Presentació de «Nosaltres els fusterians» a la llibreria Babel, aquest dimecres 29

La llibreria Babel acull la presentació del llibre «Nosaltres els fusterians» (Perifèric, 2017) aquest dimecres 29 de novembre, un llibre col·lectiu d’intel·lectuals valencians en els quals han participat, entre altres, Ferran Archilés i els membres d’El Pont Joan Garí, Lluís Meseguer i Vicent Pitarch. L’acte començarà a les 19h.

Vicent Usó celebra els 25 anys de trajectòria literària amb la reedició de la seua primera gran obra

Font: La Plana al Dia

Vicent Usó celebra els 25 anys de dedicació a la literatura amb la reedició de la seua primera gran novel·la. La mirada de Michelangelo, que acaba de publicar Bromera, va suposar la seua consagració com a novel·lista i un èxit de crítica i de públic. L’obra se centra en els darrers anys de vida del mestre renaixentista Michelangelo Buonarroti i s’ambienta en una ciutat de Roma on les intrigues i les lluites pel poder estan ben presents.

Amb aquesta obra, Vicent Usó va quedar finalista de l’edició de 1994 dels premis Octubre. L’any següent, va guanyar el premi Ciutat d’Elx de narrativa. L’edició va realitzar-la Tres i Quatre amb el títol de La mirada de Nicodemus i l’obra va situar-se en els primers llocs de la llista de vendes durant algunes setmanes. Per a l’actual edició, no sols ha variat lleugerament el títol, sinó que Usó ha reescrit alguns passatges sense alterar-ne el contingut.

La narració arranca amb l’assassinat de l’home de confiança de Michelangelo. I pivota entorn d’uns documents secrets que poden posar en perill els treballs que, a Trento, es fan per tancar definitivament el concili. Però, enmig d’aquestes maniobres, la novel·la deixa entreveure una reflexió sobre el poder i els seus mecanismes, així com la dependència que en té l’art, però també posa de manifest l’admiració per l’obra del mestre florentí que sent l’autor, Vicent Usó i suposa un homenatge a una època, el Renaixement, que se situa entre els moments culminants de l’art europeu.

Vicent Usó havia començat a publicar en 1992, després de guanyar, amb La cançó de la terra estimada, el premi Ciutat de Vila-real. Però l’edició municipal a penes es va distribuir. En canvi, amb la novel·la que ara es reedita, la seua prosa va començar a circular per tot el territori lingüístic i a ser molt valorada tant pels lectors com pels especialistes.

Des d’aleshores, l’escriptor de Vila-real no ha deixat de treballar. En aquests 25 anys, ha publicat 16 novel·les i ha guanyat molts premis, entre els quals destaquen l’Octubre, l’Alfons el Magnànim o l’Ulisses. A més, ha quedat dues vegades finalista del prestigiós premi Sant Jordi. A banda de novel·les, ha publicat una obra d’assaig, L’arquitectura de la ficció, que pretén donar les indicacions bàsiques per tal d’ensenyar a escriure els aprenents de narrador. També ha exercit de periodista cultural, de crític, de guionista d’audiovisuals i de traductor. Actualment, imparteix un taller d’escriptura narrativa a través de la Universitat a Distància.

El nostre model

Per Enric Cendra
ValènciaExtra, 27-11-2017

Ja fa mesos que el debat polític al nostre país es troba contaminat per diferents actors i agents que busquen la confrontació, no al modus més estrictament parlamentari i propi de les democràcies del nostre entorn, sinó alimentant el conegut fanatisme front a tot allò que tinga a vore amb la llengua i la cultura pròpies del poble valencià. Es tracta d’una ofensiva premeditada, estudiada, orientada a desestabilitzar tota acció de govern que cerca dignificar la identitat del nostre país, després d’anys de desfeta de la dreta reaccionària que tots coneixem.

Contra l’ensenyament. El búnquer, fent gala de la seua bona ‘educació’, ha optat per atacar els mestres i professors, assenyalant-los públicament, utilitzant els seus braços armats mediàtics per desprestigiar la seua feina. Això, simplement, respon als interessos d’una gent sense escrúpols que està disposada a intentar-ho tot per boicotejar l’acció de govern. Si més no, sembla reprovable recórrer a no sé quins (arguments?), propis d’una disputa d’anar per casa i d’un nivell molt allunyat d’una democràcia sana i moderna, que desprestigia el cos docent en comptes d’homenatjar-lo cada dia.

El conflicte lingüístic. Esta és la joia de la corona, ‘la preferida por los valencianos’ que deia un conegut anunci d’arròs. Ara la disputa ja no és estrictament valenciana, sinó que arriba fins i tot al Congrés espanyol. Mapetes amunt i avall, el debat se reduïx a diferenciar les llengües com si fóren xampús: tot el món porta un filòleg a dins. Amb molta bandereta i molt poca vergonya, com de costum, encara lluiten per reviscolar baralles passades que no porten enlloc.

I ara, els diners. Amb el finançament els està costant una miqueta més eixir de l’impàs. Quedar-se sols mentre tot un poble resta al carrer defensant-se col·lectivament, és dur. Potser feien bous el dissabte i no van poder vindre? No ho sé, clarament som de models totalment oposats.

La Setmana Literària de Gandia incorpora el premi Roís de Corella

La Setmana Literària de Gandia es una de las cites culturals més importants de l’any a Gandia, que enguany ha estat nomenada Capital Cultural Valenciana. Del 17 al 24 de novembre, es desenvoluparà un ampli i variat programa d’activitats al voltant d’aquest esdeveniment en diferents espais de la ciutat. La present edició comptarà amb algunes novetats com, per exemple, l’estrena d’un nou guardó dedicat a un altre clàssic, Joan Roís de Corella, que suposarà el reconeixement a una trajectòria literària, premi que s’afegeix a l’Ausiàs March de poesia i al Joanot Martorell de narrativa.

Divendres 17  
17.00 h – Passeig de les Germanies
Literatura al carrer. Inauguració d’aquesta fira del llibre, on podrem adquirir exemplars d’actualitat o d’altres que ens parlen de la història de la ciutat, així com els Premis literaris de Gandia editats des de fa més de cinc dècades.
La fira romandrà oberta del 17 al 25 de novembre.
Organitza: Departament de Polítiques Econòmiques i Innovació de l’Ajuntament de Gandia

19.30 h – Museu Faller
Homenatge al Tirant lo Blanc. Lectura infantil col·lectiva de diferents fragments del Tirant, a càrrec de les falleres majors, reines i presidents infantils, Cort d’honor i convidats especials.
Organitza: Federació de Falles de Gandia

20.00 h – Centre Museístic Antic Hospital Sant Marc
Alfons Roig: l’exili i la Generació del 27. Inauguració de l’exposició, amb concert de Llorenç Barber, compositor i percussionista, i Montserrat Palacios, veu.
Aquesta exposició romandrà oberta fins el 23 de desembre.

Dissabte 18
18.30 h – Palau Ducal
VI Nit de contes al Palau. Selecció de relats de Raquel Casas Agustí i de Santiago Díaz i Cano, llegits per l’autora i l’autor. Amb la participació d’alumnes de l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, que llegiran microrelats premiats en la darrera edició del concurs Tirantianes, amb la coordinació de la professora Mercé Morell. I representació de l’espectacle Il·luminant l’ombra, a càrrec de Marina Mulet. Presenta i coordina l’acte: Rafa Gomar
Organitza: Saforíssims SL i Rafa Gomar

Diumenge 19 
19.30 h – Teatre Serrano
XXI Homenatge a la Paraula. Diguem no! Diguem prou! (Amb la Paraula: per la democràcia, la tolerància, la diversitat i la pau)
Entrada: 5€ (s’hi inclou l’obsequi del llibre editat per a l’ocasió). Venda d’entrades: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, o el mateix dia a la taquilla del teatre.
Organitza: CEIC Alfons el Vell

Dimarts 21
19.30 h – Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
A propòsit de Piera. Homenatge a l’escriptor saforenc Josep Piera. Amb la participació de Manuel Forcano, poeta i professor, i Ferran Garcia Oliver, escriptor i historiador. Introdueix l’acte Ignasi Mora, escriptor.

Dimecres 22 
19.30 h – Biblioteca Central, sala d’actes
Maria-Mercè Marçal. Una vida. Presentació del llibre biogràfic a càrrec de l’autora, Lluïsa Julià. Introdueix l’acte Teresa Pascual, poeta.
Organitza: Àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia

Dijous 23 
19.30 h – Biblioteca Central, sala d’actes
Dictats, d’Ausiàs March. Presentació de la nova edició bilingüe, a càrrec de Robert Archer, estudiós i traductor de l’obra de March, i Vicent Martines, director de l’ISIC-IVITRA, Universitat d’Alacant.
Presentació de l’Aula de Traducció del CEC de la Universitat de California a Sta. Bàrbara.
A partir de les 20.30 h – Centre Històric-Raval i Prado

Destapa’t amb la literatura. En la Ruta del Destapa’t, podrem degustar tapes inspirades en els nostres clàssics.
Locals que hi participen: Blanc i Negre, Casa Sanchis (La Tulipa), El Colmadito, El Raconet de Pere, Esquina Sur, Gran Torino, La Llimera, La Moreria del Raval, La Pureta, Mercado Provenzal, Mercat Bar, Plaza, Primera Estació i Visconti.

Divendres 24 
20.00 h – Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.
Acte de lliurament dels PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2017
LV Premi Ausiàs March de Poesia, XXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa i I Premi Joan Roís de Corella a la trajectòria literària. Amb la representació de La Pell Possible, espectacle de lectura dramatitzada, a càrrec del Colectivo Mortero.

Castelló acull les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937)

Quatre jornades de debat sobre aquell congrés del 4 de juliol de 1937 celebrat a València, aleshores capital de la República espanyola, que va comptar amb 200 delegats provinents de 30 països i amb la presència d’intel·lectuals com Bertolt Brecht, Nicolás Guillén, André Malraux, Ilya Ehrenburg, Pablo Neruda, Octavio Paz o Tristan Tzara, entre altres. 

En el 80è aniversari d’aquell congrés, Castelló serà ara la seu de les Jornades sobre el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura (1937), Cultura i memoria històrica, vinculades als actes impulsats per la Generalitat Valenciana a València, Alacant i Castelló de la Plana, com a proposta d’història de la cultura, la literatura i les arts i com a espai de reflexió sobre els valors de la pau i el progrés de la societat contemporània. Estan organitzades per la Universitat Jaume I en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló, i se celebraran al Teatre del Raval, el Menador Espai Cultural i la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I. 

Podeu descarregar ací el trítpic que informa de les matèries d’exposició i debat.

La directora d’À Punt Empar Marco presenta a Vila-real el nou espai públic de comunicació en valencià

La Casa dels Mundina de Vila-real acollirà una conferència d’Empar Marco, Directora General de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, en la qual es presentarà À Punt, l’espai públic de comunicació en valencià. L’acte ha estat organitzat per l’associació cultural Socarrats de Vila-real i se celebrarà el dijous 16 de novembre a les 19.30. La Casa dels Mundina és al carrer Major Sant Jaume, 37-39, de Vila-real.

Pasqual Mas publica un estudi sobre la poètica de Max Aub

Pasqual Mas acaba de publicar l’obra d’investigació El universo poético de Max Aub. Claves de la poética aubiana. El llibre recull diverses investigacions al voltant del món poètic de l’escriptor Max Aub (París, 1903-Mèxic, 1972). Els articles, ponències i comunicacions dels quals s’ha partit per a la redacció de El universo poético de Max Aub formen part d’algunes intervencions en diversos congressos i revistes literàries especialitzades que en el seu moment van servir de complement a la realització del Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub i de l’edició crítica de les obres de Max Aub Antologéa Traducida, Lamentos del Sinaí i Obra Poética Completa I. 

Max Aub fou poeta, novel·lista i dramaturg. Va nàixer a París el 1903 i es nacionalitzà espanyol als vint anys. Fill de pare alemany i mare francesa, va residir a Espanya des dels onze anys, quan els seus pares, que fugien de la guerra, es van instal·lar a València. Des de molt jove va mostrar gran interès en la vida cultural i política d’Espanya, i es relacionà amb importants personatges de l’avantguarda. Afiliat al partit socialista des de 1929, va participar activament en campanyes polítiques, va publicar alguns escrits en diversos mitjans periodístics i va servir com a agregat cultural d’Espanya a París el 1937.

La seua obra poètica es va iniciar el 1923 amb la publicació de Momentos, seguida de Los poemas cotidianos. El 1939, arran de la guerra civil, es va exiliar a França i va passar per diverses presons i camps de concentració. Va ser deportat a Djelfa el 1942. A final d’any va aconseguir fugir a Mèxic, país en el qual va viure tota la vida. El Diario de Djelfa, publicat anys més tard, és el producte de la seua estada a Algèria. En la dècada del 50 va viatjar pels Estats Units i alguns països d’Europa, i només en 1969 se li va permetre tornar a Espanya, on va aconseguir recuperar part de la seua biblioteca personal que es trobava a la Universitat de València. Al seu retorn a Mèxic va continuar amb l’activitat literària, i és quan va produir la part més valuosa de la seua obra.

La Antologia traducida 1963-1972 reuneix una important part de la seua poesia, continuada amb Versions i subversions el 1971 i finalitzada amb el seu llibre pòstum Imposible Sinaí el 1982, en què reuneix, al voltant del conflicte àrab-israelià de 1967, un conjunt de poemes que denuncia les causes i els horrors d’aquesta guerra. Després d’un curt viatge a Espanya, va morir a Mèxic el 2 de juliol de a 1972.

El llibre de l’homenatge a Carles Salvador

El Pont edita l’obra col·lectiva commemorativa de l’homenatge a Carles Salvador celebrat el 25 d’octubre del 2015 per El Pont Cooperativa de Lletres al Teatre del Raval de Castelló de la Plana. Se n’ha fet una edició especial limitada, de la qual ara us n’oferim la versió digital, totalment accessible via ISSUU i també en PDF.

El Pont Cooperativa de Lletres i la figura de Carles Salvador formen i formaran sempre un nexe d’unió. És així des del 25 de setembre del 2010, quan l ’ Aula Museu Carles Salvador, seu de l’eminent fundació que porta el seu nom a Benassal, fou escenari del naixement, al nord del País Valencià, d ’ aquesta entitat que associa escriptors, filòlegs, historiadors i, també, altres estudiosos i artistes amants, tots, de la literatura. I, des d ’ aleshores, aquell bressol benassalenc és també la seu oficial d ’ aquest col·lectiu literari que té el seu camp d ’ acció a les comarques caste­llonenques i, alhora, fa pont amb la resta d’entitats i institucions del país.

Coincidint amb el cinqué aniversari fundacional d’El Pont, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua nomenà Carles Salvador Escriptor de l ’ Any 2015. Era doble, doncs, el motiu per a la commemoració. Celebrat al Teatre del Raval de Castelló el 25 d’octubre de 2015, amb el títol genèric Un pont de lletres per a Carles Salvador, poetes i altres artistes d’El Pont, en col·laboració amb el grup de teatre l’Enfilat, van oferir un gran recital de poemes propis inèdits, ideats especialment per a l’ocasió, en homenatge al mestre de Benassal. Amb la presentació de Vicent Jaume Almela, president de l’entitat, i amb pròleg de Lluís Meseguer (AVL/Universitat Jaume I/El Pont), el llibre aplega les poesies i les partitures interpretades durant aquell vespre de tardor. Un recull líric d’interés i gaudi per als lectors que, sobretot, vol ser un digne i valuós testimoni d’estima i memòria per una persona que va dedicar la vida a la poesia, la filologia, l’ensenyament i la innovació pedagògica, contribuint enormement a la recuperació i vigoria de l’idioma en tots els àmbits.

D’esquerra a dreta, els poetes d’El Pont Cooperativa de Lletres Romà Bernad, Josep Porcar, Josep Lluís Abad, Susanna Lliberós, Reis Lliberós, Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch, el cantautor Artur Álvarez i l’escriptor i presentador de l’acte Antoni Pitarch

Susanna Lliberós, Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch, Josep Porcar, Romà Bernad, Josep Lluís Abad i Reis Lliberós (per ordre d’aparició) fan un cant coral a Carles Salvador, atenent a diferents valors i fites de la seua vida i obra. Al llibre també s’hi reprodueixen les partitures de dos poemes emblemàtics de Salvador, Idil·li i Poema de tardor, que el cantautor Artur Álvarez va compondre i va voler cantar amb guitarra el dia de l’homenatge. El volum aplega, doncs, tots els poemes interpretats pels poetes d’El Pont durant aquell vespre de tardor en homenatge al mestre de Benassal, al qual també va unir-se després, amb una obra visual, el poeta Antoni Albalat. Celebrem poder afegir aquesta nova obra col·lectiva a l ’homenatge permanent que aquest grup literari ret al mestre, perquè ell dóna sentit a la nostra vida literària des d ’ aquell naixement a l ’Aula Museu Carles Salvador de Benassal el 25 de setembre del 2010.

El Magnànim publica la «Poesia Completa 1976-2016» de Marc Granell

«Els seus versos continuen sent colpidors, vitals, necessaris», explica en el pròleg el crític Francesc Calafat

La Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar l’obra completa del poeta Marc Granell. La seua singularitat, segons Calafat, «va lligada a una manera ben personal de dir les coses: és una poesia de rotunditats, de denúncies expressada amb imatges colpidores i plàstiques, que avança a colps d’un ritme sincopat, de repeticions d’opressiva eficàcia». La poesia de Marc Granell es pot considerar «una poesia de la consciència i de la mirada escèptica davant la realitat. Hi ha en l’obra de Marc Granell la urgència d’elaborar una fórmula de supervivència, però feta des de la creença que l’art no és més que un pas de ball, un simulacre, moralment irrenunciable, però, al capdavall, un pas de ball necessari per participar en la gran dansa de la vida».

Marc Granell (València, 1953) –que va rebre el passat 3 de novembre el Premi a la Trajectòria Literària  Plaça del Llibre 2017–, va començar a publicar els seus primer poemaris durant els anys 70 i 80. L’any 1977 va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés  amb Llarg camí llarg, premi que el va situar entre els poetes més importants del moment. Després van seguir poemaris com Notícia de la tribu, Refugi Absent i Materials per a una mort meditada, que va merèixer el premi Ausiàs March de Gandia. La seua trajectòria literària va continuar amb Fira desolada, Versos per a Anna, Corrent de fons, Matèria d’ombra. L’any 2000 va publicar la seva poesia completa fins a aquell moment, Poesia reunida. 1976-1999, i després va seguir publicant amb regularitat amb títols com  El camins i la mirada, Poemes del caminant, L’Horta nostra  i Tard o d’hora, entre d’altres. El 2015 es va publicar una nova antologia poètica, Notícia de la tribu. Antologia poètica. Amb la intenció d’apropar la seua poesia al públic infantil i juvenil va publicar L’illa amb llunes, La lluna que riu, Oda als peus i La vida que creix, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. 

Granell en una il·lustració de J. Porcar

Granell és un dels poetes més transcendentals i que més han influït en la poesia catalana del País Valencià durant l’últim terç del segle XX i principis del XXI. Professionalment dedicat a la traducció i altres treballs editorials, com la direcció i la publicació de diverses col·leccions literàries, la seua producció és bàsicament poètica. Metodològicament situat dins de l’anomenada generació poètica dels setanta, el poeta ha discutit sovint aquesta catalogació, ja que considera que no és un dels autors més representatius de la poesia dels setanta des d’un punt de vista formal, per bé que reconeix una clara vinculació pel que fa a la seua participació en les activitats generacionals.

En paraules de Ramon Córdoba Caro, que ha publicat recentment una investigació sobre l’obra del poeta a la col·lecció Estudis filològics la Universitat Jaume I, «quan s’analitza tota la producció del poeta des d’una perspectiva diacrònica, es pot establir una correlació entre el subjecte líric i la figura de la col·lectivitat, amb l’establiment d’una nova oposició esperança/desencant, entesa com l’expressió d’un sentiment comunitari compartit davant les expectatives de millora que oferia la transició sociopolítica de la societat espanyola durant l’últim terç del segle xx. A mesura que el poeta va madurant, la seua visió força crítica dels primers poemes socials es va transformant progressivament en més tolerant davant les mancances humanes, sense oblidar mai les seues inquietuds obsessives, que el menen a la intensificació de la seua visió escèptica sobre el gènere humà».

Ja podeu adquirir l’obra completa a la web del Magnànim.

No hi ha llum com la llum amb què il·lumines

el món quan apareixes i t’acostes,

carrer avall, cap a mi que intente

debades desxifrar tanta tenebra.

 

No hi ha mar com la mar amb què m’inundes

de puresa la pell en l’abraçada

quan arribes i els cossos s’entrellacen

en l’oblit del desert i de les ombres.

 

No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes

cada instant que amb tu estic, cada presència

tan clara com les sendes que transite

en tu i amb tu cap a cims bells i savis.

 

De Versos per a Anna  (1999)

 

L’Ajuntament del Puig convoca els premis literaris i la beca d’investigació 2017/18

L’ajuntament del Puig de Santa Maria ha publicat les bases que regulen els seus premis de literatura i la beca d’investigació per a 2017/18.