A Joan Baptista Campos Hi ha illes com un miratge blau, certes fogueres a Manikarnika, el viatge llarg de la llum i l’ombra dels cossos anònims de la misèria. Hi ha el pelegrí poeta que albira fars de silenci blanc i vaixells tendres en la latitud nua de l’oratge navegant les Ítaques d’un vailet. Hi […]
Diàleg entre dos poetes. Llegeix més »
En l’aurora corren llebres ufanes, velocitats de llum que mengen herba. En els flashos de les notícies buides les crineres han ocupat el parquet dels despatxos i vidres de plastilina oculten la pluja a l’hora que floreixen silencis en els parcs artificials. No tenim escrúpols massa mal vists; som classe sense casta que galopa amb
Cavall trencat, XXVII Llegeix més »
Amollen els llebrers al capvespre travessen lleugers els nostres cors tenen potes daurades i flairen les brases del sol. Cal seure molt a prop del congost i veure passar la canilla àmplia de gallardets polsosos com un rés absurd. Tots els gossos són bons creients llisquen àgilment cap al seu destí honren el seu amo
Cavall trencat, XXVI Llegeix més »
Passen els dies i tu -cavall trencat- no veus cap altre horitzó que una perenne desesperança. Alguns homes han prostituït la paraula i el treball, han baratat els ulls per fútils coloraines, el cor carnassa hipòcrita, budells que escridassen famolencs de noms, tot és qüestió de nombres, asèptics, buits. Observes el futur, amb tensa musculatura,
Cavall trencat, XXV Llegeix més »
A la dona dels núvols… Digues, què existeix al teu cap? M’agradaria dibuixar -pura imitació- la nuesa d’aquestes roselles, el somniar dels llavis teus ara imaginat… No em malinterpretes. Què passa pel teu cap quan sóc l’amo d’un cos adormit i no em calen permisos per apropar-me? Puc deure’t l’amor futur? I el present, finirà?
No em malinterpretes Llegeix més »
Molt bona vesprada a totes les persones que es troben avui en la Llibreria Ausiàs March per tal d’escoltar la presentació de l’obra Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians de l’editorial catalana Tria de lletres. Quan es fa una presentació de llibres de poesia generalment es parla de la vàlua del contingut de
Presentació de Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians. Llegeix més »
Ara et diré d’on véns, maleïda cançó desposseïda. Véns d’una cursa estranya i ets anatema, véns de la ferocitat obscura que fecunda les nits, de la sang que amera les pedres, del riu sense lluna que udola. Véns de la catástrofe i del cim, de la voracitat que mossega els mots en silenci, de la
Cavall trencat, XXIV Llegeix més »
Ara us diré d’on vinc. Vinc de les cendres d’Auschwitz de l’herba que va segar Atil·la del ventrell esbudellat del corder el dia del sacrifici al temple d’Apol·lo de l’enveja del Sàpiens envers el Neandertal. Sóc innombrable perquè incloc l’infinit dins cada límit. Ara us diré d’on vinc. Vinc de les turbulències celestes a mil
Cavall trencat, XXIII Llegeix més »
Els noticiaris creuen mostrar-nos la veritat, la xarxa manifesta l’orgull i l’absolut. Com un cadàver la política! Jo volia dir-te el tou fulgor del dia quan no ets, els capvespres de vellut, intangibles… aquesta solitud sense les flors, el tacte dels ulls buits que no et senten, que no vull perdre’m als darrers batecs. I
Petit capvespre d’amor Llegeix més »
