Arxius de: Desembre, 2012

Presentació de Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians.

Des 22, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog, El Pont recomana  //  2 comentaris     

Molt bona vesprada a totes les persones que es troben avui en la Llibreria Ausiàs March per tal d’escoltar la presentació de l’obra Tibar l’arc, una antologia de 27 poetes valencians de l’editorial catalana Tria de lletres.Almela,Porcar, Abad, Llop i Lliberós

Quan es fa una presentació de llibres de poesia generalment es parla de la vàlua del contingut de l’obra presentada i es glossa la figura de l’escriptor i el per què i manera com s’ha aventurat en el procés de la creació. Però avui consideraré la poesia des d’una visió holista, car la importància dels diferents individus tan sols pot entreveure’s des d’aquell tot global on creixen i s’identifiquen; per tant, en lloc de parlar de cadascun dels nostres poetes esbossaré una visió de conjunt d’allò que podríem considerar l’ofici del poeta, característica aquesta que tots ells comparteixen. Així doncs, posteriorment i quan ells prenguen la paraula escoltarem la riquesa de les seues personals diccions, sensibilitats i comentaris.

Generalment, tot el que existeix prové del remot despertar de les galàxies; nosaltres els posarem nom i elles existiren, però molt abans de la consciència ens veren créixer. Les galàxies sempre han estat a l’aguait; i quan els poetes parlen, escolten sempre, vibren per l’harmonia del elements químics compartits, uns elements esdevinguts manifestació de la bellesa mijantçant la paraula.

Qui escolta els seus poetes? Sou vosaltres? I tant que sí.

Escrivim per a vosaltres, ignots, solitaris entre els papers de l’ànima, amb joia i melangia a parts iguals, tendres o enèrgics enmig de la foscor més llum de la paraula.

Amigues i amics, benaorats espills sigueu per a nosaltres.

Amb la paraula el poetes caven i llauren la vida. És aquesta, una tasca secreta que s’omple de llum pels vostres llavis.

Plou als carrers, els núvols corren, la llum s’aixeca i es pon, les fulles cauen, els fanals somriuen la metàl•lica escultura, una dansa d’amor s’enceta en una cambra, un pare plora perquè fa temps no treballa, humans sense escrúpols ofeguen la dignitat i les vostres galtes s’inflamen dels bocins escrits de vida, escoltats, llegits.

Com diu el poeta Josep González Clofent, “Escriure és viure de dins cap a fora. Viure és escriure de fora cap a dins. Malfieu-vos dels gurus que monopolitzen la poesia. Ella balla amb tots aquells qui s’estimen la bellesa, la transparència; ella balla amb la justícia que connecta allò dit i allò fet: en tots vosaltres batega la paraula”.

Hem arribat ací perquè no existeixen editorials al País Valencià o, més aviat, adormides, se’ls ha avançat una editorial catalana que ha parlat d’una nova fornada de poetes dispersos en aquesta nostrada geografia.

Avui tenim la possibilitat de superar un infantilisme acrític, aqueixa mirada dels qui -bocamolls- classifiquen estúpidament els poetes de primera, de segona, de tercera… Avui tenim entre nosaltres colors de veu que es complementen, finestres des d’on assaborir, altrament, la vida. O caldria parlar de “les vides”?

L’autèntic poeta no viu solament la pròpia vida; és un rodamón a la recerca d’experiències, és aire per transportar veus; un foc secret l’encén davant dels altres. No podreu apaivagar aquestes flames perquè són les vostres. Ho compreneu? I d’això es tracta quan s’escriu autèntica poesia. Perquè no hi ha mots petits i grans; els mots són tions que esclaten i dilaten les ments. I, aleshores, raja aigua pura… i en la vostra terra “sent -i- mental” (que sent i creix mentalment) tot es renova i fructifica; els mots són tions que obren ferides, però cauteritzen dolors i, també, són ales que projecten l’equilibri en furtar-nos l’esperança, són alè contra la misèria dels compradors de temps.

Aquesta esperança insubornable, una humanitat millor, la fam dels pobres, aqueixa sed oculta de llibertat, l’oblit dels desnonats, el balcó de la vida, una oroneta que sí apunta la primavera, el risc directe de la dignitat, la veritat senzilla que allunya la tristesa, una calavera que interpel•la, el desig com una magrana, una veu muda que et dicta, que et martelleja les temples, que proposa uns temples nous per als humans, que ens agermana, encoratja i identifica com un poble: tot açò és posible per les veus poètiques d’aquesta nit. Estem de sort avui. Ací els teniu, són de carn mortal, però també somien. I xafen de peus a terra, perquè s’enlairen en veure-vos lluitar o dir i fer…

Ací els teniu, Vicent Almela de La Vall d’Uixó -funàmbul de balcons entre el nord i sud-. Susanna Lliberós de Vila-real -modista de patrons melangiosos de tendresa i amb una destral de titani crepuscular amagada a El Pont-. Iban Llop de Borriana -mariner amb brúixoles de ports reals i im-possibles-. Josep Porcar -jardiner de mots en encluses de foc- de Castelló,: les nostres veus, una part nostra, poetes que tenen fe en la pedra, en la flor, en el fulgor del llamp i l’aigua, en l’espurna de l’esser humà. I això que hem dit dels quatre autors membres de El Pont, ho podríem estendre als altres 23 autors de l’antologia.

Un pessic de poemes per refrescar-nos les neurones i veure l’horitzó d’una altra manera…

Per tots ells, per tots vosaltres, benvinguda sigues per sempre més, estimada poesia…

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont presenta «Tibar l’arc» a Vila-real

Des 19, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog  //  Comentaris tancats a El Pont presenta «Tibar l’arc» a Vila-real     

Tibar-l_Arc-cartellwJosep Ll. Abad presentarà el recull i diran versos els poetes Susanna Lliberós, Iban Leon, Vicent Almela i Josep Porcar

La Llibreria Ausiàs de Vila-real acollirà el pròxim divendres (20.15 h.) la presentació del llibre «Tibar l’arc» (Tria LLibres), un volum que ofereix una panoràmica de la poesia valenciana actual on es recullen algunes de les peces més emblemàtiques, segons els coordinadors, dels poetes valencians –nascuts entre el 1970 i el 1987– que avui es troben en plena producció poètica. El poeta Josep Lluís Abad, com a representant d’El Pont, associació organitzadora, presentarà aquest acte on també hi participaran diversos poetes antologats a «Tibar l’arc», com ara Susanna Lliberós, Iban Leon, Vicent Almela i Josep Porcar.

En paraules d’Enric Sòria: «Potser els poetes valencians actuals no haurien triat el temps que viuen, però sí que han triat les paraules que el diuen i que ara ens permeten assumir-lo en la seua difícil complexitat. Sense escapismes ni renúncies, amb una convençuda assumpció de les virtualitats de l’expressió poètica a l’hora de donar compte del nostre present i d’ampliar-lo –indagant-lo, qüestionant-lo, recreant-lo per mitjà de la paraula plena de sentit–.»

Flyer promocional

Tibar-l_Arc-flyerww

PDF   ·   Versió imprimible

La radio sense tu

Des 18, 2012   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Apunts literaris  //  2 comentaris     

(Als afectats per l’ERO de Ràdio 9)
 

De quan la vida no et besa a la boca

i vénen les usures a morar-te la casa i a bregar-te el cos

de quan no treus la ràbia a bocanades de desig sinó de por

i ja no crides amb el llavis oberts el nostre evangeli.

De quan no t’atreveixes a tastar el buit, el gust amarg que deixa

colpidora la maldat.

D’allà, maldestrament, rebutjaràs amb un últim alé la submissió

que com un somni mut i en blanc i negre

et vol ser l’hoste castigat del temps.

I units, ja saps, amb la paraula,

farem la nova sintonia d’una ràdio sense ells.

 

Susanna Lliberós

PDF   ·   Versió imprimible

Tot naix d’un cap de vena

Des 10, 2012   //   publicat per Susanna Lliberós   //   Blog, El Pont recomana  //  Comentaris tancats a Tot naix d’un cap de vena     

Títol: «Cap de vena»
Autor: Miquel Salvo
Editorial Tabarca llibres
Narrativa juvenil

«Cap de vena» és la història de Francesc, un xiquet de 14 anys que es queda orfe i viu amb els seus iaios. A l’institut ni li han suspés l’assignatura de valencià i per recuperar-la ha d’escriure unes redaccions. El fet d’escriure l’ajudarà a entendre millor el món que l’envolta. Un món, que amb la revolució pròpia dels 14 anys, està ple de circumstàncies que el porten del cel a l’infern. Francesc va creixent mentre va entenent la vida, i ho fa al compàs de la naturalesa. En poc de temps descobrirà el dolor de la pèrdua, la importància de l’amistat i la de la família, l’amor, el sexe, el desamor i el valor de la veritat i del silenci.

En ‘Cap de vena’ ens trobem un Francesc que cau bé, amb qui de seguida s’aconsegueix l’empatia. Des de ben al principi hi juga a favor el fet que s’adrece a un destinatari concret, clar, particular. Apel·la de manera directa a la seua professora i a ella s’adreça directament quan escriu les redaccions, i amb fòrmules tan col·loquials com , saps què? Que sàpies que, o, t’ho torne a dir per si t’emboliques.

En la novel·la, Miquel Salvo aborda el sexe i l’homosexualitat d’una manera absolutament natural. A eixes edats comencen a despertar els cossos i a tindre noves sensacions i impulsos. En ‘Cap de vena’ això és tractat amb molta sensibilitat, amb les coses pel seu nom i amb molta subtilesa alhora.

Un altre personatge destacat de la novel·la és la naturalesa, el fil sobre el qual van cosint-se totes les històries. Una naturalesa activa, que interactúa amb els personatges, i una naturalesa també silent, que els acull, que s’ofereix d’escenari per a diferents actes o es converteix, si cal, en teló de fons. Hi ha el riu, el Millars, però també la mar, amb una gran presència. Hi ha l’ombra de la figuera i l’olor narcòtica de les figues, els baladres, la muntanya, el cel ple d’estels. Però també escenaris concrets de Vila-real: la placeta de l’Àngel, la séquia, els brancals i les pipes. Quàntes bosses de pipes haurem menjat asseguts a un brancal quan teníem l’edat de Francesc !!!
Hi ha històries dins de la mateixa història, que donen un valor afegit a la narració. Hi ha enginy, hi ha humor, i sobretot hi ha una gran dosi de respecte. Hi ha, a més, el que considere un gran triomf del narrador, el lector va veient com al llarg de la història, efectivament l’escriptura, el fet que Francesc aboque al paper tot el que li passa i tot el que sent, es fa necessària per anar entenent la vida i sobretot es converteix en bàlsam per al protagonista, al temps que ofereix una privilegiada clarividència al lector, amb carta blanca per a assomar-se al dietari d’un adolescent.

Durant l’adolescència es magnifica tot el que passa i es tendeix a pensar que després d’una desgràcia no es pot eixirdel pou. De grans sabem que, més o menys dolorosament, sempre s’acaba eixint. Però a eixes edats tot sembla la fi del món, i en ‘Cap de Vena’ això queda molt ben explicat, molt ben resolt, i em sembla una de les grans lliçons d’esta història.

De vegades els llibres destinats als joves tendeixen a fer de vehicle d’un moralina massa òbvia, condescendent, i insistent. En Cap de Vena, això s’evita per una estratègia molt senzilla i complicada alhora per part del narrador. Aconsegueix, no posar-se en la pell del protagonista, sinò ser el propi protagonista.

A través de la primera persona, sense cap judici i amb un llenguatge senzill i directe ‘Cap de Vena’ és la història de qualsevol jove, de qualsevol adult que encara conserve en la memòria aquélles embranzides de la joventut.

PDF   ·   Versió imprimible

El Pont nomena socis d’honor els escriptors Vicent Marzà i Manel Garcia Grau

Des 10, 2012   //   publicat per l’editor   //   Acte honorífic, Blog  //  Comentaris tancats a El Pont nomena socis d’honor els escriptors Vicent Marzà i Manel Garcia Grau     

L’associació d’escriptors de comarques de Castelló El Pont, Cooperativa de lletres, en sessió assemblearària del dia 2 de juny de 2012, va aprovar, per unanimitat, nomenar “socis d’honor” de l’associació, els companys escriptors traspassats Vicent Marzà i Manel Garcia.

Aquest nomenament respon a un ventall de motius, que amb rigorosa síntesi podem concretar en: la seua trajectòria literària brillant, la dedicació total i capdevantera en el camp de la docència, el seu tarannà de lideratge, motor de l’activitat cultural de la nostra llengua als pobles de Castelló, i sobre tot perquè el grup humà d’El Pont, Cooperativa de lletres, no s’entendria avui, ni es podria entendre en el futur, sense el reconeiximent i gratitud al lligam afectiu que en el passat ens ha unit a ambdós companys, els quals en van regalar un autèntic model de perseverança i de coratge vital fins el moment final, en què ens van deixar orfes de la seua presència.

Com a conseqüència hem organitzat un acte públic, alhora que íntim, on aplegar-nos família i amics per celebrar el nomenament i compartir algunes paraules de les creacions literàries dels nostres Vicent i Manel, amb lectura de textos seus.

L’acte es portarà a terme el dijous 13 de desembre, a les 19’30 hores, al Centre Municipal de Cultura de Castelló.

Vicent Marzà i Duch. (Castelló, 1954 – 2004).  Mestre i escriptor. En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià. Fou membre actiu d’Escola Valenciana, la federació d’associacions per la llengua des de la seva constitució, i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament, a Castelló.

Com a escriptor publicà la seva primera novel·la, Viatge a l’interior (Butllent, 1995) i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, Jordi Turmix, aprenent de pirata (Bromera, 1996), Foc al gran recorregut (Bullent, 1996), La història de Vilafarteta (Bromera, 1997), Massa casualitats (Butllent, 1997), Guillem Bellés de feres entés (1997), Han segrestat l’entrenador (1997), La bruixeta Sensedents té un accident (1998), La fórmula màgica (1998), La prima assegurança (1998 Premi Ciutat de Vinaròs, 1997), Sense perdre la calma (1999), El detectiu camaperdiu (Butllent, 1999 – Premi Carmesina de la Mancomunitat de la Safor), Flors de plàstic (2001), Tornaré (Luis Vives, 2001),  Les orelles del rei (Tàmdem, 2002), La fada masovera (Bromera, 2002- Premi Vicent Silvestre de Alzira 2001), Un lloro en les gaiates (2003), L’Hospital tranquil (Brosquil, Premi de teatre Vila de Massamagrell, 2003), L’amo de tot (2004) i Quaranta-sis contes i un gelat (Onada, 2004). També publicà algunes obres per al públic adult, com ara Relats de l’altra veritat (Ajuntament de Castelló,1998), Hem fet el Tourmalet (Brosquil, 2001) o d’investigació, El campanar de Castelló: les campanes del Fadrí (XII Premi d’Humanitats del Ajuntament de Castelló,1997), conjuntament amb Joan Andrés Sorribes.

A més col·laborà amb la revista Saó, amb un article mensual entre 1989 i 1995, en ràdio Vila-real (dos anys amb secció pròpia en el programa El Vermut) i encara publicà articles a Levante de Castelló. També fou col·laborador destacat de la Junta de Festes de Castelló, per a la qual va redactar durant tres anys el guió literari de la Galania a la reina.

Manel Garcia Grau. (Benicarló, 1962 – Castelló de la Plana, 2006). Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor d’ensenyament secundari i del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castelló des de 1995. Poeta i escriptor, va ser guardonat amb premis com ara el “Grabriel Ferrater” de Reus (1987), el “Miguel Hernández” d’Alacant (1987), el “Benvingut Oliver” de Catarroja (1988), el “Vicent Andrés Estellés” dels Premis Octubre (1990), “L’Englatina d’Or dels Joscs Florals de Barcelona” (1997), el “Àngel Sánchez Gozalbo d’assaig” de Castelló (1995), el “Ramón Mengis de Tarragona” (1997), el premi “Ausiàs March” de Gandia (2000), l’ “Agustí Bartra” de Terrassa (2002), el “Recull de Blanes d’assaig” o el “Ciutat de València de Poesia” (2005).

Ha publicat els llibres de poemes: Quadern d’estances (València, 1991), Encenalls de miratges (Vila-real, 1989), La veu assedegada (Catarroja, 1989), Els noms insondables (Premi Vicent Andrés Estellés, Editorial 3i4, València, 1990), Els signes immutables (Editorial Bromera, 1991), Llibre de les figuracions (1993), Mots sota sospita (1997), La citutat de la ira (1998), Anatema (2001), Al fons de vies desertes (2002), La mordassa (2003), Constants vitals (2006), Els corrents invisibles (antologia bilingüe 1998-2003. Eliago Ed., 2006).

En l’apartat d’assaig: Poetes del Nord. Poesia jove de les comarques castellonenques (1985-1991), en col•laboració amb Universitat Jaume I, Castelló (1992), Poètiques i voluntats per una societat perifèrica (Publ. De l’Abadia de Montserrat, 1994), De Castelló a Ítaca. L’univers literari de Miquel Peris (Ajuntament de Castelló, 1997), Polítiques (i) lingüístiques (PAM, 2002). Col·laborador com a crític literari en el suplement “Cultura” del diari Avui i en el “Postdata” del Levante-emv. Columnista del desaparegut diari Heraldo de Castellón.

I en narrativa: El Papa maleït (Planeta 2003), La profecia del Papa Lluna (Abril-Prodidacta, 2004) i Davall del cel (Perifèric, 2006).

Com a estudiós de la literatura catalana contemporània va participar en diversos congressos de catalanística, com a membre de l’AILLC, a Frankfurt, París, Palma, Alacant, Barcelona o València, a partir dels quals es van publicar els seus estudis literaris. Membre de la generació dels 80, la seva obra ha estat estudiada en Literatura catalana actual del País Valencià, 1972-1992, (IIFV-PAM, 1993) de F. Carbó i V.Simbor, a més d’estar inclòs en les antologies Camp de mines (1980-1990) (Edicions de Guerra,1992), de F. Calafat, Bengales en la fosca (Bromera, 1997), de J. Palomero, Poemes d’un segle (1999) de Marc Granell, Vint-i-cinc anys de poesia (Bromera, 2003) de L. Julià, 66 poemes imprescindibles (Tàndem, 2004), de Montserrat Ferrer o L’obra literària de Manel Garcia Grau (Ajuntament de Castelló, 2007), de Ferran Carbó (ed.).

Va ocupar diversos anys la secretaria de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), al País Valencià i va impulsar amb la seua tasca les trobades d’escriptors gallecs, bascos i catalans, Galeusca.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XXIV

Des 9, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XXIV     

Ara et diré d’on véns,
maleïda cançó desposseïda.

Véns d’una cursa estranya
i ets anatema,
véns de la ferocitat obscura
que fecunda les nits,
de la sang que amera les pedres,
del riu sense lluna que udola.

Véns de la catástrofe i del cim,
de la voracitat que mossega
els mots en silenci,
de la pèrdua que assassina a galop,
del dolor amarg de l’heura.

Véns d’un país tallat a trossos,
de la velocitat absurda dels espills,
de la mar silvestre que escurça vents,
del ventre foll que fereix l’arbre.

Véns de la muntanya que habita el monstre,
del toll infinit que fan les pluges,
dels núvols que compta el poder,
de l’absurda toxicitat
que enverina els diaris.

Véns d’una cursa inexistent
i conjugues els crims en dejú.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, XXIII

Des 3, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, XXIII     

Ara us diré d’on vinc.
Vinc de les cendres d’Auschwitz
de l’herba que va segar Atil·la
del ventrell esbudellat del corder
el dia del sacrifici al temple d’Apol·lo
de l’enveja del Sàpiens envers
el Neandertal.
Sóc innombrable perquè incloc
l’infinit dins cada límit.

Ara us diré d’on vinc.
Vinc de les turbulències celestes
a mil cinc-cents hectopascals,
de la lava blava d’un volcà extingit,
de la cendra de totes les xemeneies
de la pluja àcida
de l’amor irresolt.
Continc les passions
perquè és el natural en mi.

Ara us diré d’on vinc.
Vinc del record de tots els difunts
de l’aroma de la clavellinera
dels somnis que han resultat sems
de les pregàries ateses
del kàddish pel fill que sí que ha nascut
i ara esperem que muira.
Vinc de la malícia i de la besada
i tinc el rostre de Janus, tan bell.

Ara us diré d’on vinc.
Vinc dels llocs on encara no he anat
dels aeroports on cap avió aterra
del vaixell que no salparà
del globus que no s’enlairarà
de la diligència on no hem pogut enganxar
ni una trista egua.
Vinc de cada acte irrealitzat
i n’estic orgullós.
I el meu nom és ningú
i el meu cos són bocins.
I de tot això vinc.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

Tots els blogs dels autors

Subscripció al web


Per subscriure’t, introdueix
el teu correu-e i se t’avisarà
quan s’hi publique un nou apunt:


Via by FeedBurner