Etiqueta / Tag: entrevista

Plaerdemavida d’À Punt entrevista els col·lectius literaris del País Valencià

Mar 4, 2019   //   publicat per l’editor   //   Audiovisuals, Blog, Multimèdia  //  Comentaris tancats a Plaerdemavida d’À Punt entrevista els col·lectius literaris del País Valencià     

Dissabte passat, el programa Plaerdemavida d’À Punt va entrevistar Saforíssims Societat Literària i El Pont Cooperativa de Lletres. Podeu veure ací el fragment del programa que se n’ocupa:

Ací podeu veure el programa sencer:
https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/plaerdemavida/02-03-2019-raquel-ricart

PDF   ·   Versió imprimible

«Mai com ara hem gaudit a les nostres terres d’una florida literària semblant»

Set 24, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  1 comentari     

A la passada primavera veia la llum “Un pont sobre el meridià”, la primera obra conjunta dels membres d’El Pont, l’associació que reuneix els literats de les comarques de Castelló. Un conjunt de diversos relats que aborden l’ara i ací a estes contrades. Parlem amb un dels membres d’El Pont, en Vicent Sanz.

—Un pont sobre el meridià és una fita més de les que El Pont Cooperativa de Lletres ha dut a terme en els seus dos anys. Com valoreu la trajectòria de l’associació?
—Fins ara hem encetat el camí que havíem previst. Al llarg de tres anys, perquè lògicament hi ha un període de gestació de la mateixa associació, ens hem fet presents amb força i decisió davant de la societat valenciana. La quarantena llarga d’autors de tots els generes literaris que formem El Pont hem potenciat la nostra visibilitat per esdevenir una referència cultural en el panorama cultural del nostre àmbit lingüístic. Ens hem fet presents en diferents àmbits culturals a les diverses comarques castellonenques. Hem portat la nostra literatura a pobles de l’interior on mai no havia aplegat i hem fet presents veus novelles juntament amb clàssics fins ara infravalorats. No és un mal bagatge per encetar el camí.

Un pont sobre el meridià és, com dieu, una fita entre els projectes creatius que hem engegat, ja que es tracta d’una publicació eixida de la creativitat del col·lectiu. També hem organitzat «L’horitzó lluu un badall», homenatge de l’associació a Miquel Peris en el 25è aniversari de la seua mort; hem participat activament en el projecte «A recer de la mar», sobre el mateix poeta. D’altra banda, hem participat en les festes per la llengua organitzades en el marc de les trobades d’escoles en valencià, fent efectiu el nostre compromís amb la llengua i l’educació.

—Quin creieu que és l’estat de les lletres valencianes en les comarques del nord?
—Un tant contradictori; mai com ara hem gaudit a les nostres terres d’una florida literària semblant i així mateix, amb massa freqüència se’ns desconeix i se’ns infravalora. Mai ens hem cregut tant la unitat de la nostra llengua, no debades som lloc de cruïlla en les terres catalanoparlants; mai tampoc hem sentit com ara la fragmentació entre els escriptors que usem la variant meridional de la llengua i els qui usen la variant oriental. Potser és que en aquest temps de crisis fem més amples les línies dels mapes polítics. Amb tot, no deixa de ser un moment engrescador, com tots aquells que qüestionen situacions obsoletes. Només que la nostra labor creativa guanyara presència en els mitjans de comunicació convencionals faríem un canvi substancial cap a la normalitat.

—Quant al llibre, com va ser el procés de la tria de la temàtica comuna i de la selecció dels autors i els textos?
—Els autors i l’autora que van afegir-se a la iniciativa van proposar una narració després que per mitjà d’un debat obert, es va determinar la temàtica que havien de tractar. La intenció era parlar de la societat actual del territori de referència de l’associació: les comarques del nord del País Valencià, i fer-ho per mitjà d’històries contemporànies que representaren la societat actual d’aquest territori a la llum de la transformació dels darrers temps, sense més concrecions. El resultat és un conjunt de relats on es fan evidents els conflictes de la societat que vivim, propis del segle XXI, tal com es viuen a la nostra terra.

—Considereu que les comarques de la Plana, el Maestrat, els Ports, l’Alcalatén… donen joc a bones històries literàries?
—Les d’Un pont sobre el meridià en són un bon exemple. Les nostres terres ofereixen contrasts, contradiccions, paisatges, gent i activitats tant diverses que ens han possibilitat de fer un recull molt polièdric de visions literàries de la societat de les comarques del nord valencià, sense forçar la pròpia personalitat de gents, terres ni autors. Si transcendim l’abast concret del llibre, és evident que hi ha autors dels qui han participat en el llibre i altres que no ho han fet, pertanyents a l’associació, que ja porten temps produint una narrativa amb històries ambientades ací.
No és que partim de zero. Aquesta trajectòria creativa demostra que, de matèria literària, en tenim i de la bona. Un pont sobre el meridià ve a ser un tast d’aquesta matèria literària, que té moltes possibilitats per explotar.

—Amb tot, han passat uns mesos des de la seua publicació, com valoreu la seua rebuda entre els lectors i lectores?
—Potser és molt prompte per extraure conclusions al respecte. Hem presentat el llibre en diversos fòrums, bàsicament en fires del llibre com ara les de Betxí, Borriana, València, Castelló, Benicarló, Vinaròs i Móra d’Ebre. Ara és el moment d’ampliar aquesta projecció a altres àmbits, com puga ser la Setmana del Llibre en Català, de Barcelona. D’altra banda, la pàgina que el llibre té a Facebook és un bon catalitzador per copsar que té un públic que va creixent des del moment que va posar-se en funcionament.

fira_llibre_cs_2012_02_lectura_aautors

Presentació d’«Un pont sobre el meridià» a la Fira del Llibre de Castelló

—Hi funciona com a “targeta de presentació” de la literatura nord-valenciana arreu dels Països Catalans?
—És un dels objectius que perseguíem des d’El Pont Cooperativa de Lletres en plantejar-nos aquest projecte col·lectiu. De fet, tant el contingut narratiu com el mateix títol, que per una banda fa referència al pont com a símbol del posicionament de la literatura nord-valenciana en el panorama general de la cultura catalana, i per l’altra a la del meridià, que al·ludeix a una posició autocentrada en l’àmbit d’actuació de l’associació, busquen aquesta funcionalitat de targeta de presentació en societat.

La fórmula, la considerem adequada als objectius quens plantegem i en conseqüència, arran de la segona trobada, que vam fer a Vila-real, vam decidir renovar el compromís de fer una nova publicació, que ja està en marxa.

—Ens podeu assenyalar nous projectes d’El Pont?
—Creativament parlant, en tenim dos en marxa. Per una banda hi ha aquesta nova publicació col·lectiva, que ha d’aparèixer al mercat per Nadal. En aquesta ocasió ens plantegem de treballar col·laborativament entre dos o tres autors o autores. Es tracta de crear un text que combine narrativitat i poesia al voltant d’un letimotiv: un pont. La idea és de crear textos genèricament compostos, complexos, que prenguen un pont com a tema. Els participants en cada text, decideixen de quin pont parlen i col·laboren per crear un text combinat de narrativa i poesia.

Si el motiu del meridià establia el context social i humà immediat, les comarques nord-valencianes, com a àmbit de la creativitat, en aquesta ocasió els ponts triats poden ser de qualsevol lloc del món. Serà un llibre excepcional, tant per l’originalitat com per la universalitat dels textos. Els poetes del Pont constitueixen un col·lectiu potent i dinàmic creativament parlant.

Un altre projecte en el qual participem activament és el que lidera el cantautor Artur Álvarez, que també forma part d’El Pont. Es tracta de l’enregistrament del CD Entre versos i pinzells a partir de quinze poemes de poetes d’El Pont, més una cançó de creació pròpia del cantautor, que tractarà sobre els poetes participants. Cada poema musicat anirà acompanyat d’una pintura que s’hi inspire, executada per pintors. A banda d’això, continuarem amb el nostre intent de fer-nos presents a la societat, de ser un referent en aquells àmbits on la nostra cultura ens ho demane, promovent activitats literàries i portant la nostra literatura allà on no apleguen els circuits habituals. No s’ha d’oblidar que tot l’interior de les nostres comarques esta format per pobles que no tenen una demografia suficient per finançar-se aquesta mena d’activitats.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner