Etiqueta / Tag: Vicent Sanz

Les claus del canvi. Les notes del moderador

ag. 1, 2015   //   publicat per Vicent Sanz   //   Recensions  //  2 comentaris     

Aspecte general de la taula redona, que va tenir lloc a la seu de la UNED de Vila-real

 

El 30 de maig de 2015 va tenir lloc la II Jornada Escriptors a la Vila, organitzada per El Pont Cooperativa de Lletres, que va centrar-se en la taula redona “Les claus del canvi. Fonaments i actuacions per a una literatura amb oportunitats”. En aquesta entrada reproduïm les notes que el moderador de la taula va anar prenent mentrestant es desenvolupava, endreçades en un text poc o molt llegible.

Presenta la sessió la poeta Susanna Lliberós plantejant la qüestió central del debat: Quins canvis han de tenir lloc perquè la literatura escrita en català al País Valencià siga una literatura amb oportunitats?

Modera el desenvolupament del debat Vicent Sanz. Josep Igual és el primer a intervenir. Com a escriptor nat a Benicarló i establit a les Terres de l’Ebre, Josep Igual fixa la seua trajectòria des de l’associació cultural Alambor de Benicarló fins a l’activitat literària que actualment desenvolupa a les Terres de l’Ebre per afirmar que, en parlar de literatura escrita en català, el Sénia no suposa cap frontera perquè la situació d’aquesta literatura és molt similar a una banda i altra, en el sentit que es tracta de literatures perifèriques tal com demostra el fet que els autors clàssics ebrencs tinguen dificultats per ser admesos al cànon literari en català, ja que la crítica els ha exclòs fins a dia d’avui.

Pren la paraula Mari Carmen Sáez, pertanyent al grup poètic L’Argila de l’Aire d’Almussafes, un col·lectiu que acaba de complir 20 anys d’activisme en una situació política valenciana dominada pel PP. Esmenta Berna Blanc i M. Carmen Arnau com a components del col·lectiu, entre altres. Una de les claus del canvi que apunta és el fet d’entendre l’escriptura com a potencialitat, atenent a les possibilitats que la creació literària té per si mateixa. També apunta l’aportació darrerament feta per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), concretada en el Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura. En aquest sentit, Sáez crida l’atenció sobre els índex de lectura tan baixos de la societat valenciana. Cal un posicionament dels autors davant aquest panorama, tot tenint en compte algunes consideracions darrerament exposades per Joan Francesc Mira a El Temps, en el sentit que tractant-se d’un país sense públic lector, per contraposició, es publica massa i sovint sense respecte per la llengua. Mari Carmen Sáez reivindica la creativitat literària davant aquesta situació.

A continuació intervé Enric Sanç, escriptor pertanyent a l’associació Lletra Edeta, del Camp del Túria. Inicia la seua intervenció citant Joan-Francesc Mira, citació que li serveix per encapçalar l’escrit que ha publicat al seu blog en relació a la seua intervenció: «Si no avivem els sentits amb olors dolces o agres, i si després no som capaços de fer-les viure i reviure amb paraules, potser ni tan sols no val la pena posar-se a escriure. I sobrarien molts, moltíssims llibres.» Intervé com a representant del col·lectiu Lletra Edeta, d’escriptors del Camp del Túria, que s’ha dedicat a la divulgació de la literatura a nivell comarcal, amb homenatges a Estellés i Antoni Ferrer. Posa èmfasi en la relació entre poesia i identitat valencianes. Destaca el deslliurament intel·lectual valencià respecte de certa subordinació dins la literatura catalana, ja apuntat per Jaume Pérez Montaner. Davant aquest increment creatiu en quantitat i qualitat, falta guanyar visibilitat mitjançant la col·laboració entre escriptors i entre editorials. L’accés als mitjans de comunicació és el segon factor d’aquest guany possible. En aquest sentit, el panorama polític que s’obri al País Valencià és esperançador, ja que pot permetre la socialització del moviment cultural valencianista. L’extensió del model d’Escola Valenciana a tot el sistema educatiu és un altre factor a tenir en compte. En relació a les editorials valencianes, recomana que col·laboren entre elles millor que no competisquen i reivindica el paper de l’editor que intervé en el procés creatiu, sobretot en relació al model de llengua. Finalment, fa referència als baixos índex de venda de llibres en valencià com a aspecte a millorar.

Intervé Josep Antoni Fluixà en substitució de Josep Lozano, que per motius personals no ha pogut atendre la convocatòria. Es presenta com a representant dels escriptors de la Ribera, un col·lectiu que ha funcionat a partir de trobades, sense associar-se, al voltant de la data de sant Blai, en convocatòries obertes a la participació d’altres comarques i orientades al coneixement del territori. Afirma que a la Ribera hi ha un gran nombre d’escriptors i també d’editorials: Reclam, Sembra, 96, Andana, Bromera, Tàndem, Algar. En connexió amb aquesta activitat editorial, esmenta la convocatòria dels premis literaris promoguts per Bromera, que dóna lloc a un activisme cultural. Per a ell, el panorama de les lletres valencianes és viu i esperançador.

En el segon torn d’intervencions, Josep Igual posa en dubte les consideracions esperançadores dels seus interlocutors a la taula a la vista de com s’ha arribat a la situació actual del panorama literari. Denuncia la qualitat de la tasca editorial i la inexistència d’una crítica sòlida als mitjans de comunicació. Personalment, afirma que ha acabat trobant un editor de veritat i que, pel que fa als mitjans de comunicació, la inexistència d’una crítica sòlida cal emmarcar-la en el desprestigi general de la paraula com a eina de coneixement, que als mitjans de comunicació ha estat substituïda per un discurs audiovisual banal. Parlant específicament del Principat, opina que les biblioteques no porten a terme una activitat específica orientada a l’actualitat literària en català i que els mitjans de comunicació hi són en general hostils. En termes encara més generals, els sistema neoliberal demana al seu entendre un determinat tipus de producte literari que potser caldria considerar pseudoliterari. Tenint en compte aquest panorama, la professionalització de l’escriptor en català es troba amb dificultats molt importants. Hi posa com a exemple Bel Olid, que recentment ha accedit a la presidència de la l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Seguint el fil de les tasques editorials, Mari Carmen Sáez fa referència a la revista de l’Argila de l’Aire que va acabar convertint-se en una petita editorial. Opina que aquest perfil d’editorial té un paper a jugar en el panorama de l’edició en català i que és preferible a l’autoedició, que personalment rebutja. Crida l’atenció que la professionalització, en general, també és impossible en castellà i que la literatura infantil és una forma de professionalització possible, que va lligada a una determinada manera de viure i d’entendre la dedicació creativa. Tornant a la qüestió editorial, denuncia que, al seu parer, hi ha editorials que no juguen net amb els autors, específicament en relació als drets d’autor d’obres premiades en concursos literaris.

Enric Sanç és del parer que no pot generalitzar-se quan es parla d’editorials, de la mateixa manera que tampoc no pot fer-se això mateix quan es parla d’escriptors. Al seu entendre, la creativitat literària és un assumpte que no està relacionat amb la qüestió econòmica. En canvi, l’economia editorial ha de ser realista si no es vol veure abocada al fracàs. El que sí que té molt clar i afirma amb contundència és que la llibreria tal com ha funcionat fins ara està morta. El negoci del llibre i de la literatura ha d’explorar nous models perquè el tradicional està esgotat.

Per a Josep Antoni Fluixà és prioritari incidir en les claus del debat. Contràriament a les opinions expressades a la taula en termes d’optimisme o pessimisme, prefereix mirar-s’ho amb perspectiva històrica. Si es mira d’aquesta manera, es veu que al País Valencià hi ha qualitat creativa i això suposa un fonament bàsic. I amb tot no hi ha dedicació a segons quins gèneres, com ara la ciència-ficció. També apunta que alguns editors joves no posen prou atenció a la correcció dels textos. Pel que fa a l’editorial amb la qual està vinculat, Bromera, afirma que la col·lecció «El Micalet galàctic» va suposar una innovació en relació a la tradició rondallística que venia d’Enric Valor. Al seu entendre, la clau per a una literatura possible és aconseguir un públic lector a partir de la visibilització dels escriptors, perquè no existeix una crítica objectiva. Posa d’exemple Manuel Baixuali, un autor que només ha obtingut el reconeixement del públic quan ha guanyat diversos premis de la crítica amb L’home manuscrit, ja que abans era molt poc llegit. En aquest sentit i per acabar, els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, que atorga la secció valenciana de l’AELC li resulten al seu torn molt criticables.

Obert el torn d’intervencions del públic, pren la paraula Tomàs Camacho, representant de la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar i el certamen de recitació poètica Elena Monroig Ferreres. Aporta al debat que el suport digital i la impressió sota demanda són vies per explorar.

Pren la paraula Antoni Gómez i assenyala que al seu entendre existeixen tres murs que dificulten el desenvolupament de la literatura en valencià. En primer lloc, la cultural audiovisual i electrònica. En segon lloc, la diglòssia i la minva de l’ús social del valencià. I en tercer lloc, la inexistència de públic lector. La literatura catalana al País Valencià és, doncs, una literatura més d’autors que de lectors, si bé assenyala que s’estan produint iniciatives editorials i associatives que suposen una efervescència que ha de comptar amb el suport institucional per acabar de difondre’s socialment. Explica el seu cas de ressenyador literari a Levante, Postdata i Caràcters, sense cobrar. Aquest fet posa en evidència la inexistència d’una crítica literària professional.

Intervé Jesús M. Tibau, que parla del seu programa televisiu «Tens un racó dalt del món», de Tortosa, com a plataforma de difusió, que posa a disposició dels assistents. Al seu parer, la resistència dels creadors i la vehiculació de la literatura per via de l’educació, són claus per a la consolidació de la cultura literària.

Pren el micròfon Fede Cortés per afirmar que efectivament els premis literaris serveixen per visualitzar els escriptors i que cal perseguir l’administració perquè aporti finançament als premis literaris i promocione la lectura.

Intervé des de la taula Josep Antoni Fluixà per fer referència a les consideracions d’Antoni Gómez en relació a l’exercici de la crítica. Matisa les seues apreciacions anteriors en relació a la crítica literària. A continuació parla del foment de la lectura en l’àmbit familiar com a estratègia a tenir en compte, i fa referència a l’opuscle Guia pràctica per a fer fills lectors, que va publicar-se amb una tirada de 60.000 exemplars. També esmenta la proposta de Pla Valencià del Llibre i la Lectura 2015-2020 formulada per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), que al seu entendre és de lectura obligada per part dels escriptors.

Seguint aquest fil, intervé Jesús Girón, de Lletra Edeta, per dir que no hi ha professionals del foment de la lectura.

Tanca el torn d’intervencions Berna Blanch per proposar que s’exploren nous camins de promoció del llibre, específicament en associacions que no estan relacionades directament amb la literatura. Fugis de la convencionalitat és una de les claus a tenir en compte.

PDF   ·   Versió imprimible

«Mai com ara hem gaudit a les nostres terres d’una florida literària semblant»

set. 24, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  1 comentari     

A la passada primavera veia la llum “Un pont sobre el meridià”, la primera obra conjunta dels membres d’El Pont, l’associació que reuneix els literats de les comarques de Castelló. Un conjunt de diversos relats que aborden l’ara i ací a estes contrades. Parlem amb un dels membres d’El Pont, en Vicent Sanz.

—Un pont sobre el meridià és una fita més de les que El Pont Cooperativa de Lletres ha dut a terme en els seus dos anys. Com valoreu la trajectòria de l’associació?
—Fins ara hem encetat el camí que havíem previst. Al llarg de tres anys, perquè lògicament hi ha un període de gestació de la mateixa associació, ens hem fet presents amb força i decisió davant de la societat valenciana. La quarantena llarga d’autors de tots els generes literaris que formem El Pont hem potenciat la nostra visibilitat per esdevenir una referència cultural en el panorama cultural del nostre àmbit lingüístic. Ens hem fet presents en diferents àmbits culturals a les diverses comarques castellonenques. Hem portat la nostra literatura a pobles de l’interior on mai no havia aplegat i hem fet presents veus novelles juntament amb clàssics fins ara infravalorats. No és un mal bagatge per encetar el camí.

Un pont sobre el meridià és, com dieu, una fita entre els projectes creatius que hem engegat, ja que es tracta d’una publicació eixida de la creativitat del col·lectiu. També hem organitzat «L’horitzó lluu un badall», homenatge de l’associació a Miquel Peris en el 25è aniversari de la seua mort; hem participat activament en el projecte «A recer de la mar», sobre el mateix poeta. D’altra banda, hem participat en les festes per la llengua organitzades en el marc de les trobades d’escoles en valencià, fent efectiu el nostre compromís amb la llengua i l’educació.

—Quin creieu que és l’estat de les lletres valencianes en les comarques del nord?
—Un tant contradictori; mai com ara hem gaudit a les nostres terres d’una florida literària semblant i així mateix, amb massa freqüència se’ns desconeix i se’ns infravalora. Mai ens hem cregut tant la unitat de la nostra llengua, no debades som lloc de cruïlla en les terres catalanoparlants; mai tampoc hem sentit com ara la fragmentació entre els escriptors que usem la variant meridional de la llengua i els qui usen la variant oriental. Potser és que en aquest temps de crisis fem més amples les línies dels mapes polítics. Amb tot, no deixa de ser un moment engrescador, com tots aquells que qüestionen situacions obsoletes. Només que la nostra labor creativa guanyara presència en els mitjans de comunicació convencionals faríem un canvi substancial cap a la normalitat.

—Quant al llibre, com va ser el procés de la tria de la temàtica comuna i de la selecció dels autors i els textos?
—Els autors i l’autora que van afegir-se a la iniciativa van proposar una narració després que per mitjà d’un debat obert, es va determinar la temàtica que havien de tractar. La intenció era parlar de la societat actual del territori de referència de l’associació: les comarques del nord del País Valencià, i fer-ho per mitjà d’històries contemporànies que representaren la societat actual d’aquest territori a la llum de la transformació dels darrers temps, sense més concrecions. El resultat és un conjunt de relats on es fan evidents els conflictes de la societat que vivim, propis del segle XXI, tal com es viuen a la nostra terra.

—Considereu que les comarques de la Plana, el Maestrat, els Ports, l’Alcalatén… donen joc a bones històries literàries?
—Les d’Un pont sobre el meridià en són un bon exemple. Les nostres terres ofereixen contrasts, contradiccions, paisatges, gent i activitats tant diverses que ens han possibilitat de fer un recull molt polièdric de visions literàries de la societat de les comarques del nord valencià, sense forçar la pròpia personalitat de gents, terres ni autors. Si transcendim l’abast concret del llibre, és evident que hi ha autors dels qui han participat en el llibre i altres que no ho han fet, pertanyents a l’associació, que ja porten temps produint una narrativa amb històries ambientades ací.
No és que partim de zero. Aquesta trajectòria creativa demostra que, de matèria literària, en tenim i de la bona. Un pont sobre el meridià ve a ser un tast d’aquesta matèria literària, que té moltes possibilitats per explotar.

—Amb tot, han passat uns mesos des de la seua publicació, com valoreu la seua rebuda entre els lectors i lectores?
—Potser és molt prompte per extraure conclusions al respecte. Hem presentat el llibre en diversos fòrums, bàsicament en fires del llibre com ara les de Betxí, Borriana, València, Castelló, Benicarló, Vinaròs i Móra d’Ebre. Ara és el moment d’ampliar aquesta projecció a altres àmbits, com puga ser la Setmana del Llibre en Català, de Barcelona. D’altra banda, la pàgina que el llibre té a Facebook és un bon catalitzador per copsar que té un públic que va creixent des del moment que va posar-se en funcionament.

fira_llibre_cs_2012_02_lectura_aautors

Presentació d’«Un pont sobre el meridià» a la Fira del Llibre de Castelló

—Hi funciona com a “targeta de presentació” de la literatura nord-valenciana arreu dels Països Catalans?
—És un dels objectius que perseguíem des d’El Pont Cooperativa de Lletres en plantejar-nos aquest projecte col·lectiu. De fet, tant el contingut narratiu com el mateix títol, que per una banda fa referència al pont com a símbol del posicionament de la literatura nord-valenciana en el panorama general de la cultura catalana, i per l’altra a la del meridià, que al·ludeix a una posició autocentrada en l’àmbit d’actuació de l’associació, busquen aquesta funcionalitat de targeta de presentació en societat.

La fórmula, la considerem adequada als objectius quens plantegem i en conseqüència, arran de la segona trobada, que vam fer a Vila-real, vam decidir renovar el compromís de fer una nova publicació, que ja està en marxa.

—Ens podeu assenyalar nous projectes d’El Pont?
—Creativament parlant, en tenim dos en marxa. Per una banda hi ha aquesta nova publicació col·lectiva, que ha d’aparèixer al mercat per Nadal. En aquesta ocasió ens plantegem de treballar col·laborativament entre dos o tres autors o autores. Es tracta de crear un text que combine narrativitat i poesia al voltant d’un letimotiv: un pont. La idea és de crear textos genèricament compostos, complexos, que prenguen un pont com a tema. Els participants en cada text, decideixen de quin pont parlen i col·laboren per crear un text combinat de narrativa i poesia.

Si el motiu del meridià establia el context social i humà immediat, les comarques nord-valencianes, com a àmbit de la creativitat, en aquesta ocasió els ponts triats poden ser de qualsevol lloc del món. Serà un llibre excepcional, tant per l’originalitat com per la universalitat dels textos. Els poetes del Pont constitueixen un col·lectiu potent i dinàmic creativament parlant.

Un altre projecte en el qual participem activament és el que lidera el cantautor Artur Álvarez, que també forma part d’El Pont. Es tracta de l’enregistrament del CD Entre versos i pinzells a partir de quinze poemes de poetes d’El Pont, més una cançó de creació pròpia del cantautor, que tractarà sobre els poetes participants. Cada poema musicat anirà acompanyat d’una pintura que s’hi inspire, executada per pintors. A banda d’això, continuarem amb el nostre intent de fer-nos presents a la societat, de ser un referent en aquells àmbits on la nostra cultura ens ho demane, promovent activitats literàries i portant la nostra literatura allà on no apleguen els circuits habituals. No s’ha d’oblidar que tot l’interior de les nostres comarques esta format per pobles que no tenen una demografia suficient per finançar-se aquesta mena d’activitats.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont programa actes literaris a la XXVIII Fira del Llibre de Castelló

abr. 26, 2012   //   publicat per Joan Andrés   //   Agenda de presentacions, Lectures i recitals  //  Comentaris tancats a El Pont programa actes literaris a la XXVIII Fira del Llibre de Castelló     

DILLUNS, 30 D’ABRIL

  • 18:oo h. Presentació de «Llibre d’Aín», de Josep Lluís Abad i de «La Font de la Salut», de Vicent Sanz
  • 18:30 h. Presentació de la publicació col·lectiva «Un pont sobre el meridià», a càrrec dels tretze autors d’El Pont
  • A continuació, lectura de fragments de l’obra col·lectiva

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

  • Josep Lluís Abad: «Llibre d’Aín»
  • Vicent Sanz: «La Font de la Salut»
  • Els tretze autors d’«Un pont sobre el meridià»

DIMECRES, 2 DE MAIG

Al llarg de la vesprada, signaran exemplars de les seues obres:

  • Joan Andrés: «Set narracions curtes per a una setmana llarga»
  • Joan B. Campos: «El regal en la mirada»
  • Albert Garcia: «Figor, el gos valent»
  • Vicent Pallarés: «El magma silenciós»
  • Vicent Pitarch: «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
  • Pasqual Mas: «Contracontes»

Literatura en veu alta
(Lectura de proses i versos)
18:00 h.  Carpa menuda exterior. El Pont ret homenatge en l’aniversari dels escriptors Joan Fuster, J. V. Foix, Pere Calders, Joan Teixidor i Miquel Peris. Hi intervindran:

  • Vicent Pitarch. «Nosaltres, els valencians» (fragment), de Joan Fuster, en el 50è aniversari de l’obra.
  • Vicent Jaume Almela. «És quan dormo que hi veig clar», de J. V. Foix, en el 25è aniversari de la mort del poeta
  • Vicent Pallarés i Isabel Marin. «Unitats de xoc» (fragment), de Pere Calders, en el centenari del seu naixement
  • Josep Porcar. «Testament» i «Com si morís», de Joan Teixidor, en el  20è aniversari de la mort del poeta
  • Joan Andrés Sorribes. «Jo he vist la fam», «Vull assolir» i «Marineret d’ulls blaus», de Miquel Peris i Segarra, en el 25è aniversari de la seua mort

Podeu descarregar el programa en PDF

PDF   ·   Versió imprimible

«La font de la salut»

gen. 16, 2012   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La font de la salut»     

La font de la salut, de Vicent SanzPer Josep Palomero
Cuadernos, El Periódico Medoterráneo, desembre 2011

Vicent Sanz
«La font de la salut»
Saldonar, Barcelona, 2011

Aquest llibre és una emotiva recreació sentimental de la història del reial santuari de Traiguera. L’autor ens hi proposa una visió calidoscòpica del lloc a través de 24 narracions independents que, en realitat, conformen un sol text en què s’entrellacen les seues vivències i records amb una profusió de dades informatives referents a l’ermitori que estimulen la curiositat del lector fins al punt que aquest, a la fi, troba que el llibre s’ha quedat curt perquè el conjunt del text és realment commovedor. Vicent Sanz, com féu Joan Fuster en «Elogi del meu poble» i Lluís Meseguer en «L’optimista», recrea en aquest volumet un patró narratiu que combina íntimament la pròpia experiència amb l’exposició de dades sobre aquest indret emblemàtic, carregat d’història i de simbolisme. No sabria dir quina de les narracions m’ha colpit més, perquè totes m’han entusiasmat, tant per l’extraordinària qualitat i excel.lència d’una prosa equilibrada, com per l’emotiva implicació de la veu del narrador amb el paratge, així com per la quantitat d’informació i de detalls curiosos que conté. El recomane molt sincerament als amants de les joies del nostre passat.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Sanz presentarà «Partida» a La Jana

oct. 27, 2011   //   publicat per l’editor   //   Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Vicent Sanz presentarà «Partida» a La Jana     

Vicent Sanz presentarà a La Jana el seu llibre «Partida», convidat per l’Associació Janenca de Cultura en ocasió de la Fira de la Jana. L’acte se celebrarà aquest dissabte 29 a les 20.00 h. al local dels jubilats (carrer de Xert, davant de les piscines) d’aquest poble del Baix Maestrat. En paraules de Vicent Usó, «Sanz retrata amb pols ferm l’ambient angoixant i la por que s’emparaven de molts pobles al poc d’acabar la Guerra Civil. L’autor ubica la història a Traiguera, el seu poble, i descriu la vida als carrers d’una població d’interior, abocada a l’agricultura, on els masos jugaven un paper cabdal i per on campaven encara els maquis. I on tot era objecte de seguiment i de murmuri».

PDF   ·   Versió imprimible

Elogi del piventó segons Vicent Andrés Estellés

set. 4, 2011   //   publicat per Vicent Sanz   //   Apunts literaris  //  Comentaris tancats a Elogi del piventó segons Vicent Andrés Estellés     

El piventó, pimentó, primentó, pebre, pebrera o pebrot és una hortalissa cara a l’imaginari de Vicent Andrés Estellés. El poema «res no m’agrada tant» n’és la mostra més superlativa, d’aquest gust. Certament, el piventó no és, a dia d’avui, cap fruita exòtica que faça pensar en poders afrodisíacs ni coses per l’estil. El piventó és una hortalissa criada a manta als  horts valencians, molts dels quals avui s’han convertit en urbanitzacions o simplement s’han ermat després de no poder resistir la competència de sistemes de producció més industrialitzats. Recordo que quan els meus pares van convertir en regadiu un tros d’oliveres que tenien vora la carretera CV-11, el que antigament va ser el camí ral de Tortosa,  una de les primeres plantades que van fer va ser de piventoneres. La piventonera és una planta fràgil, de branques rígides i trencadisses, amb fulles amples, verdíssimes, que no sol passar del mig metre d’altura. En proporció amb la poca cosa que és, produeix uns fruits molt grossos si parlem del piventó morrongo, que és com anomenem familiarment el pebrot roig, el més característic que ofereix el mercat. També són igualment grossos, molt allargats, els piventons italians, encara que de polpa bastant més estreta. La diferència de gust és prou perceptible: el morrongo té una molla dolça, mentre que l’italià posseeix una amargor que no sé per què me’l fa considerar de gust més oriental.

Evidentment, el piventó que Estellés canta a «res no m’agrada tant» és aquest morrongo de molla grossa, dolça i roja, potser amb algunes betes de tonalitat esverdida, o encara una barreja de penques roges i verdes, perquè a la taula popular res no es deixa per perdut i s’ha aprofitat tot tota la vida. La imatge és tan punyent que un dels primers estudis que es va dedicar a la figura del poeta i a la seua poesia, la guia didàctica sobre poemes musicats i cantats per Paco Muñoz, elaborada per Vicent Escrivà i Vicent Salvador, editada per la Generalitat Valenciana el 1986, quan encara passaven coses d’aquestes al País Valencià, duu a la portada un contundent piventó roig, d’unes tonalitats ben pujades. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Ni d’Eva ni d’Adam

juny 11, 2011   //   publicat per Vicent Sanz   //   El Pont recomana  //  Comentaris tancats a Ni d’Eva ni d’Adam     

Triticària, 11/06/2011

«Ni d’Eva ni d’Adam»
Amélie Nothomb
Empúries, 2009

Llegeixo Ni d’Eva ni d’Adamd’Amélie Nothomb, que és un llibre de Salomé que corre per casa. És relativament curt i potser ja fa temps que el volia llegir sense saber-ho. Hi ha llibres que sense proposar-t’ho els acabes llegint i altres que ja no recordes de quan els tens i que intueixes que potser ja no llegiràs. No es pot dir mai, de totes maneres.

Amélie Nothomb és una escriptora interessant per diverses raons. De família catòlica, filla de diplomàtic belga, va nàixer i va viure al Japó fins als cinc anys. Després va seguir la família per diverses destinacions, fins que als dèsset anys va aplegar a Bèlgica, on va estudiar filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les, la universitat d’origen francmasó on per cert va exercir Josep Carner, l’anomenat príncep de les lletres catalanes, una vegada a l’exili. Una vegada acabats els estudis a Bèlgica va retornar al Japó, on va treballar per a una multinacional del país com a intèrpret. S’hi va quedar un any escàs i llavors va retronar a Brussel·les, de resultes del que algú podria anomenar “xoc de civilitzacions”. Arran d’aquesta experiència, va escriure Estupor i tremolors i Ni d’Eva ni d’Adam, obra que va aparèixer publicada el 2007, quan ja era una autora de referència de la literatura francòfona. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Sanz

jul. 12, 2010   //   publicat per Vicent Sanz   //   Autors  //  Comentaris tancats a Vicent Sanz     

Lloc i any de naixement

  • Traiguera, 1966

Nom complet

  • Vicent Sanz Arnau

Nom de ploma

  • Vicent Sanz

Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

El músic del bulevard Rossini

set. 20, 2009   //   publicat per Vicent Sanz   //   Recensions  //  Comentaris tancats a El músic del bulevard Rossini     

Triticària, setembre de 2009

Vicent Usó
«El músic del bulevard Rossini»
Finalista del premi Sant Jordi 2008
Proa, Barcelona, 2009

He llegit amb fruïció creixent El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó, obra que va ser finalista del premi Sant Jordi de 2008. Allò que al començament  sembla una novel·la psicològica de viaranys recaragolats va prenent cos i definint-se de la mà d’una veu narrativa amb personalitat que culmina una dura història de rabiosa actualitat acomplint les expectatives que justament va generant en el lector al llarg de 185 pàgines.

Malgrat la projecció de l’autor, també en el camp de la narrativa juvenil, encara no n’havia llegit cap llibre i l’aproximació que n’he fet diguem que per raons professionals, va portar-me a llegir aquest llibre. Vicent Usó és un escriptor amb ofici, bregat en un medi literari costerut com és, en apariència paradoxalment, la Plana de Castelló. Periodista en un mitjà tan diguem-ne nostrat com  el diari Mediterráneo, exerceix una tasca creativa en català del tot ferma en actitud i en resultats estètics. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Sobre «Partida», de Vicent Sanz

set. 12, 2008   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Sobre «Partida», de Vicent Sanz     

Per Josep Igual
3×4.info, 12/09/2008

Vicent Sanz
«Partida»
Aeditors, el Perelló, 2008

Només podem congratular-nos de la coratjosa i acurada tasca del segell ebrenc Aeditors, del Perelló, que, a tocant d’un tast magnífic d’autors universals vessats a la nostra llengua ( Wilde, De Quency, Marx, Baudelaire), va difonent les noves propostes dels autors més propers i no sempre ben difosos, com és el cas de Vicent Sanz (Traiguera, 1966), del qui teníem plural notícia en la seva esparsa producció de narrativa curta, diverses vegades guardonada arreu, i amb un primer recull saborós i exigent que vam tastar ja fa molts lustres, als noranta, que es titulava «Cròniques perdudes», i on ja hi havia potser més d’un embrió de les traces que conformen la novel•la que ens ocupa, «Partida». Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner