Petites postals per a Grupeco, 39

Canvis

En cada vol, l’ocell inventa l’aire.
Josep J. Conill

Jana i el príncep

Em preguntava pels canvis. Era sempre jo el mateix que havia sigut i seré?

Si això creia, negaria aqueixa flàmula amb què em reconeixia.

Sóc vent, el profeta de les flors, aquell qui s’atura als ulls -habitacles del desig- però també t’empeny. Parle i calle, persevere en tu, dintre teu, en la corol·la externa de l’ofrena que em fas. Besar, abraçar-te en aquest vals de l’abandó. Sempre he estat i hi seré.

Estic quiet, en la llengua que et somia la tendresa dels mots, garlandes en mi, del vent. Fluïsc,  vols agafar-me, però m’esmuny de l‘intent d’objectivar-me.

Ésser cristall, deixar entrar i marxar cabòries, silencis, el tacte on encarnàrem ombres i llums, el triomf que s’engegà en viure: presència eterna que sobreviu el  foc de totes les galàxies.

Petites postals per a Grupeco, 38

Orografia

Jana i el príncep

Són sis mesos sense beure’m la pluja que enyorava d’aquests carrers per on caminaves.

I de sobte, estàtues, arbres, façanes i tot tipus de senyals són plens de blancs caramells.

Fa massa temps que arribà el fred, que s’instal·là. Encara tinc dubtes si
els meus  passejos  foren reals o una mena d’experiències de somieig. No entenc avui, encara, aquesta obsessió pels caramells tot i que no mai he habitat indrets on llur presència fóra insubornable.

En canvi, sí que t’he somiat fent equilibris en la distància, com també que intuïa una comunió de present i vida.

Conviure ha estat una mena de desgel, fos el cor entre pedres i arrels, inconsciència i absoluta fe en els cims i  cavorques,  llocs que acolliren les llavors de nosaltres, aqueixa humana orografia.

La 4a Plaça del Llibre creix i es reubica a la Plaça de l’Ajuntament de València

Font: La Veu del País Valencià

36 editorials i 7 llibres visibilitzaran i normalitzaran la literatura en valencià a través d’aquest esdeveniment que s’obri al públic amb aquest nou emplaçament

Plaça de l’Ajuntament de València

La quarta edició de la Plaça del Llibre, enguany, estrena nova ubicació a la Plaça de l’Ajuntament de València i aconsegueix situar-se en un espai més obert i a la vista de tothom per a “visibilitzar” i “normalitzar” la literatura en valencià i fomentar les relacions entre escriptors, editors i llibreters amb els lectors. L’esdeveniment tindrà lloc del 20 al 23 d’octubre i hi assistiran un total de 36 editorials i 7 llibreries.

Així és com es va anunciar, aquest dijous, en roda de premsa per part dels organitzadors d’aquestes jornades: la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), a petició d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació d’Editors del País Valencià, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibrers de València. Per segon any, compten amb el suport de la Generalitat Valenciana, la Diputació i l’Ajuntament de València.

El president de FULL, Jesús Figuerola, ha indicat que l’objectiu de la Plaça del Llibre és “fer el que hauria de ser normal en un país normal”, és a dir, fomentar la lectura en llengua pròpia. Al mateix temps, ha ressaltat la importància d’“augmentar” els índexs de lectura en valencià, als quals ha qualificat de “decebedors”.

“En la primera edició no estaven les institucions valencianes –en referència a la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament– i ja era hora”, ha destacat Figuerola, qui s’ha dirigit a la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, per a demanar-li “traure diners d’on faça falta” per a portar endavant el Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura.

Així, la directora general ha afirmat que, des d’aquestes jornades i des de les administracions públiques, cal “fer tot el que estiga en la nostra mà perquè la nostra vida en el sentit ampli es desenvolupe amb normalitat. Pel que fa a la nostra llengua, encara no és normal, encara hem de patir molt perquè parlar, llegir i escriure i viure en llengua pròpia siga normal”, ha subratllat.

Quant a la ubicació, Amoraga destaca que “compleix literalment el desig que la cultura s’acoste als ciutadans perquè permet que els llibres isquen al carrer i que els autors isquen a la trobada dels lectors”.

En aquest sentit, el president del Gremi de Llibrers de València, Nacho Larraz, ha considerat “importantíssim” que les jornades se celebren en aquesta plaça per ser “un punt d’atenció molt gran”.

Mitjans de comunicació en valencià
La vicepresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Gemma Pasqual, ha aprofitat per remarcar que, per a la visibilització de la literatura en valencià, també és necessària l’existència de mitjans de comunicació en aquesta llengua.

Premis
En aquesta quarta edició, la Plaça del Llibre atorgarà el seu Premi d’Honor a l’escriptora mallorquina Maria-Antònia Oliver per la seua trajectòria literària, qui assistirà a les jornades el divendres 21 d’octubre i participarà en una signatura de llibres. Així mateix, es premiarà els bibliotecaris pel seu paper en la difusió de la literatura en valencià.

Activitats
Al llarg dels quatre dies de celebració, la Plaça del Llibre comptarà amb la presència d’escriptors com Francesc Mompó, Josep Franco, Esperança Camps, Joan Ramon Sanchis o Xavier Marzal, entre d’altres, els quals participaran en diverses signatures de llibres. A més, es donaran activitats per a escolars, per a públic infantil i jove i per a adults, amb diverses presentacions i taules redones.

El total del recaptat per editors i llibreters en les jornades anirà destinat a la compra de llibres per a les biblioteques públiques.

Miquel Torres presentà «Low-cost» a la llibreria Argot de Castelló

Passat divendres 14 d’octubre va tindre lloc la presentació de Low-cost a la ciutat de Castelló.

L’autor, Miquel Torres, hi va estar acompanyat pel també escriptor Carles Bellver i per l’editor, Toni Sabater. Durant la seua intervenció, Bellver va apuntar algunes de les similituds i divergències entre Low-cost i l’anterior llibre de Torres, Els diumenges; a banda, va destacar la diversitat de registres dels relats que composen el recull i que, tanmateix, configuren un tot coherent que viatja des de la prosa poètica fins la fantasia.

Bellver va parlar, en aquest sentit de “reducció a l’absurd de la realitat”. Al seu torn, Miquel Torres també va destacar aquesta coherència del conjunt, fet a partir de “trossos de vides viscudes amb una certa perplexitat, com ens passa un poc a tots, persones que pensen que controlen les seues vides i vés a saber”. Per a Torres, en Low-cost es troba “amor i sexe, misèries de diverses grandàries i també tendresa, i ho trobes en bars de matinada, en parelles que viuen en pisos hipotecats, entre les bombes d’Hiroshima i Nagasaki o en una nau espacial low-cost”.

Font: miqueltorres.net

«Volem allò que de crit té el perfum», homenatge a Manel Garcia Grau en commemoració del X aniversari (4-XI-2016)

Teatre del Raval
4 de novembre de 2016 — 19’30 hores
c/Comte Pestagua, 38, Castelló de la Plana.

Organtitza: El Pont Cooperativa de Lletres.
Col·labora: Ajuntament de Castelló de la Plana.

L’entrada és lliure fins completar l’aforament, pel que s’haurà de retirar previament, el dia de l’acte-homenatge, de la taquilla del mateix Teatre del Raval, a partir de les 17 hores.

Descarregar en PDF

Petites postals per a Grupeco, 37

Jana i el príncep

Tot allò que se m’escapa

A Isabel Molés.

Estimada Isabel, t’escric  aquesta postal enmig de l’hort on cavil·le totes aquestes lletres. A poc a poc assumisc com l’oblit em visita i accepte que per més voluntat posada i empeny no canviaré el món.

Amb el transcórrer dels dies he comprès que no existeix cap voluntarisme, ni enaltiment fatu de cap individu que puga sostenir aquesta tasca.

Camine entre els fraus amb el cap cot i una màrfega de pensaments  s’entortolliguen i fan sotsobrar la meua ànima. Em cau el sol de biaix i no puc amb la pena i tristesa que arreplegue cada jorn i que, desballestat, xafe.

Però aleshores Isabel, recorde el teu missatge:- Bon dia Príncep, ja és primavera!

I des dels teus quatre anys comprenc que sóc un miserable per tota la bellesa que se m’escapa:

El vent que et canta al bosc,

el despertar del gerani jaspiat,

la formiga que amb l’ànima transporta l’aliment futur,

els noms blancs afegits als teus somnis,

les músiques que et fan vibrar,

els teu llostrejar en l’amor,

el voleiar silenciós de les fades,

les mans dels pares que sempre t’acompanyen,

tantes i tantes altres coses…

Bellíssima Isabel, ara no comprendràs aquests enginys de paraules que t’adrece. Ho sé. Però els he plantat al cor dels teus pares  on creixerà una delicada flor per acompanyar-te; viurà molt més enllà de les estacions i serà sempre amb tu.

És per la innocència que la teua dolça veu en mi desperta i com una almoina, m’ha obsequiat tot açò que és massa i se m’escapa.

T’intente un tobogan de paraules; te’l dibuixe per mormolar-te, tímid, com t’estime.

No mai oblidaré aquell teu  “Bon dia Príncep, ja és primavera”.

Empetitit per la teua llum, sempre seré teu. I tu, en aquest cor, la primavera.

La web d’informació de Grupeco

Josep Porcar presenta «Nectari» a Castelló (Argot, 13-X-2016)

El poeta Josep Porcar presenta el seu nou llibre de poemes, Nectari, a la llibreria Argot de Castelló aquest dijous 13 d’octubre a les 19h. L’obra ha estat publicada per Edicions del Buc. L’autor estarà acompanyat pel poeta Josep Joan Conill, que en farà el preàmbul.

Petites postals per a Grupeco, 36

Nit i dia

De matinada, he sentit el caure d’una gota d’aigua sobre una caixa de cartró al celobert.

Era de nit i no se m’havia dormit el braç com ho ha fet, darrerament, en dies passats. El somni ha sigut un que sempre és repeteix aleatori: “tinc examen de sociologia i no he tingut temps de preparar-me’l”. La causa sempre era, en aquells anys, que no tenia tots els apunts per causa de la pluja.

Aleshores anava a la Universitat amb motocicleta i si plovia restava a casa. Pensava que algun company me’ls passaria i això no mai ocorria.

Així i tot vaig superar totes les proves i anys més tard les oposicions: recorde l’encerrona en un dia de cel blau i esplèndid a la ciutat de Barcelona; vaig sorprendre el tribunal amb l’etnometologia americana de Harold Garfinkel durant 55 minuts.
I així, sense saber-ho, s’inicià aquella drecera que em portà al  temps assoleiat del teu viure.

La nit, la pluja i els somnis d’abans que tornen a sorgir d’aquesta caixa blanca que és la ment.

Ara, ja de dia, ennuvolat i gris, tu te m’acostes sigilosa amb el teu amor fet record i perfum.

T’inspire: tots els temors, els boscos d’argelagues i esbarzers esdevenen móres i plaer; han construït el llogaret per on la meua ànima encara vagareja.

Creus que saps tantes coses de la vida i te n’adones d’aquesta falsedat, car ella, es presenta com regal. I és que vull dir-te que els records, paraules fetes carn en mi, neven sempre eterns, i per això mateix, no mai moriran.