantàrem i ballàrem d’adolescents.

Neva melangia en aquest capvespre.

Mentre escric, intente amb paraules aquell amor possible, que, definitiu, no s’esborre,  bandejar aquest panteix que a les ombres el mena i, neguitós, sols vacil·la.

Beu-te el seu record, sencer!

Ets la música d’aquesta ciutat que solitària m’habita. Vull creure-m’ho, m’esforce.

Encara em canten les roses tendresa.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 15

Mai 11, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 15     

petites-postalsBon dia amics.

Diumenge i tot i que de vegades els núvols ens amaguen l’horitzó, avui m’he aixecat amb música house:

Reflex de Von Mondo.

Jana i jo hem vestit els núvols; i malgrat que el gris predomina, és el ritme qui fa moure el cor i les cames s’enlairen. No hi ha escapatòria.

Foragiteu prejudicis, costums abisals, murmuracions i enveges.

No hi  ha res que no pogueu aconseguir si us ho proposeu. Aixequeu les mans, pregueu, parleu, exigiu, poetitzeu… Tot allò imaginat, el que desitgeu és a la vora quan hi ha admiració per la bellesa.

Tots hem tastat plats amargs, però existeix una cuina secreta, la d’un univers enamorat on vosaltres sou la clau.

Ja no crec en lluites, ni les encomane. Foragite tot vocabulari relacionat amb qualsevol violència.

Construïsc, aprenc quotidianament el llenguatge de la tendresa sense mirar què n’opinaran altres. Si destrueixen, tornaré a començar de nou.

Mentre el cor sostinga aquesta esperança caminaré; de la vostra en sóc deutor.

PDF   ·   Versió imprimible

Petites postals per a Grupeco, 14

Mai 4, 2016   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Diversos  //  Comentaris tancats a Petites postals per a Grupeco, 14     

petites-postals                                                                    A la dona dels núvols.

Arrenglerats, els tarongerets creixen de llum i carn sense cap permís de ningú.

Mentre Jana i jo passegem entre els fraus, cada dia supera els problemes que els humans plantegen. Fas pena si, amb aquesta edat, encara et duus assumptes tèrbols al llit!
Com hauràs de patir, fins a quina jornada, per adonar-te que cal esbandir les preocupacions perennes?

Tu i jo.
Pronoms sagrats en obrir-se als altres.

Açò i el respirar lent d’aquest present que se’ns regala. La llum del meló d’Alger que es desfà a la boca si et pronuncie vida meua, renovat magma i promesa d’amor que esclatà molt abans de nosaltres nàixer.

Gest primitiu i so, veu on la fe encara per tu -i més enllà de la mort- s’estén i perdura.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner