Arxius de: Octubre, 2014

«Dues visions», dos textos inèdits de Joan Fuster (Llotja del Cànem, 3-XI-2014)

Oct 28, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a «Dues visions», dos textos inèdits de Joan Fuster (Llotja del Cànem, 3-XI-2014)     

L’obra ha estat coeditada per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat Jaume I de Castelló

dues visionEl proper dilluns 3 de novembre la Llotja del Cànem de Castelló (19h) acollirà la presentació de l’obra «Dues visions», de l’insigne pensador valencià Joan Fuster, gràcies a la coedició dels serveis de publicacions de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat Jaume I de Castelló. Presentaran el llibre: Vicent Climent i Jordà, rector de la Universitat Jaume I, Vicent Pitarch Almela, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i Xavier Ferré Trill, curador de l’obra i professor de la URV.

Per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l’editor Joan Ballester Canals havia previst publicar i als quals la censura espanyola en denegà l’autortizació. En aquesta edició s’ofereix la totalitat del text com a volum individualitzat, format per dos apunts fusterians: «Maragall, burgès» i «Per una anàlisi del nacionalisme», que havien restat inèdits fins ara.

Més enllà d’aquestes reflexions assagístiques, que alhora esdevenen un cert model d’anàlisi historiográfica, la lectura ofereix el to revulsiu –incitador, motivador– amb què Fuster sempre orientava els seus posicionaments davant els fets socials que maldava per comprendre amb una actitud crítica, allunyada de tòpics i de convencions.

Dinastia (2000, serigrafia sobre llenç, 61 x 43 cm), és el títol de la il·lustració d’Antoni Miró per a la coberta.

Podeu descarregar-ne ací la invitació.

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Jaume Almela i Mª Carmen Aldàs presenten «La sirena de les illes Columbretes» [23-X-2014]

Oct 21, 2014   //   publicat per l’editor   //   Agenda, Agenda de presentacions  //  Comentaris tancats a Vicent Jaume Almela i Mª Carmen Aldàs presenten «La sirena de les illes Columbretes» [23-X-2014]     

sirena_columbretes_vj_almelaPresentació: «La sirena de les illes Columbretes»
Argot Librería Argot, carrer Sant Vicent (Castelló)
Dijous 23 d’octubre de 2014 a les 19’00 hores
Els autors: Vicent Jaume Almela Eixau i Mari Carmen Aldás Oliver, estaran acompanyats pel cantautor Artur Álvarez.

Al moll de costa del port
sempre mirant cap a dalt
per veure l’aigua que cau
viu el peix trencadís,
esguarda tots els ocells
però no pot veure cap peix.
Molt propet d’ell,
vora xiquets juganers,
amarrat està el vaixell
preparat per navegar,
amb la lletra i el mirar,
fins les illes Columbretes
on la Sirena trobar.

PDF   ·   Versió imprimible

Maria Folch, nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres

Oct 20, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Maria Folch, nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres     

maria-folch-segarraMaria Folch Segarra és des d’avui nova associada d’El Pont Cooperativa de Lletres. Com explica al seu blog, Un altre país, des de fa temps volia formar part d’aquesta associació d’escriptors: «Quan escriga una novel·la la primera cosa que faré serà fer-me sòcia». Va nàixer a Castelló de la Plana, va estudiar Història Contemporània a València i després va estudiar uns mesos a Londres. Ha viscut setze anys a Roma i ara viu a Ginebra. Té en edició la novel·la «Després vénen els anys», que en breu serà publicada per Drassana i té prevista la seua presentació a València i a Castelló el mes vinent. Per a El Pont és, per moltes raons, un honor i tot un valor tindre la Maria Folch entre els associats. Benvinguda!

Un fragment de la seua novel·la:

Llàstima que ningú haja escrit una gran novel·la sobre Castelló, totes les ciutats se’n mereixerien almenys una. Jo ja me la imagine, una novel·la llarga escrita als anys 70, sobre una ciutat menuda i riqueta, de principis del segle XX, amb exportadors de taronja i casino. I republicans, capellans i collidors. Una saga familiar d’eixes que m’agradaven a mi, en la qual dos germans acaben, inevitablement, en bandes oposades d’alguna barricada o d’algun front.

 

Si la voleu conéixer una mica més, podeu veure aquest vídeo i passejar-vos amb ella una estona per la ciutat de Roma:

PDF   ·   Versió imprimible

Vicent Pau Serra. Una èpica del cor.

Oct 13, 2014   //   publicat per r. e.   //   Biblioteca  //  Comentaris tancats a Vicent Pau Serra. Una èpica del cor.     

Per Jaume Garcia Llorens
Publicat a: Levante de Castelló (19-IX- 2014)

Vicent Pau Serra i Fortuño

Vicent Pau Serra i Fortuño. Foto: V. J. Almela

Corrien els anys 80. Xarxa Teatre començava el seu enlairament com a companyia de referència nacional i internacional amb una sèrie d’espectacles, entre ells, El dolçainer de Tales. Hui en dia, tothom associa aquest títol a la factoria vila-realenca però pocs recorden que el text el va fixar Vicent Pau Serra i Fortuño (Almassora, 1944-Castelló, 2013).

Mestre de formació, la seua personalitat polifacètica és la responsable d’una copiosa obra que abasta diversos camps: de l’etnografia a la poesia passant pel goigs o el teatre. Membre de diversos ens festers (la Junta de Festes, l’Agrupació Folklòrica El Millars o la colla el Pixaví, entre altres) la seua obra etnogràfica descriptiva tracta temes com la dolçaina i el tabal, els jocs infantils valencians, els malnoms i les dites, però aconsegueix el cim amb El dolçainer de Tales (1987, Diputació de Castelló), editat conjuntament amb Diego Ràmia, responsable de la recuperació musical, llibre i posterior espectacle que es planteja com un homenatge i recuperació de les cançons d’aquests dolçainers amb la posada en escena d’un espectacle intentant reviure la música de Tales en el seu context originari.

Juan María Calles definí Vicent Pau com a “poeta de poemes, de versos davant una tradició problemàtica i rimes amb enginy”. És Serra un poeta més vivencial que de l’experiència, que plasma poèticament episodis o moments quotidians sense veure-hi ni donar-los cap transcendència (“He trobat, en mig dels papers / un tros d’estiu”), conscient com és de la rapidesa del pas del temps i de la discreció com a actitud vital davant el dia a dia.

Dos obres de Vicent Pau Serra

Dos obres de Vicent Pau Serra

Autor de poemaris inèdits (Jorns d’avalot; Per sempre veus; Somni marí, entre altres) i publicats (El temps de l’àpat -1992; Del temps i l’esperança- 2009; Arrels d’arena -2010 o l’Antologia poètica 1968-2010 que li publicà l’Ajuntament de Castelló el 2012), el vers de Vicent Pau normalment és breu, atent al ritme més que al concepte, amb un ampli ventall d’àmbits temàtics que comparteix amb uns altres autors del nostre domini lingüístic: la persistència del paisatge terral i marítim, el sentiment religiós i amorós, la inquietud accelerada arran del pas del temps, una persistent confiança en el poder de la paraula o la poesia i la vida com a mitjans d’autoconeixença i d’aprenentatge continu (“Ara comprenc que el viure és una escola / on som alumnes sempre”).

A més d’aquests paràmetres, cal tindre en compte la pervivència profusa de la poesia submisa a imperatiu o circumstàncies pragmàtiques. La jocfloralesca, la circumstancial, la costumista, la religiosa. Baste considerar que la poesia mariana de format populista ha estat conreada fins i tot per poetes com Garcia Grau o Josep Porcar: poesia de culte vinculat estretament a la terra, amb les constants semàntiques de la figura de Maria, la maternitat, la identificació amb la terra, o l’harmònica bondat, com podem comprovar en els nombrosos goigs o sonets a la mare de Déu del Lledó que va escriure i publicar.

Vicent Pau Serra

Vicent Pau Serra, en una parada d’El Pont Cooperativa de Lletres durant la Festa per la Llengua. Foto: Vicent Jaume Almela

L’obra de Vicent Pau forma un contínuum amb referents sèniors, com Artola, Peris o Alfred Giner Sorolla, expressió d’una voluntat ferma de romandre compromés amb la seua terra i la seua llengua: voluntat i compromís amb la societat del seu temps i la seua terra. És el poeta el transmissor dels models ancorats en la nostra tradició, la que ens defineix l’origen i què som. (“Diran que tinc el signe de l’herència, / que sóc ressò dels meus avantpassats. / No li tinc por a ser com fou un altre. / Tinc por a ser sols ombra, brou o pols.”). Uns models que s’han de perpetuar, no trencar. Uns models que ens identifiquen i que ens mostren l’amor de Vicent Pau per la seua terra, pel seu país, pel seu paisatge i la seua geografia, diferent, però, al beatus ille horacià: la seua terra és bella, però alhora l’estima i li dol, perquè ja ens avisa que si no continuem sent nosaltres, correm un greu perill (“No hi ha / major enemic del poble / que el poble / que deixa / en mans alienes / el seu treball / per assolir / el seu destí”).

Podem afirmar que tota la poesia de Vicent Pau Serra està impregnada d’amor, si entenem, és clar, l’amor com la capacitat de l’ésser humà de voler estar acostat, el més semblant possible, a la màxima essencialitat humana, en allò que s’entén com a sentiments i la seua manifestació. O si l’entenem, segons ens esmenta, profundament i suspicaçment, Joan Fuster a la primera entrada del seu Diccionari per a ociosos, com la manera que han tingut els escriptors per a formalitzar les passions, el foc interior, la bellesa externa i interna i els desigs més humans i carnals: l’amor als éssers estimats i més pròxims, adreçat sempre a un TU que es fa presència (“Ets la mesura/ del meu temps / amada”), l’amor com a sensualisme i com a sensibilitat vital (“Et dec una paraula”), i com a manera humana de poder escapar de la mort (“Entre el vent”).

Vicent Pau Serra i Fortuño, poeta

Vicent Pau en l’homenatge poètic i musical a Bernat Artola. Fot: Artur Álvarez

Una veu, la de Vicent Pau Serra, per a qui el poema és una veu compartida amb els altres (“Cançó de comiat”), un escut contra la mort, i que, d’una manera pareguda al tòpic clàssic de l’homo viator, recrea la vida de l’ésser humà com a viatge i un diàleg, amb una doble travessia existencial: de Castelló, amb escala a l’interior del poeta fins a arribar al paper publicat, posseït per la quimera del record i la memòria del seu Castelló, locus amoenus impregnat per la seua mirada poètica mitjançant una profunda i activa contemplació del paisanatge de la seua ciutat i del paisatge natural dels seus voltants.

El 2009, com ens indica Paquita Roca en el pròleg a Siluetes en blanc i negre, va ser “l’inici d’un període de boires”. A pesar de tot, Vicent Pau “conservava la facilitat per jugar amb les paraules, el sentit del ritme i el domini de la rima”. Amb Siluetes en blanc i negre, estem davant d’un centenar de dècimes, l’estrofa favorita de Vicent Pau, on comprovem el poder de rehabilitació i d’estimulació que pot contenir la poesia: el record, la memòria i l’esperança que s’abracen a unes siluetes que, com se’ns diu en la introducció a manera de paratext, són “Imatges tretes / del fons de la memòria / escrites perquè l’esdevenidor / recorde algunes persones / de la gent castellonenca / que estime de tot cor”.

 

[audio:http://dl.dropbox.com/u/5196913/elpont_arxius_descarregables_web/vicent_pau_serra_sempre_nauxer.mp3]

«Sempre nauxer», poema de Vicent Pau Serra i Fortuño

Mai no va tenir vaixell,
Però estimava la mar
I a ella va dedicar
Amb tot el cor carn i pell.

Cada poema que d’ell
Sortia tenia sal
I aquell sabor especial
Feia que el seu pensament
Fos un sentir permanent
Sota els seus peus un fanal.

PDF   ·   Versió imprimible

Acte de nomenament com a socis d’honor d’El Pont els escriptors Joan Baptista Campos i Vicent Pau Serra

Oct 12, 2014   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Àlbums, Blog, Intervencions  //  Comentaris tancats a Acte de nomenament com a socis d’honor d’El Pont els escriptors Joan Baptista Campos i Vicent Pau Serra     

Acte de nomenaments com a socis d’honor d’El Pont a Vicent Pau Serra i Joan Baptista Campos

El divendres 3 d’octubre de 2014, en la sala d’actes del Centre Municipal de Cultura, es va viure un emotiu acte en homenatge a dos grans de la literatura castellonenca, la celebració del nomenament com a socis d’honor de l’associació literària El Pont Cooperativa de Lletres, dels recentment desapareguts Vicent Pau Serra Fortuño i Joan Baptista Campos Cruañes, amb la presència dels familiars dels homenatjats.

L’acte, presentat per Manel Pitarch, va començar amb les paraules del membre d’El Pont i acadèmic de l’AVL, el catedràtic Lluís Meseger, encarregat de glossar la transcendència literària i l’aportació a la nostra cultura, dels dos escriptors. A continuació de les breus paraules, va ser el president d’El Pont, Vicent Jaume Almela, qui va lliurar a les famílies un record del nomenament, recollit respectivament per Lola Gozalbo (Joan B. Campos) i Paquita Roca (Vicent P. Serra), les quals van dedicar un agraïment als presents i uns versos en record dels homenatjats. També van intervindre amics més propers de Serra i de Campos, incidint en la relació més personal, de la mà de l’escriptor Joan Andrés Sorribes i del secretari de l’associació cultural la Barraca del Grau de Castelló, Joan Torrent, ambdós amb paraules vestides de profunda emoció.

La segona part de l’acte va estar dedicat a recitar d’obres de Serra i de Campos, una apartat que va obrir el cantautor Artur Álvarez, interpretant dos temes musicats per ell mateix i estrenats per l’ocasió: «Tu ets», de Vicent Pau Serra i «Aigua que ve de la mar», de Joan B. Campos.

Seguidament, alternant-se en una variada lectura de poemes, intervingueren els escriptors i poetes de l’associació: Josep Porcar, Susanna Lliberós, Toni Pitarch, Josep Lluís Abad, Romà Bernad i Vicent Usó. En la secció, micròfon obert, recitaren, Paquita Roca, Eva Gozalbo, María Jesús Abad i Maruja Bueno. Sens dubte, un homenatge ben merescut, que uneix els noms d’aquests escriptors als de Vicent Marzà i Manel Garcia Grau, nomenats socis honorífics l’any 2012.

PDF   ·   Versió imprimible

Maties Segura publica “Joeliki. Les aventures d’un ciberpirata”

Oct 9, 2014   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Maties Segura publica “Joeliki. Les aventures d’un ciberpirata”     

Aquest mes d’octubre arriba a les llibreries el llibre “Joeliki. Les aventures d’un ciberpirata”, publicat per l’editorial 3i4. Una obra destinada especialment a xiquets i xiquetes d’entre onze i tretze anys.

Joeliki. Les-aventures d'un ciberpirata, de Maties-Segura

Coberta del llibre.

Després de tres anys de la publicació del primer llibre de la sèrie de Joeliki en gallec (“Xoeliki. As aventuras dun ciberpirata”), llengua en la qual hi ha també una segona part (“O grande apagamento”), i amb més de 10.000 exemplars venuts, veu la llum la nova versió traduïda al català i reescrita pel propi escriptor, Maties Segura i Rubio, jove castellonenc de trenta-tres anys. Així doncs, si bé primer es va publicar la sèrie de Joeliki en la llengua materna de l’il·lustrador i coatuor del projecte, Abraham Carreiro Fernández, ara, de la mà de 3i4, podem gaudir també del llibre en la llengua materna de l’escriptor.

La sinopsi promet: “Un virus, milions d’ordinadors infectats, un paquet sorpresa que conté un mòbil màgic, la Resistència Pirata, aventures, amics, enemics, misteris, secrets i altres coses inimaginables… Tot això es trobarà Joeliki, un nen d’onze anys a qui agraden els xats i els videojocs en línia, que, de sobte, es troba embolicat en la trepidant missió d’haver de salvar internet.”

Quedem a l’espera de la imminent presentació pública del llibre i de poder tenir un exemplar en les nostres mans. Pel que ja sabem, es tracta d’una obra cross-media, que, a més del propi llibre paper, conté continguts multimèdia i propostes didàctiques en línia, accessibles per Internet.

Podeu visitar el lloc web del llibre http://www.joeliki.cat/ i fer un tastet amb aquest tràiler que han preparat per difondre la seua publicació:

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner