WebBlog de: r. e.

Pompeu Fabra a Castelló

Abr 17, 2012   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Pompeu Fabra a Castelló     

Per Josep Miquel Bausset
El periòdico Mediterráneo, 17 d’abril de 2012 (p. 6)

Vicent Pitarch
«Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme»
Publicacions de la Fundació Carles Salvador, Benassal, 2011

Editat per la Fundació Carles Salvador (amb la col.laboració de l’Ajuntament de Benassal, l’IEC, la Fundació GaetàHuguet i Fundació Caixa Castelló-Bancaixa) el professor Vicent Pitarch ha escrit el llibre Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme, obra que serà presentada hui dia 17 a Castelló, a la Llotja del Cànem, seu de la Universitat Jaume I.

Aquest llibre té el seu origen, segons diu el professor Vicent Pitarch, «per la descoberta d’una targeta postal que adreçà Pompeu Fabra a Gaetà Huguet Segarra, la primavera de 1939.»

En aquesta obra, el professor Pitarch destaca la influència del mestre Fabra en el cercle cultural castellonenc del primer terç del segle XX, representat entre d’altres per Carles Salvador, Àngel Sanchez Gozalbo o Gaetà Huguet, «un dels líders del valencianisme republicà», que representava «el reducte de la resistència valencianista després de la guerra».

Segons el professor Pitarch, en aquest primer terç del segle XX, hi hagué «un grup castellonenc adscrit al valencianisme marcadament cultural, explicitat en Salvador Guinot, Lluís Revest, Sànchez Gozalbo, Carles Salvador i Enric Soler i Godes, que fou determinant en la propagació del fabrisme».

Va ser Àngel Sànchez Gozalbo, «un dels fundadors de la Castellonenca i sens dubte el suport essencial del Butlletí de la Societat, sobretot durant el franquisme», qui el 1937 «no dubtaria a reconèixer en Pompeu Fabra, el gramàtic de la generació actual». Fruit de la col.laboració dels intel.lectuals castellonencs amb Fabra, va ser la visita que aquest gramàtic excepcional i prestigiós romanista, va fer a Castelló el 23 de novembre de 1935. Pompeu Fabra, acompanyat de Joan Coromines, Ramon Aramon i Josep Mª de Casacuberta, visità «la Societat Castellonenca de Cultura», on «foren introduïts pel doctor Sànchez Gozalbo, un dels fabristes castellonencs eximis».

Un paper important en la difusió de les idees de Fabra, el va tindre el mestre de Benassal Carles Salvador, considerat «el primer fabrista valencià, divulgador incondicional de l’obra fabriana i referent indiscutible del valencianisme i del fabrisme», com destaca Pitarch. De fet, com digué anys més tard Josep Mª de Casacuberta, Fabra sentia «una viva admiració per l’eficaç tasca gramatical de l’enyorat Carles Salvador». Aquest «mestre emblemàtic de Benassal», fou segons Pitarch, qui adaptà l’obra magna de Pompeu Fabra «a la realitat valenciana».

Per tot això, Fabra esdevingué «tan indiscutible com necessari al si del valencianisme» i el «mestre eficaç que va guiar la construcció d’elements bàsics del nou valencianisme, que es bastia tot al llarg del primer terç del segle XX» . Fabra, de fet, va exercir una influència determinant «damunt els promotors d’una de les gestes cabdals, que havia fet triomfar el valencianisme de la primera meitat del segle XX: les Normes de Castelló». Segons el professor Vicent Pitarch, el fabrisme era compartit «pels regionalistes i nacionalistes, republicans i conservadors, dretes i esquerres», degut a l’autoritat d’aquest «reconstructor de la nostra llengua», com el definí Carles Salvador.

Aquest llibre tan interessant de Pitarch, a més, recull i analitza un inventari considerable de documents i testimonis, que confirmen l’acceptació que va tindre la doctrina fabriana en el valencianisme de la República.

PDF   ·   Versió imprimible

«La font de la salut»

Gen 16, 2012   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La font de la salut»     

La font de la salut, de Vicent SanzPer Josep Palomero
Cuadernos, El Periódico Medoterráneo, desembre 2011

Vicent Sanz
«La font de la salut»
Saldonar, Barcelona, 2011

Aquest llibre és una emotiva recreació sentimental de la història del reial santuari de Traiguera. L’autor ens hi proposa una visió calidoscòpica del lloc a través de 24 narracions independents que, en realitat, conformen un sol text en què s’entrellacen les seues vivències i records amb una profusió de dades informatives referents a l’ermitori que estimulen la curiositat del lector fins al punt que aquest, a la fi, troba que el llibre s’ha quedat curt perquè el conjunt del text és realment commovedor. Vicent Sanz, com féu Joan Fuster en «Elogi del meu poble» i Lluís Meseguer en «L’optimista», recrea en aquest volumet un patró narratiu que combina íntimament la pròpia experiència amb l’exposició de dades sobre aquest indret emblemàtic, carregat d’història i de simbolisme. No sabria dir quina de les narracions m’ha colpit més, perquè totes m’han entusiasmat, tant per l’extraordinària qualitat i excel.lència d’una prosa equilibrada, com per l’emotiva implicació de la veu del narrador amb el paratge, així com per la quantitat d’informació i de detalls curiosos que conté. El recomane molt sincerament als amants de les joies del nostre passat.

PDF   ·   Versió imprimible

«Raons de sang i foc», de Pep Castellano

Des 28, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «Raons de sang i foc», de Pep Castellano     

Raons de sang i foc, de Pep CastellanoPer Josep Lluís Navarro
L’Illa Revista de Lletres, núm. 59, hivern 2011

Pep Castellano
«Raons de sang i foc»
Premi Blai Bellver de Narrativa
Bromera, Col. L’Eclèctica, 204, Alzira, 2011

«Raons de sang i foc» ens endinsa en la revolta de les Germanies als carrers de Castelló. Malgrat el fragor de la violència i el saqueig despietat, el desig sorgeix als clots de la blanqueria. Saïda, filla d’un sabater moro, és sotmesa al xantatge del poder local arran d’un vell assumpte tèrbol de què no és culpable, i menyspreada pels agermanats a causa de la seua fe. Manel, cristià aprenent d’adober i simpatitzant de la Germania, covarà cap als moros sentiments contradictoris. Pot l’amor triomfar per damunt dels credos? Pot l’alegria de viure véncer el dolor?

Aquesta novel·la fa una mirada al nostre passat més sagnant, en una crida subtil a la convivència de cultures, i retrata com en temps de crisi suren l’odi i els prejudicis envers les minories. Castellano els dóna veu a través de Salma, alcavota i protectora de Saïda que, amb saviesa refranyera, vivesa de contacontes i una llengua rica i genuïna, narra aquest relat de valentia i lluita per la supervivènlia.

Un tast de la novel·la (PDF)

PDF   ·   Versió imprimible

«La mà de ningú», de Vicent Usó

Des 28, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a «La mà de ningú», de Vicent Usó     

Per Llorenç Capdevila
El Pou de la Gallina, desembre 2011

Vicent Usó
«La mà de ningú»
Proa, Barcelona, 2011

El valencià Vicent Usó, dues vegades finalista del Sant Jordi i amb un corpus narratiu iteressant, acaba de publicar una peculiar novel·la negra.

La mà de ningú (Proa, 2011) és una novel·la d’aquelles que, com se sol dir, atrapen el lector. Potser algun dels habituals del gènere trobarà que s’entreté una mica massa en els detalls superflus, en la descripció de gestos i situacions; i potser algun altre se sentirà molest per no trobar-se amb una trama linial, amb un protagonista clar i amb una mica més de sang i fetge, però el cas és que a mi em va atrapar fins a la darrera pàgina. Es tracta d’una història situada a França i protagonitzada per sis personatges: un vell pagès que fuma d’amagat i que no vol sentir dir res sobre deixar de conrear la terra; un transportista d’origen balcànic, brut i gras, que parla amb una amant imaginària; un senegalès que ven pel·lícules pels carrers de París i que no sap on passarà la nit; una okupa desarrelada i generosa que es guanya la vida fent malabars; una dona maltractada que fuig d’un passat fosc i es refugia en una gran mansió on acaben de contractar-la com a serventa; i un metge vidu que estima amb bogeria les seves dues filles petites i treballa fent un horari força intempestiu. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Visió negra del món actual

Oct 12, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Visió negra del món actual     

Per Francesc Calafat
Quaders El País (pàg. 3), 06/10/2011

Jordi Colonques
«Món animal»
Onada, Benicarló, 2011

Jordi Colonques s’estrenà com a narrador a les acaballes dels noranta del segle passat. Era molt jove. Publicà uns quants llibres. Després ha estat uns quants anys sense publicar. És un autor que es decanta per la literatura de guerrilla: caricaturitza el món actual amb calibre gros. Si més no, és el que feia en Sang i fetge (2001). Ara, una dècada després, ha perfeccionat i ha fet més complexa la seua escopeta literària. Món animal és una mena de fauna humana, amb un nombre significatiu d’espècimens, que conduirà l’acció cap a un zoo, una paròdia del muntatge que hi ha al riu de València i dels parcs temàtics, i que funciona com a símbol de l’univers narratiu. Li ix molt bé el retrat deformat de la venda ambulant. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Pere-Enric Barreda s’endinsa en la història de La Iglesuela

Oct 12, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Pere-Enric Barreda s’endinsa en la història de La Iglesuela     

Pere-Enric Barreda (en col·laboració amb Ferran Arasa)
«La Iglesuela y su ermita del Cid: documentos para su historia (I)»
Centre d’Estudis del Maestrat 2011, Benicarló, 2011

L’origen del llibre es gesta l’estiu del 2007, quan l’alcaldessa Inma Artola ordena posar en caixes arxivadores la documentació municipal des de 1936, que estava en diverses dependències. Després d’estudiar-la, s’obtenien textos locals molt importants, i després l’Ajuntament aprovava el conveni amb la Universitat de Barcelona per a buscar més documentació dispersa pels arxius i biblioteques espanyols.

A Barcelona els resultats van ser escassos en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i la Biblioteca de Catalunya, i igual a l’Arxiu del Regne de València. A Terol es va consultar la documentació del Sr. Manuel Matutano i microfilms d’arxius de Terol. A Madrid, a l’Arxiu Històric Nacional, es va obtenir nombrosa documentació de l’ordre de l’Hospital i en els fons del Clergat, de la parròquia de la Iglesuela (178 escriptures). Finalment, a Saragossa hi ha documentació en els arxius Històric Provincial com de la Diputació, però estava tancat per obres el Diocesà. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Un país de mida XXL

Ago 17, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Un país de mida XXL     

Per Joan Daniel Bezsonoff
El Temps, núm. 1418, 16/09/2011

Joan Garí
«Història d’Amèrica»
Acontravent, Barcelona, 2011

D’entrada us he de confessar que el títol de l’article no és meu sinó de Joan Garí. He escrit manta vegada, i torni a afirmar-ho avui: Joan Garí és un dels millors autors actuals en llengua catalana. He passat hores delicioses llegint «Les hores fecundes» i «Senyals de fum», els seus dietaris. A «Història d’Amèrica», Garí ens explica la seua estada als Estats Units el 1990 amb una llibertat total, sense adscriure’s a cap gènere particular. Hi alternen fragments d’autobiografia, comentaris de fotografies, dissertacions filosòfiques, retrats divertits. Tota una miscel·lània gariniana molt agradable. Garí és un home clafert de literatura. “Es viatja també a una literatura com es viatja a una nació. Però de la literatura pots ser-ne hoste perpetu” (pàg 42). En comptes de descriure només la Nova York que veu, l’autor es recorda de la Nova York dels altres: Josep Pla, Thomas Bernhard. M’hauria agradat més conèixer New York seen by Joan Garí, visitar amb ell els museus de la ciutat i quedar-me més temps a les seues llibreries. Em sedueix quan evoca la Gotham Book Mart, despareguda el 2007, i saluda, amb una emoció digna, les tres-centes llibreries desaparegudes en els darrers anys, afusellades a les trinxeres de la societat de consum. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Contradiu, no celebres

Abr 25, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Contradiu, no celebres     

Per Manel Rodríguez-Castelló
Saó, núm. 359, 04/2011

Josep J. Conill
«La nit en blanc»
XXVIII Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi «Manuel Rodríguez Martínez»
Denes, Edicions de la Guerra, Paiporta, 2011

La consistència poètica amb què fulgura aquest llibre de Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) es basteix sobre un treball tenaç i discret sostingut en el temps. Les bones notícies literàries (no l’efímera fullaraca que desborda i desvirtua el mercat) solen produir-se així, des d’aquesta tensió concentrada, amb aquesta pacient lentitud que contradiu la pressa jovial de tants cercadors d’incerta glòria, immunes per naturalesa a les lliçons magistrals, sobretot quan provenen de coetanis i coterranis. Deixem-ho córrer. El cas és que Conill ja escrivia, i força bé, en els temps meritoris dels quaderns Llombriu, a finals dels setantes i primers dels vuitantes, i que no fou sinó en 2002, després d’un llarguíssim i (ara ho sabem) fecund silenci, que aparegué el seu primer poemari, Despossessió a Pagès editors. El magnífic volum d’aforismes Submarins de butxaca (XXIVè Premi d’Assaig Josep Vallverdú) vindria, de la mà de la mateixa editorial, en 2008, precedit per Del conflicte lingüístic a l’autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat (IEC, Barcelona, 2007). Heus ací els dos pols de l’escriptura de Josep J. Conill: la poesia i l’assaig en l’àmbit de la sociologia del llenguatge, ben comunicats pel pont de la creació aforística. Es deuen en bona part a aquest ben desplegat ventall d’interessos intel·lectuals, molt subtilment entreteixits per la mà de l’autor, algunes de les millors qualitats de La nit en blanc: la precisa economia del llenguatge que exigeix l’aforisme, la riquesa del subsòl cultural i literari que alimenta el bosc de la reflexió sociològica, i al capdamunt de tot, el pi gros que escampa les branques des de l’arrel profunda del pensament poètic. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Les altres històries naturals

Gen 4, 2011   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Les altres històries naturals     

Per Manel Alonso
Els papers de can Perla, 04/01/2011

Joan Campos
«Històries naturals»
Brosquil, València, 2010

L’obra literària de Joan Baptista Campos Cruañes està marcada per dues grans passions: la poesia i el viatge. De fet, i encara que ha publicat diversos llibres de relats, com ara Contes d’estiu (2002) i El món en dotze postals (2009), és conegut pel públic per la seua trajectòria com a poeta i les seues referències al viatge tan en vers com en prosa. Campos és un observador nat, un individu aparentment tranquil que mira amb atenció el món, tot apuntant en el seu quadern imaginari els petits detalls que conformen la realitat que l’envolta.

L’any 2009 va obtindre el X Premi de Narrativa Breu Josep Pasqual Tirado amb un llibre de contes, Històries naturals (Brosquil edicions, 2010), el títol del qual té reminiscències peruchianes, encara que el seu interior es troba a anys llum de la fantasia de l’erudició i del vertigen expressiu de l’obra de Joan Perucho. Els onze relats que completen les Històries naturals de Campos són escenes diverses de la vida quotidiana que deixen entreveure les misèries de l’ésser humà. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible

Joan Pla i l’aventura iniciàtica

Nov 2, 2010   //   publicat per r. e.   //   Recensions  //  Comentaris tancats a Joan Pla i l’aventura iniciàtica     

Joan Pla

Per Josep Antoni Fluixà
Caràcters, núm. 53, 10/2010

En la passada edició dels Premis de la Crítica del País Valencià, celebrada a Castelló el 4 de juny de 2010, Joan Pla va rebre l’homenatge dels seus companys. Era la primera vegada que un escriptor valencià conegut principalment com a autor d’obres de literatura infantil i juvenil rebia aquest reconeixement anual per part de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià. El fet era digne de destacar i així ho vaig fer en el parlament que vaig tenir l’oportunitat d’exposar en l’acte de lliurament dels premis. Com a lector i seguidor de la producció literària valenciana en tots els gèneres, he constatat que la validesa d’un escriptor no depèn del gènere que conrea, ni del lector a qui adreça les obres que fa, sinó de la qualitat intrínseca dels seus escrits i, no obstant això, als escriptors que escriuen per a infants i joves els és més difícil rebre la consideració i l’admiració del món cultural i de la crítica, molt més que els qui escriuen poesia, novel·la o assaig per a adults. Llegir-ne més »

PDF   ·   Versió imprimible
Pàgines:«1234»

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner