Arxius de: Maig, 2017

El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló

Mai 13, 2017   //   publicat per l’editor   //   Blog, Fires del llibre, Intervencions  //  Comentaris tancats a El Pont a la XXXIII Fira del Llibre de Castelló     

firacs2017S’acaba d’inaugurar la XXXIII Fira del Llibre de Castelló, on ja hi podeu trobar les obres d’escriptors i escriptores d’El Pont Cooperativa de Lletres, que signaran exemplars el próxim dilluns 15 de maig a partir de les 18 hores.

Signatures

  • Josep Porcar – “Nectari” (Ed. del Buc, 2016)
  • Miquel Torres – “Low-cost” (Llibres la Drassana 2016)
  • Pasqual Mas – “Un miracle sense importància” (Neopàtria, Alzira 2016)
  • Octavi Monsonis – “Rotterdam, provisionalment” (Pruna Llibres) i “Lluna crua” (Ed. 3i4).
  • Aina Garcia – “Rere la paraula” (Onada edicions)
  • Joan Pla – “El fantasma que perdia els llençols/ El fantasma que perdia las sabanas” (Unaria Ediciones)
  • Francesc Mezquita – “Temps fa temps” (ed. Neopàtria)
  • Rosa Miró Pons “Camins d’aigua, paraules de mar” Premi Miquel Peris i Segarra. Premis de la Mar 2015
  • Vicent Jaume Almela – “La Sirena de les illes Columbretes” – “Perduda entre canyes” i “Aromes de la Plana”

LVA2017VII Literatura en Veu Alta
Aquest mateix dilluns, a les 19 hores, en l’apartat Literatura en Veu Alta –que ja arriba a la setena edició–, els membres d’El Pont Cooperativa de Lletres faran recitació de poemes i lectura de textos de Joan Fuster (25 anys de la mort), Miquel Peris (100 anys del naixement) i Josep Pascual Tirado (80 anys de la mort de l’autor del “Tombatossals”). En l’homenatge hi intervindran: Susanna Lliberós, Vicent Jaume Almela, Josep Porcar, Aina Garcia, Manel Pitarch, Rosa Miró, Albert Garcia, Xavi Olivares, Fran Jiménez i, a més, l’actuació musical del cantautor Artur Álvarez.

 

firacastello2017

Fotografia: V. J. Almela

PDF   ·   Versió imprimible

Les beceroles d’un escriptor

Mai 7, 2017   //   publicat per Joan Garí   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Les beceroles d’un escriptor     

arquitectura-de-la-ficcio-vicent-usoPublicat a: Ara Llegim

Títol: «L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa»
Autor: Vicent Usó
Pròleg de Manuel Baixauli
Editorial: Bromera
Alzira, 2017

Proliferen des de fa anys les escoles d’escriptura. Posat que un novençà en el camp de les lletres tinga una mica de talent, és obvi que no li farà cap mal aprendre un rudiment de les tècniques que poden ajudar els seus escrits a formular-se com un relat d’alguna mena de valor literari (si no hi ha talent, és clar, més val no posar-s’hi).

L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa és precisament un manual on s’exposen de manera clara i ordenada aquestes tècniques a què he fet referència. El seu autor, Vicent Usó (Vila-real, 1963), ha aprofitat la seua àmplia experiència novel·lística per a indagar en tots els aspectes que permeten construir un bon relat ficcional, exemplificant de vegades els diferents aspectes abordats amb detalls del seu propi corpus literari. Ha seguit així les passes del seu mestre, Jaume Cabré, que en El sentit de la ficció (profusament citat per Usó) ja va deixar pistes importants sobre els secrets d’una bona edificació narrativa.

Escriptors de brúixola o de mapa
Diu Manuel Baixauli, en el pròleg del llibre d’Usó, que li fa pena no haver trobar aquest manual vint anys enrere, quan començava en l’ofici de l’escriptura. El mateix Usó fa classes en una d’aquestes escoles on s’ensenyen les beceroles de l’art narrativa. Cal pensar, doncs, que la utilitat de l’invent està més que justificada.

Per aquestes pàgines passa la diferència entre els escriptors de mapa i els escriptors de brúixola (els primers necessiten tindre tots els aspectes de l’obra esquematitzats abans de començar a escriure, els segons es deixen guiar per l’instint); el delicat equilibri entre mostrar (“Com a l’escala de davant de l’armari de casa dels meus senyors, l’escala, fins al primer pis, era de pinyonet. Del primer pis al meu, era de rajola vermella…”. La plaça del diamant ) i interpretar (“De mica en mica els temors de Rodolphe també la van anar guanyant a ella. Primer, l’amor l’havia embriagada, i no havia pensat en res més enllà”. Madame Bovary ); la diferència (com volia E.M. Forster) entre personatges plans (meres caricatures estereotipades) i personatges redons (complexos, profunds, amb vida interior), i un llarg etcètera de destreses que ajuden a escollir punt de vista, caracteritzar protagonista i secundaris, plantejar un conflicte o gestionar la informació.

Inspiració? Ja ho va dir Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha d’enganxar treballant”. L’arquitectura de la ficció és un text sòlid i perfectament útil per poder dur a terme aquest esforçat ofici.

 

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner