Secció: Blog

Sobre la falsa evanescència de la literatura digital

abr. 14, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Sobre la falsa evanescència de la literatura digital     

-Prolegòmens-

Des de fa un temps arrere les empreses de paper semblen preocupar-se pel tema de l’anomenada literatura digital.
No cal negar que devem la nostra formació i la visió del món a les editorials que han democratitzat la cultura i per elles ha estat possible el desenvolupament de la consciència en un àmbit més humà.

Però és clar que la intel•ligència crea noves formes d’expressar-se, de fer arribar la informació i formació a  més persones, vaja,  d’universalitzar l’accès d’aquests continguts.

Si és certa la tesi que la impremta revolucionà la manera de concebre la vida i possibilità l’oberturisme ideològic i vital, sembla que ara ens trobem davant d’una fita històrica que certa mà fosca -i també pecuniària?- no hauria d’ofegar.

La literatura digital i de lliure accés és una alternativa i conté una espurna que podria il•luminar els éssers humans; rere aquesta forma de treballar existeix una nova cosmovisió del bategar:  “viure amb” i no “contra ningú”. Perquè la veritable literatura sempre és vida,  i no hauria d’estar condicionada, ni metabolitzada per les falses i convencionals lleis del Mercat.

Però la problemàtica és servida:

Literatura universal, ben cert!
Digital literatura universal o literatura universal de paper?
Aquesta ha de ser de franc o ben pagada?

És cert que la literatura no es fa per amagar-la entre els envans dels edificis -siguen d’obra, de tinta efímera que s’esborra, virtuals o de paper-.

PDF   ·   Versió imprimible

Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris

abr. 11, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Els escriptors de El Pont retran homenatge al poeta Miquel Peris     

Els escriptors de El Pont Cooperativa de Lletres retran homenatge al poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra en el 25è aniversari del seu traspàs amb un espectacle poètic i musical que se celebrarà el divendres 20 d’abril, a les 19.30h, al Centre Municipal de Cultura de Castelló de la Plana (carrer d’Antonio Maura, 4 Castelló). «L’horitzó lluu un badall», vers d’un poema de Peris del 20 d’abril de 1976, duu per títol aquest homenatge que serà conduït per la poeta i periodista Susanna Lliberós i en el qual intervindran Joan B. Campos, Vicent Jaume Almela, Toni Pitarch, Manel Pitarch i Romà Bernad. Estructurat en dos parts, els escriptors oferiran una recitació de versos Peris i també propis a mode d’homenatge, acompanyats al piano pel músic Carlos Álvarez. Son pare, el cantautor Artur Álvarez, interpretarà tres cançons que pertanyen al seu nou àlbum, «A recer de la mar», produït també en commemoració d’aquest 25è aniversari de Peris, i que serà presentat íntegrament dues setmanes després al Teatre Principal de Castelló. El professor i escriptor Lluís Meseguer farà una semblança del poeta.

Miquel Peris Segarra (Castelló de la Plana, 1917 – Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1987) va ser un dels poetes valencians més prolífics de la segona meitat del segle XX. Va començar a escriure a l’edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del País Valencià. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l’inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil de caràcter pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental». No obstant això, en la dècada de 1970 va encetar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més reeixit de la seua trajectòria.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, III

abr. 10, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, III     

Capitans d’abril calvalquen el desert
de la utopia ferida.

Foscament renilla la llum
d’un cavall fosforescent
i els genets del silenci mesuren la mar
bastida de somnis i foc.

La vaga desconvoca els llanterners
de la lluna, i la nit és occidental.

Tulipans de cendra entren en crisi,
l’esperança és un drap florit
i domèstic, un sospir de gel
en la sang trèmula del bosc.

La societat s’associa a una caixa buida,
al verí trist de totes les pèrdues.

Telèfons d’arena sonen intermitents
com una emergència de pluja
en oficines opaques que administren
la sobredosi de la màscara.

Galopa vençut com un huracà
el somriure gris dels condemnats.

PDF   ·   Versió imprimible

Tot el que tinc de tu

abr. 7, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Tot el que tinc de tu     

Tot el que tinc de tu es redueix a un somni, al silenci absolut. És per això que convoque els mots -fils invisibles de la carn vital- per desfer la volatilitat tan gran de la tristesa.
La realitat que ara ens venen tan sols és farsa, un constructe vil que volen fer-nos creure i, a més a més, esterilitza el viure.

És esmolar els ganivets del vers i aquests fantasmes desaparéixer.

No és falsejar la realitat, inventar-ne una nova: és ser artífex de la meua pròpia vida. A  mà dreta creixen morades les paulònies. A mà esquerra l’esponerosa ginesta. A 100 metres per davant, tu camines aquest mar de núvols meus. Els mots -papallones en la pluja- sempre et seguiran.
Al temps de la vida només hi ha vida i, per escriure, has estat la meua vida.
Tot el que tens de mi és un jardí de mots…  I dic el fruit d’un bell amor.

(Fragment de “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”).

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat, II

abr. 6, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall trencat, II     

El nou Titànic

Enzensberger ens ho va advertir:

“L’iceberg no té futur”.

I després:

“Perquè l’instant

En què la paraula feliç

Es pronuncia

No és mai l’instant de la felicitat”.

I tot això vol dir que el Titànic

Fa cent anys que s’ha enfonsat

Però ens resistim a assabentar-nos-en.

Sentim la música pujant

Des del gran saló amb làmpades d’aranya

És una nit tan freda

I els cigars fumejants de primera classe

Són les lluernes a la deriva

Dels camarots de més al fons.

“Perquè per boca de la classe obrera

Mai sentireu la paraula classe obrera”

I això li ho xiuxiuegen a cau d’orella

A míster Guggenheim abans de la ranera

I míster Guggenheim somriu, picardiós,

Mentre el gel ja és a la cuina

I els cavalls marins cavalquen a la caldera.

I Enzensberger té raó:

Les paraules no venen mai a temps:

O fan prompte o fan tard.

Només l’iceberg és puntual com un rellotge,

La gran massa inexorable,

la societat occidental,

el final de la Història,

la poètica d’Aristòtil i el banquet de Plató,

el cavall de Nietzsche

i la mula Francis.

¿Quant pesa un iceberg?

Els mateixos quilògrams

Que tots els vostres somnis de redempció.

El pes exacte de la realitat

Sota la quilla del barco.

Els enfonsats i els salvats,

Si és que n’hi ha que se’n salven.

L’orquestra tocant un vals

Mentre el capità es maquilla

Tot esperant la dolça mort de sal.


(Escrit en vespres de la Vaga General del 29-3-2012)

,

PDF   ·   Versió imprimible

Festa per la Llengua 2012

abr. 3, 2012   //   publicat per l’editor   //   Blog, Notícies  //  Comentaris tancats a Festa per la Llengua 2012     

Col·lectius per La Llengua i la Cultura de Castelló i Escola Valenciana- Federació d’Associacions per la Llengua ha enllestit el programa de la Festa per la Llengua d’enguany, que se celebrarà al Pinar del Grau de Castelló el proper 29 d’abril, diumenge. Segons fonts de l’organització, la festa d’enguany ha adquirit «un caràcter tan festiu com sempre, però també més reivindicatiu que en edicions passades a causa de la situació actual, quan creiem que cal mostrar més unitat que mai per refermar l’ensenyament en valencià com un dels pilars fonamentals de l’educació de qualitat, integradora i multilingüe, la defensa de la dignitat de l’ofici d’ensenyant, la implicació de les famílies en la construcció de l’escola que volem, i la demanda dels recursos necessaris per dur endavant totes aquestes tasques». Com l’any passat, El Pont Cooperativa de Lletres participarà en la festa i aportarà recursos humans i materials a fi de desenvolupar diverses activitats que ben aviat anuncià en aquest web.

Pots descarregar ací el programa.

PDF   ·   Versió imprimible

La veritat no és monopoli de cap ésser humà

abr. 3, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a La veritat no és monopoli de cap ésser humà     

EL vers no té el monopoli sobre l’escriptura poètica. No cal dubtar-ho malgrat l’aparent solitud en què treballa el poeta. Acostumat als cims on tant el sol com les tempestes li foraden l’interiors dels ulls, ell ha d’escriure per convocar la bellesa. Perquè un poema és un artefacte improvisadament pensat, jazz d’una veu suggerent que demana una imperceptible tècnica acurada.

Així doncs, cal practicar el respirar de les papallones. És quan l’ombra d’un vers et frega el cor que els deserts més cruels tremolen.

(Fragment de “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”).

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall trencat

abr. 1, 2012   //   publicat per González Clofent   //   Apunts literaris, Blog  //  2 comentaris     

I

Hàbitat

T’havien educat per al triomf,

les llums del llorer, l’honor i la fruita.

Pren l’aigua, la sal rosa de l’Himàlaia.

Tot i trencat, seràs sempre un cavall.

No ho has d’oblidar, renilla ben fort

renilla i pica amb les ungles a l’erm

dur que et sotmet.

A la quadra de terra

encara et visiten les papallones.

Amb tu no podran ni forces externes,

ni drogues, ni els setinats de paper.

Volen fer creure’t que ja no tens vida.

Però malgrat les ferides, galopes

en dansa salvatge la llibertat:

L’Ama Dablam als teus ulls espurneja.

PDF   ·   Versió imprimible

Cavall Trencat, nou poemari de Josep González Clofent.

març 30, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  Comentaris tancats a Cavall Trencat, nou poemari de Josep González Clofent.     

El poeta Josep González Clofent presentà setmanes arrere – divendres 16 de març a les 19:00 al Centre Polivalent “Alba nova” de Moncofa- el seu quart llibre de poemes titulat Cavall trencat.

Vaig tenir la sort de ser present a l’acte que -segons paraules del propi autor- ” serà l´única vegada que el realitze;  d’ara endavant, s’utilitzarà la  via digital” per tal de compartir amb el públic els poemes.

Cavall trencat s’allunya de Societats d’Apostes, de Canòniques Editorials  Apostòliques i de tota mena de Prínceps de la Crítica.

El llibre dibuixa en un àmbit intemporal -però recognoscible- la història d’un pura sang àrab que després de tants anys de preparació per guanyar fama i premis, ensinistrat per rebre tota mena d’honors, resta vençut pel trencament dels ossos asclats d’una cama.

Tancat en l’oblit de la quadra, l’animal renillarà “pel cinisme que tot ho amara”; lligat a la paret amb la brida de Schoenberck i engrillonat de cames, tan sols li restaran les peülles per tal d’esbossar contra el terra erm una mena de “tractat de respostes contra el mal que ens envolta”. El cavall amb les potes dibuixarà una mena d’itineraris per on alliberarà l’ànima.

Aquest llibre ha marcat – sense exhaurir-la- l’actitud fatxenda d’una classe política llepaculs que s’ha venut a les oligarquies financeres internacionals: aquestes viuen amb l’únic motiu d’esclavitzar els pobles.

Com l’any bixest, González Clofent dibuixa en 29 poemes, un rere l’altre, la lenta mort agònica d’anònims innocents que la crisi guillotina. Apunta (amb la metàfora del cavall) la vexació aclaparadora a què es sotmesa la bellesa material i humana quan esdevé inútil al sistema, no rendible. Fin i tot la crítica més punyent pot estar prenyada de bellesa.

El modus vivendi consumista amb què els ciutadans, dia rere dia, són batejats mitjançant la religió televisiva que momifica la sensibilitat, ha assolit quotes proporcionals a la imbecil·litat de la casta política del moment: privilegiats amb iphone a la butxaca, oportunistes ventrílocs, uns Judes de coll blanc, viatgers híbrids d’A.V.E. i línies aèries, preocupats més pel pinso mensual que pel fet de plantar cara als diners tirans que ens governen.

Josep González fa una radiografia d’una societat falsament reeixida, tan sols d’aparences polides, d’estructures líquides neutres que s’evaporen -cacofòniques elles- en el no-res. El símbol de l’única visita rebuda pel pura sang, un au oportunista tanca el poemari:

 

XXIX

 

No hi ha cap música

que ens salve d’aquests ídols absurds.

Aliena als batecs del cor

et visita una ombrívola cornella.

Al desert dels teus ulls

no resta cap llum:

són roses de paper

marcides d’esperança

car les metàfores massa temps fan vaga.

No cregues en les muses.

Són tàvecs que et xuclen la sang.

Cavil·la novament en l’aire

cavall de foc,

sigues poesia!

 

Com catalogar l’obra de González Clofent, de post-simbolista guiada per quars, d’un magnetisme descriptiu?

Un vocabulari tràgic d’escenes oníriques denuncia la mentida del poder.

La veu d’un cavall esdevé vol de papallones, el contacte físic d’un llenguatge per vèncer la misèria intel·lectual dels vòmits de la púrria que ens domina..

En dies successius  coneixerem el cor d’aquest Cavall  trencat.

PDF   ·   Versió imprimible

Un estrany poeta castellonenc

març 27, 2012   //   publicat per Josep L. Abad   //   Apunts literaris, Blog  //  1 comentari     

Josep González Clofent va nàixer l’any 1962 a Mascarell (la Plana), el mateix any, segons li agrada remarcar, que els Beatles van editar “Love me do” i Joan Fuster va escriure a quatre mans “Nosaltres els valencians” i “El País Valenciano”. Aquestes són les fites emblemàtiques de la seua memòria emocional.

Tot i que és substancialment un desconegut en el panorama de la literatura catalana, és autor de tres poemaris publicats: “Per amor a l’art” (aparegut l’any 1989, mentre els manifestants enderrocaven un mur oprobiós a Berlín, en la desapareguda editorial gironina Llibres del Tendur), “Indicis d’una cosmogonia” (publicat el 1994 dins el segell illenc Calabruix) i “Regla de tres” (editat per Edicions del Brosquil l’any 2005 després de guanyar el premi Bru i Vidal de la vila de Sagunt).

Tots aquests títols es troben actualment descatalogats, com correspon a un autor fantasmagòric que no es prodiga en públic més enllà de l’estrictament necessari. Sí que ha sovintejat, però, l’àmbit de la reflexió assagística amb articles disseminats ací i allà i publicats sense firma o amb pseudònim. Alguns dels títols d’aquests articles són els següents:

– “Literatura valenciana del XXI i hecatombe”.
– “Literatura, metàfora i oblit del món”.
– “Crítica literària i fum editorial: literatura en venda?”
– “La llum dels mots: construcció literària i Realitat vital”.
– “Sobre la falsa evanescència de la literatura digital”.
– “Endogàmia poètica i canibalisme”.
– “Entomologia de la desafecció: apunts per a l’esbós d’una literatura íntima”.

Actualment viu a Perpinyà, parla un francés acceptable i treballa en l’administració d’una residència d’ancians. Els qui el coneixen asseguren que, a les nits, no deixa d’escriure poemes en una vella màquina Olivetti, sense guardar-ne més que una única còpia.

PDF   ·   Versió imprimible

Darrers apunts dels blogs

  • El nàufrag feliç

    Títol: Robinson CrusoeAutor: Daniel DefoeBernat Metge UniversalBarcelona, 2020Trad. d'Esther […]

  • Petites necessitats, 46

    Vinyes a AínIncorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i […]

  • SÉQUIA, BAJOQUES I ROCKANDROLL

    Als estius dels 70, els fills de llaurador encara teníem la possibilitat de córrer […]

  • Petites necessitats, 45

    Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic […]

  • Cartes a Irina

     Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu. Tan […]

  • Petites necessitats,44

    Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.Aquesta és l'única […]

  • Petites necessitats, 43

    Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al […]

Tots els blogs dels autors