Secció: Blog

«Compàs d’Espera», poemari de Susanna Lliberós (14-XI-2013)

nov. 11, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Agenda de presentacions, Blog  //  Comentaris tancats a «Compàs d’Espera», poemari de Susanna Lliberós (14-XI-2013)     
1452040_10202250181432932_607958702_nDijous 14 de novembre
a les 19 hores
Llibreria Babel (Castelló)
 susanna lliberós presenta el seu poemari compàs d’espera a castelló.Presenta el poeta Josep Porcar.
Compàs d’espera’ busseja fins al lloc més amagat de la consciència on s’esgranen els sentiments que provoquen el dolor, la mort, la situació social, el pas del temps, però també la bellesa de la passió, l’amor i l’esperança. Compàs d’espera ens obri la porta de la cambra més fosca i al mateix temps refà l’amplària dels viaranys que porten a la llum. Un poemari sincer i valent que viu a fons la vida mentre ha de venir allò que un desitja, s’imagina o tem.
portada P1190690 P1190635 P1190629 P1190600
PDF   ·   Versió imprimible

Manifest d’El Pont Cooperativa de Lletres per una Ràdio Televisió Pública dels valencians

nov. 10, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Notícies  //  Comentaris tancats a Manifest d’El Pont Cooperativa de Lletres per una Ràdio Televisió Pública dels valencians     

El Pont Cooperativa de Lletres, associació d’escriptors de les comarques de Castelló, manifesta el seu rebuig a la decisió del govern valencià de tancar la Ràdio Televisió Valenciana i dóna suport als actes de protesta promoguts pels treballadors de la corporació.

No compartim la idea que l’eliminació d’un mitjà comunicatiu públic ajude, de cap manera, a la recuperació econòmica d’un país. És evident i constatable que l’acció administrativa i política portada a terme per la Generalitat els darrers anys, ha dilapidat el benestar i el patrimoni material i cultural del País Valencià.

També condemnem la gestió i els procediments absolutistes imposats a la RTVV, que durant dues dècades ha suposat la manipulació partidista de la programació televisiva, la censura de tot aquell àmbit desafecte a la política dels governants i, encara pitjor, el despreci als elements essencials de la nostra entitat com a valencians: la història, la cultura, la llengua. Els escriptors, els músics, els artistes, els intel·lectuals que més han contribuït a la consciència dels valencians com a poble, han estat ocultats de manera prevaricadora, mentre s’ha malgastat quantitats econòmiques escandaloses en projectes que només afavorien alguns i perjudicaven els interessos de tots els ciutadans. La literatura en valencià dels nostres autors, clàssics i contemporanis, mereix per fi un canal que es preocupe de promoure-la, des del compromís divulgatiu i la voluntat didàctica.

Reclamem, per tant, l’existència d’una televisió i d’una ràdio públiques, plurals, vehicle indiscutible de la nostra llengua i fidels a la identitat del País Valencià.

NO al tancament de RTVV.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont homenatja Vicent Andrés Estellés

oct. 23, 2013   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog  //  Comentaris tancats a El Pont homenatja Vicent Andrés Estellés     

Crònica i fotografies de l’acte

Imatges cedides per TVCS
PDF   ·   Versió imprimible

«Cavall trencat», el nou poemari de Josep González Clofent

oct. 22, 2013   //   publicat per l’editor   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a «Cavall trencat», el nou poemari de Josep González Clofent     

Torna, en primícia mundial, l’escriptor més secret de la nostra literatura, aquest estrany eremita líric que s’estima més conviure amb els seus animals a la muntanya que fer vida social. Com ell mateix diu, “les persones ja m’ho han ensenyat tot, ara estic mirant d’aprendre alguna cosa del prodigiós idioma del meu ase”.

01cavall

FES CLIC SOBRE LA IMATGE PER DESCARREGAR EL PDF AMB EL LLIBRE COMPLET

Un poeta així, ja ho podeu comprendre, no pot deixar ningú indiferent. Tant si l’odieu com si l’estimeu bojament, però, això no li farà canviar la rutina diària. Per no acudir, ni tan sols acudiria a un acte on es presentara un llibre seu. Ell s’estima el silenci com el piròman estima el foc i la voràgine.

Per això els seus versos són un estrany regal que hem de valorar en la seua justa mesura.

Ja ens ho va dir a les pàgines del Pont de les lletres, web dels escriptors de les comarques de Castelló, allà cap el 30 de març de l’any 2012. Presentat el poemari  uns dies abans, concretament divendres 16 de març a les 19:00 al Centre Polivalent “Alba nova” de Moncofa, ens comentà que seria l´única vegada que ho faria. I ara ens restava esperar pacientment la seua promesa d’emprar la “via digital” per tal de compartir-la amb tots nosaltres. I aquest moment és arribat.

Cavall trencat, un poemari eixit del foc de la caverna on encara resta una petita esperança. González Clofent s’estima els seus amics animals i humans, enalteix les seues arrels aèries quasi sempre amagades pels viatges vitals dels exilis interiors.

02cavallt

Com l’any bixest, González Clofent dibuixa en 29 poemes, un rere l’altre, la lenta mort agònica d’anònims innocents que la crisi guillotina. Apunta (amb la metàfora del cavall) la vexació aclaparadora a què es sotmesa la bellesa material i humana quan esdevé inútil al sistema, no rendible. Fin i tot,  afirma que la crítica més punyent pot estar prenyada de bellesa.

El modus vivendi consumista amb què els ciutadans, dia rere dia, són batejats mitjançant la religió televisiva que momifica la sensibilitat, ha assolit quotes proporcionals a la imbecil•litat de la casta política del moment: privilegiats amb iphone a la butxaca, oportunistes ventrílocs, uns Judes de coll blanc, viatgers híbrids d’A.V.E. i línies aèries, preocupats més pel pinso mensual que pel fet de plantar cara als diners tirans que ens governen.

Josep González fa una radiografia d’una societat falsament reeixida, tan sols d’aparences polides, d’estructures líquides neutres que s’evaporen -cacofòniques elles- en el no-res.

Ell ens ha dit que les paraules són eines místiques que cal compartir. Un primer pas que ens pot menar al compromís de construir una humanitat autèntica, més humana.

Esperem us vinga de grat.

03cavall

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont Cooperativa de Lletres, contra el fracking

ag. 10, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Notícies  //  Comentaris tancats a El Pont Cooperativa de Lletres, contra el fracking     

L’associació El Pont Cooperativa de Lletres, en asssemblea del dia 1 de juny de 2013, celebrada a Vilafranca (Els Ports), vam aprovar per unanimitat la nostra oposició rotunda a les accions de fracturació hidràulica (fracking), previstes a les comarques de Castelló.
En coherència amb els informes dels experts en la matèria, que apunten a conseqüències negatives per als aqüífers, ens adherim a les manifestacions en contra d’aquesta tècnica d’extracció de combustibles fòssils i demanem a totes les institucions públiques que aturen qualsevol procés administratiu relacionat amb aquest objecte.

PDF   ·   Versió imprimible

III Trobada Literària El Pont Cooperativa de Lletres a Vilafranca

maig 25, 2013   //   publicat per Editor El Pont   //   Blog, Trobada literària  //  Comentaris tancats a III Trobada Literària El Pont Cooperativa de Lletres a Vilafranca     

GIF-vilafrancaDissabte 1 de juny de 2013

Vilafranca acollirà el proper dissabte 1 de juny de 2013 la III Trobada Literària d’escriptors i escriptores de les comarques castellonenques. Una jornada que es presenta plena d’activitats vinculades a les lletres i obertes a tota la població.

Els actes els  promou l’associació cultural El Pont, Cooperativa de Lletres, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca.

 Programació:

10’30 h.  Arribada pontaires a Vilafranca.

11’30 h. Assemblea general d’El Pont Cooperativa de Lletres.

Saló de plens de l’Ajuntament.

ACTES VESPRADA (OBERTS AL PÚBLIC)

CASA DE CULTURA

 17’00 h.

Representació teatral, xiquetes i xiquets del col·legi En Blasc d’Alagó de Vilafranca: “De major seré escriptor” (primera part).

 Coordinen:  Alex Tena, Fernando Izquierdo  i Isabel Marín.

Presentació d’El Pont Cooperativa de Lletres.

Vicent Jaume Almela Eixau (president de l’associació).

Micropresentacions, a càrrec d’autors i autores d’El Pont i les obres col·lectives:  “Un pont sobre el meridià” i “Ponts suspensius…”

artur-en-concert400Escriptores d’El Pont ens parlen de la seua literatura.

Susanna Lliberós, Rosabel Gumbau, Reis Lliberós i Mònica Meló. Presenta: Isabel Marín.

Representació Teatral, xiquetes i xiquets del col·legi En Blasc d’Alagó de Vilafranca: “De major seré escriptor” (segona part).

19’30 h.  

Actuació musical.
“ARTUR ÁLVAREZ EN CONCERT”.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat XXVIII

abr. 4, 2013   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat XXVIII     

Sense paraules.
Hem exhaurit les paraules
per descriure aquesta atrocitat,
el despit infame en què han caigut
certs animals grisos,
humans de ferralla rovellada
i ànimes de granit.

Han cremat la dignitat,
la llum l’han soterrada,
mentre ploren innocents
en platges desertes,
il•lusions corglaçades
i llànties buides d’oli
quan l’aurora és pura
i fosca nit.

Què direm als nounats,
gaudiran de la música i el lleure
o, potser, s’etiquetarà
la tendresa a preu tancat?
És força estrany sacsejar
l’esperança del vocabulari,
pidolar justícia, un nou cant
si ningú no escolta.
És estrany alçar vols,
somoure l’adormida carn
barrada sota els ferros
d’incòlumes pors.

Aquestes peülles
modularan nous ritmes,
alçaran, a contravent,
mots i fets de foc,
l’esperança renovada.
I vindran somnis
-redempció de joia i tristesa-
i foscament renillaràs de llum,
i galoparàs tot avergonyint
misèries i miserables.
Amb pèls de la crinera
embastaràs nous prodigis,
la Vida. Serà fàcil evitar
els abismes de l’odi,
reemprendràs la galopada.

Oh bell cavall
que en trotar fas poemes
i desafies la convenció
i les fronteres…
No als éssers gassius,
no als adlàters que ens glacen
no al conformisme
que ens abilla de pobresa.

Oh bell cavall
vesteix-nos d’utopia,
de paraules d’aigua,
que en els músculs de la sang
la rosa dels teus vents balle.
En l’hora més obscura
no has venut la teua ment,
marmessor d’antics somnis.

Oh bell cavall
habites un cor de llum
per allò rebut dels altres,
perquè ets missatger
on dia i nit panteixes,
perquè has fet créixer flors
d’aquesta lluna negra.

I amb aquest poema he tancat tot el poemari que clou amb el primer que vaig publicar,però que és el darrer del llibre.
Donar les gràcies als amics del Pont i a tots els qui heu volgut fer una ullada per compartir aquestes reflexions extintes, però sempre renovades…

PDF   ·   Versió imprimible

Diàleg entre dos poetes.

març 14, 2013   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Diàleg entre dos poetes.     

A Joan Baptista Campos

Hi ha illes com un miratge blau,
certes fogueres a Manikarnika,
el viatge llarg de la llum i l’ombra
dels cossos anònims de la misèria.

Hi ha el pelegrí poeta que albira
fars de silenci blanc i vaixells tendres
en la latitud nua de l’oratge
navegant les Ítaques d’un vailet.

Hi ha la mirada de Pawan sol
en l’hora púrpura de multituds
i un grapat de besos en la bossa
del caminant que escriu sobre la sang
en l’asfalt de totes les illes d’aigua.

juny, 2001

Marisol González Felip

PDF   ·   Versió imprimible

A Joan Baptista Campos. Fins sempre, company.

març 13, 2013   //   publicat per l’editor   //   Notícies  //  2 comentaris     

joan_camposEns ha deixat massa jove… Una expressió que darrerament sembla donar-se amb inesperada freqüència en el món cultural castellonec. Un dels millors literats que ha donat la nostra terra, Joan Batista Campos Cruañes, amic, company, poeta, narrador, tertulià, viatger, pacient i reflexiu observador de la vida, qualitats confluents en un dels més actius, entusiastes i encoratjadors membres de l’associació d’escriptors El Pont Cooperativa de Lletres.

Joan era un valent que inclús amb molt minvades condicions físiques, va voler participar l’any passat  en actes dedicats a poetes i escriptors, tan admirats per ell com el mateix Miquel Peris o tan estimats com els amics Marzà i Garcia Grau.

La seua passió literària, sense anar més lluny en el temps, va quedar reflectida ahir de vesprada, en una visita que li férem, junt al també escriptor Joan Andrés Sorribes. En un moment de la conversa, Joan, ens va preguntar, si hi havia algun tema pendent amb l’associació, paraules que indicaven la seua predisposició a participar en un proper acte cultural.

Cal destacar la seua bonhomia i gran sensibilitat, que tants hem compartit i que transcendia a l’escoltant, al poc d’iniciar amb ell qualsevol conversació. Tant si es tractava de temàtica literèria o mundana, les seues paraules sempre anaven acompanyades de reflexions personals molt encertades i respectuoses sobre la vida i el seu transcórrer. Mostrava una gran vàlua intel·lectual, d’actitud acollidora, i no per això les seues opinions, moltes vegades reflectides en els seus poemes, deixaven de ser reivindicatives davant de la injustícia, l’abús o la prepotència davant els més dèbils. Com a bon grauer militant, un dels temes preferits en les poesies i narracions que ens ha deixat, és el diàleg permanent amb la mar i el paisatge del seu benvolgut -i viscut- Grau de Castelló; tant, que en el blog on podem accedir a gran part dels seus pensaments poètics o narratius porta el mediterrani nom de “La garfa dels dies”. I no podem oblidar els llibres de viatges, on mitjançant la seua lectura ens trasllada a recórrer llunyans països, amb “una altra mirada” que no està en les rutes turístiques i que Joan sabia descobrir i transmetre. També va saber cantar  la bellesa del paisatge i de la natura, tamisada pel seu món interior; però destacaria una de les característiques de Joan, inclús en els seus escrits de denúncia social, i és que sempre deixa oberta una porta a l’esperança, com en aquest fragment del seu poema dedicat als resistents del 15-M, de gran bellesa tant en el missatge com també en la forma: “Però, aquest gest d’amor no serà en va, companys. / Ni més curt el camí de l’esperança / que es fa llarg en la nit llarga. / El temps se’ns cau de les mans. / No sembreu de dubtes el profit del vostre esforç. / Colliu la flor que niua / trista entre les pedres tristes. / Qui sap si demà en florirà una altra? ”

Estimat amic Joan, en nom de totes les companyes i companys d’El Pont, una abraçada i fins sempre, perquè les paraules que ens deixes, junt amb el teu record queden impreses en els nostres cors, que mai no t’oblidaran. Mariner de versos, bon viatge i bona mar.

Vicent Jaume Almela i Eixau
President d’El Pont Cooperativa de Lletres.

 

MARINER DE PARAULES

A l’escriptor, poeta i amic
Joan B. Campos Cruañes

Te’n vas, mariner de paraules,
a descobrir, lleu d’equipatge,
el viatge inacabable.
El vaixell de llum t’espera
al port que la mar esguarde
per solcar la immensa planura
cercant el far de bonances.
Navega per atansar la pau
que apassionat cantares
mentre el Mediterrani bressola
poemes en cadència d’onades,
que en arribar a la riba
del Grau que tant estimares
es deslliguen en escuma
de rimes en recordar-te.
Les cridaneres gavines
aturen el vol per escoltar-te
i amb l’altra mirada
albirar novells horitzons
sense bategar les ales.
La sirena de les Columbretes
s’aproparà per guiar-te
fins la lluna pelegrina
que la Plana aguaite.
Amic, company de tertúlies
on els mots sempre renaixen,
creuarem la mar amb tu,
al recer de la teua mestria,
germà, mariner de paraules!

Vicent Jaume Almela Eixau
Il·lustració: Maria Carmen Aldás
PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XXVII

febr. 23, 2013   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XXVII     

En l’aurora corren llebres ufanes,

velocitats de llum que mengen herba.

En els flashos de les notícies buides

les crineres han ocupat el parquet dels despatxos

i vidres de plastilina oculten la pluja

a l’hora que floreixen silencis en els parcs artificials.

No tenim escrúpols massa mal vists;

som classe sense casta que galopa

amb ulleres de sol de plàstic per als mosquits.

Els Iphones es venen als top manta dels activistes,

I els estadis s’omplin de poesia militant.

La gespa s’ofega amb la tinta virtual

de la set que desbudella les idees.

Els discursos van a pescar al riu sec,

els paratges s’adquireixen als supermercats.

Hem vist hipocondríacs, servidors de si mateixos,

representants del poble que no s’afaiten,

sindicalistes amb quinze pagues i un rolex,

fantasmes de la utopía que ha sepultat l’aurora;

politics sans I estalvis amb més d’un euro per recepta,

paraules que palatalitzen a fosques, en mal moment,

presoners deserts de béns i desnonats,

l’egua que estime amb la llibertat assassinada.

(I jo, un cavall convalescent de dimonis).

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1...10111213141516...30»

Darrers apunts dels blogs

  • El nàufrag feliç

    Títol: Robinson CrusoeAutor: Daniel DefoeBernat Metge UniversalBarcelona, 2020Trad. d'Esther […]

  • Petites necessitats, 46

    Vinyes a AínIncorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i […]

  • SÉQUIA, BAJOQUES I ROCKANDROLL

    Als estius dels 70, els fills de llaurador encara teníem la possibilitat de córrer […]

  • Petites necessitats, 45

    Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic […]

  • Cartes a Irina

     Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu. Tan […]

  • Petites necessitats,44

    Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.Aquesta és l'única […]

  • Petites necessitats, 43

    Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al […]

Tots els blogs dels autors