Autoretrat als 56 Cada dia amb el mall de la vida colpege el moll d’aquesta existència que em significa. Treballe amb emoció i voluntat l’oblit que em sotmet, engronse el meus fracassos i somriures, li agafe les mans a la decadència que aguaita, aprenc la provisionalitat que sóc i m’accepte la banda íntima que no llueix.
Petites paraules per a Grupeco, 48 Llegeix més »
Encàrrecs Estic ocupat. M’ocupes un temps. Sóc una ocupació perquè faig sempre encàrrecs amb mans blaves, obertes al temps. Sota les ombres dels fraus escric el teu nom floral. Somrius al sol que fa carasses perquè ho escriga. Bufa el ventijol una quietud profunda, mística, absoluta i corporal. En l’absència teua, del mot libe
Petites postals per a Grupeco, 47 Llegeix més »
Reivindicar la veu Reivindicar la veu amb el silenci. Observar els qui no mai han estimat la seua, pobres pàries oberts al desassossec, a la voluntat incendiària de canalles sofrimats per l’odi. Reivindicar la veu davant els qui, fracassats, projecten la ràbia dins dels cors nets enfront de les aurores. Reivindicar la veu contra les
Petites postals per a Grupeco, 46 Llegeix més »
Incomprensió T’aixeques. Bon dia. Plou a la dutxa. T’escolte, de lluny, amb el coixí que ens separa els espais. Nosaltres es dissol mentre ens bevem la llet d’avena. Dringuen, entre l’adéu i les mans, les claus. No hi ets. S’evapora la teua olor. Clava el rellotge segons al meu cap. Una lenta separació s’obre amb
Petites postals per a Grupeco, 45 Llegeix més »
Víctor Obiols, Ara Llegim, 3 de desembre de 2016 Josep Porcar, Nectari. València: Edicions del Buc, València, 2016 Quan la poesia brolla, no hi ha res a dir, sinó passar-hi els ulls i escoltar-la per dins. Existeix, oh meravella! i ja és prou, i ja és tot. És com la música, quan camina i s’alça.
Del bres al clot hi ha el pèndol Llegeix més »
