Confessió No demanaré res de ningú, ni una paraula, ni el silenci, ni cap acció concreta i determinada. He meditat en veu alta o almenys ho he intentat sobre l’ésser humà, sobre les seues possibilitats en aquesta vida i les actituds manifestades; he conclòs que em privaré, i molt, d’emetre cap judici. Som uns animals […]
Petites postals per a Grupeco, 51 Llegeix més »
El pont (Conversa entre mare i fill) Mira estimat, tu bé que ho saps, com de complex és manifestar les nostres preocupacions, tenir cura dels altres. Vivim envoltats de prejudicis i desconeixem el profund silenci on els altres floreixen. Quan ella vindrà del treball, tu la miraràs. Simplement has de mantenir-te callat, però obert.
Petites postals per a Grupeco, 50 Llegeix més »
Vespes gronxadores Després de tantes postals escrites, sóc conscient de la meua tasca. He caminat molts metres, quilòmetres diria sota un cel de núvols, amb altes temperatures i vents que m’han acollit. Jana s’ha acostumat al silenci de les passes i mentre camine entre els fraus paral·lels, ella economitza energies travessant petits monticles de pedres
Petites postals per a Grupeco, 49 Llegeix més »
Autoretrat als 56 Cada dia amb el mall de la vida colpege el moll d’aquesta existència que em significa. Treballe amb emoció i voluntat l’oblit que em sotmet, engronse el meus fracassos i somriures, li agafe les mans a la decadència que aguaita, aprenc la provisionalitat que sóc i m’accepte la banda íntima que no llueix.
Petites paraules per a Grupeco, 48 Llegeix més »
Encàrrecs Estic ocupat. M’ocupes un temps. Sóc una ocupació perquè faig sempre encàrrecs amb mans blaves, obertes al temps. Sota les ombres dels fraus escric el teu nom floral. Somrius al sol que fa carasses perquè ho escriga. Bufa el ventijol una quietud profunda, mística, absoluta i corporal. En l’absència teua, del mot libe
Petites postals per a Grupeco, 47 Llegeix més »
Reivindicar la veu Reivindicar la veu amb el silenci. Observar els qui no mai han estimat la seua, pobres pàries oberts al desassossec, a la voluntat incendiària de canalles sofrimats per l’odi. Reivindicar la veu davant els qui, fracassats, projecten la ràbia dins dels cors nets enfront de les aurores. Reivindicar la veu contra les
Petites postals per a Grupeco, 46 Llegeix més »
Incomprensió T’aixeques. Bon dia. Plou a la dutxa. T’escolte, de lluny, amb el coixí que ens separa els espais. Nosaltres es dissol mentre ens bevem la llet d’avena. Dringuen, entre l’adéu i les mans, les claus. No hi ets. S’evapora la teua olor. Clava el rellotge segons al meu cap. Una lenta separació s’obre amb
Petites postals per a Grupeco, 45 Llegeix més »
Simbiosi Ja saps com d’elemental és el meu viure. Obrir els ulls, respirar, gesticular, parlar, feinejar, qualsevol pensament i acció caminen d’aquest món interior cap al teu. Aquest far de llums al vent és un sentiment que visc i somie. Rere cada corba del text escric el seny que em fa teu. Per tu i
Petites postals per a Grupeco, 44 Llegeix més »
Darrera línia en femení Assegut a l’ombra que uns tarongers regalen a la séquia eixuta, pense en la deu refrescant que raja i no s’atura. Tens el temps, treball i ocupacions diverses que ens separen. Però això són aparences. Aquests mots són fils que apunten el teu nom, el suspenen com aqueixa olor de flor
Petites postals per a Grupeco, 43 Llegeix més »
Una pedra A Maite Ferrandis i Antonio Buchó A les mans tinc una pedra. No és gran, ni bella, ni petita, ni irregular. És tan sols una pedra i en ella -m’incloc- cap tot l’univers. Amb ella aprenc a viure els meteors, el pas del temps. Per ella he descobert que no cal inquietar-se, com
Petites postals per a Grupeco, 42 Llegeix més »
