Simplement dir-vos, apreciats lectors, que totes aquelles postals que he anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives, les he arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web. Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco abasteix 50 …
Sí senyores i senyors, despús-ahir 24, al migdia l’amic Joan Garí i un humil servidor passàrem unes hores al santuari de Miquel Barrera. I dic hores, perquè així fou. Arribàrem a la Vall d’Alba a les 14:45 i eixírem d’aquest temple d’ordre, harmonia i sinestèsia a les 18:25. Des de feia mesos, prou mesos arrere, …
COMIAT Durant 51 setmanes us he escrit aquestes petites postals recopilades i corregides algunes per la paciència del nostre Javier Molés a la nostra web en aquesta adreça http://grupeco.org/?forum=petites-postals-per-a-grupeco i en ordre invertit. Desconec quin ha estat el resultat, si han esdevingut passatemps, ignorades, una finestra al cansament o mengívoles i heu tret una mica …
Confessió No demanaré res de ningú, ni una paraula, ni el silenci, ni cap acció concreta i determinada. He meditat en veu alta o almenys ho he intentat sobre l’ésser humà, sobre les seues possibilitats en aquesta vida i les actituds manifestades; he conclòs que em privaré, i molt, d’emetre cap judici. Som uns animals …
El pont (Conversa entre mare i fill) Mira estimat, tu bé que ho saps, com de complex és manifestar les nostres preocupacions, tenir cura dels altres. Vivim envoltats de prejudicis i desconeixem el profund silenci on els altres floreixen. Quan ella vindrà del treball, tu la miraràs. Simplement has de mantenir-te callat, però obert. …
Vespes gronxadores Després de tantes postals escrites, sóc conscient de la meua tasca. He caminat molts metres, quilòmetres diria sota un cel de núvols, amb altes temperatures i vents que m’han acollit. Jana s’ha acostumat al silenci de les passes i mentre camine entre els fraus paral·lels, ella economitza energies travessant petits monticles de pedres …
Autoretrat als 56 Cada dia amb el mall de la vida colpege el moll d’aquesta existència que em significa. Treballe amb emoció i voluntat l’oblit que em sotmet, engronse el meus fracassos i somriures, li agafe les mans a la decadència que aguaita, aprenc la provisionalitat que sóc i m’accepte la banda íntima que no llueix. …
Encàrrecs Estic ocupat. M’ocupes un temps. Sóc una ocupació perquè faig sempre encàrrecs amb mans blaves, obertes al temps. Sota les ombres dels fraus escric el teu nom floral. Somrius al sol que fa carasses perquè ho escriga. Bufa el ventijol una quietud profunda, mística, absoluta i corporal. En l’absència teua, del mot libe …
Reivindicar la veu Reivindicar la veu amb el silenci. Observar els qui no mai han estimat la seua, pobres pàries oberts al desassossec, a la voluntat incendiària de canalles sofrimats per l’odi. Reivindicar la veu davant els qui, fracassats, projecten la ràbia dins dels cors nets enfront de les aurores. Reivindicar la veu contra les …
Incomprensió T’aixeques. Bon dia. Plou a la dutxa. T’escolte, de lluny, amb el coixí que ens separa els espais. Nosaltres es dissol mentre ens bevem la llet d’avena. Dringuen, entre l’adéu i les mans, les claus. No hi ets. S’evapora la teua olor. Clava el rellotge segons al meu cap. Una lenta separació s’obre amb …
