Etiqueta / Tag: Rodonorsinvictes

Tornaveus d’Estellés a Vinaròs en un recital de Rodonorsinvictes

oct. 27, 2011   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Tornaveus d’Estellés a Vinaròs en un recital de Rodonorsinvictes     

«És va morir a la primera» és el títol del recital poetic i musical que el col·lectiu Rodonorsinvictes, amb la col·laboració de l’escola de música Diabolus, acompanyats al piano per Juan José Vilarroya, oferirà el dissabte 29 d’octubre a les 19:30 h a l’Auditori Carles Santos de Fundació Caixa Vinaròs. Es tracta d’un recital de textos del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, que plasmen la seva relació i visió de la mort. Aquest recital és una bona manera de començar a introduir-nos en el món literari del més gran poeta que el País Valencià ha donat des de l’època clàssica de les nostres lletres, com va dir Joan Fuster.

L’associació estellesiana Rodonorsinvictes, amb seu a Benicarló, Baix Maestrat, va nàixer el 28 de novembre de 2009 al caliu del departament de valencià de l’IES Joan Coromines. Està integrada per professionals de l’ensenyament, per escriptores i per cantautors. Tots comparteixen una passió comuna: Vicent Andrés Estellés. El seu propòsit és «la difusió, promoció, interpretació, conreu i gaudi de l’obra d’Estellés». [Informa Carles Lluch]

Es va morir a la primera, i tots
deien si hauria mort altres vegades,
de tan rebé com va morir, com si
ho tingués assajat, cara l’espill,

com els actors i com els oradors
que verifiquen o constaten certes
actituds. Va morir a la primera,
i ho féu sense faltar-li cap detall,

amb tota dignitat iconogràfica.
Interrogada sobre antecedents,
l’esposa no pogué adduir-ne massa,

com no fos aquell dia, ja llunyà,
que en culminar un coit tingué un pantaix
i tardà en recobrar-se tres quarts d’hora.

Vicent ANDRÉS ESTELLÉS, Obra completa 1. «Recomane tenebres» (61), Ed. L’Estel, València, 1972.
PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

  • Dubtes reials

    La marxa a l'estranger de l'emèrit constitucional suscita una sèrie de qüestions […]

  • Petites necessitats, 55

    Hem caminat paral·lels al vessant de la muntanya d'enfront. Tan sols a 1630 metres d'altitud […]

  • Petites necessitats, 54

    Els telèfons desconnectats i ben lluny de la "màquina infernal" com anomena […]

  • Petites necessitats, 53

    Pirineu andorrà 2017 Escapar, ella vol escapar de les rutines i maleficis diaris. Ho […]

  • Petites necessitats, 52

    Romaní d'IsmaelAl capdavall, serem nosaltres fites profundes i violàcies en el […]

  • Petites Nexessitats, 51

    AínDels teus llavis cerulis el cel copia tempestes i calmes i la veu tranquil·la que […]

  • Petites necessitats, 50

    Gladiols d'hortaFora del blau que ets, no existeix la màgia.Espeteguen petits estels al […]

Tots els blogs dels autors