«A recer de la mar», l’homenatge a Miquel Peris
«A recer de la mar», l’homenatge a Miquel Peris Llegeix més »
Blog
Totes les novetats d’El Pont Cooperativa de Lletres
Josep González Clofent, a la llum dels mots
Avui tenim la possibilitat de compartir uns moments amb el poeta Josep González Clofent i amablement ens ha convidat a visitar el lloc on -amb el seu germà- encara té cura d’aquella tradició familiar d’estima per la terra i els animals que l’han acompanyat en la seua infantesa. Des de Perpinyà on viu, un parell
Josep González Clofent, a la llum dels mots Llegeix més »
Sense la lectura no som ningú, o quasi
S’ha parlat molt de la funció de la lectura des de les primeres edats. Quan jo vaig pels centres educatius i els alumnes lector@s, sobretot els de Primària, em pregunten si jo de xicotet ja llegia, sempre els conteste que, malauradament, a l’escola que jo anava, si es podia dir escola, habilitada en la primera planta d’una casa del poble, només hi havia els vells pupitres dels alumnes i la taula del professor, amb la paleta de pegar al damunt.
Sense la lectura no som ningú, o quasi Llegeix més »
Cavall trencat, X
Escriure poemes no canvia el món, però trau la brutícia de l’intel•lecte. Escriure poemes no ens dissol el jo, però t’asserena la melangia. Escriure poemes és mirar-te a l’espill i veure, encara, la voluntat de tendresa. Escriure poemes és com l’horitzó lliure on reprenen els cavalls la galopada. Un poema ens escriu el món enrabiat,
Cavall trencat, X Llegeix més »
Cavall trencat, IX
Ecos que vénen des del centre com cavalls. Sylvia Plath Hi ha la terra neta de cavalls, un poema de Lorca a trenc de juny, el ventall de colorins que agitava un pressentiment fosc. Hi ha una espasa besant la nit, la tarongina perfumant les formes, un llac en el centre del desig,
Cavall trencat, IX Llegeix més »
Cavall trencat, VIII
Cavall malparit, cavall desbocat: No necessite del teu galop febril Per a considerar-me viu. He viscut als erms, he viscut als boscos Tinc el somriure còmplice de les truites Que van riu amunt, que van cos endins I tota intervenció humanitària està fora de lloc. Hi ha cavalls roïns com hi ha bancs roïns
Cavall trencat, VIII Llegeix més »
Apunts per a l’esbós d’una literatura íntima.
Som animals, intel·ligents, però animals. Amb sentiments, però també animals i no podem ni hem de negar-ho. Som animals intel·ligents que ens apropem a l’escriptura amb multiplicitat d’intencions, d’esperançes, de projeccions. És una sort o benedicció adonar-se que som efímers, caducs, com petits cristalls de calcantita dissolts per l’aigua. Com en certes espècies, els escriptors
Apunts per a l’esbós d’una literatura íntima. Llegeix més »
Realitat vital
Vine-te’n amb mi. Caminem pels paratges que sempre ens han estat eterns. Parlem lliures, manifestem la força del nostre viure. La vertadera Realitat és el resultat de l’edificació de la teua Vida. Resisteix tota mena de meteors. I indiferent a modes, poètiques d’emergència i èxit modula la petitesa íntima del teu jo. Al capdavall, tan
L’íntima solitud del creador
L’escriptura és un exercici contra natura. S’exerceix en la més íntima solitud tot i que el món pot esclatar a la teua vora. Inicies l’aventura i confies, optimista, amb la mirada dels altres. I els creus quasi passant-te els fulls virtuals dels teus escrits-, però lentament una boira s’escampa i et trobes orfe de contactes
L’íntima solitud del creador Llegeix més »